ÏLO
:0)
•íd
^co
LA VIDA AUSTERA
I
Aquesta edició popular comprèn : 50 exemplars
en paper de fil y 5.000 exemplars en paper verjurat
Pere Corominas
La Vida austera
EDICIÓ POPULAR
BARCELONA
Tip. «L'Avenç», Rambla de Catalunya, 24
1911
7
PRÒLEG DE LA SEGONA EDICIÓ
Els amables ciutadans de Barcelona han comprat
aixís que sortien de l'impremta 'Is exemplars de la pri-
mera edició de La Vida austera, que no ha arribat a
posarse a la venda no més que a ben poques ciutats de
Catalunya. Aixís en la pàtria del autor i del llibre no'ls
hi ha faltat l'amor dels homes, d'ont sen dedueix clara-
ment la disposició que hi ha pels estudis morals en aquesta
nostra ciutat gentil que cerca amb més afany una obra
ont s'hi parla de la santedat, de les delícies i de la mort
que altres de més suau fruir, com ara noueles i poesies.
Aqueixa primera edició, que aixís serà ben verament
barcelonina, no ha merescut casi bé més que lloances de
les persones que n'han parlat públicament: i encara que
sempre la simpatia agena mou secreta i fonda delícia en
el nostre cor, no puc estar me de senyalar el perill que pel
compliment del nostre fi en la civilisació humana portaria
la generalisació d'aquesta mena de complacencia patriò-
tica en el fudici de les obres espirituals.
Hi ha una mena de crítica xorca i vergonyosament
6 LA VIDA AUSTERA
humil que no descansa sinó en la baixa consideració dels
defectes, les minúscules tares i les inquisitorials reminis-
cències, descobertes i bescantades amb el fel d'envejosa i
mesquina passió. Sempre serà sana i noble la protesta
contra aqueixa infecta desmoralisació de la conciencia
pública. Més fieu de tenir en compte que tant el poeta com
el filosop, l'fiome de ciència com í artista, poden caure en
l'orgull i en la vanitat per la vostra perfidiosa i immo-
derada lloança, d'ont pervindrien empedreiment i quime-
rica pompa al seu esperit.
Lfiome que fa un llibre no pot esperar de vosaltres
més noble ofrena que' I ressò ingenu de les emocions desper-
tades per la seva lectura en el vostre cor. Heus aquí que
vosaltres vivieu en un camp de consciència amb una inte-
rior disposició de les idees, de les passions i dels sentiments,
i allí cau l'obra d'un altre home amb els pensaments
i els anhels i els afectes propis. Si l'obra s'ho val, es in-
dubtable que produirà una pertorbació sana o morbida,
d'entusiasme o d'aplanament, alegra o trista en el vostre
camp, i es ben segur que no podrieu dir res més escaient,
més fortificador, més noble que la descripció del nou estat
moral en que va deixarvos la seva lectura.
Si 'US ha robat el cor, fareu molt bé de dir ho\ si us ha
deixat un regust de cosa vana i artificiosa, també ho direu :
si ha ofès els vostres sentiments morals o s'ha oposat deba-
des al vostre concepte de la veritat, digueuho, amics
meus, tant si Us vostres paraules li han dé ser agradoses,
éom si i'han d'ofcnire c se li han de üavar com un punyal
en el seu orgull. La simpatia de la vostra critica no
PRÒLEG 7
està en la fogosííat de la lloança, sinó en la fondària de
les passions que 'us ha remogui.
Quan un amic fa una obra bella, jo experimento una
alegria que no'm sé estar de comunicarli. Però després
la meva ànima treballa, casi sense adonar sen, en V íntima
absorció de l'obra nova, i a consecuencia d'aquet treball
es produeix en mi un judici que es Ileal colaboració en
r ideal del amic. Aixís espero que, passada la primera
alegria de retrobar se l'home que tal vegada judicàveu
empedreit en la vida burocràtica, vindran les critiques
cavalleresques i enfortidores que ressonen com clarins de
combat.
Potser el treball reclòs i tranquil em fa trobar d' any or
les antigues batalles. Es bella cosa aquell tremolor que
us ve quan se 'us presenten al davant les forces enemigues
i el cor se 'us desmaia i al punt torna a batre més fort, i
us debateu entre l'envit de fugir i la glòria somiada, fins
que fa 'us llenceu resoltament a la barrefa amb cor lleuger
emportat per les més nobles virtuts de la vostra ànima.
iNo trobeu paradoxal la meva concepció de la Santedat
humana} Doncs, mentres no vénen més borrascoses llui-
tes, peleiem gentilment sobre l'ideal de la Santedat.
Molts troben que'l meu concepte de la Santedat es
massa terrenal, perquè representa un predomini de les
condicions físiques del home i una exclusió de les idees de
gràcia i de traspàs a una altra existència espiritual i
eterna. Hauria de tenirse present que'l meu propòsit
fou l'investigació del contingut espiritual de la pròpia
vida, i que al cercar lo que hi havia en la meva bondat
8 LA VIDA AUSTERA
tenia de limitarme a la Santedat humana, no precisament
tal com podria trobaria en mi, sinó tal com la meva expe-
riència podia consideraria en tots els homes.
Perxò a la Santedat no hi oposo un concepte d'execra-
ció. Perquè no's reuneixin en un home totes les condicions
de la Santedat humana no sha d'entendre que jo 7 con-
demni, i fins he tingut punt en estudiar les existències
demoniaques més amades i més admirades pels demés.
El meu propòsit ha sigut plantejar de cap i de nou el pro-
blema del més ideal destí del home, cercantlo en el reposat
i armonic espandiment de les facultats més sanes, més
nobles i més pures que en la seva naturalesa corporal i
espiritual se donen. Cap al compliment d'aquest ideal
de Santedat hem d'encaminar la nostra vida sense negar
els afectes del nostre cor a les poderoses existències demo-
níaques.
Pro, sense abandonar el criteri humà de la meva
experiència i dels meus sentits, precisament en la conside-
ració de la riquesa i de l'hermosura he arribat a la més ex-
trema temeritat espirituàlista, fixant la primera no en
la cosa, sinó en el domini, i sostenint en quant a la darrera
que no era causa, sinó efecte de la santedat del nostre
esperit. Si 'Is tipus d'home sant o de dimoni que he
posat com exemple responen o no al meu concepte de la
Santedat humana, seria fàcil aclarirho si fes cap falta.
Més jo 'm guardaré prou d'acceptar com a criteri de veri-
tat la coincidència d'un limitadlssim nombre de fets, quan
al contrari penso que poden haverhi en l'ordre moral veri-
tats ben llogiques que no s'hagin realisat mai en absolut.
PRÒLEG 9
Els conceptes de r Immortalitat i de les Delícies que
vénen a completar en La Vida austera el de la Sante-
dat humana, per més que al autor li semblin ben fona-
mentals, es pot dir que no han sigut objecte d'un judici
públic. Els patriotes barcelonins no han volgut veure
fins ara més que íexemplari de sanes i fortificadores vir-
tuts que s'exposa en el primer i en el segon llibre, proba-
blem.ent perquè aquestes virtuts són bones per la nostra
Renaixença. Pro jo sento encara més intensament aques-
ta mena d'engunia relligiosa que fins a fóra dels dogmes
em trasbalsa i a totes hores sem emporta a divagar sobre
la mort i r immortalitat i sobre */ compliment del meu
destí.
Barcelona, Febrer de 1909.
PRÒLEG DE LA TERCERA EDICIÓ
Si la primera edició no ua merèixer més que lloances
de les persones que'n parlaren públicament, ara ja no cal
raonar sobre 7 perill que pel compliment del nostre fi en
la ciuilisació humana portaria la generalisació d'una
semblant mena de complacencia patriòtica en el judici de
les obres espirituals.
El meu llibre ha sigut combatut i escarnit pels enemics
polítics. Perquè ja fS^una mica més d'un any que vaig
abandonar la vida sossegada del funcionari de la ciutat
per llançarme de nou a la palestra de les lluites civils. I
de La Vida austera sen ha jet una arma i una beja
contra mi. N'hi ha que diuen : i com s'atreveix a parlar
d'austeritat un home que abandona la pau de casa per en-
tregarse al revol airat de la política ?
Aquet es llibre d'ascensió, de construcció en les
runes, deia al escriure V Introducció que'n ja l'historia.
En el capitol tercer de Les Albes de la Vida prou s'ad-
vertia que l'obra no vol mirar més que als jets i devers in-
dividuals. Tot el meu treball de renovació interior s'ha
12 LA VIDA AUSTERA
volguí presentar com una pretensió pertinent a la vida
pública, propòsit estret i nu, d'un calvinisme intolerant.
Els que aixís malparlen del llibre per odi a mi, no
l'han llegit, i aqueixa austeritat dura i renunciadora de
les blanes delícies, amb la que vol afrontarse la meva acció
civica, serà misèria d'estoics o d 'ebionims, però no diu amb
la concepció opulenta i venturosa de la vida que he exposat
en el llibre de la Santedat humana / en el de les Delícies
de la terra.
Fa aprop d'un any i mitj que va agotarse ja segona
edició de La Vida austera. Mil contratemps s'oposaren
fins ara a la reimpressió de l 'obra que, de fet. ha quedat
aixís retirada de tot nou comerç espiritual. Quan demà
torni a la llum en l'edició popular de cinc mil exemplars,
tal vegada mereixi dels humils un respecte i una conside-
ració que foren negats darrerament al home politic.
Res he tocat de les primeres edicions, sinó es l'esmena
d'alguna errada insignificant. %l entregar al poble el
meu llibre no l'he tingut de despullar de cap encís de eru-
dició, perquè ja al escriurel no s'apartava del meu pensa-
ment el propòsit de que en les seves planes poguessin
veure tots els homes com s 'hi reflexa el món interior de la
seva conciencia.
Barctlona, 1 1 rf# Jantr dt 1911.
Amable company :
En la vida senzilla dels meus pares he trobat les
primeres inspiracions per escriure aquesta obra, i, de
V austera concepció de la nostra existència que van evocar
en lo més pregon de la meva ànima, ha brollat la font de
les suaus delicies que són el seu perfum. Si per cas
llegeixes aquet llibre i alguna vegada hi trobes l'encant
d'un noble sentit de dignitat humana, pensa que ha
arribat fins a tu com un alè de la seva pura i dolça
memòria.
Barcelona, j^o8.
INTRODUCCIÓ
HISTORIA D'AQUESTA OBRA
I
i
I
HE de començar advertinte, amable company, que
aquesta obra fou escrita en els dies de festa
dels tres anys que fa que va morirse '1 meu pare; dies
i anys d'una plenitut de vida tant complerta que no'm
deixaren lleure per anyorar les alegries passades ni per
témer les malaventures del avenir. Mentres treballava
en els negocis de la Ciutat, per aqueixa feliç fortuna
d'haver trobat el nostre pa de cada dia en l'agradosa
feina de contribuir directament a la prosperitat de
la meva dolça pàtria, els amors amb la meva estimada
movien en el meu cor portentoses forces i m'iniciaven
en les delícies de la paternitat, a l'ombra de la vella
familia ont el meu germà i la meva mare mantenen
el foc de la llar antiga tota flairosa de santes memòries.
Acabava de passar una crisi espiritual que havia
posat en greu perill la confiança en les pròpies forces,
tant absolutament indispensable per complir plena-
ment el nostre destí. Moltes vegades m'havia pregun-
tat, en el torment de les més amargues engunies, si
18 LA VIDA AUSTERA
mai més tornaria a escriure cap llibre que reflectés
serenament un noble estat de la meva ànima; en les
mirades dels amics em semblava veurehi la tristesa
que inspira l'espectacle d'una vida xorca i esguer-
rada; en les hores de més negra malinconia intentava
escriure una novela, titolada La Mort den Joan Apòs-
tol, en que'l jove inflamat d'idees generoses acabava
casantse i enriquintse fins a perdre tota mena d'idea-
litat, i la mort del meu primer fill semblava que hagués
d'ensorrarme per sempre en les tenebres del desen-
gany.
Pro '1 treball perfidiós de cada dia, la possibilitat
de veure reflectida la meva acció en la marxa de la
Ciutat gentil, i aquella incansable voluntat de no dei-
xarme dominar pel tenebrós recort del captiveri, i de
referma i orientar, segons el meu franc voler, la prò-
pia vida, m'havien retornat amb la dolcesa de les
serenes delicies i començava a sentirme feliç. Tots els
dies de festa treballava en escriure uns intermedis de
prosa que havien de relligar les meves poesies amo-
roses, per l'istil de La V/ta nuova del Allighieri, i en
aquesta evocació de platxerioses memòries hi posava
tant bella florida de pensaments dclitosos que no més
podien congeminarse amb una existència sana i ven-
turosa.
Aleshores fou quan la mort del meu parc, amb la
terrible impressió que va produirme, féu néixer en el
meu cor el propòsit de començar un llibre més, una
mena d'opuscol, excmplari que seguis la vida del
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 19
home desde 'Is primers dies de !a vida fins al darrer
sospir, recull d'amables comentaris a l'existència sen-
zilla, aont exposaria les pràctiques austeres apreses
del meu pare, a les que devia la salvació del caràcter
i la conquesta d'una nova ventura. Els passos d'una
vida austera d'amor a la veritat, d'energia indomable,
de sana previsió, de treball i de sacrifici; els ideals de
virtut i un decidit propòsit de no apartarme mai de
la realitat, guiaven per aquell temps la meva ploma,
sense cap mena de pretensió científica, i 's traduíen en
les planes íntimes i patriarcals per ont comença la
meva obra, clafertes de bons exemples trets de la
realitat i ben sovint de la vida meva i de la dels meus
pares. Una fonda emoció trasbalsava '1 meu cor al
remoure tant adorades memòries, i es ben cert que
mai més he pogut llegiries sense que 'Is singlots
m'ofeguessin la veu i 'Is meus ulls sem omplissin de
llàgrimes.
Després de l'infancia havia de seguir Tadolescen-
cia i la joventut, per continuar, en l'ordre cronolò-
gic, les diverses formes de l'austeritat en totes les
edats de la vida humana. Més al escriure 'Is soliloquis
de l'adolescència, el temps i un davassall de forces
renovadores m'havien deslliurat de la fosca opressió
de la mort, i, retrobada l'antiga confiança en el meu
destí, anava engrandint el camp de la meva obra, fins
a convertiria en un llibre de Moral, aont s'hi estudia-
ria La Santedat humana, Les Delícies de la Terra i els
nostres anhels d'Immortalitat. Les planes escrites
20 LA VIDA AUSTERA
s'apilotaven, el treball avançava sempre més ràpida-
ment i jo prosperava en força i alegria, fins a arribar
al llibre de la mort, que, fóra de la piadosa relació del
seu acabament, es potser el més amarat d'humana
ventura.
Quan ja tenia llestos els quatre llibres, em que-
dava una mena de recansa per no haver exposat
els deures de la joventut, i perxó vaig posarme
a escriure "1 llibre segon. Mentres l'escrivia, amb
l'ansia coenta d'acabar, jo prou notava la diversitat
d'objecte i de sentiment entre '1 primitiu exemplari
malinconic i aquella furiosa apologia de la puresa i
del amor; pro, encara que. dominant la meva ploma,
deixava anar paraules de coordinació i d'armonia
amb lo que havia dit en les primeres albes de la vida,
m'era impossible deturar la marxa impetuosa del
pensament, vigorisat per tres anys d'interna investi-
gació, d'inquirir en les fondàries de la meva ànima "Is
deures de la vida austera i de rumiar perfidiosament
sobre '1 suprem destí del home.
Poc abans d'acabarse *! primer llibre ja havia deter-
minat estudiar en La Santedat humana, no solament
el contingut de la vida austera, sinó l'ideal a que deu
acostarse l'home en el més alt compliment del seu
destí L'obra s'apartava ràpidament del seu primitiu
propòsit I prenia '1 caràcter d'un llibre de moral que
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 21
pretenia arreglar la conducta humana atacant els pro-
blemes més trascendentals de la nostra existència.
Les especulacions són d'allí endavant eminentment
objectives, les anècdotes autobiogràfiques desaparei-
xen en absolut, la vida dels meus pares queda a fora
del nou camp d'observació, més amb tot això no cal
enganyarse : l'home s'ha fet endins fins a trobar l'arena
dels més íntims combats i amb l'ordenada exposició
de les condicions de la santedat humana cerca *! contin-
gut espiritual de la pròpia vida.
En les darreres planes dedicades a l'adolescència i
en el començament del llibre de la santedat hi ha de
traspuar el doble sentiment que movia '1 meu cor mi-
nat d'engunies, desesperances i misèries quan inten-
tava reconstruir en el meu interior la fè relligiosa, i
ple de segura concepció i claredat de judici quan sos-
pesava la vàlua moral de les meves accions. Mentres
jo sentia que a dins de la meva ànima prenien consis-
tència 'Is principis morals, que una gran confiança en
la pròpia fortalesa m'aplanava *ls camins de la virtut,
que una íntima alegria s'imposava amb irresistible
imperi i esborrava ràpidament les impressions depri-
ments i doloroses, la meva ascensió espiritual cap a
una sintesi relligiosa no anava més amunt d'un fred
principi de causalitat o d'una substància única i
divina.
Es lo cert que jo no soc senyor del meu pensa-
ment i que la construcció filosòfica, per humil que
sigui, que es en mi, no l'he triada per un determini
22 LA VIDA AUSTERA
del meu franc voler, més em fou imposada pels homes
i les coses, pel temps i per l'espai, per la llogica i pels
sentits, per l'imperi fatal deia realitat. Jo 'm regiro a
dins de la meva concepció, i, per més que faci, no hi
puc fer entrar el coneixement de Déu. ([Per què mentir?
A tot'hora cerco la Divinitat, espio les seves senyals
en la Natura, l'escolto palpitar sota'l vel fugitiu de
les maravelles del món. I ni la trobo, ni'm canso de
cercaria, ni perdo la creencia ni la confiança de que un
dia o altre la trobaré.
Perxò no puc tenirme per ateu, en quan l'ateisme
concebeix un món extrany a la presencia de la Divi-
nitat, i a mi no'm descansa aqueixa concepció. Si
alguna vegada he arribat a creure que ja no cercaria
més, no he pogut demorar en la xorca negació, i la
voluntat de crearme una fe s'ha afermat resoltament
en mi. (jAont ets, Senyor? <[Com ho faria perquè totes
les potencies de fa meva vida s'amaressin de tu? En
el meu cor hi ha una gran relligiositat, en el meu
pensament les formes llogiques són alterades per la
potencia de les passions, en tots els amors i en tots els
actes de la meva vida hi traspua i sentiment relligiór.
I, per més quem regiri, no puc fer entrar en la meva
concepció el coneixement de Déu.
Ara us diré que les meves observacions m'han
convençut de que en la nostra civilisació són a mils i
a milions les ànimes com la meva, això es, les ànimes
que, disposant d'una fonda relligio.*^itat, cercant per la
vida un contingut espiritual, s'han vist despullades
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 23
fatalment de la sentida concepció de Déu. No parlo
del lliurepensador ni del materialista, que s'aconsolen
amb rhipotesi mecànica del Univers : parlo dels
homes relligiosos que han vist esborrarse en la con-
ciencia "Is dogmes de la seva relligió al sotmetrels a
la crítica de la ciència. I d'això 'n dedueixo que la
crisi present de la civilisació occidental està en aquesta
possibilitat de que la crítica científica esborri de la
consciència la concepció de Déu, havent de ser
aquesta, per la seva naturalesa, inalterable atribut de
la raó humana.
Aquesta possibilitat prova al meu judici l'insufi-
ciència actual dels dogmes relligiosos, perquè havent
de modificar, sinó constituir per sí sols, tot el con-
tingut espiritual de la nostra vida, si fossin perfor-
mats, omplirien talment l'ànima nostra que, una
vegada entrats en ella, no hi hauria crítica possible
queis en tregués. Les actuals formes relligioses, els
dogmes i la concepció evangèlica són inferiors, al
meu entendre, a la capacitat relligiosa del home
modern, i quan aquest ha nodrit la seva ànima amb
el contingut de la fe cristiana, encara li resten terri-
toris del seu esperit que no ha poblat, anhels inten-
sissims que no ha satisfet, aspiracions i ànsies i espi-
rituals quimeres que li demanen un Déu menos his-
tòric i més humà, una relligió més gran que ompli la
vida de gom a gom i en trascendeixi.
*
24 LA VIDA AUSTERA
En tota l'obra no tornaràs a trobar gaire sovint,
tu que'm llegeixes, el propòsit de discutir els proble-
mes relligiosos que té plantejats l'home d'avui, i es
ben cert que si alguna vegada encara sen parla es com
incidència d'un estudi moral independent de la relli-
gió. Havia de ferte aquestes digressions per explicarte
la gènesi espiritual del llibre i com es que l'exemplari
senzill, acompanyat de reflexions morals, s'ha con-
vertit en construcció interior encaminada a cercar un
contingut espiritual a la vida del home. Si per ven-
tura creus en Déu. no temis trobar ni un pensament
ni una paraula posada d'intent per ofendre la teva fe.
Et dic ben verament que no més vui veure lo que hi
ha en la nostra bondat, i que, si trobes quelcom ofen-
siu per les teves creencies, pots passar de llarg, sense
témer que't manqui ni la més lleu espurna del pensa-
ment que'm guia.
Aquet es llibre d'ascensió, de construcció en Ics
runes. Jo 'm trobava en la soledat d'un món dispers,
regirantme en el buit per trobar una roca aont posar
el peu, agitant desaforadament els braços i les cames
en la vanitat del aire sotil. Quan heus aquí que.
abocantme a mirar a dins de la meva ànima, hi vaig
veure la roca viva aont podia apoiarme per pujar fins
al cel. Hi havia en mi una facultat i una inclinació
irresistible que judicaven la bondat o malícia dels
meus actes. Si preguntava a l'intelligencia la veritat
de la veritat, no feia més que donarme normes de
judici indecises i contradictòries, pro encara la meva
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 25
voluntat no devenia acció que ja la sentencia "s pro-
duïa fatal i inapelable.
El judici moral que's produeix en la nostra con-
ciencia podrà cambiar amb el temps, podrà no corres-
pondre al judici moral de la conciencia humana, pro
es segur que sempre 's produirà com una consecuencia
inevitable de l'acció, per ont es descobreix en nosal-
tres l'existència d'un principi permanent i actiu, que
no dorm ni descansa, que es insensible a les més
irresistibles temptacions, que no'l torcen ni l'odi ni
l'amor, ni s'enterneix a la joventut, ni's decandeix a
la vellesa. I aquesta bondat que es en mi es una cosa
certa i sòlida, tant profonda i tant íntima que si
poguéssim descobrir i analisar tot el seu contingut ens-e
seria possible ascendir per la seva via a les més altes
sintesis de l'espiritualitat humana.
Al tenir conciencia clara d'aquesta veritat, de que
hi havia en el meu món intern un principi actiu,
ferm i segur com una roca, el cor sem trasbalsà de
suau alegria i vaig beneir amorosament aquell exer-
cici de les primeres planes de la meva obra que havia
desvetllat en la meva ànima la clara presencia de tant
consoladora concepció. Ja no divagaria més, esma-
perdut, per les arbitraries rutes d'un mar tempestuós,
perquè allí estava la meva isla de terra ferma, i en les
seves hospitalàries riberes s'hi obria un port segur.
Aixis com Descartes partia del fet del seu pensar,
jo partiria d'aquesta bondat interna que es en mi per
refer el contingut espiritual de la pròpia vida. La
26 LA VIDA AUSTERA
meva preocupació constant d'ençà del llibre de La
Santedat humana no ha estat mai combatre la fè dels
altres, sinó assegurarme ben verament de què hi havia
en la meva bondat, o, per seguir el simil que a suara
posava, de com eren les terres de la meva isla, de les
sinuositats de les costes, dels seus plans i montanyes,
de les fonts i dels rius que la solquen, de les plantes
i de les bèsties que hi viuen.
Després d'escriure aquesta obra sobre La Vida aus-
tera, al cap de tres anys de meditar sobre I contingut
de la bondat humana, he arribat a formarme un
concepte del destí del home, de les delicies de la
terra i de la nostra immortalitat. Jo dono un
valor ben relatiu a la mena de realitat i de certesa
objectiva que contingui 1 concepte d'aquestes orien-
tacions vitals; no més considero que la seva claredat
ha sostituit en la meva ànima a una confusió caòtica
i que la seva presencia en el meu món intern millora
i dignifica la condició moral de la meva vida.
Més en tota l'obra no passo d'aquí. Aquesta es
empresa d'ascensió i de reconstrucció espiritual ques
limita als primers principis de la renovació. No dubto
que es possible profondisar més en l'estudi de la bondat
humana, que hi ha part del seu contingut encara no
considerat en la meva obra, i estic segur de que en el
mateix ordre de tots aquets principis, en la continuació
de la seva pròpia substància, s'hi ha de trobar el moll
de les creencies futures, i'essencia de les veritats cordials
que temps a venir apagaran la set relligiosa del home.
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 27
Pro ara sento una íntima necessitat de repòs.
Després de la volada 'Is meus peus volen tocar a la
terra, aquesta realitat imponderable, que es descans
dels nostres sentits i port abrigat de la fantasia
humana. I, aixís, sense apartar l'esguard d'aquest
insondable firmament cap aont es mouen els nostres
anhels, refarem les forces en la terra mare i ens retor-
narem amb la fruició de les ^qv^s delícies.
*
^ *
En Miquel de Unamuno diu que ningú es prou
creient perquè no hi hagi una petita fosquedat de
dubte en la seva ànima, ni hi ha home tant descregut
que en algun moment de la seva vida no senti cremar
una lleu espurna d'esperança i de fè en l'aridesa del
seu cor. Aixís, entre 'Is dos extrems del creure i del
no creure, no hi ha veritable solució de continuïtat,
sinó una variable armonia de colors, sempre "Is matei-
xos, que van de la veritat cordial a la veritat llogica,
sense que en cap variant hi manquin en absolut ni la
llogica ni la cordialitat. Tots, doncs, creiem i no
creiem, i aixís com Coleridge deia a certes persones
practicants : vosaltres no sou creients : vosaltres creieu que
creieu, jo m'atreviria a dir a molts exceptics : vosaltres
no sou incrèduls: vosaltres creieu que no creieu.
Al dir abans que jo sentia en mi una gran relli-
giositat afirmava '1 creure del meu cor. Lo que hi ha
es que'ls sentits no han sabut fins ara trobar l'imatge
28 LA VIDA AUSTERA
de la meva creencia, ni"! pensament l'ha poguda reduir
a una entelèquia de la raó. El creure hi es, pro la
meva intelligencia no sab com es ni com hi es : el
meu cor n'està ple i "n vessa i la seva presencia dóna
un sentit pregon a la meva vida, pro la meva cons-
ciència no té presents els seus atributs ni coordina is
soterranis moviments del seu palpitar. Tu que"m lle-
geixes, si 'm vols seguir, jo 't diré desde ara i noble
intent de la meva obra : d'aquet creure cordial n'es
manifestació imaginable i intel•ligible la nostra bon-
dat, i perxò, cercant l'essencia d'aquesta manifestació
del creure, imaginant les seves formes, definint la
llei i l'esperit del seu obrar, inquireixo i penetro en
el misteri i trec de les tenebres a la llum l'essen-
cia i les formes i les lleis humanes d'aquesta creencia
del meu cor.
Pro si llegint La Vida austera no hi trobes tota la
pau i l'activa alegria que hi volies trobar, no podràs
dir que jo t'enganyi. Jo no voldria morir sense haver
refet la consciència clara de la meva unitat cordial, i
aquesta es la meva guerra, com l'amor i la pàtria són
el descans en el meu batallar. Més en aquesta obra
no passo d'allí aont a suara t'he senyalat: començo
l'ascensió part d'amunt de la plana xafogosa aont em
dalla i 'm migrava, marxo per rutes plenes de delícies
i de sentors florals, I, encara quem trobo lluny del
cim, sento que m'hi acosto I no puc quedarme sol en
el meu platxeri i et convido a menjar de la fruita
que's troba pel camí.
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 29
*
Es precís aclarir un altre concepte perquè no hi hagi
engany en les meves promeses. Si ets un home pagat de
les formes llogiques del pensament, si no més cerques el
valor intel•lectual de les doctrines, si en l'idea que tens
del contingut de la coneixença humana no hi caben més
que les veritats forjades amb la primera matèria dels
sentits, trobaràs la meva obra plena de contradiccions i
de teories que no estan comprovades per l'experiència.
Es difícil explicarte amb termes prou clars el meu
pensament. Jo no puc separar per una linia ben abso-
lutament marcada aquella part de la meva substància
que pensa de la que no pensa, ni tant sols podria
mostrarte una particula viva del meu cos que fos ente-
rament extranya a la formació del meu pensament.
Si 'm fos possible formular una teoria de la coneixença
humana, no sabria com limitar a les funcions o
orguens espirituals que anomenem intel•ligència, raó,
imaginació, pensament, conciencia, la formació de la
veritat. Les veritats que són en mi són resultat i
compenetració de totes les forces humanes que en mi
obren. Si Bergson es limités a sostenir l'acció de la
voluntat en la gènesi del coneixement, assentiria del
tot a la teoria de Bergson; més, de seguirlo massa
lluny, salvaríem VinteUectualisme per caure en el volon-
tarisme. Són la carn i l'esperit, la voluntat i l'intelli-
gencia, l'amor i l'odi i totes les passions, la raó i "Is
sentits, l'imaginació i '1 sentiment, cada orgue amb la
30 LA VIDA AUSTERA
seva funció i cada funció amb la seva llei, els demiürgs
de la veritat cordial, que anomenaré aixís per distin-
giria de la freda i llogica veritat intellectual.
En cada un de nosaltres hi ha un tresor de veri-
tats cordials que donen una vàlua i un sentit a la
seva vida. L'home creu aquestes veritats i d'elles treu
la llei del seu obrar; més quan aplica al llur coneixe-
ment la mecànica de l'intelligencia, lluita amb la
pobresa dels termes, amb la rigidesa de les construc-
cions llogiques, amb la grossera percepció dels sentits,
talment que no sempre hi ha una correspondència
absoluta entre les veritats cordials i les veritats intel-
lectuals en el mateix ser. Aleshores la voluntat del
home pot influir en el treball de l'intelligencia per des-
viaria, com poden desviaria les passions i fins els
prestigis de la ciència. Però es lo cert que si l'intelli-
gencia ens dóna errada o imperfectament la veritat
cordial, que es en lo íntim del nostre ser, no es la ve-
ritat intellectual errada, imperfecta o contradictòria
la que dóna un sentit a la nostra vida i la que deter-
mina la llei del nostre obrar, sinó que a fóra de la
raó, i en contra de la raó, segueix regint i valuant
el ser la veritat cordial que l'intelligencia no ha tingut
habilior per concebir.
En aquesta obra hi trobaràs les meves alegries i els
meus dolors, els anhels de la meva carn i del meu
Mperit, el foc de la passió en els meus amors i en els
meus odis, congcminats per una Imperiosa voluntat
d'inquirir les veritats que dormen sota i nivell de la
HISTORIA D'AQUESTA OBRA 31
consciència. Quan al seguir el rastre d'una veritat
cordial m'he vist abocat a una contradicció llogica, he-
passat impetuosament per damunt de la contradic-
ció; quan els limits de la ciència experimental em
barraven la ruta, he saltat part d'allà d'aquesta mura-
lla. Si he sentit que puava quelcom en les pregones
potencies del meu ser, no m'he aturat a comprovar si
les paraules i les imatges o les construccions teòri-
ques s'oposaven als dogmes de la relligió o a les des-
cobertes de l'intelligencia humana.
Aixís com aixís jo penso que 'Is grans errors de les
edats passades tenien un valor cordial ben superior a
moltes veritats d'un contingut estrictament formal i
llogic, en quant foren manifestació monstruosa de
forces soterranies que bullien tumultuosament en el
cor humà. No t'aturis, doncs, amable company, a
considerar el valor intel•lectual de les doctrines del
meu llibre, que pots passar per alt si es que les trobes
en oberta contradicció amb l'estat present dels conei-
xements científics, i tén present que ni jo mateix
m'he proposat convèncet de la solidesa de tal valor;
més pren les paraules i les formes i les doctrines com
instruments per cercar en els tresors de la bondat hu-
mana un contingut espiritual per la nostra vida.
* *
Potser tu hauries preferit descansar en el criteri
d'alguna escola que'ns permetés sostraurens al previ
32 LA VIDA AUSTERA
estudi de la coneixença, per anar de dret al objectiu
primordial de l'obra. Pro això, després de liigarme
amb un compromís intel•lectual, no m'hauria estalviat
més que algunes poques planes d'aquesta introducció,
que ja no tindran tornada en les clares i senzilles que
han de venir.
Es possible que *1 mot pragmatisme t'hagi passat
pel pensament quan llegies les imprecises i breus pa-
raules que a suara dedicàvem a la coneixença hu-
mana; pro, si es que tires endavant, ben aviat em sem-
bla que l'hauras olvidada. En totes les formes del
pragmatisme, començant per la més pura de M. Pierce,
que dóna a la coneixença una vàlua instrumental com
a medi d'acció, seguint per Yhumanisme de F. C. S.
Schlller, que vol compendre un món d'experiència
humana amb els medis de l'esperit humà, i anant fins
a William James, Le Roy i Poincaré, que ja donen a
l'intelligencia alguna vàlua de coneixement, s'hi tro-
ben sempre un principi d'arbitrarietat i de nomina-
lisme, un poc interès en la consideració del món real,
una negació o rebaixament de la potencia intellectual
i una valoració de les consecuencies i utilitat del fet
científic, que van contra la llei del meu pensar.
El pragmatisme representa, en general, una pro-
testa contra 1 conceptualisme germànic, contra l'in-
vasió del intellectualisme exaltat pels triomfs extraor-
dinaris de la mecànica i de la critica; prom temo que
en mans d'uns altres homes del Nort, per més que
exageri la vàlua d'ús o d'utilisació del coneixement,
HISTORIA D* AQUESTA OBRA 33
es perdi en un altre conceptualisme que li cegui la
visió de la realitat. La nostra intel•ligència llatina,
que's daleix per les formes plàstiques i les imatges
concretes de les coses, no té més que abandonarse al
propi intent per salvarse del verbalisme; i encara que
en la formació de les veritats cordials creiem nosaltres
que hi intervenen totes les forces que integren la vida
del ser humà, no perxò neguem l'excelencia i la pri-
macia de la facultat intel•lectual per la representació
de les veritats que entren en el camp de la consciència
humana.
Tampoc en l'ordre de la creencia puc avenirme
amb cap de les escoles pragmàtiques que s'han vist
darrerament confoses en la denominació insubstancial
de modernistes. Ni '1 moralisme de Mathieu Arnold,
fondament penetrat per un sentiment de l'altra vida;
ni '1 fideisme de Ménégoz, que si bé reconeix que la fè
s'acompanya de representacions, imatges i creencies,
afirma que serem judicats no per les creencies, sinó
per la fè; ni '1 simbolisme de Loisy, que dóna'l caràcter
de simbol d'una veritat absoluta a la fórmula eclesiàs-
tica, després de sostenir que no es veritat en absolut
per tant que no defineix la plena realitat del objecte
que representa, satisfan les exigències del meu cor.
Tots aquests homes diuen que creuen lo que diuen, i
per mi no passen de critics que s'han fet una arma per
criticar i que després d'una crítica destructora volgue-
ren forjarse l'il•lusió mai realisada de revestir de formes
Uogiques i d'imatges humanament imaginables la ve-
34 LA VIDA AUSTERA
ritat cordial soterrada en les tenebres de la subcons-
ciència.
Perxò potser inquireixo i treballo alegrament,
mentres la vida passa, amb la confiança de que, po-
sant-hi tota la meva ànima, refaré la meva unitat
cordial abans de que*m mori. Si vols seguirme, no
temis que'ns perdem en les arbitraries sotileses d'una
volguda originalitat. Com més m'endinso en mi,
menos em trobo. Es en la part de fóra que dominen
les varietats individuals, pro aixís que davallis a les
pregones fondàries del teu propi ser t'aniras tro-
bant més igual an els demés homes, fins a perdret en
la substància comuna de l'especie humana. ^Vols
venir? Jo t'ofereixo 'Is fruits més cars de la meva
vida, en aquesta obra treballada mentres naixien i
creixien els meus fills, en l'edat quei Dante anome-
nava i mitg camí de la nostra existència, per un temps
de renovadora ventura.
I ara, vés, feste gran, llibre del meu cor. No més
de pensar que ja no treballaré més en les teves pla-
nes, em sembla com si hagués d'acabarsem aqueixa
felicitat tranquila que, mentres cada festa t'escrivia,
davallava a casa nostra amb la més suau dolcesa.
Desde demà començaré a anyorarte, més els meus
ulls i els meus anhels i els meus afectes not trobaran
tant d'anyor si al arribar a les mans dels altres homes
eb aconortes, els aconsoles i els hi gonflcs el pit de
dignitat i de noblesa.
LLIBRE PRIMER
LES ALBES DE LA VIDA
No hi ha dubte de que l'austeritat de la vida, la
dignitat suprema de la nostra energia moral,
troba en els primers anys de l'existència un impuls i
una direcció definitives. Comencem, doncs, aquest
opuscol amb una reflexió sobre la conducta dels pares.
Mai serà prou alabat el benefici de tenir uns pares
virtuosos. El que ha tingut la sort de criarse entre '\
pare i la mare de bones costums, prosperant amb els
fruits d'un treball honrat, estimantse respectuosa^
ment, moventse en un ordre de relacions cordials,
franques i rectes, ha begut en la font de les aigües
més pures.
Penseu en els exemples fortificadors d'una familia
rectament ordenada. El pare i la mare treballen sense
cap precipitació per guanyar el nostre pa de cada dia i
per anar muntant la casa. Ell surt constantment cada
dematí sense peresa ni recansa, torna a les hores del
menjar i es recull a descansar amb ella en aquell llit
38 LA VIDA AUSTERA
que inspira an els fills el respecte de les coses augus-
tes. Al cap de la setmana porta 'Is diners amb alegria,
perquè "Is ha ben guanyats, i els compta i repassa amb
la seva dóna, que es la guardadora del tresor. Els dies
de festa sen emporta 'Is seus fills a pendre "1 sol al
camp 0 a la montanya, sense estalviarse aquelles di-
versions que no costen més de lo que "s pugui gastar.
La mare 's cuida de la casa com una reina de suau
governar. Ella dirigeix les feines de la cuina i de la
bugada, repassa les robes, vesteix i despulla "Is fills
petits. Tal vegada ajudarà al marit amb l'exercici d'in-
dustries o d'algun comerç casolà, o sortirà per poques
hores a guanyarse la vida en alguna d'aqueixes fun-
cions modernes encomanades a la dóna. Més el seu
lloc predilecte, mentres hi hagi família i la família
tinga fills, serà la casa, i perxó no l'abandonarà mai
del tot als criats I criades, que, si bé podrien ajudaria
en la seva feina, no la substituirien noblement en la
dignitat moral quels seus passos i les seves mans dei-
xen amorosament en el sól que trepitgen i en les coses
que toquen.
En els nostres dies s'ha volgut presentar la funció
familiar de la mare com Incompatible amb la més
alta representació social per la que sospira justament
la dóna d'avui. Més jo penso que aixís se confonen
les relacions jurídiques amb Ics relacions naturals
entre l'home I la dóna. Es innegable que la nostra
civílisació ens ha portat un superior concepte de la
dignitat humana i que l'expressió jurídica d'aquest
LES ALBES DE LA VIDA 39
concepte es incompatible amb les velles fórmules del
dret polític i del dret civil, que s'han de renovar per
conformaries a una relació de la més perfecta igualtat
moral. Tota idea barbre de domini i de superiori-
tat autoritària repugna al nostre esperit d'homes
moderns. Perxò s'explica la concepció d'una nova
Trinitat, imaginada al Nort-America, en substitució
de la vella Trinitat de la Teologia cristiana, en qual
nova concepció hi entren el Pare, la Mare i el Fill.
Més (iquè té que veure tot això amb les funcions
naturals de la dóna a dins de la familia? Tots els
conceptes de la nostra civilisació i totes les lleis de
les modernes societats polítiques no podran ensenyar
als homes a parir ni a treure llet de les seves mamelles.
Una més perfecta divisió del treball podrà desinte-
grar encara més funcions del taller casolà de la fa-
milia, més sempre hi restaran un ordre moral i un
noble govern per una nobla reina. Els tresors d'amor
i de tendresa que posa la mare en la primera formació
dels fills mai podran ser el producte d'una fàbrica,
ni servits a domicili per una dóna de lloguer.
^De quina nova dignitat es revesteix una dóna
quan escriu llibres, quan es posa al davant d'una
societat anònima, quan fa prosselits en les reunions
polítiques 0 quan es doblega temeràriament per em-
pendre treballs que fins avui no més havia resistit
l'energia física del home? Penseu en la dignitat su-
prema del part, en la generosa provisió de llet dels
40 LA VIDA AUSTERA
seus pits. Si Is homes poséssim en les nostres obres
la dolça constància, aquella incansable i amorosa
energia que les mares empleien en ensenyar als seus
fills a caminar, les societats humanes avançarien sense
defalliment cap als més alts i generosos destins.
El primer dever de la dóna es engendrar i parir
els fills que la naturalesa i el seu amor li donguin. La
funció social més alta de la dóna es la primera forma-
ció dels fills, que acamparà i educarà amb l'ajuda del
pare. El suprem destí de la dóna es contribuir a la
formació d'una humanitat superior, creant un ambent
de pau i de virtut, i disposant el seu fill per assolir la
més alta espiritualitat. I el mal de les doctrines teme-
ràries que s'erren al concebir les funcions, els deures
i el destí de la dóna, es que rebaixen la dignitat d'ella
i li encomanen aqueixa podridura moral que fa per-
dre l'orgull de la maternitat.
La perversitat del pare o de la mare obren abismes
de maldat en la conciencia dels fills. Pcrxò '1 bon parc
que estima serenament a l'esposa, sense sensualis-
me ni frivolitat, que viu ordenadament amb cl produc-
te de les seves rendes i del seu treball, que contribueix
a montar la casa i la família amb esforç continuat
i tranquil, com la mare que compleix dolçament els
seus deures, són el fruit d'una benedicció divina que
mai serà prou respectada i agraïda pels fills.
A casa haviem tingut una veína que s'entregava
a U més vergonyosa fornicació amb un home que no
era I seu marit. Totes les dones del veinat ho sabien
LES ALBES DE LA VIDA 4Ï.
i la miraven sense respecte i en veu baixa la tractaven;
de mala çorra. (jCcm havia de pujar el fill d'aquella
malaventurada en un ambent familiar corrosiu, so-
frint els càstigs de mals humors incomprensibles, sen-
tint gravitar sobre la seva mare l'hostilitat de la bona
gent i veientse tractar per aquell home extrany, unes.
vegades amb complacencia aviciadora i altres amb
irascible injustícia? Era entremaliat i cridaner, es tor-
nava contra *! seu pare i la seva mare quan li pegaven,,
i, masell per les puntades de peu i les bastonades,
pujava pervers de sentiments. I encara aquest, al ser
més gran, va salvarse per la violència del seu caràc-
ter, que li donà energia pera encaminarse a vies de
salvació. Es un home capaç de conèixer i estimar la
bondat que ha après del medi social en que vivia;
més si un s'enfonsa en el seu esperit, el troba lleuger,
per falta d'aquell fonament indestructible que'l recort
sagrat d'una bona mare aixeca roca sobre roca en els.
primers anys de la nostra vida.
Quan parli de la vida conjugal tornaré a fer re-
flexions sobre 'Is deures dels pares, que no més refereixo
aquí per la part principalissima que "1 seu compliment
pren en l'historia de la nostra infància. Els perills
que passen les criatures en el clos d'una família per-
versa no's poden comptar, i els pobres que han tingut
pares dolents mereixen més que'ls altres la nostra
ajuda, i han d'aprofitar les primeres foguerades de
l'adolescència pera redreçar austerament l'ànima
corcada.
42 LA VIDA AUSTERA
Més no sé despedirme d'aqueixes primeres re-
flexions sense despendrem d'una imatge que m'ator-
menta. Penso en el pare de família que ve d'em-
brutirse amb la mala dóna, i torna amb la femta del
vergonyós contacte a casa seva, i troba a l'esposa i als
fills que l'esperen confiadament. ([No penseu com deu
apartarse perquè no li facin l'amistat ni li donguin
una santa abraçada? (íNo'us imagineu el fàstic negui-
tós que deu sentir de sí mateix?
^Com gosarieu a posar per damunt de la dolça
pau que sols se troba en la pràctica de la vida austera \
plaer sensual de revolcarse en el llit de la mala dóna,
el goig fugitiu de reblincarse amb el frenesí de la seva
carn impúdica?
11
SI l'austeritat ajuda en tot temps a formar el caràc-
ter del home, mai hi ajuda tant com a les prime-
res albes de la nostra vida. Lo que aleshores heu vist,
lo que en aquells anys heu rumiat, els sentiments que
a la vostra infancia'us van trasbalçar el cor, i els pen-
saments que'us van enlluernar l'esperit i els anhels que
us van moure la voluntat, allò es el fonament indes-
tructible del vostre caràcter. Quan vàreu venir al
món en portaveu ja la matèria, més en aquells anys
heroics de la vostra vida la matèria va pendre forma
i se'us va obrir la ruta dels vostres destins.
D'una incompleta formació de la nostra infància
en resultarà sempre un caràcter indecís i una ànima
manca o estrafeta. Girem els ulls al nostre voltant o
movem la visió cap a dins de nosaltres mateixos.
Aquí en trobareu un que's van descuidar de desper-
tarli '1 sentiment de la divinitat i sempre més el seu
esperit ha sigut incapaç de sentir la presencia de Déu.
44 LA VIDA AUSTERA
A fóra de tota confessió relligiosa, els seus estudis
filosofies l'hauran dut a la concepció d'una causa pri-
mera, d'una essència incognoscible, d'una voluntat
anterior a la matèria i a la forma, i els seus estudis
socials li hauran fet veure la superioritat dels pobles
que arribaren a una gran sintesi relligiosa. Seguint
els consells d'un bon amic, llegirà l'Evangeli amb
ànima de noi i es deleitarà amb les Confessions de
Sant Agustí. Un dia i un altre dia, un any i un altre
any, fera exercicis espirituals, i seguint als místics
castellans encaminarà la seva voluntat cap a la concep-
ció d'un Déu del seu voler. Més si té una ànima
absolutament sincera, si no vol mentir amb pràctiques
farisaiques i nos pot aconsolar amb la freda concepció
d'un dogma exclusivament intel•lectual, aquell senti-
ment de la presencia de Déu que no van despertarli
quan era noi, no'l sentirà mai més.
Allí 'n veureu un altre que va pujar sotmès a la
tirania dels seus pares i que entre '1 mecanisme d'una
educació rigida ningú va cuidarse de íerli sentir la
poesia de la vida. En el seu cervell les veritats es
mouen amb el cruixit de les peces d'un teler mecànic.
De les grans armonies pitagoriques no més en com-
prèn les xifres com a representacions d'unitats abs-
tractes; de la musica non pren smó '1 ritme; del art
non comprèn més que les regles, i de la nit serena no
més en veu les estrelles del cel. Fill d'aquesta educació
fanàtica que no més treballa I coneixement i desconeix
l'immensa realitat de U fantasia, debades llegirà lli-
ÍBS ALBES DB LA VIDA 45
bres d'art i cercarà la malinconia deh cfépüscols i
visitarà 'Is paratges delitoses i 's casarà amb una verge
de dolces mirades i sentirà les delícies d'una paternitat
pròdiga; la poesia que no li van fer sentir quan era noi
no sembrarà de flors el camí de la seva vida, i en els
seus ulls no hi espurnarà '1 sentiment de la bellesa, ni "1
seu pensament aixecarà '1 vol, ni a la seva cara li escau-
rà "1 dolç somrís, ni la seva conversa semblarà altra cosa
que un remenament d'òssos.
Quants en trobareu que 's crien extranys a tot
anhel de finalitat! Creixen en un ambent sense ideals,
fills tal vegada del home que va pujar de la pobresa
a una esplèndida fortuna, i el seu pare -Is condemna
a disfrutar del món. De petits s'acostumen a no voler
ser res, a no somiar mai, a trobarse la feina feta, i en
la seva conciencia no s'hi desperta la finalitat d'un
propi destí. Els drames de l'Ibsen estan plens de les
tragèdies d'aquets homes, i la nostra societat llatina
troba en l'ausencia del ideal familiar la ruïna de les
noves aristocràcies. El nen que s'acostuma a moures
sense un fi, el que no aprèn a voler ser més que'ls altres
nens, el que no vol ser rei ni profeta, el que no anhela
assolir l'heroisme de les relacions fantàstiques, debades,
quan serà més gran, creixerà en riqueses, en saber o
en potestat. Com més ric es faci, més sentirà l'avor-
riment de la fortuna; com més aprengui, més compen-
drà l'esterilitat d'aquella ciència sense ideals; com més
poderós sigui, més ensorrat quedarà sota '1 pes de la
pròpia força.
46 LA VIDA AUSTERA
Els uns van pujar orfens i el sentiment de l'amor
no conreuat als dies de l'infancia "Is deixà una ànima
tristament aixuta, i confonen les expressions superfi-
cials d'estimació piadosa amb les més intimes i cordials
tendreses; els altres van criarse sota la tirania d'una
voluntat dominadora, i al ferse homes no saben de-
fensarse contra l'egoisme absorbent de les falses amis-
tats; qui'S fa gran entremitg de la tabola, exercitant la
rialla, no com a expressió d'una alegria, sinó com a
medi de tranquilisar an els que '1 festegen, i després
va pel món com una bola sense mirar mai cap a dins
ni trobar en ell mateix l'impuls de les pròpies ac-
cions; qui'S perverteix dejorn en una infància senti-
mental, amb l'ànima remollida per les caricies, envol-
cada entre petons i llàgrimes, i es covard davant de
la veritat, i segueix linies tortuoses en la seva acció,
i cau en la vilesa i en la vergonya per no poder resis-
tir la severitat d'una vida austera.
Potser m'acusareu d'un fatalisme desconsolador,
perquè si l'home està sotmès en la seva infància a l'in-
fluencia de forces que no pot dirigir, i quan es gran
troba ja assentats els fonaments del seu caràcter,
de res li ha de valdré 1 seu esforç conscient pera assolir
una espiritualitat superior. An això hi respondré dos
coses : que ningú sab fins aont pot arribar l'home
que s'esforça bravament pera assolir lo impossible, i
que Tti hi ha més noble i íortificador que la lluita de
l'home contra la fatalitat.
Els pares que nos cuiden dels seus fills, els que
LES ALBES J>E LA VIDA 47
no animen amb el seu tendre amor el món d'igno-
centes fantasies en que l'infancia s'esplaia, han de
saber que mai més es podrà suplir la seva falta. Més
això no vol dir que '1 coneixement d'una veritat de
l'ordre moral deixi balbes les energies de l'adolescent,
pera aixecarse amb dignitat sobre les misèries d'una
pobra infància. Tots sabem que la nostra ànima es
un teixit d'imperfeccions i que es impossible realisar
el nostre ideal; però, perxò, ^què voleu més esplèn-
did que l'esforç constant de l'humanitat per acostarse
a la perfecció i a l'ideal impossibles? Alcem la vista
a la concepció grega de la tragèdia i confortemnos amb
la visió heroica de l'Edip lluitant contra l'adversa
fatalitat. Ell coneixia i seu destí, més no s'hi avenia,
i la revolta del seu esperit potent encara avui ens
fortifica.
Pensem que ningú ha posat encara les fites d'allà
aont nosaltres podrem arribar, i que amb la nostra
ànima sencera o malalta cada graó que pujarem ens
portarà l'alegria d'una nova victorià. Alcem l'espatlla
amb continencia varonil, redrecem la testa, i fixem la
mirada en les veritats que fan tremolar.
iNo heu vist morir a ningú amb l'atenció fina i
penetrant que s'acompanyen els darrers sospirs d'una
persona estimada? Jo he vist morir un fill meu petit,
i acabo de veure morir el meu pare. Doncs quan el
cor vol pararse i els ulls parpellegen per darrera vegada
i els músculs de la cara s'han relaxat per sempre,
tot d'un plegat veuríeu que '1 coll s'arronsa espanto-
4d LA VIDA AUSTBRA
sament i que'l cap es recull horriblement cap a dins
del pit. Es la dignitat de la vida que sen va. No
l'oblideu mai aquesta imatge, i penseu que si un dia
els mals pensaments i les males obres us apartaven
definitivament de la vida austera, tot d'un plegat la
vostra ànima s'arronsaria endins de sí mateixa hor-
riblement i quedaria doblegada sense energia ni digni-
tat amb la freda i revellida continencia dels cossos
morts.
III
DE totes les reflexions que he fet fins ara sen de-
dueix lo molt interessant que una bona infància
es pera l'austeritat de la vida. Més això no vol dir que
s'hagi de llegir aquest llibre als infants perquè mode-
rin la seva possible perversitat, ni són per ells les regles
de conducta que'ls adolescents i els homes ja fets
podran trobarhi. Quan San Agustí 'ns parla, en el
portentós llibre de les Confessions, de la seva soperbia
quan era nen, i 's dol de les ofenses rebudes d'ell pels
que'l cuidaven, no vol treure del seu exemple una re-
gla de conducta pels altres nens, sinó una experiència
perquè 'Is adults i adolescents comprenguin que hi
ha entre nosaltres una tendència innata al pecat,
de que mai en podriem haver victorià si no fos per
l'ajuda i per la bondat de Déu.
Els pares i els germans i els parents que recullen
a les criatures orfes, són els que han de vetllar direc-
tament per fortificar als petits amb els beneficis d'una
4
50 LA VIDA AUSTERA
infància austera. Això no vol dir que TEstat, com a
ordenador de la força colectiva, no tingui devers fona-
mentals respecte als petits, i que l'ambent social no
influeixi decisivament moltes vegades en assentar la
rectitut del nostre esperit. Lo que hi ha es que'l llibre
no vol mirar més que als fets i devers individuals, i
seria separarme d'aquest propòsit tot lo que m'allunyés
del exemplari que desitjo escriure i de les reflexions
que penso fer entorn dels exemples exposats.
Al poble dels meus pares hi ha una cova petita,
casi perduda entre les vinyes, que ha representat un
gran paper en l'austeritat de la seva vida. Jo, que
n'havia sentit a parlar a casa amb un aire de temible
misteri, m'hi vaig fer acompanyar una vegada, estant
per aquelles terres, quan ja tenia vintivuit anys. Era
un dematí alegre d'estiu. Els meus companys duien
l'escopeta per anar a caçar i pujaven de mala gana per
aquelles vinyes entre l'extesa de tories i de pàmpols,
mostrejada de raims que verolaven. Vam arribar a
davant d'un claper de pedres que semblaven l'ensor-
rament d'una paret seca, al peu d'una altra feixa més
alta i també plantada de vinya. Havien tapat l'entrada
per si la gui'/la shi amagava, segons van dirme 'Is
caçadors amb afectada indiferència.
Apartades les pedres I la brossa, vam entrar a la
cova, que es ben petita. A la primera cambra sembla
que l'aigua, caient de gota en gota sobre la pedra, hi
ha fet un ou petit com la mà d'un nen, una beneite-
ra, com diuen els pagesos, per encomanarse a Déu i
LES ALBES DE LA VIDA 5!
salvarse de les bruixes. Després hi ha una altra cam-
bra, i, en el fons d'aquesta, la cova s'extreny tant que
devé impracticable per l'home; més, al dir dels que
m'acompanyaven, hi han altres cambres més endins,
fins aprop d'una hora de fondària. Perxò no se sab
que ho hagi vist ningú, sinó queis vells més vells ja
ho sentiren a dir quan eren criatures.
Aquella es la Tomba dels Encantats, lloc predilecte
de les ombres i esperits misteriosos que poblen la
fantasia dels nens. Al veurela, quan tenia vintivuit
anys, no hi vaig trobar res de lo que esperava; més
ara avui me l'imagino tal com se la devien imaginar
els meus pares quan eren petits. Les bruixes i els
encantats de les histories fantàstiques anaven de nits
al Canigó o rentaven la bugada al Puig de Bassegoda.
A tota hora podien baixar per la xemeneia o sortir
de la carbonera i presentarse a endursen la palla del
breçol o a emportarsen els nens a cavall d'una escombra
per dalt de les montanyes. A tot arreu es denuncia-
ven senyals del seu pas, més ells no les havien vistes;
mentres que la Tomba dels Encantats era una cosa certa,
que podia veures a totes hores a la vinya dels pares
d'un altre nen. I aixís la vida de tots aquells sers
fantasiosos prenia peu d'aquesta realitat, i la Tomba
es feia principi d'un món terrible, posat part d'allà
del coneixement humà, un món que no 'Is trobaria
entre les faldes de la mare si eren bons minyons, però
que'ls envolcaria amb el seu estrèpit d'òssos de mort
i de xisclets esgarrifosos si eren dolents i no creien.
52 LA VIDA AUSTERA
Moltes vegades, veient la senzillesa del meu pare
i de la meva mare, he pensat en aquella Tomba de les
vinyes que, a més a més de donar vida a un món de
fantàstica poesia, havia estat un fre poderós per re-
primir les primeres manifestacions de la soperbia en
la seva ànima. I al costat d'ells hi he posat mental-
ment altres cucs de la terra, d'aqueixa miserable
bolva de pols, perduda en l'infinit de milions de por-
tentoses estrelles, i he comprès que l'austera humil-
tat dels meus pares, plena de temorós respecte, era "1
perfum d'una vida real i forta, com l'orgull i la soperbia
dels que's creuen expressió conscient i no superada
del món són buida i trista vanitat.
El meu amic P., quan era nen, diu que tots els
dies de pluja '! feien anar a estudi amb esclops. El
meu amic P. vivia en un carrer tenebrós de la ciutat
vella, i per l'altra gent del veinat els pares del meu
amic venien a ser una petita mena de potentats. A la
botiga de quinquillaire de la cantonada venien uns
esclops de sola ben groixuda amb tapes de roba enxa-
rolada per fóra i forrada de franela per dins. Mentres
els altres nens anaven molls de peus i esquinsaven
un«s botines cada quatre dies de pluja, el meu amic
P. tenia 'la peus calents, i lo que es les soles de fusta
dels esclops us puc assegurar que no les estripava.
Quan ell entrava a estudi 'Is dies de pluja, el mes-
tre, del seu despaíg estant, sentia *! clapeig dels es-
clops i pensava : — Ja es aquí *! nen de la tenda. — I
quan entr iv^n els altres nens, el mestre no sabia qui
LES ALBES DE LA VIDA 53
entrava. En les marxes i contramarxes per les sales,
a cada cambi de lliçó, els esclops ressonaven francament
per sota les voltes de l'estudi. Els passos del meu
amic P. eren moderats, per la por de moure massa
fressa, i anaven dient amb el seu noble ressò : — Aquí
teniu un nen que porta 'Is peus calents i que no s'aver-
gonyirà mai de la seva pobresa. —
Més al carrer ja era una altra cosa. Allí 'Is esclops
botien amb estrèpit sobre les pedres i omplien de
confiança al nen queis calçava. Mentres els altres
voltaven els sots d'aigua o s'hi ficaven tímidament, el
meu amic P. corria recte i segur per entremitg de l'ai-
gua i del fang. Els esclops li servien d'arma formidable
pera barallarse i eren l'enveja dels altres nens. Mol-
tes vegades, quan tornaven a casa, amb el bon instint
natural de les criatures pensaven en el meu amic P.,
que tenia is peus ben calents i passava per l'aigua
sense torbarshi, i deien a sa mare, mentres els aixu-
gava les botines : — Mare, jo vui uns esclops! —
El meu amic P. va dur els esclops en dies de plu-
ja fins que va ser gran, i ara beneeix l'austeritat dels
seus pares, que l'acostumaren desde nen a seguir les
pràctiques útils, per humils que siguin. Moltes ve-
gades n'ha tingut ventura d'aqueix bon sentit que
van conservarli en la seva ànima, d'aqueixa fortalesa
moral que l'ha lliurat d'una extranya vergonya de
les pròpies pobreses, característica de les voluntats co-
vardes. El seu lloc li ha semblat el millor perquè era i
seu, i no ha envejat la capa del company ni s'ha em-
54 LA VIDA AUSTERA
polainat de mentideres riqueses. Quantes vegades li
he sentit a dir : — Els meus esclops, els meus bons
esclops! —
He sentit contar a la meva mare que quan era
petita anaven amb l'avi al bosc a fer arrels de garriga.
A casa seva tenien botiga de ferrer, més el poble era
molt petit i de ferrer se n'havia posat un altre a la pla-
ça. Les coses no anaven gaire bé, i si l'avi havia
posat mal genit, a la seva muller no l'ablanien els
plors de la mainada. Aixís els fills pujaven severa-
ment, amb una mena de respecte entreviat d'un sen-
timent de piadosa estimació.
La meva mare era la més petita, i diu que Tavi se
l'enduia al bosc i que hi passaven tot el dia. L'escorxa
d'arrels de garriga la compraven a Figueres els tinto-
rers per una misèria, més el pobre ferrer en tenia
ventura de lo que guanyaven al bosc amb la seva filla.
Ja 'm sembla que 'Is veig asseguts a terra tots dos
trencant les arrels amb la picasseta per treuren l'es-
corxa i ficaria al sac. Mentres el sac s'omplia i la
petita tornava amb una bona embosta, el vell deixava
les tristeses de la fornal i de l'enclusa, que se li en-
duien les aures del bcsc. Quan les garrigues eren
pròdigues i les arrels es despullaven dòcilment, cl
ferrer contrari de la plaça desapareixia de l'imagina-
ció, i el pare i la filla 's miraven d'una altra manera
encantadora i es retrobaven amorosament. Si diu la
marc que feien unes cantades com dos rossinyols!
No dirieu qué penso moltes vegades? Doncs penso
LES ALBES DE LA VIDA 55
que la dolça poesia del meu cor me l'ha guardad la
mare de quan era petita i anava al bosc a fer arrels
de garriga.
En els primers anys de la vida del home l'auste-
ritat sol estar en relació amb la força de la fantasia.
Un nen que no esperi amb ànsia la Nit de Reis, ni
faci juli amb el palmó o el llorer pel Diumenge de
Rams, ni mati 'Is jueus a cops de maça a la tarda del
Dijous Sant, ni salti a l'entorn de les fogueres cap als
solsticis de Juny, podeu contar que té un fonament
de lleugeresa en la seva vida. La fantasia es el camí
que mena més lluny en l'ànima infantil, es la dre-
cera que porta a les criatures a les més fondes intuïcions
de l'Univers.
Conteuli al vostre fill l'historia fantasiosa de la
nena que 's va quedar encantada en la cova i es va tro-
bar dormint en un llit de plomes, i, quan li parlareu
del riu de l'aigua negra i de la carroça tirada per les
oques blanques, el veureu quiet i recullit, sense
perdre ni una paraula ni una onda de la vostra ento-
nació, fixant la mirada cap endins, en la més profonda
conciencia de la realitat que en ell hi ha. I aixís
l'habit de capbuçarse en la significació de la pròpia
vida que no més pot donalshi una fantasia prodigio-
sa, es el principi de la dignitat humana en els infants,
i, per tant, la primera manifestació de l'austeritat de
l'home futur.
Moltes vegades he sentit a parlar mal de l'imagina-
ció, culpantla del desvari dels que no 'n tenen. Aquí
56 LA VIDA AUSTERA
teniu un home que *! cap li bull i va com una pape-
llona d'una ficció a una altra ficció, sense penetrar
mai la realitat; allí 'n teniu un altre que encara no
llegeix la primera plana d'un llibre ja 's creu que 'n
posseeix el pensament; ara 'n trobareu un que, per
ell. totes les dones l'estimen; més endavant parlareu
amb un altre que veu misteris extravagants en les
accions més naturals i senzilles; i, anant pel món, us
sortiran a cada punt aqueixes ànimes superficials i
lleugeres que estimen i avorreixen, s'exalten i es des-
maien, ploren i riuen, sense altre fonament que una
mirada, un gesto o una paraula banals.
Més tot això iquè representa sinó falta d'imagina-
ció? L'home que la posseeix forta i sana, estima fon-
dament perquè a totes hores s'aconhorta amb l'imatge
de la persona estimada, i la veu en la mirada dels
seus ulls, en l'expressió sentimental de la seva cara,
en l'ondulació de la seva silueta, en l'entonació de la
seva veu, en l'irradiació de les seves volicions i en la
misteriosa vibració del seu pensament. L'home de
sana i forta imaginació no s'aconsola amb les imatges
manques i barroeres, ni 's cansa d'evocar una per una
totes les columnes d'un temple antic, com tots els
membres d'una estàtua, com tots els fonaments d'una
raó, ni pensa en l'home sense 'I món, ni en el món
sense les estrelles, ni en el mar sense les aigües
tumultuoses, ni para en el seu anhel de trobar sem-
pre formes més reals i més perfetes. L'home de forta
í sana imaginació es prudent i rcsolut en els seus
LES ALBES DE LA VIDA 57
actes, perquè abans de llençarse a l'obra té una clara
visió de totes les forces de la lluita, i quan bat la
pedra ja sabia que era pedra, i a davant dels seus ulls
les formes fantàstiques són vanitat, i quan avança
marxa per la ruta del seu destí.
L'infancia austera es imaginativa i fantasiosa. La
virtut del nen està en el prodigi del seu divagar. Una
criatura que cregui als pares, que escolti dòcilment al
mestre i que jugui reposadament amb el cavall de
pasta, podrà ser la crisalida d'un faritzeu. Més si
poseu al vostre fill en contacte amb la realitat; si no
li falsegeu la seva posició social; si l'acostumeu a la
por de lo inconegut i a desafiaria intrepidament
sense rompre l'encant de la fantasia; si no li remolliu
el cor amb les manyagues d'un sentimentalisme
covard i li feu posar amor al pa que menja i a la feina
que 'ns dóna "1 pa, la seva infància 's badarà com una
flor i la seva ànima pujarà recta i austera.
Les seves fresques rialles ressonaran com una
plata a casa vostra, la maravella de las histories de
fades i encantats se farà dolça realitat en el seu espe-
rit, i el vostre cor de pares s'omplirà de poesia i pros-
perareu tots plegats en humana virtut.
IV
L'infant ha pujat fins ara per un camí de recta
virtut, més en el seu pensament i en la seva
carn s'hi desperta un formigueig nou, la sang marxa
amb una força furienta per les artèries, els sentits
omplen d'observacions reals les clarianes de la fanta-
sia i l'ànima 's torba plena de sorpresa i d'admiració.
Una nova i mai vista primavera fa brotar en el
cos i en l'esperit branques poderoses que 's cobreixen
de pàmpols i de flors. Aixís com cambía la veu i s'a-
Harga la fesomia, i la creixença de tot el cos se pre-
cipita i els orguens de la reproducció 's disposen per
la feconditat, les sensacions són cada dia més variades
i penetrants, la vergonya surt a les galtes com una
rosa, el cor s'omple de confiada i tranquila bravura,
una amable Impetuositat fa trobar agradosa la com-
panyia de l'altrc sexe, i l'infant comença a defensarsc
de! món i a scntirsc diferent de totes les coses i per-
sones quei rodejen. Noves forces vitals, noves pas-
LES ALBES.de LA VIDA 59
sions treballaran d'aquí endavant la seva vida, i ell
mateix sentirà que ha entrat a l'adolescència i ha
deixat per sempre de ser aquell tendre infant, que al
cap de pocs mesos li semblarà un reflexe llunyà de la
pròpia historia.
Ha arribat l'hora de que'l pare pensi en que'l seu
fill un dia serà home i de que la mare prepari a la
filla per ferne la dóna de demà. El treball de la fami-
lia 's divideix radicalment, i mai el pare perfecte enca-
minarà a la filla com al fill, ni mai la mare, per forta i
virtuosa que sigui, donarà al fill adolescent aquella
plenitut del caràcter que sols a la filla pot donar.
Haureu sentit a dir moltes vegades que la mare es
l'educadora dels seus fills. De V Odissea us en contaran
l'historia de Telemac format recta i valerosament per
la prudent Penelope; de l'historia romana 'us en
retrauran l'historia dels Gracus. No cal anar tant lluny
per trobar homes que foren exemple de virtut com
Sant Agustí, ni cors magnànims com el de Jaume I,
formats baix l'influencia dominadora de la mare. En
les nostres relacions d'avui, repassant l'historia de les
nostres amistats, hi trobariem dones virtuoses que
han pujat als seus fills en bondat i en fortalesa del cor.
Més si escoltem la veu de la Natura 'ns aixeca-
rem contra l'exclusiva educació maternal de l'ado-
lescencia. La mare dóna als fills la llet dels seus pits,
els ensenya a caminar i a parlar, vetlla is seus passos
i el seu sòn, els protegeix contra l'ambent fisic i
social mentres no poden valdres per sí mateixos;
60 LA VIDA AUSTERA
però quan es comencen a fer grans, el pare encami-
narà i adreçarà la força impetuosa del adolescent i la
mare conreuarà en la filla la dolçura i la gràcia.
Això 'm porta a parlarvos del sensualisme de la
paternitat, en una de les més funestes manifestacions.
Per més que entre is milions i milions d'homes i
dones que han passat per la terra d'ençà que l'Huma-
nitat ha pres conciencia de la seva historia, poguem
trobar homes eminents educats per les seves mares, i
pares que han presidit l'educació de les seves filles,
no hem de perdre la bona orientació que la Natura
ens dóna, dividint el treball familiar per la forma-
ció del caràcter. Altra cosa seria si l'historia pogués
demostrarnos lo que mai podrà demostrar, i expli-
carnos les causes variadissimes del tenebrós silenci
dels milions i milions d'homes i dones que han pas-
sat sense deixar rastre pel món.
L'home o la dóna que, per un sentiment malal-
tiç de la paternitat, pretenen dominar la formació
espiritual de la pròpia descendència i passar per da-
munt d'aquesta divisió que la Natura 'ns aconsella,
de manera quei pare prengui a la seva esposa la
díreccció maternal de l'iníancia o que la mare 's sobre-
posi al marit en la direcció varonil de l'adolescent,
treballen amb sensualisme culpable en la destrucció
de les fibres més delicades del caràcter. Heus aquí
una llei austera de l'amor que no 'ns vol veure
allunyats del nostre destí. Ja siga per la culpable
indiferència envers Ics nostres funcions i devers
LES ALBES DE LA VIDA 61
morals, ja siga per l'excés sentimental quc'ns porta-
ria a destorbar amb la nostra acció absorbent els
devers i funcions dels altres membres de la familia.
No sé què podria trobarse més noble i commove-
dor que la manifestació del sentiment en l'ànima
fortament austera. Els perills que posen a prova la
virtut, els dolors inevitables de l'existència, la clara
comprensió de la gravedat de la vida, el treball per
obtenir el guany necessari, fan al home constant i
delligent i li omplen el pensament de preocupacions
pròximes i certes. El seu cor es contrau per l'acció
hostil, la voluntat força la fantasia envers el fi útil,
i sols la serena confiança en la pròpia energia pot
ablanir la cara en una expressió de continencia tran-
quila. Més veieu que un tendre sentiment de pietat o
d'amor es desperti en la seva ànima, i aquella austera
fesomia s'ennobleix amb el mes franc somrís, el cor
obre suaument les robustes ales, els ulls s'enterneixen
de dolça simpatia i els llavis parlen paraules d'amistat,
sense que perxò la voluntat perdi ni la més lleu potes-
tat del seu digne domini.
Si un dia veieu plorar un home aixís perquè se li
ha mort un fill o un germà o ha perdut l'esposa,
jcom se 'US remouen les cordes més fondes del senti-
ment d'una manera sana i vigorosa! Aixís m'explico
la força trastornadora dels grans poemes antics, com
la poesia de les flors que's troben a dalt de les altes
montanyes, com a les hores de calma el tremolós
murmuri del mar.
tó LA VIDA AUSTERA
Un altre dia parlarem del sentimentalisme bascos
quan ens toqui enraonar de les carícies. Ara, si us
plau, tornem als pares i a les mares que perjudiquen
al adolescent al passar la ratlla dels seus devers fami-
liars. Jo coneixia un home ric que tenia una filla de
quinze anys. Era alta i esvelta, els seus ulls foscos
d'ombres fosforescents, la cara morena, ovalada i gra-
ciosa. El seu coll era com una torra de marfil, les
seves mans eren aristocraticament llargues i fines,
els seus peus eren dos pinyons gentils, la cimbrejanta
cintura feia pensar en les palmeres d'Alacant, i els
seus cabells negrissims li feien una corona de tenebres.
El seu pare, emprendat de tanta hermosura, se l'en-
duia al camp i la feia companya dels seus sports. Ella
montava a cavall com un genet minyó, caçava intre-
pidament els cervos i fins els porcs singlars, nadava
com una dóna d'aigua i disputava la copa als homes
en els exercicis de tir al blanc. Més un dia '1 pare va
volerla casar, i ella, tant atrevida i resolta, va sentir-
se confosa de vergonya. El promès li cercava debades
en el seu cor gràcies i sentiments que no tenia, i ella
envejava a les senyoretes companyes de saló la destra
i segura finesa del seu tracte. A casa parlava familiar-
ment amb els dependents del seu pare, a la quadra
discutia amb íntelligencia sobre les condicions dels
cavalls amb els criats, i quan era al camp els pagesos
diu que s'escruixien de sentiria com renegava. I,
Ja casada, no's va cuidar de la casa, del home ni
dels fills, sempre a darrera dels sports. fugint de la
LES AL BBS D£ LA VIDA 63
societat ont s'avorria, sense compendre del amor
gaire cosa més quei sensualisme frivol, ni sentir de
la maternitat més que les molèsties del embraç i
la pena incomprensible del parir. Si la volia con-
tar tota, encara fou més llastimosa la seva historia.
Són incalculables els mals que pot portar al ado-
lescent aquet sensualisme de la paternitat. En tot
el llibre deixarem de banda l'instrucció, que ha pres
en les nostres societats modernes un caràcter pre-
dominantment social, per enclourens en l'influen-
cia que en la formació del esperit exerceix la vida
en comú en el cercle d'una familia. Una altra hora
conversarem, si 'ns lleu, del poc tribut que paguen an
aquesta vida molts homes emprenedors, deixant la
mainada al voler servil de criats i criades, gent, per
regla general, de caràcter dèbil i mal disposat per
fortificar en les pràctiques d'una austera virtut. Els
mals del sensualisme paternal aumenten en les so-
cietats decrèpites, aont el sentimentalisme pren el lloc
del sentiment i aont els rituals superficialment seve-
rissims de costums sense un fi moral vénen a substi-
tuir els principis d'una vida noblement austera.
En una quieta ciutat provincial hi havia un pare
que tenia dos filles i se les estimava com a les nines
dels seus ulls. Per un admirable esforç d'adaptació,
aquell home va anar afinant el seu caràcter i enternint
els propis sentiments amb una naturalitat tant exqui-
sida, que les noies, amparades per ell, van pujar amb
la gràcia gentil d'uns sentiments dolcissims, amb
64 LA VIDA AUSTERA
aficions femeninament delicades, senyores de la casa
que havien après a governar, més sense aquell esperit
natural de la dóna forta, que la salva en la vida de
tota mena de perills. El pare s'havia sacrificat per
elles oferint a l'humanitat l'exemple més generós de
sensualisme paternal. Però les noies varen tenir
un germà, i aquet va pujar tant femeninament
com elles, noblement delicat, de sentiments honrats
i generosos, victima propicia d'una societat crudel,
incapaç de l'energia i la rudesa que l'haurien portat a
una tranquila victorià. Mai he vist un sentiment
paternal tant intens, ni una justesa tant fina d'adap-
tació en ànimes tant ben disposades per una educació
perfecta, i perxò 'm dolia aquell remolliment de la
paternitat, que malmenava tant nobles gràcies, i sen-
tia que una mica més d'influencia maternal i una
continencia més dura i enèrgica del home no hagués
acabat de performar els caràcters de les filles i el fill.
La familia obra en el caràcter per l'exemple actiu,
i perxò es més difícil que'l pare o la mare puguin
encomanar als adolescents inclinacions i virtuts més
pròpies de l'altre sexe. En la nostra vida social s'ha
fet, bona o dolenta, una divisió del treball entre "Is
dos sexes, i els homes ens hem habituat a creure
natural aquesta divisió que separa 'Is oficis, les cos-
tums, les idees i els sentiments dels homes 1 de les
dones. Podrà ser ben lloable la conducta del filosop
que. trobant injustes algunes d'aquestes divisions, les
critiquí sense pietat I fins practiqui 1 dever de separar-
LBS AL BBS DB LA VIDA 6é
Sèn. Més si '1 filosop té fills, i aquets no pujen amb
el desprendiment moral del seu pare, serà una mala
obra revoltarlos contra '1 medi social i disposarlos per
ser la mofa dels seus contemporanis. <iQuè dirieu del
que deixés anar el seu fill a la batalla sense les armes
per batallar?
L'egoisme sol fer nierada en el cor dels fills quan
són pujats per un pare o una mare abassegadors.
Aquella formació de sentiments unilateral els acos-
tuma a mirar les coses per la sola mirada del que exer-
ceix el domini del seu cor. El que no vol els fills per
l'esposa o per l'espòs, encara "Is voldrà menos per la
societat. A la vora seu no més s'hi parlarà de casa:
dels extranys sen coneixerà l'utilitat, més se n'igno-
rarà '1 destí; i aixís, sense adonarsen l'adolescent,
anirà formant-se una sentimentalitat i una mentalitat
dobles, en benefici de la pròpia llar i en pèrdua per
la ciutat dels homes i per la ciutat de Déu.
Aquestes ànimes rosegades per l'egoisme familiar
són podridura infecta de la societat que 'Is donà la vi-
da. I els que volem millorar cada dia l'ideal destí
dels homes ens hem d'acostumar a bescantaries i a
descobrir els perills que amaga la seva apariencia de
virtut. <íNo heu trobat mai algun d'aquets fills que
no s'han mogut mai de les faldes de sa mare? Jo 'n
conec que són egoistes fins a la crudeltat, i el seu
voler no es franc i Ileal, sinó un empelt de timidesa i
despotisme. El fill d'Agripina potser no hauria sigut
tant refinadament malvat i no hauria afrontat el món
66 LA VIDA AUSTERA
amb l'epopeia tràgica de les hecatombes romanes SÍ
pels dies de la seva adolescència '1 caràcter mascle i
vigorós d'un pare hagués trempat amb l'aigua i el foc
el dolç acer de la seva ànima.
Deixem la filla a la mare, i quei pare 's cuidi del
fill, i aixís l'adolescent pujarà amb els bons exemples
que li donaran alhora l'amor paternal i la Natura.
V
OUAN el meu amic P. era petit i tornava a casa
en sortint d'estudi, corria a trobar al pare i
la mare, i amb humil i senzill respecte 'Is besava la
mà dreta : d'aquesta acció commovedora en català en
diem l'amistat. He sentit a dir que a l'illa de Mallorca
els fills, quan es fan homes, mai tornen del treball
de cada dia sense fer humilment el dolç acato de
l'amistat an els seus pares.
Aquet beneït respecte filial sempre m'ha semblat
un dels fonaments més principals de la vida austera.
Repareu que al besar el revés de la mà del pare '1 cap
s'abaixa amb una reverencia natural i el fill presenta
l'occipuci a les mirades paternals com al davant d'una
representació sagrada. Jo era gran i mai li havia fet
altres petons que aquets a la meva mare, fins que al
tornaria a veure, després de nou mesos d'estar al
castell, els meus llavis van besar per primer cop tími-
dament la seva galta. Al meu pare no vaig gosar a
68 LA VIDA AUSTERA
fernhi mai en vida de petons, i no més ara, quan va
morirse, vaig entrar tot sol a la seva cambra a besarli
per primera i darrera volta la pell erta i glaçada del
seu front.
L'amistat i totes les caricies tenen una significació
molt gran en la formació del caràcter. Com expres-
sions cotidianes del sentiment exerceixen una influen-
cia preponderant en la seva educació. Diu un psicòleg
nort-americà que l'expressió de la nostra fesomia
provoca, i sinó engrandeix, l'intensitat d'un senti-
ment. Si teniu una pena i no ploreu, us semblarà
més petita que si amb la mateixa pena haguéssiu
plorat. Moltes vegades ajuntem les celles amb vio-
lència per donar més força a la pròpia energia. I jo
us dic ara : si acostumeu als vostres fills a fer l'amistat,
pel sol fet d'aquesta cotidiana costum el seu respecte
filial s'aumentarà.
Més això 'ns porta a parlar de la millor naturalesa
de relacions que poden lligarse entre '\s pares i els
fills. A Catalunya, i encara més en el temps vell,
l'amor filial prenia un aire d'humiltat i respecte. El
fill donava al pare i a la mare '1 tractament de uós o
vostè, no per senyoriu, sinó per consideració a una
amorosa autoritat que regia la casa del ric i la del
pobre. El manament més senzill, com ara '1 demanar
el pa a taula, era sempre acompanyat del venerable
sí us plau. Encara men recordo que al meu carrer les
vcTncs trobaven exòtic i excessivament carinyós que'ls
fills diguessin pnpa I mama en comptes de pare i mare.
LES ALBES DE LA VIDA 69
Les carícies que podien portar una significació igua-
litària, com ara is petons a la cara o a la boca, no
solien feries els fills an els seus pares. Anem a dir
que pels vells catalans això dels petons, que avui tant
es prodiguen a les criatures, i els que 's fan per salu-
darse les dones, com els petons en general, eren consi-
derats unes vegades com una incontinència del dig-
ne afecte paternal, i lo més sovint com una porca
manifestació de l'hipocresia humana.
Més hi ha altres pobles, com el francès i el caste-
llà, aont l'amor filial pren l'aire d'íntima i plana com-
panyia. Al pare i a la mare seis tracta de íu, l'humil
acció de l'amistat hi es poc coneguda, i els fills besen
les galtes i fins la boca dels seus pares. Jo coneixia a
Madrid una dóna del poble que reptava a la seva filla
pegantli revessos en els llavis, per ferli sentir la pena
de l'oprobi allí mateix aont li deixava is petons de
maternal delícia.
No cal dir que l'amor entre is pares í els fills tant
pot manifestarse amb la respectuosa amistat com amb
el bés que 's fa a les galtes o a la boca. Els pares
catalans estimen tant als fills com els de qualsevol altra
terra ont no pugi la família en un ambient sentimental
tant aristocràtic, i perxò no trobo cap raó per alterar
les nostres velles costums i apendre manyagueries que
no diuen amb el nostre caràcter. Ni hem de fer pros-
selits en els altres pobles, a qui ofendria i glaç de la
nostra rudesa, ni hem de perdre aqueixa digna auste-
ritat de les nostres relacions filials, que tant suaument
70 LA VIDA AUSTERA
dobleguen l'individualitat indòmita del català al jou
d'altres jerarquies no tant estimades com aquesta.
A dintre d'aqueixa tònica nacional, tant dificil de
rompre bruscament si no's vol caure en el perill de
passar per extravagant o bútxara, a cada familia hi
sol haver una llei pròpia pels petons, per les lloances
i per tota mena de caricies. Un amic meu del Em-
pordà havia ensenyat al seu fill a pegar un cop de
puny a la cara que se li acostava per ferli un petó.
Un company meu d'estudi no tornava a casa que no "s
menjés a abraçades i petons a la seva mare. Eren
nou germans, i tots van arribar a grans, i tots van
morir tisics, fentse manyagues i salemes amb veu
còmicament estrafeta.
Hi ha hores en la vida d'una tendra emoció que
ens impulsa imperiosament a la manyaga, al agradós
festeig i a la caricia. ([No us en recordeu de quan
creu promesos i buscàveu dissimuladament en el
passeig la mà suavissima de la vostra estimada? El
vostre fill comença a caminar i tot d'un plegat, entre
els crits d'alegria de les dones, el veieu venir tambale-
jantse amb els braços oberts, allargant cap a les vos-
tres cames les manetes molçudes. <»Com ho farieu
per no alçarlo enlaire i per no menjarvos a petons
les seves galtes vermelles com una rosa? En aquelles
hores la nostra timidesa seria imperfecció de la volun-
tat i no respondria al ideal d'una vida verament aus-
tera. Quan després de nou mesos de presó al castell
van deixar entrar una tarda les famílies a Montjuïc,
LES ALBES DE LA VIDA 71
el meu pobre pare sen va donar vergonya d'abraçar-
me i jo no vaig tenir cor de ferli un petó. Ens tornà-
vem a veure de mort a vida, després de tantes penes i
de tantes llàgrimes, i no vam ser valents per juntar
els nostres pits i passarnos pel coll els nostres braços.
No hi havia prou austeritat en les nostres ànimes, els
gestos no responien al manament del cor, i perxò no
érem dignes de la santedat que manifesta amb tran-
quila noblesa 'Is més pregons sentiments de l'home.
Més les carícies, com totes les manifestacions
externes de sentiments humans, ens deixen en el cor
el dubte de les accions mentideres. <^Qui no s'hi ha
trobat de seguir fent manyagues que abans sentia i
que ara repeteix com un fred compliment? Les hores
del festeig són lluny, i encara feu el geste de buscar la
mà de l'estimada, perquè sabeu que ella ho vol, no
perquè us agradi. Hi havia un senyor vell que pel
seu natural exagerava les manifestacions de simpatia.
Quan havia d'inclinar el cap, es descobria ceremonio-
s^ment; en lloc de saludarvos us apretava la mà;
si havia de donaria us feia una abraçada inclinant el
cap sobre '1 vostre coll; en comptes dels abraços feia
petons, i els petons els remullava amb llàgrimes. Al
primer cop quedàveu amablement sorprès, però a
copia de tractarlo acabàveu esperant amb por l'hora
molesta de les empalagoses abraçades. No hi ha res
més cordial que una caricia justa, ni cosa més gro-
tesca i fins irritant que un compliment fals o exage-
rat. I aixís aquesta possibilitat de mentida que hi ha
72 LA VIDA AUSTERA
casi bé sempre en les carícies dels homes, el dubte
punyent de si allò es una representació de fingiment
hipòcrita més aviat que l'expressió d'un afecte viu,
ens ha de fer prudents en l'expressió de la nostra
simpatia, sense oblidar mai que l'austeritat de la
caricia està en la seva justesa i severa naturalitat.
Doncs ara, tornant a parlar de lo que representa
Yamistat en l'educació dels fills, en la formació del
seu caràcter, recordarem que tots els sentiments
d'amor paternal poden manifestarse i 's manifesten
per altres conductes espirituals que no tenen res que
veure amb els petons i les abraçades, ni amb les moi-
xaines de tota mena. Aquí teniu la paraula, que,
per ella sola, ens acarona dolçament. Hi ha modula-
cions de la veu tant suaus i tant tendres que calmen
les nostres penes i amanseixen l'ànima irritada. Si
escolteu a la mare que vesteix al seu fill al mateix
peu del breçol, en aquella bona hora del dematí en
que tots dos senten l'alegria del sol pujant, apendreu
hipèrboles tant hermoses com les lloances de David :
Rei de la mare, Sol del meu cor. Estrelleta del cel...
També, devegades, el pensament del home 's torna
augusta manifestació dels sentiments d'amor. La
llogica encadenació de les idees pren un ritme i una
orientació diíercntes quan us trobeu davant del vostre
fili, de quan aneu amb gent extranya. Hi ha una ex-
quisida penetració en la vostra mecànica intelectual.
una moderació reposada en les conclusions, un em-
pirisme clarivident en la concepció de la realitat i de
LES ALBES DE LA VIDA 73
la vida. Sembla que la felicitat devingui i centre del
vostre sistema espiritual, insensiblement us decanteu
a les més tranquiles intimitats domèstiques, i la vos-
tra condició de pare i home de seny suren per damunt
de les altres representacions que 'us distingeixen en la
comunió dels homes. Esteu segurs de que, sense mo-
dulacions suavissimes, sense paraules hiperbolicament
acariciadores, sense moixaines ni petons, el vostre
fill, per la sola expressió del pensament, sentirà la
tendra impressió del amor paternal.
Però encara més que la veu, la paraula o el pensa-
ment, són la practica del dever, la guarda i constant
solicitut, i, per dirho millor, tots els circols concèn-
trics de lo que'n diuen conducta, l'expressió més
justa dels afectes humans. El vostre fill no sab de
llegir, ni, per lo tant, té altre medi que la paraula
parlada per relacionarse amb els demés; desconeix la
mecànica gràfica de la musica i no té més que la veu
per cantar a soles les més complicades harmonies; el
seu cos es dèbil i malaltiç i s'ha de reforçar amb una
gimnàstica melòdica. I el bon pare, de cada imperfec-
ció natural del seu fill, en fa punt de partida pel com-
pliment d'un nou dever i troba un goig en el propi
sacrifici quan li serveix per instruirlo o per fortificar-
li *! cos.
El vostre fill està malalt i els seus ulls us busquen
espurnejants de febre. Ell no vol pendre res de ningú,
no més que del pare i de la mare; plora quan us en
aneu del seu cçstat, i amb el seu instint natural espe-
74 LA VIDA AUSTERA
ra de vosaltres que i salvareu del dolor i de la mort.
Ni les vostres paraules ni 'Is petons el curaran, però
la vostra voluntat de resistir a la sòn, l'energia que
poseu en seguir un plan que ha indicat el metge, aque-
lla impetuosa necessitat de salvarlo que sentiu, això
es lo que li guarda la vida. Quan surti del perill
encara l'estimareu més que abans, i, per més que no
li hagueu fet moltes caricies, les hores de vetlla pas-
sades al entorn del seu llit us hauran guanyat el cor
del vostre fill i an els seus ulls us hauran fet més
pare. ^jPer què ponderar més l'eloqüència de la con-
ducta per expressar tots els sentiments d'amor? Costa
molt poc de fer un petó corrents, i fins de manifestar
ampulosament l'afecte paternal a estones perdudes.
Però ja es més dificil obrar sempre amb la conciencia
de que tens un fill, imposarse a tot'hora 'Is devers
d'aquella realitat, i respondre càndidament a les va-
riadissimes ondulacions d'un afecte ignocent de tota
malícia.
Ara compendreu, doncs, com es que condemni
l'ús immoderat de les caricies en la formació del ca-
ràcter. L'home que s'hagi criat en un medi familiar ont
es prodiguin els petons i les abraçades, ont la lloança s
mostri impúdicament, ont es manifestin les afeccions
nues de la digna continencia que tant noblement
els escau, serà un home d'ànima remollida, de volun-
tat feble í poruga, egoista i mal ciutadà, d'un senti-
mentalisme greixós, degenerat i estèril M'estimo
mil vegades més el solitari esquerp que desconfia hos-
LES ALBES DE LA VIDA 75
tilment de les perfidioses carícies. D'aquestes dugués
ànimes naturalment tràgiques, la primera porta la
mort de la colectivitat i la segona 's nega a sí mateixa *!
consol de les més tendres delicies. ^\ qui 'm negarà
que la vida dels homes seria una trista vall de roentes
llàgrimes si no fos la generosa esperança d'ajudar al
millorament dels altres homes que han de venir?
Hi ha una hora crítica en la vida del home : aque-
lla en que 's dóna per acabada la seva formació i sel
deixa anar sol en busca del pa i del lloc que li perto-
quen. Els pares li han ensenyat de caminar, l'han aju-
dat a posar les dents i a fer la creixença del seu cos,
li han donat un sentit moral i una educació que li
servís per viure amb els altres, han procurat que s'ins-
truís i li han fet apendre un ofici o una carrera. I ve
un dia que l'adolescència s'acaba i els pares donen
per llesta la seva obra. Es precís llençar els camina-
dors, sortir de casa, situarse en la societat, guanyar
diners per viure, ferse '1 seu lloc en el platxeri humà,
ensenyar les dents i allargar els punys amb anhels de
domini.
^Aont anirà aleshores l'adolescent que surt de
casa amb l'epidermis afinada pels petons i amb l'ànima
aviciada a les perfidioses carícies? El cor se li encon-
girà porugament, trobarà dura i crudel la companyia
dels altres homes, la lluita i cançarà, el fàstic i l'avorri-
ment minaran la seva voluntat. Un portarà les seves
desesperances fins a la no sentida comunió d'ideals
destructors de la societat avorrida; un altre caurà tra-
76 LA VIDA AUSTERA
gicament i s'ajupirà a les feines més humils, portant
als seus pares el desconhort del sacrifici inútil. Doncs
(jquè pensaven a casa, es diran entre sí, si '1 món està
montat d'aquesta manera? La tisis, l'alcool i el con-
vent de monges s'encarreguen casi sempre de la so-
lució definitiva.
Deixeume dir dugués paraules sobre una mena
de caricia moral que'm porta a la memòria un dels
més bells records de l'adolescència. A casa no m'ha-
vien alabat mai : els premis que'm donaven a estudi
no'm produïen cap mena de lloança de la part dels
meus pares. Però va arribar un dia, jo tenia tretze
anys, que a l'escola van posarme al primer lloc d'ho-
nor, i la familia sen va preocupar ostensiblement.
La mare 'm va comprar el primer vestit de col•legial,
el dematí del dia dels exàmens vàrem anar a la Ram-
bla de les Flors a proveirnos d'un pom de clavells, i em
portaren a la Venus de Simón Jassé perquè *m ricessin
els cabells. Amb això ja podia compendre que havia
fet una cosa extraordinària, però encara no men sabia
avenir. A la tarda vaig anarmen al hort del meu
pare, que ell conreuava per la seva delicin, i quan
era a la porta vaig sentir que'l pare i el Dimoni, un
pobre cscura-clavegueres de Can Tunis, parlaven de
mi. Aquell fantàstic personatge, que havia viscut
vint anys a sota una figuera, escoltava maravcllat les
meves proeses de nen cantades pel meu pobre pare
amb encantadora candidesa. {Ai llumenetes de l'ado-
lescencia austera, aigües cristallines que rajaven en
LES ALBES DE LA VIDA 77
regalims purissims dels llavis paternals! Si encara avui
em sembla que les sento, i ploro.
Les alabances justes són les ales de la Victoria.
Els pares austers deuen haver de donar sempre '1 seu
judici per les accions dels fills que s'ho mereixin. Tant
per la lloança com per la condemnació, apendran els
adolescents a formarse un concepte moral i equitatiu
del seu valer. Si 'Is pares s'abstenen davant de les ac-
cions dolentes o meritòries, ^aont trobaran els fills un
altre espill tant clar de la seva ànima per veurela
lletja quan obrin mal, o hermosa quan practiquin la
virtut?
N'hi ha que trobarien falta d'amor en la crítica
justa de les accions del fill : per ells l'afecte es un mal
nivell de la justícia, i entre l'acció del ser amat i el
seu judici hi extenen un vel sentimental que dóna un
color de bondat als actes dolents. Lo que critiquen
en els demés ho troben natural en els de casa, i aixís
no se'n adonen de que van a parar ala concepció d'una
moral de dugués cares : una que mira benevolment
a la familia, i una altra, rigida i fins inhumana, pels
que tenen a fóra del seu cor.
Aquet enterniment desmoralisador neix d'un
equívoc fàcil de desentranyar. Si un fill meu fa una
acció malvada jo 'm sentiré naturalment inclinat a
defensarlo a davant dels altres i fins a carregar sobre
meu les conseqüències de la mala acció. L'amor an el
meu fill i l'instint de conservació social es donaran
batalla en el meu cor, i jo, davant l'espectacle repara-
78 LA VIDA AUSTERA
dor de la pena, sense avorrir als demés, ploraré pel
meu fill que la sofreixi. Però si i meu fill i jo 'ns
trobem tots sols, condemnaré la seva mala acció amb
tota la duresa que càpiga en els limits del amor que
li porto. La crudeltat seria deixarlo en la degradació
dels seus actes per un sentimentalisme dèbil i immo-
ral que fingís aprovarli les maldats i les injusticies.
N'hi ha d'altres que prenen per regla d'una con-
ducta austera la condemnació dura de les imperfeccions
que's manifesten en el ser amat i l'abstinència en la
lloança de les seves accions meritòries. No la seguiu
mai, aquesta regla, si no voleu que'ls vostres fills
pugin amb la tara d'una timidesa incurable. La
mala opinió que tindrà l'adolescent de sí mateix re-
tindrà les ingènues manifestacions de la seva voluntat.
Ara digueu, si no arribo a sentir el diàleg del pare i
el Dimoni, <»aont hauria anat a trobar aquell dia les
blanques ales de la tranquila confiança en el meu
destí?
Ja veieu com en la lloança ien la carícia l'austeri-
tat de la nostra vida 'ns marca clarament un sol camí.
Tot lo que s'ha dit respecte a la varia manera d'acari-
ciar podríem ara dirho de les moltes formes de l'ala-
bança. El pare i la mare, en les manifestacions de!
afecte patriarcal, i al judicar les accions del fill. han
d'enrccordarse sempre de que són pares i els fills de
que 5Ón fills. Cadascú en el seu lloc i a cada acció la
seva sentencia. No cal estudiar un per un els actes
més Indiferents de la nostra vida. ni cal rumiar regles
LBS ALBES DE LA VIDA 79
de conducta quan té d'obrar la voluntat. Fixeuvos
bé en lo que són la carícia i la lloança, i quan en tin-
gueu l'ànima plena i el cor segur deixeuvos portar
naturalment pel vostre franc voler, i 'us trobareu
marxant alegrament per les amples i planeres vies de
la virtut.
VI
EL noi ha anat cambiant totes les dents, la veu se li ha
tornat sobtadament ronca, el seu cos ja es alt com
el d'un home, i, si encara li agrada jugar amb els
nens petits, una extranya i orgullosa fredor li fa girar
els ulls cap als més grans. En el seu cos virginal s'hi
desplega '1 misteri de la virilitat, el cor li diu que
dóna gust de parlar amb les noies hermoses, l'imagi-
nació li aclara enigmes portentosos de la vida, i en
les pregones fondàries de la voluntat s'hi desvetlla
l'instint de governarse a sí mateix. Una de les virtuts
més amables de l'adolescència es l'iniciació del realis-
me en l'observació dels homes i de les coses del món.
Les boires fantasioses que envolquen al infant
s'esfiloquen i 'S perden, el miratge que separa M seu
esperit de la realitat va devenint cada dia més sotil i
transparent. I es que una foguerada interior 11 ha
tret l'esperit enfora i els seus sentits es llencen teme-
rnrinmcnt a descobrir, a palpar, a comprovar. En la
LES ALBES DE LA VIDA 81
seva formació espiritual s'hi han desencadenat horri-
bles forces subterrànies i tota l'estructura de la seva
ànima ha sofert un cambi comparable al de la crosta
de la terra quan sortia dels períodes glacials. Sinó que
en l'adolescent tot el cambi li ve d'ell mateix, perquè
s'han multiplicat la seva potencia d'irradiació, els
termes de la seva llogica, les cordes dels seus sentiments,
les admirables armes de la voluntat.
La primera aparició del realisme en les nostres
relacions amb el món extern es el fet més trascenden-
tal en la creixença de la nostra ànima. L'efecte que
aleshores li feran el cel, la terra i el mar i l'intim co-
neixement de la natura humana tindrà sempre més
una terrible influencia en el seu destí. Perxò 'Is pares
del adolescent hauran de procurar d'aquí endavant
deixar de banda cada dia més la defensa fisica del fill,
per dirigir totes les influencies paternals a encaminar-
lo en el recte i veritable coneixement del món.
En aquell trasbalç de la seva naturalesa l'adolescent
deurà vigilar i conservar la salut del cos, perquè si 'Is
membres del seu organisme són sans es més possible
que també sigui sana la primera visió de realitat. Un
altre dia 'us parlaré més llargament de la funesta erra-
da que'S troba en les Màximes d'Epictet i en els Dotze
llibres dél Emperador Marc Aureli quan aconsellen
al home l'imprudent olvit de la dignitat del cos humà.
Les malalties del nostre cos no són mai indiferents
per la salvació del esperit, més en el cas del adolescent
la malaltia pot ocasionar l'ensorrament de l'ànima.
82 LA VIDA AUSTERA
Mentres que si *! cos fa la creixença sense trastorns i
els orguens queden ben disposats pel cambi d'aptitut
que experimenten, una alegria fresca i enèrgica serà '1
perfum d'aquella carn sana i forta.
En els començaments de l'adolescència '1 ser humà
se complica i pren formes accidentals tant extraordi-
nàriament insòlites que per no donarnos la pena d'ex-
plicaries una per una les reduim a una llei d'extrava-
gància pròpia de l'edat. Aquí teniu un nen entre-
maliat que's torna timid, allí n'hi ha un altre que abans
estava alegre i joganer i ara que ha passat els dotze
anys es aturat i corprès de trista malinconia. Hi ha
noies que ploren vergonyosament, n'hi ha que pujen
palides i místiques despreciadores del món que han
començat a conèixer. Un amic meu, que va feria
primera comunió cap als tretze anys, vivia amb el cor
oprimit de pensar en les penes. eternes del infern. Un
altre va matarse desesperadament amb l'urt del vici
solitari : els seus pares van arribar a lligarlo sense pie-
tat amb les cordes d'extendrc la roba. més el seu ero-
tisme fantasiós es passava de tot contacte corporal
I a la fi va arronsarse fredament com la planta que pert
la sava al punt de florir.
No hi creieu en aquesta llei d'extravagància pròpia
de l'edat. L'adolescència es. al contrari, senzilla, na-
tural i franca. El seu realisme sense compromi.sos
socials representa la comunió directa del home naixent
amb la naturalesa, la viva representació d'aquella
edat daurada quels poetes posen al començament de
LES ALBES DE LA VIDA 83
la civilisació, la font renovadora del esperit humà
quan els pobles devenen escèptics, viciosos i lleugers.
Si '1 vostre fill adolescent fa extravagàncies, no es
perquè l'edat s'ho porti : vigileulo bé, veieu si la
rosa de les seves galtes s'ha pansit, observeu si menja,
si "1 seu cos es mou enèrgicament, si '1 cor se li endu-
reix, si acaba '1 pensament amb l'acció.
Hauràs vist que quan ve la primavera la prudent
Natura mou les plantes i els arbres amb violència, i
ara s'aixeca un vent, i ara sen mou un altre. Si no
fossin aqueixes embranzides, la sava romandria pere-
sosa sense pujar al coll de les plantes i les espigues no
serien tant plenes, ni 'Is fruits dels arbres tant carno-
sos, ni les tories serien tant llargues, ni is pàmpols
tindrien tanta ufana. Aixís cuidaras de que i teu fill
adolescent senti aqueixes ventades de primavera que
feran remoure i extendre la sava prodigiosa del seu
COS. No li perdonis impressions, no li estalviis les
primeres penes, deixal córrer i saltar, reptal si s'aco-
varda al davant del perill, fesli escometre la realitat
amb una acció pròdiga.
^Què diries del pare que, veient al seu fill a punt
de passar per un camí ont les serps verinoses
prenguessin el sol entremig de la brossa, no l'armés
per defensarlo de les serps i no li ensenyés com les
havia de matar? ^Què diries si no li ensenyava les
flombes conegudes que hi ha sota l'aigua del riu per
ont l'adolescent hagués de passar? Si is camins estan
coberts de molça enganyadora que'ns amaga terribles
84 LA VIDA AUSTERA
precipicis; si les fruites de colors brillants que penjen
de les branques són metzines que maten, <iquè diries
del pare que abandonés al seu fill a la malaventura,
sense ferli coneixe '1 perill? Doncs ara pensa que'ls
camins de l'adolescència són una viva representació
dels passos que l'ànima del egipci havia d'atravessar
abans d'arribar al tribunal d'Ossiris. L'egipci 's pre-
parava en vida per aquell terrible viatge, i, quan
moria, els seus parents li pintaven a dins i a fóra de
la caixa 'Is episodis d'aquell curs trascendental.
Perxò, després d'encomanar la conservació de la
salut en tant difícil trànsit com el de l'entrada a l'ado-
lescencia, hem de raonar sobre '1 dever que tenen els
pares de guiar els seus fills en el recte coneixement
del món. Els pares que han sigut pels seus fills uns
forasters, no poden complir aquet dever fonamental.
Els han abandonats a les criades per tot el temps de la
seva infància, i ara "s troben quc'l fill sels mira amb
un respecte temerós i no poden parlarhi amb aquella
dolça intimitat que obre la porta a les més franques con-
fessions i dóna peu als consells paternals. El fill no'ls
hi contarà is seus dubtes, ni les seves penes, ni les
seves vergonyes, i ells no gosaran a parlarli d'aque-
lla vida interior com si tinguessin l'ànima podrida de
pecat. ,iCom ho faria la mala marc que no s'ha cui-
dat de la seva filla per aconsolarla íntima i santament
a l'hora augusta en que la naturalesa trenca en el seu
cos virginal les albes rojes d'una maternitat futura?
En cap mom^ínt de l'educació, i cncar, si es possi-
LES ALBES DE LA VIDA 85
ble, menos en l'adolescència que en els primers anys de la
vida, el càstig pot tenirse com un medi per guiar al novici
en el recte coneixement del món. Si reptes ei teu
fill per ferli perdre un hàbit dolent que ha après, si li
pegues severa i justament perquè sen recordi més del
teu sermó, podràs arribar allí aont tu volies. Hi ha
moments en que la vergonya del càstig material pot
ser un aussiliar formidable de l'educació en punt a
desarrelar vicis que neixen. El meu amic P., quan
era noi, va pendre uns diners de casa seva i en va com-
prar pilotes; més la dóna que'ls hi va vendre 'u digué
a la mare del meu amic, i quan va tornar a casa seva
la mare l'agafava per un costat i el pare li pegava per
l'altre amb un bastó. Les pilotes li havien agradat
molt i es casi bé segur que hauria tornat a comprarne;
però si i sentíssiu parlar avui, encara us contaria quin
mal li van fer aquelles bastonades de que no sen podia
queixar a ningú, quina vergonya li feia haver irritat
al seu pare i a la seva mare fins al punt d'obligarlos
a tant terrible càstig, i com va trobar consol en la
sola esperança de no tornar mai més a robar als seus
pares com un lladre.
El càstig, serà, doncs, un bon medi per adreçar una
ànima que s'ha torçat i arrebassar l'habit pervers,
més el recte coneixement del món vindrà per les bones
raons i no vindrà per les bastonades. Aquesta es
una errada que fan molts de pares en el nostre país
de reduir al càstig per les males accions l'interven-
ció en la creixença espiritual de la seva mainada.
86 LA VIDA AUSTERA
Si escoltes amorosament al teu fill, si l'acostumes a
aclarir prudentment els seus dubtes, si no^t rius estú-
pidament de la seva ignocencia, si dones a lo que pensa
i a lo que diu una vàlua proporcionada a l'estima-
ció de sí mateix que li has de fortificar, ell t'ense-
nyarà a fer de pare, i les seves inclinacions naturals
seran el teu guia per la seva educació. La teva raó i
els teus sentits seran el prisma més clar pel seu estudi
dels homes i de les coses.
Posats en el bon camí per la creixença espiritual
del adolescent, parlem noblement de la veritat que han
de posar els pares en tots els incidents d'aquesta pre-
sentació suprema. N'hi ha que no s'adonen de la
creixença del seu fill i segueixen tractantlo com si
encara visqués en aquell món de fantasia de la seva
infància; n'hi ha que senten un cobriment de cor sem-
pre que tenen la veritat als llavis, com si temessin
rompre l'encant de la més dolça poesia; n'hi ha que
tracten als seus fills com si fossin d'ànima covarda,
incapaça de mirar amb els ulls oberts la llum de la
veritat i donen la forma d'una falsa moral a la mentida;
n'hi ha que tenen per immorals les relacions veritables
de les coses i aparten al seu fill del recte coneixement
del món per mantenirlo en la vana ficció de l'hipòcrita
virtut. I. en contra d'aquets filisteus, el nostre clam
d'irada protesta ha de fer vibrar tots els ecos de la terra.
Lo que tu no li ensenyis, com es el teu dever, ho
apendrà del amic que en el cor del adolescent et des-
bancarà del teu sitial de pare. Lo que tu no li donaràs
LES ALBES DE LA VIDA 87
a conèixer amorosament, li ensenyaran els criats i
les criades o ho sentirà del extrany com una dolça
blasfèmia o li contarà entre horribles petons la primera
bandarra que'l rebrà furtivament en el seu llit.
La veritat oïda dels llavis del nostre pare i de la
nostra mare 'ns guiarà pels fortissims anys de l'ado-
lescencia en el coneixement sense malicia del món
real, perquè la malicia es filla de l'ocultació, i en l'à-
nima ignoranta pot haverhi ausencia de pecat, però
no hi entra l'austera virtut. Penseu en el pare que
conversa amb el fill adolescent i amb nobles paraules
li explica lo que es el goig sexual, i li ensenya l'amor
de les dones i l'alegria de la paternitat i els saborosos
fruits del treball i la pròpia conquista de les deliciós
de la terra. Les imatges s'exhalen fresques de la seva
boca com el sol naixent entre les aigües del mar, i l'à-
nima del fill es fortifica al rebre l'alè august d'aquella
paternitat sacerdotal. L'amic, el gran i dolç amic, no
amenaça, ni renya, ni castiga : olvidant tota idea de
remuneració, exposa la veritat sossegadament. I el
recte sentit d'aquella voluntat adolescenta s'arma
contra la temptació de lo inconegut i aprèn a fer el
cor fort a davant de les vanes delícies fugitives i avança
victoriosament cap a l'austera i durable delectació
d'aquesta vida.
Entre les persones que respecten la dignitat de la
pròpia existència es molt comú doldres de no poder
tornar a començar la vida per viurela d'una altra
manera, i si pensen aixís en la possibilitat d'una mi-
33 LA VIDA AUSTERA
llor conducta no es perquè se sentin més forts en la
virtut, sinó per la superioritat del coneixement. — Si
quan tenia dotze anys hagués tingut el coneixement
d'ara; si al trobarme a davant de la primera temptació
m'haguessin fortificat amb l'experiència dels meus pares,
no hauria caigut en la vergonya del vici solitari, ni
hauria perdut la flor de la virginitat en el llit viciós
i fret de la prostituta — Aquest es el crudel sentit
d'aquella exclamació del home que's dol de no poder
recomençar la vida per viurela d'una altra manera.
Fins l'home aviciat i corromput, el pobre escèptic
semblant a les plantes que no creguessin en les flors
després d'haverles perdudes, voldria estalviar al seu
fill aquesta mena de vergonyes que afecta trobar tant
naturals i delicioses. Un home que's creu ser més
despert queis altres perquè ha perdut la fe en la sante-
dat de les relacions amoroses, parlava sincerament de
la seva pertorbació per l'adolescència del seu fill.
El vigila de nit i li aparta 'Is llençols com aquell que
juga, i li aconsella que dormi de costat. jOh quina
pena! jCom en són d'amargues aquestes planea i quin
neguit em deixen d'haverles escrites! A tu, que t'he ferit
quan les ha3 llegides, ànima generosa, t'aconsello *1
consol d'enrecordarte aitra vegada del pare que parla
amb nobles paraules al seu fill i exhala imatges íres-
quea com ei sol naixent entre les aigües del mai.
Com que no parlem de l'educació dels fills, sinó
de la conducta dels pares quan vénen els anys de l'a-
doleicencia per cncaminarlos al recte coneixement del
LES Al BBS DB LA VIDA 89
món, acabarem aquesta demostració de les paternes
virtuts considerant la trascendental conveniència d'en-
comanar als nois i a les noies amb les nostres paraules
i els nostres exemples la gravedat de la vida i la digni-
tat de la pròpia existència.
En el recte sentit de la paraula la gravedat de la
vida no implica desolació, ni orgullós despreci de
l'humana ventura, ni encongiment del cor, ni la pre-
sencia en una vall de llàgrimes, sinó equació no inter-
rompuda entre l'enteniment i l'acció, conciencia de
que no hi han actes indiferents al nostre destí, fè
inquebrantable en que tots els homes i totes les coses
es mouen sempre segons un pregon sentit que es llei
del seu obrar. Això fa que la gravedat ens porti unes
vegades alegria i altres tristesa, però mai desolació ni
desesperança, que són corolaris invariables de la su-
perficial frivontat.
La gravedat de la vida no serà un obstacle perquè
l'adolescent es complagui amb la companyia de les
noies i desenrotlli '1 seu art de judicar l'hermosura,
ni enfosquirà la trasbalsadora alegria del seu cor vir-
ginal, ni reduirà la noble bravura de la seva voluntat
encara ignocenta de fanfàrria, ni cobrirà amb la ver-
gonya d'un sentimentalisme misteriós l'aspra impietat
del seu cor, que no's recorda ja de les llàgrimes plo-
rades quan era nen i encara no ha après a plorar amb
les llàgrimes dels homes. No voldria que una errada
interpretació d'aquestes paraules contribuís a propagar
un concepte depriment de la vida. L'imatge de la vida
90 LA VIDA AUSTERA
la trobo més aviat en la representació pagana de les
nimfes que's miren en l'aigua de les fonts i dels sàtirs
coronats de pàmpols i del pròdig déu Pa que'ns guarda
les cabres i les vinyes.
El bon adolescent, amb la gravedat de la vida.
apendrà que'ls homes treballen per l'esperança del
fruit i que la recompensa moral dels nostres actes
pot durar més que la nostra vida en el cor dels homes
futurs. El bon adolescent sentirà i respecte que me-
reixen els sers vivents, i per damunt de tots els altres
homes. El bon adolescent deixarà '1 goig fugitiu pel
durable platxeri espiritual, i sabrà que, si en la com-
panyia dels seus veins hi sacrifica part dels seus anhels,
es per la conquista d'una llibertat social que l'habilita
per les satisfaccions més nobles. El bon adolescent,
amb la gravedat de la vida i en la via del pregon sen-
tit de les accions humanes, sabrà que'ls homes i les
dones es donen al amor per la procreació dels fills.
Amb aquest sentiment de la gravedat s'hi lliga '1
de la dignitat de la nostra existència. Les relligions
ens presenten al home fet segons l'imatge divina, les
ciències naturals l'anomenen rei de la creació. Als
adolescents sels ha de fer néixer el sentiment que
respon a la significació d'aquestes paraules.
El coneixement de les seves excelencies íisiques i
de les seves facultats intelectuals li farà néixer per si
sol el concepte de la superioritat sobre "Is altres sers
vivents. Pro res li despertarà *! sentiment de la dig-
nitat de l'existència com el relleu de la seva condició
LES AL BBS DE LA VIDA 91
de ser moral, el suprem títol de la noblesa humana.
Això 'ns porta un ordre gerarquic en la teoria dels
nostres instints, una subordinació dels més propis de
la vida animal als de la vida del esperit, i una eleva-
ció dels instints més baixos a cada nova i més alta
expressió de l'existència moral. Les bèsties tenen
l'instint de conservació com els homes, però '1 nostre
no es igual que'l de les bèsties, perquè ha sigut enno-
blit a causa de la seva coexistència amb els instints
més generosos de la naturalesa humana.
L'home que perd la dignitat de la seva existència
no compta amb els anys que li resten de vida, es un
mal negociant que tira en orris el tresor inagotable
que havia sigut creat per ell estant al ventre de sa
mare. ,jAont trobarà d'allí endavant la satisfacció de
sí mateix? Podia aspirar a les més nobles emocions,
a la dolça pau de la seva conciencia, a la perfecta co-
munió amb els seus en el camí agradable i prodigiós
de la bondat. Més ara, aquí "1 teniu, que's troba les
mans brutes, amb les seves blanques ales d'angel
arrocegades pel fanc. Fuig de la soledat per no topar
amb la seva ombra, i sent enve)a dels que han con-
servat la dignitat espiritual de la seva vida. jAi, tu
que pujes cap amunt, per l'ampla escala de l'existen-
cia, inexpert adolescent! Desperta en les més prego-
nes valls del teu cor aquet sentiment de dignitat i
arribaràs triomfador al compliment del teu destí.
Jo he sentit a dir queis homes de geni ho són
en quant aixequen la dignitat de la nostra existència.
92 LA VIDA AUSTERA
D'ençà que Plató i Sant Agustí van passar pel món
que l'existència humana ha quedat dignificada amb
més relleu que abans per l'acció de la seva superiori-
tat individual- El cristianisme, amb el seu principi del
Déu-Pare, ha dignificat l'existència del home aixecant-
lo a la categoria de Fill de Déu. I els pobles, així
com els individus, compleixen en una proporció més
alta i seu destí com més realisen una civilisació dig-
nificadora del esperit humà. Heus aquí una llei de
progrés per la dignificació del nostre llinatge que
s'ha de tenir sempre present en el cultiu de l'adoles-
cència.
VII
I ara entrem, amics meus, amb el cor arrosat d'e-
nergica alegria, a raonar calmosament sobre les
condicions reals de Tausteritat en aquesta edat de la
vida que va desde l'infancia a la joventut. Fins ara
hem parlat de la formació de la conducta dels pares i
dels fills, dels sentiments que s'han de conreuar, i ara
hem de veure is resultats positius de la conducta
aconsellada.
L'adolescent tindrà un cos àgil i gentil, capaç de
moures amb lleugeresa i gràcia, de linies indecises
i armoniques, sense la desproporció del ventre i de
la testa que's troba en els infants, ni la musculosa
carnadura que's marca i s'apilota cap als darrers anys
de la joventut. Els grecs, que portaren fins a una vo-
luptuositat impúdica la seva adoració de l'adolescen-
cia, van deixar tallat en figures inolvidables, com la
del Eros de Tespies, l'arquetipus d'aqueixa transfor-
mació de l'imatge humana. Si per cas parla, distingí-
94 LA VIDA AUSTERA
rem l'adolescent per una veu de cordes més baixes
que les del infant i de la noia; si 'Is músculs de la
cara se li pleguen en dolç somrís, li endevinareu la
futura duresa varonil, ben diferenta de la gràcia fresca
de la donzellla. Més el seu cos encara no s'ha diferen-
ciat en els dos sexes, i en els pits de les noies les ma-
melles són com dos llimones a flor de la carn, i en el
cos del adolescent hi vaga com el darrer record d'una
gràcia indecisa. El Renaixement italià va deixarnos
en el David del Donatello una imatge performada
de l'adolescència, promesa austera d'una forma mor-
tal disposada a una vida de tranquila virtut.
L'adolescent sentirà l'intrepid desitg de posar a
prova les seves forces materials i espirituals. En els
seus jocs amb els companys hi entrarà sempre "1 pre-
mi al més atrevit i al més potent. Perxò trobo que'ls
esports al camp ras són un gran aussiliar de l'educació
perquè posen l'estudiant en camí de provar la seva
força muscular i l'agilitat del seu cos. Perxò i contacte
amb l'aire sanitós de la Natura i la vista de grans
espais oberts li farà sentir com no ho sentirà mai més
de la vida una agradable impressió d'esvalotada lliber-
tat. Si '1 porteu al prat cobert d'espessa ferra d'herba
fresca, li vindrà l'envit d'atravessarlo corrent i sal-
tant; al peu del arbre carregat de fruita li entrarà la
pa."ssió irresistible d'eníilarshi i de cullirla. Si pel batre
s'escau a l'era, li plaurà seguir a les eugaçades brace-
jant per damunt de les garbes roentes de sol.
Aqueixa impetuositat de l'adolescent es sobreposa
LES AL BBS DB LA VIDA 95
amb naturalitat a tot principi de reflexió. Quan
comença a pujar per una montanya no modera *! seu
pas com feria l'home amatent a la bona distribució de
les seves forces; per vèncer al enemic es refia més
de l'ernergia que de l'astucia. I no hem de criticar
amb el nostre judici d'ànimes velles la sana em.bran-
zida de la seva acció, perquè no hi ha temeritat en el
seu procedir, sinó alegra confiança en la pròpia força.
Entre -1 motiu del seu obrar i l'irrupció de la seva
energia hi ha primordialment un noble anhel de
comprovació. Quan haurà medit les forces corporals
vindrà la reflexió per disposaries sana i llogicament.
Aquí a la nostra pobra i endarrerida terra s'ha
falsejat per una trista educació '1 natural sentit de l'a-
dolescencia. Més ara no parlo del funest resultat
d'aqueixa contrafacció de la Natura, sinó de les con-
dicions en que 's produeix l'adolescència austera allà
ont la mala traça dels homes no la ha torçada i envilida.
Mai com en aquesta edat de la vida la sanitat disposa
a les pràctiques de la virtut, ni mai la desinvoltura
de l'acció torna com aleshores a mantenir l'ànima
tant fresca i pura.
Hem dit que l'adolescent vol posar a prova les
seves forces espirituals, i ara acabarem el nostre pen-
sament presentantvos com un signe de perversió
moral en aquesta edat la timidesa. El noi sanament
virtuós entrarà amb naturalitat a la conversa dels
homes, si no per judicar, per descobrir, hi tindrà una
íntima satisfacció de que li admetin; ocuparà i seu lloc
96 LA VIDA AUSTERA
resoltament quan toqui pendre tanda per la distribu-
ció de distincions entre "Is companys; a la taula para-
da de la vida hi pendrà la seva part de goig alegra-
ment; mai s'avergonyirà de presentarse a la consi-
deració agena, ni de fer valer les pròpies habilitats,
ni mai recullirà endintre del cor els seus anhels com
la tortuga replega la testa estúpida sota la conxa
protectora.
El noi timid es una contradicció de la Natura. El
seu cos es malalt, les conques dels seus ulls són fon-
des, la seva mirada es innoble, el seu posat es recullit
turpidament i les seves galtes són flaques i esgrogueï-
des. Quan us parla no us mira'ls ulls, i els seus anhels,
sense comprovació real, són immoderats i viciosos. No
us fieu del seu aire prudent, no us tranquiliseu
per la seva moderació, perquè són ocultes les seves
accions i la seva ànima està podrida de soperbia. La
resolució dels seus companys li grilla '1 cor d'enveja, i
perxò plora quan riuen els demés i riu quan els de-
més ploren. L'humiltat i la pobresa d'esperit, que són
la resplendor moral de moltes ànimes ingènues, no
poden coníondres amb la vergonyosa timidesa de
l'adolescent, que es negació de l'austera virtut.
Jo us aconsello que quan parleu de l'adolescència
i penseu en la seva formació gireu el pensament cap
n les imatges que us recordin un Jardi ben clafert de
flors. Anàveu per un carrer de cascs solitàries i tot
d'un plegat heu vist per una reixa tota una banda del
Jardi matisat de roses i clavells, d'asaleies exuberants
LBS AL BBS DÈ LA VIDA 97
i de llessamins. I el cos se us ha exaltat d'energica
poesia, i aquella imatge us segueix fins a casa vostra
i alegra la taula del menjador i el breçol ont dorm
el vostre fill. Doncs aquesta potestat sentimental que
tenen els jardins de flors la trobareu millorada i espi-
ritualisada en el franc voler dels nois i de les noies
de tretze anys.
Mai en parlarem prou de la tendra simpatia que
senten les unes per les altres aquestes ànimes ponce-
lles. El noi busca a les noies aparentment per jugar o
per riure, més en realitat per complaures en la seva
dolça i ignoscenta companyia. No conec satisfacció
més suau i més pura que aquesta de les noies maques
amb els esplèndids cavallers de veu cambiada i pèl
moixí. No senten cap anhel d'abraçarse i de ferse
petons, i tot lo més les seves ànimes es complauen
en franca companyia, i les paraules flueixen dolça-
ment en el divinal deliqui de l'ingenua conversa. Pot-
ser voldran estergir el món, però no l'entendran, i es
besaran sense saber lo que són els petons i s'abraçaran
sense entendre lo que es una abraçada. El seu anhel
es purament espiritual, la seva delicia es íntima i
ubriagadora, més en el seu anhel i en la seva delicia
s'hi contenen els germes dels feconds i furiosos anhels
i de les delícies futures.
Doncs ara us diré a vosaltres, ànimes tristes de
mala conformació moral, que en aquesta franca vo-
luntat per la simpatia dels altres nois i de les altres
noies resideix la més pura manifestació de l'austeri-
7
98 LA VIDA AUSTERA
tat cap als anys de l'adolescència. La moral fortifica-
dora que voldria exposar en les planes del meu llibre
seria aixís un fruit ingenu de la Natura, una confor-
mitat armonica entre la sanitat de la vida corporal i
el destí espiritual del home. I les pràctiques de l'aus-
tera virtut conduiran l'adolescent a disposar les seves
facultats materials i morals per la noble conducta que
temps a venir hauria de portarlo a una més alta dig-
nificació de la vida humana.
La perfecta equació entre les facultats morals i
l'exercici d'elles deixarà l'adolescent en disposició de
moure la seva ànima amb el més franc voler, lliure
de tota pertorbació produïda per la violència de la
matèria. Perquè aquesta limita la llibertat del seu
esperit quan es tempestejada per un substancial des-
equilibri, més si'S realisa la perfecta equació de que a
suara parlàvem la matèria devé tant quieta i trans-
parent que sotilisa i es torna com pròpiament im-
material, d'ont ve per l'ànima la més nobla i digna
desinvoltura. Aixís las aigües vives ens mostren cla-
rament el sol de la rega ont passen, contràriament
a les aigües estancades o tumultuoses, que envolquen
amb tèrbola capa de solatge revolt o de substàncies
corruptes el seu fons impenetrable a la vista humana.
L'home no es producte aislat d'una força creadora,
sinó que viu en companyia d'altres sers humans en
comunió tant directa que la seva activitat pròpia
es teixeix amb l'activitat dels altres i que la separació
dels demés ciutadans li produiria un dolor tant viu,
LES ALBES DE LA VIDA 99
fisica i moralment, com si li arranquessin una cama
o un braç. Tant si està despert com si dorm, la seva
ànima està en contacte íntim amb les ànimes d'una
comunitat humana unida per més dèbil soldadura amb
altres comunitats diverses. Ell no pot ser bo, dolent,
savi, taul, ignorant, viciós, ni res, sense que la seva
bondat o dolenteria, la seva saviesa o ignorància, la
seva ganduleria o els seus vicis, s'encomanin a la
comunitat per fortificaria, dignificaria o repodrirla.
Perxò té un gran interès per la pràctica de la vir-
tut tal com s'ensenya en aquest llibre la raó de que
en les més perfectes comunitats humanes no hi ha
res substancialment contrari a les regles de la vida
austera tal com les donem per l'adolescència. Per ser
tals com diem no aniran els nois ni les noies en con-
tra de cap institució fonamental de les nostres col•lec-
tivitats d'homes i dones. Mentres els pobles saben
mantenir en el cor de la seva adolescència aqueixa
activitat comprovadora de les facultats morals i ma-
terials, aqueix gust impetuós de la Natura, aqueixa
activa i franca simpatia entre *ls dos sexes, estan en
camí de pujar per damunt de les antigues fites posa-
des al esperit humà. Els grecs i els romans ens dei-
xaren del temps de la seva grandesa un arquetipus
del adolescent que concorda essencialment amb el
que posem com exemple de la nostra doctrina; avui
en dia els anglesos i els alemanys treballen al camp
ras per nodrir l'energia de la seva raça amb aquest
cultiu de l'adolescència austera.
100 LA VIDA AUSTERA
No sé ont he llegit que a Sparta feien patir gana
als adolescents per incitarlos a robar. Espuatats pel
dolor de la fam, diu que's llençaven com a llops a
l'expoliació violenta del pare o del veí. Si i lladre no
era hagut en Tacte, la llei no castigava '1 robo. En
això, com en la selecció de les criatures de naixença.
Sparta hauria projectat amb terrible llogica les regles
d'una bona conducta fins part d'allà de la sentimen-
talitat humana. Nosaltres, posats en el mateix camí.
volem fer compatible la nostra llogica amb les dolces
exigències del nostre cor.
Pro malaventurat el poble ont la manyaga d'un
fals sentimentalisme arribi a glaçar en el cor de l'a-
dolescencia aqueixa impetuositat ingenita. Jo tinc
per un signe del nostre rebaixament moral l'abun-
dància en la nostra comunitat de nois i noies tristos
i encongits, amb la caixa ensorrada per una actitut
d'hipòcrita devoció. Espieu les seves furientes mira-
des i seguiules en la seva impura adoració de la carn.
Escolteulos en la seva tenebrosa conversa i els hi desco-
brireu l'ànima podrida de covards anhels. Ira de Déu!
iCom nois feu redreçar el tors encorbat i alçar la testa
indòmita per córrer pit enfora camps a través, fins
que Ics galtes es tornin rojes de foc i el cor s'inflami
d'atreviment?
En la nostra educació nacional hi ha aquesta tara
del vergonyós cultiu de la mansuetut, de l'humiltat
í de la prudent reserva que disposen a les noves gene-
racions per seguir la fosca tradició que fuig de la vlr-
LES ALBES DE LA VIDA 101
tut com objecte d'escandol públic. No hi ha cap raó,
per espiritual que sigui, ni l'exigència del sentiment
relligiós, que pugui afavorir el cultiu del bledisme
en les ànimes adolescentes. Aquestes noies palides
que marxen amb la vista baixa, totes cobertes dels
alegres trofeus d'una virginitat trista, amb l'imagi-
nació pertorbada de visions infernals; aquests nois
d'ànima recullida i galtes ensorrades que no gosen a
mirarse les donzelles perquè 'Is han podrit l'intenció
amb l'amenaça paroxista de caure en pecat, podran
ser humils a davant dels seus pares i comportarse
amb prudència quan la gent els mira. Més tot aquell
Ímpetu is treballa per dins, la més natural espurna de
passió is abranla i cor en furiós incendi, la més pe-
tita llaga moral s'extén per tota la seva ànima. El
seu fruit es neulirà com el del arbre corgelat en el
seu creixent, i sota la crosta piadosa del geste i de la
cara is cucs s'hi capdellaran Ilefiscosos.
(íNo haurieu vist per ventura un quadro atribuit
an el Lleonart de Vinci que guarden en una galeria
de Florència, ont s'hi desplega l'idili de l'Anuncia-
ció? Maria estava asseguda al peu de la porta que
dóna a la terraça coberta d'herbes i de floretes de prat;
per damunt de la barana de pedra un horitzó fondis-
sim s'extén fins al cap d'avall de la plana tranquila,
ont s'aixeca una montanya humil i hi creixen els
xifrers i altres arbres en dolça pau. Tot el seu cor
beneit s'omplia de divines esperances mentres teixia
en el seu teler, quan va adonarse que a l'herba florida
102 LA VIDA AUSTERA
de la terraça s'hi havia agenollat un angel de riçada
cabellera amb les gracioses ales a punt de volar. Mi-
reu la dolça cara de Maria, mireu el posat grave del
angel, atent a la trascendental missió que té enco-
manada. La candida mare de Jesús ha aixecat una
mà del teler en senyal d'admirada sorpresa, més guarda
l'a .ra sobre 'Is fils, perquè ella no deixarà la feina
que la manté en la realitat. L'esguard de les dos
adolescentes es franc, sobre tot el de Maria, que es-
colta l'angel mirantsel en els ulls. Els dos cossc:
guarden les belles proporcions de les grans armonies
de la terra. I en tot aquell mistic idili que*l gran
pintor representava no li va caldre posar res contrari
a la Natura, limitantse a presentar la terra com en-
cantada del gran misteri i a Maria revestida d'una
dolça dignitat espiritual que li manté '1 cos en noble
postura.
La nostra concepció de l'adolescència es, com es
veu, molt pareguda a la del gran realista florentí,
que no ha temut portaria a la representació de l'eglo-
ga divina. I en comptes de buscar en les senyals exter-
nes l'expressió de lo sobrenatural, no més ha posat
ales a la donzella anunciadora i un nimbus casi im-
perceptible sobre la testa de Ics dos adolescentes.
Aixls la revelació de la divinitat es troba en les formes
més perfectes de la Natura, per una correspondèn-
cia directa entre l'armonia moral i les formes perfec-
tes de la matèria.
Acabem d'exposar els nostres pensaments sobre
LES ALBES DE LA VIDA 103
l'adolescència austera. Hem començat parlant del
realisme que's desperta en l'ànima dels sers humans
quan surten de les fantàstiques concepcions de l'in-
fancia, hem aconsellat als pares que prenguin per
norma la veritat en la presentació als seus fills de les
coses i dels homes del món, hem ponderat els bene-
ficis morals de la gravedat i de la dignitat de l'existen-
cia en la formació del ser moral, hem analisat les con-
dicions materials i espirituals del adolescent, i ens
hem dolgut de la funesta educació que fa timids i
tristos els nois i les noies de la nostra terra. Amb
això no'ns vanagloriem d'haver escrit ni un breu com-
pendi de les virtuts austeres en aquesta primavera
de la vida, perquè *! nostre propòsit ha sigut senzilla-
ment acompanyar amb les nostres divagacions a l'à-
nima que cerca '1 veritable sentit de l'adolescència
austera.
Els llibres de ciència tenen per objecte donar llum
a la raó, mentres que'l nostre llibre busca en l'emoció
del sentiment la força motriu de la voluntat. Tu que
has vingut amb mi camps a través d'aquesta plana
nimbada de llum i d'alegria, si t'has fortificat en la
virtut, si t'has enamorat d'aqueixa concepció de l'a-
dolescencia que la vol sana del cos, noblement activa
en l'obrar i resolta en la comprovació de les facultats
materials i espirituals, si has penetrat en la dolça i
purissima poesia que hi ha en el franc festeig dels
nois i de les noies, ja te n'emportes la fruita més per-
fumada del meu hort.
104 LA VIDA AUSTERA
Asseguts a la taula del menjador amb la teva
esposa i els teus fills, menjeu tots plegats d'aquesta
fruita que us deixarà la boca fresca i l'ànima en dolça
pau. Una felicitat tranquila davallarà sobre "Is vostres
cors i en la calma severa de la vostra companyia us
trobareu ciutadans d'un altre regne espiritual ont
s'hi disfruten sense la temença del pecat totes les
dçlicies de la terra.
LLIBRE SEGON
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT
EL bigoti i la barba donen un aire viril a la fesomia
del adolescent, i el cos virginal de la donzella,
acabada la seva creixença, manifesta en els flancs i en
la fortalesa dels pits que la dóna està disposada a la
maternitat. La veu devé segura i sòlidament timbra-
da, una sana energia vigorisa 'Is músculs i colora la
pell fresca i llisa, i, per dirho aixís, les formes s'acosten
a la plenitut de l'hermosura, talment que tota l'apa-
riencia fisica pren aquest aire de noble dignitat que
es patrimoni de la figura humana en la flor de la jo-
venesa.
Per una rònega i vergonyosa covardia moral les
societats modernes es priven de contemplar les for-
mes esplèndides i exquisides de la naturalesa humana.
Penseu en l'alegria que dóna al passeig la presencia
d'una cara jova animada d'hermosos ulls, tallada en
linies regulars desde la majestuosa amplada del front
a la punta arrodonida de la barba. <iQuè dirieu d'una
seca moral que'ns obligués a taparnos la cara amb
108 LA VIDA AUSTERA
robes, per precioses que fossin? L'ocultació del cos
no té més justificació real que la de la cara, i fa per-
dre '1 natural encant que la contemplació de les for-
mes perfectes afegiria a les relacions humanes.
La nostra imaginació es incomparablement pobre
i plena de malicia en vista l'ingenua realitat. Les
més portentoses vestidures no valen el ventre gràcil
d'una verge, ni 'Is plecs de les robes ens faran olvidar
mai amb el llur artifici '1 jòc enèrgic dels músculs en
el jove atleta deambulant. Si estessim avesats a la
natural contemplació de les formes humanes, ens for-
m.ariem una idea més noble i més pura del cos, llim-
piariem l'ànima de fosca luxúria i tota la nostra con-
cepció de la bellesa devindria més armonica i ingènua.
La nostra moral no imposa la podibondesa que
aparta vergonyosament l'esguard de les formes hu-
manes nues i al contrari mira com estèticament benè-
fica la seva natural i acostumada contemplació. Els
més luxuriosos cossos nubils són per ella com àmfores
de vins olorosos.
Aquell realisme que despuntava en l'ànima del
adolescent ha romput les ombres i misteris dels pri-
mers dies, i tots els sers animats i inanimats de la
Natura se li presenten al jove plens de sentit, sentit
vari i propi de cada ser, desprès sensiblement del món
espiritual del espectador. L'home sofreix aleshores un
desengany semblant al de la ciència al comprovarse
les doctrines de Koppernigk perquè la terra deixava
de ser el centre del univers.
BIS DIES VBNTUROSOS DB LA JOVENTUT 109
Fins aleshores la defensa substancial del ser humà
està en aquella vaga concepció del món presidida per
una sola i clara conciencia del propi destí, a quin servei
semblen disposades totes les persones i les coses. L'in-
fant i el novell adolescent no tenen la percepció dels
sers en tota la complexitat de relacions que descobreix
el jove, sinó en aquella part que gira entorn del propi
anhel, per ont se li fa una amable i mondial companyia.
Perxò *! tràgic realisme de la joventut porta als dèbils
una desconsoladora impressió de soledat, com si 'Is
sers abans amics els abandonessin i els traissin, tirant
cadascú per una ruta diversa, freda i implacablement.
Al mateix temps aquelles forces soterranies que
a les primeries de l'adolescència pugnaven sordament
per sortir a llum de dia, s'han canalisat i adaptat amb
una llei de senyoriu que governa al home i a la dóna
joves. Acabats el trasbals i la pertorbació de l'adoles-
cència, les noves forces del realisme i de la generació
irradien en el ser jove ingènua esplendidesa. Jo no
sé si 's presenta en el món altre espectacle talment
admirable com el de la joventut sana en la primera
experimentació de la plenitut de la força. No es prò-
piament alegria, sinó magnificència del ser, desco-
brintse en aquella soledat del seu realisme, revestit de
noble coraça i animat de confiada bravura.
Sembla que la nostra claredat mediterrània i que
les tradicions grega i llatina, tant pròdigues de mag-
nifica joventut, haurien d'ajudarnos a entrar més
aviat i a demorar més temps en aqueixa edat de noble
110 LA VIDA AUSTERA
ventura. El nostre poeta nacional ha cantat les proeses
d'Alcides en la seva epopeia de l'Atlantida, les eglogues
i les elegies d'enamorats centaures prenen suau dolcesa
en les darreres manifestacions del nostre Parnas. Pro
jo no trobo prou en el nostre jovent l'antiga serenitat
mediterrània, la joia tumultuosa de les Olimpiades, en
aquella amable humanisació de la Natura que diu tant
bé amb la refiada energia de l'edat venturosa.
Tots nosaltres hem conegut una mena de joves
que semblen passar de l'adolescència a l'edat madura
sense la valenta manifestació dels anhels i de les pas-
sions generoses que solen ser patrimoni de la joventut.
Jo estic en que l'espiritualitat cavalleresca i atrevida
dels nous adalits no es sols el perfum sinó '1 més na-
tural esforç per la millora ideal de la familia huma-
na. Els sentiments de glòria i de fraternitat, l'amor a
la pàtria i la revolta contra la tirania, el generós sa-
crifici per la redempció dels oprimits, l'imperi del
ideal sobre totes les formes de la baixa cobdicia, flo-
reixen naturalment en l'ànima jove. Pro una salut
migrada que porta la descompassada integració de
les forces físiques, la protecció paternal que arriba a
ferse humiliant i corrupta, la prudència dels velis que,
encomanada als joves, devé xorca covardia, la pri-
vació de les relacions amatories amb les donzelles o 'Is
galania en cl gentil bornar de les converses fugitives,
la vida reclosa i artificiosa de les ciutats, allarguen
dcvcgades l'adolescència en estat d'indecisa ficció.
I al arribar als trenta anys heus aquí al home i a la
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT lli
dóna foragitats del Paradís, plorant la joventut per-
duda. Per ells i pels altres s'ha perdut una poten-
cia ideal que feia falta a l'humanitat en la seva marxa
cap a la vida austera.
No olvidem que la familia humana es com ara
un ser que reunís en una sola substància les barbres
metamorfosis de l'infancia, les forces misterioses de
l'adolescència, el potent realisme de la joventut, l'ac-
ció feconda de l'edat madura i la prudència anyo-
radiça i malinconica del home vell. Aquest ser com-
plexe sent, pensa i obra segons la resultant de les
virtuts diverses que entren en totes les edats de la
.nostra vida, d'ont li ve una força real i renovadora
d'eterna primavera. Heus aquí una funció humana
de la joventut per quin misteri 's manté viu el foc de
les ideals quimeres sense apartarse d'aquesta realitat
del nostre món. Cada ser es considerat en el seu es-
perit, en la seva forma, regintse per la llei de la pròpia
vida i encaminantse al compliment del propi destí.
Més a l'hora l'impetuosa pujada de la sava omple '1
ser d'una seguritat magnifica i sembla que l'impulsi
a trascendir cap a una realitat més alta i més pura.
Perxò devem a l'humanitat la nostra jovenesa i
faltem als nostres devers fraternals quan passem de
l'adolescència a l'edat madura sense que "1 cor ens
vessi d'impetuosa idealitat ni sens trasbalsi en delícia 'I
pensament davant de la clara visió de les coses del món,
perquè d'aquesta idealitat i d'aquesta delícia sen
nodreix l'humanitat entera.
112 LA VIDA AUSTERA
Tant es aixís que devegades la societat decrèpita 's
retorna per l'acció immediata de la joventut. Sem-
blava que era impossible la renovació, el govern estava
en mans dels vells, la cobdícia i les baixes passions
dominaven en el cor dels homes, la xorca rutina, la co-
varda astúcia i la sequedat del ànima havien ofegat la
tradició viventa, i el poble ni la seguia ni la conti-
nuava, com ara en la mort, que no segueix la creixença
del cos, sinó la seva corrupció i descomposició. Més
heus aquí que una nova generació impetuosa i forta
en el seu ideal renova lo existent, i totes les funcions
socials vénen a mans dels joves. Els savis, els poetes,
els governants, els mestres, els plutocrates del comerç
i de l'indústria i tota mena d'adalits surten aleshores
de la flor de la joventut, i els homes de l'edat madura,
com els vells són desbancats i arreconats i sepultats
en vida. El que hagi caigut aixís no s'aixecarà, per-
què en la seva ànima hi ha la podridura de lo rònec,
inadaptable al entusiasme i al ideal triomfadors.
El ser jove que arriba al ple de la joventut no se
n'adona de que la creixença s'aturarà. La seva ànima
s'ha fet un hàbit d'ascendir, i a dalt de tot, quan el
cos s'atura, l'ànima encara va pujant. I aquesta ascen-
sió part d'amunt de les potencies humanes es la vir-
tut trascendental de la jovenesa, d'ont vénen l'auste-
ritat més pura, l'ambició de glòria i el noble anhel
d'una més alta Justícia.
Ncm veig amb cor de seguir l'excmplari del pri-
mer llibre. Quan entro a l'esplanada tota plena de
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 113
noies de galtes somrosades i de galants cavallers,
em sento el cor robat per la bellugadissa dels llurs
moviments, les rialles que sonen com una plata i l'alegre
festeig d' ingènues i picares converses amatories. Segut
a la taula que va portar al casarnos la meva esposa,
a davant del balcó obert de bat a bat en aquesta tarda
de primavera, mentres la claror del crepuscol va es-
mortuintse sobre la verda pompa dels plàtans i la bla-
vor palida del cel, no puc enrecordarme dels exemples
de joves que donarien un aspecte real a les meves inves-
tigacions sobre la conducta. Es tota la meva joventut
tumultuosa i entusiasta la que infla '1 meu cor d'anyo-
rivola malinconia, de quan encara "Is negres cabells
queien en desordre a damunt del front i en la romàntica
vida universitària no coneixia '1 desengany i la traï-
ció dels homes, que m'han costat després tantes llàgri-
mes i tantes amargures.
No més tu, Barcelona gentil, triomfes sola entre les
ànimes joves. Jo 't veig assentada, com el poeta, a la
vora del mar brodant del teu mocador la flor més bella.
^Encara no passa "1 bergantí que porta '1 teu enamorat?
Per mi ets com una dóna jove amb el coll d'alabastre i
em sembla veure com s'alcen els teus pits. Em plau
contemplarte com reposes la testa sobre i coixí de tes
verdes montanyes. iQm es que no sent els teus sospirs?
jAi, Barcelona, qui fos el teu galant! jQui 't pogués pen-
dre en els seus braços com una noia! El teu entusiasme
es un perfum delicadissim; la teva fe en l'ideal i là vo-
luntat deferte més hermosa escauen a la teva joventut.
II
LA força magnànima i *! realisme de la joventut
porten com a natural complement en la vida
moral del home un noble i llegitim anhel de llibertat.
Com en el claustre matern no podria demorarhi més
temps la criatura disposta a respirar l'aire ambent, en
cl claustre familiar la joventut sotmesa a la potestat
domestica pendria 'Is hàbits de la més humil i vergo-
nyosa servilitut.
L'infant, al sortir al aire. plora, i el seu plorar li
es útil per omplir d'oxigen els pulmons. En poca
estona enseja tot lo que sab fer : esternuda, badalla,
estira Ms membres, obra les retines al portentós misteri
de la llum. Aixís mateix el jove. al despendres del
claustre familiar, enseja la voluntat en accions vanes
i temeràries. I tant com al infant li es útil el plorar,
al jove li es profitosa la temeritat.
La mare i el fill s'ajuden en la prodigiosa obra
del part, com els pares I el fill s'ajudaran en cl llença-
BLS DIBS VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 115
ment i emancipació de la joventut. Hem arribat a
parlar dels últims deures naturals devés els fills. Ja
són tant homes com vosaltres, ja disposen de la pròpia
riquesa; la societat els admet a la direcció politica, i
en la conciencia humana s'hi fa '1 respecte a la seva
personalitat. ^Sabeu com definiria les relacions futu-
res entre '1 pare i el fill? Una amistat dolcissima sense
altra potestat que la sostinguda per l'amor, un respec-
te viril per posar damunt de la taula del pare la fruita
novella.
Els mitus egipcians d'Ossirís i Horus són una feliç
representació d'aquestes relacions. Ossiris, rei de
l'eternitat, es el Sol mort i amortallat que entra en
l'Amenti. Es el resident de l'Oest, en la morada de
les tenebres absolutes; es l' Immòbil de cor, qual deve-
nir està en l'infantament d'Horus. El senyor de la
llum que ha de regnar per damunt dels déus el dia
de la constitució del món, amb la seva cabellera tre-
nada, es rimmobil que demana sepultura i diu al
Sol : — jVine a nosaltres. Sol! — I Horus es el Sol lle-
vant, el fill d'Ossiris, venjador del seu Pare, la subs-
titució del demà al ahir, el que ab el seu ull illumina
la terra i triomfa en la batalla contra Set, que repre-
senta '1 no-esser. En Horus hi ha l'eterna victorià
contra is enemics d'Ossiris, el recomençament d'Os-
siris, per la venjança del Immòbil de cor, en la batalla
que Thot regula i en que Set llença la femta a la faç
d'Horus i Horus s'apodera dels testiculs de Set...
El Pare es, doncs, com el Sol ponent que no escalfa
116 LA VIDA AUSTERA
la terra i deixaria triomfar la fret i les tenebres, si no
fos pel Fill, el Sol llevant, que puja cap al zenit per
venjar al Pare dels seus enemics. En l'esperit del Pare'ls
desenganys, la negra experiència, la sorda avarícia,
anticiparien la presencia de la mort, si no fos la fresca
rialla renovadora del fill, que fa reviure en el cor les
velles memòries. I les hores serenes d'amor, la pompa
dels casoris i l'ignoscenta xiscladissa de la mainada
venjen al Pare dels seus enemics. Oh! Els enemics
del Pare, els que us llencen la femta a la vostra faç,
els que afronten la vida en la carn i en l'esperit a l'hora
de la posta del Sol!
Els braços del fill han de quedar ben deslligats;
la seva voluntat ha de quedar ben lliure per l'acció.
D'aquí endavant serà ell qui haurà de fecondar la
terra, perquè ha arribat la seva hora de Sol pujant.
L'amor dels pares no ha de ser el simbol que'ns priva
de la resplendor del Sol, més aquest i els altres amors
del fill deuen haver de fer més viva la brasa del seu
cor.
No sé com donar a entendre la transposició de
forces que llegitima la llibertat del fill. La subsis-
tència humana devé en ell més intensa per un revol més
viu de l'energia que s'arremolina al seu entorn. El
nucli paternal es desfà en ondes més amples i més
tènues fins que arrenca a girar com una bolva més tot
al voltant del fill. i es produeix la transposició de forces
cap al nou centre en el que sorgeix llegitimament un
nou impuls de llibertat.
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 117
Aixís al complirse l'edat de la jovenesa el ser
humà devé socialment senyor del propi destí. L'amor
dels pares segueix influint en ell com una ombra del
vell domini paternal; més la causa d'aqueixa influen-
cia radicarà més en la potencia afectiva del fill que en
l'afecte del pare. I es que aleshores la raó substancial
de la llibertat ve d'una vertiginosa intensificació de
l'energia.
Si '1 cos ha crescut i s'ha format sanament, i si la
moral del fill correspon a una austera equanimitat
del seu esperit, al sentirse lliure per l'acció ensajarà
les seves forces en les més atrevides empreses. El
domini de les coses terrenals, les proeses que obren
el camí de la glòria, les generalisacions que més tras-
balsen l'ordre de la coneixença humana, el guant
llençat contra l'injusticia, la redempció dels oprimits,
la noble audàcia per traspassar les limitacions impo-
sades per la necessitat, temptaran al jove i l'armaran
cavallerosament per la batalla. La meva fe en els alts
destins de l'humanitat em fa creure que moltes vega-
des no serà vençut.
I heus aquí una missió de l'esposa amb l'espòs i
del espòs amb l'esposa. En el generós bornar de la
joventut ara 's trenca una pica, ara "s desfà un ajusta-
dor de la coraça, ara 's pert el plomall de la cimera. I
es una altra ànima jove enamorada la que millor i
més serenament us apariarà. Més si caieu retut
sobre la sorra, es el pare o la mare, són els vells els
que poden aconsolarvos tot dientvos com devegades
118 LA VIDA AUSTERA
es cau sense quedar vençut, com l'energia del home
es limitada, com les penes fortifiquen el cor, com es
renova constantment la fortalesa de la nostra ànima.
Diu Ruskin que es simbol d'una veritat eterna
que l'armadura de l'ànima no més queda ben ajustada
al cor quan fou abrotxada de mans d'una dama, i que
no més quan la deixa fluixa al abrotxarla, l'honor del
home l'abandona. Per aquestes paraules, que van
produirme una impressió fondissima, voldria donar a
entendre 'Is perills de l'esposa o de l'espòs quan l'un o
l'altre no posen la llei del seu amor al apariarse mú-
tuament per les batalles de la vida.
I (iquè dirieu del pare que aconsolés al fill encoma-
nantli '1 seu desengany del món? — No es extrany
que tu hagis caigut, perquè tots cauen. Es baldera la
lluita, perquè al capdevall no sen treu res de la victo-
rià. Sempre 't passarà lo mateix que ara fins que't
resignis a viure per la teva felicitat. No ha d'amargarlc
el mal, perquè '1 món està ple de malvats, ni ha de tras-
tornarte '1 dolor, si estem en una vall de llàgrimes. —
dQuè dirieu del pare que adormís per un egoista sen-
timentalisme l'audacia del seu fill? La mà de! vell
ha de tremolar del antic coratge al ajudar a aixecarlo.
com l'cmpedreit llegionari animava al adolescent en
cl seu desmai al venir la primera escomesa del enemic.
Considerem ara com s'ha de moure '1 jove en la
seva llibertat, per la posició característica de la joven-
tut, doncs altrament entraríem en el camp descobert
de la moral humana. No es que la moral comuna no
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 119
hagi de servirnos per judicar els actes de la joventut :
es que en aquesta edat venturosa 's troba '1 ser en una
situació individual que complica 'Is termes del judici.
El nexe de la sumissió filial acaba de trencarse
definitivament i l'home *s troba senyor dels seus béns
i de la seva vida, d'ont ve una natural disposició a fer
i desfer les relacions no més pel goig de sentir els efectes
del propi imperi. En les pregones fondàries de la
conciencia se li ha descobert la possessió d'una força
volcànica impetuosa quin ús i quins efectes no ha
comprovat i desconeix. A suara acabem de justificar
l'acció temerària del jove que li es tant útil com al
infant els plors que l'ajuden a respirar.
Es possible, doncs, que pugui perdonarse al jove
lo que no podria perdonarse al home madur. Més cal
reconèixer que l'especial condescendència amb les
caigudes de la joventut té un limit part d'allà del qual
hi ha la perversió, l'ignominia i la mort. Pot el fill
emanciparse dels pares, fentse una nova llar, cambiar
de ruta en el complement del propi destí, tot passant
per damunt de les llàgrimes i de les velles preocu-
pacions sentimentals; més el pare i la mare són sers
humans, que tenen un cor per estimar i una intelli-
gencia per conèixer i una voluntat per moures cap a
la realisació dels seus anhels i al gaudiment de les
delícies, d'ont li venen al fill obligacions sagrades que,
si no es mal home, ha de complir.
Lo que diem de les relacions amb els pares podriem
aplicarho a les que mantindrà *! jove amb els amics.
120 LA VIDA AUSTERA
amb els poders públics, amb la pàtria, amb la societat
comuna de tots els homes. Sempre la pròpia llibertat
podrà usarse en la joventut fins més enllà dels limits
que senyala a la prudència l'edat madura. No es un
mal que no tingui perdó l'ús temerari de la força quan
l'experiència no'ns ha fet conèixer els seus perills. Lo
que no té remei es l'íntima ofensa a la dignitat humana,
la promiscuació amb l'infamia, amb la covardia, amb
la vilesa.
Heus aquí la moral ingènua dels novells cavallers :
posar ben alt el pensament, mantenir ferm el cor i
batre als enemics. En cada flor del camp i en cada
galta de noia hermosa hi ha tota una vida de perdons
per les caigudes dels atrevits. Lo que has de fer, tu
que ara dobles els vint anys, es assegurarte de la no-
blesa del teu anhel i de la força del teu impuls, perquè
es inevitable la teva pèrdua si hi ha baixesa en les arrels
cordials de la teva acció. Mira de no tenir balbes les
mans quan t'ofereixi 'Is seus fruits la realitat, i si una
ombra de dubte 't parla de que no coneixes el món,
comprova atrevidament el teu poder.
Pensa que tots els sers vivents viuen cada hu pel
seu íi, que es indispensable a l'obra de la creació. Pro
tu escolta '! teu oracle sense olvidar la germandat
teleològica amb els altres sers. Tu també Iens un íi,
i, entre la miriada de fins que en aquestes hores es
compleixen, pensa que a tu no més et toca realisar el
teu.
Perxò t'ha iigut donada la llibertat en una mida
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 121
tant generosa que excedeix les possibilitats de la teva
acció. Abans no moris algun savi t'expremerà l'intelli-
gencia per ferte entendre is estrets limits de la llibertat
humana. Lo que no penso que trobis mai es l'home
en vaga per haver aixugat totes les fonts del seu po-
der.
^Per què doldres de la limitació de la llibertat, si
sempre hi ha camp lliure per la nostra acció? (\^o
judicaríem, amics meus, insana i temerària la perfidiosa
queixa del home assedegat, per la poca aigua d'una
font que no pogués assecar en tota la vida?
III
L'home i la dóna, quan tomben els vint anys, no
poden desoir més la veu de la Natura, que ha
anat ressonant més forta cada dia fins a devenir terrible-
ment dominadora : aquesta veu parla del amor. El seu
pit s'omple de l'emoció pròdiga que comença per una
mena de venturosa alegria, per tant que's troba des-
tinat a estimar, d'ont li ve un noble afany d'engala-
narse i embellirse i arriba al més generós anhel de
donarse al ser amat en la carn i en l'esperit, per sos-
tenirlo. per exaltarlo i per delectarlo.
La veu de la natura 'ns parla del amor en l'edat
venturosa per via de tots els nostres sentits i de totes
les nostres potencies corporals i espirituals. En aquesta
efusió armonica del ser no hi ha ubriaguesa ni luxúria,
perquè l'una i l'altra suposen l'invasió d'una poten-
cia í cl seu domini de les altres potencies, talment
que les demés queden com cntressonyades sota l'ac-
ció Eixordadora i encegadora del delcit. Mentres
BLS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 123:
que en el jove l'amor es el tònic de totes les virtuts
del ser que per ell són fortament nodrides i exaltades
en síntesi armonica que 'ns impulsa cap a la realisació
d'una més alta personalitat, en l'adolescent i en l'home
madur es causa de pertorbació vital.
Perxò estic en que la joventut es ben verament
l'edat del amor, perquè en el seu temps l'amor es
trascendencia de tot el ser, mentres que en l'adoles-
cència i en l'edat madura hi ha en l'amor, si bé en
contrari sentit, una efusió parcial que promou l'inva-
sió d'una potencia en el domini de les altres. L'amor
es suprema videncia en la joventut, ubriaguesa en
l'edat madura i fosca luxúria en la vellesa, aixís com
en l'adolescència es la ruina del cos i la desviació de
l'ànima. No més el jove amarà amb tots els seus titols
d'humana noblesa, perquè no més per ell no hi ha
ceguera en l'amor, d'ont ve la gràcia gentil de Ics
donzelles enamorades i el cor magnànim dels joves
amadors.
L'amor es efusió espiritual i armonica del ser humà
que té per condició substancial la puresa del cos i la
de l'ànima. Sense la puresa del cos li manquen al
amor una bona part dels fonaments corporals que's
troben en tota manifestació del esperit; sense la
puresa de l'ànima no es possible la vera delectació
amorosa, que es de per sí conjugació de la mateixa
puresa. El cos impur no vibrarà d'amor amb la pleni-
tut del seu obrar, perquè, avesat a l'acció impura, ha
sigut alterat substancialment per ella. L'ànima que's
124 LA VIDA AUSTERA
troba dispersa pel contacte del mal no arribarà a
l'unitat que es essencial condició del amor.
Es dificil fixar bé "Is termes del meu pensament.
No es possible sostraures a l'influencia de les pròpies
accions : l'acció virtuosa fortifica la nostra virtut, com
l'acció perversa accentua la nostra malignitat. La
substància del ser es alterada per una i altra acció
i obra en el seu devenir en el sentit de l'alteració so-
ferta. Aixís es com l'home que s'ha donat a les deli-
cies impures d'un fals amor queda talment afectat per
l'acció impura, que mai més gaudirà en la plenitut del
seu delit l'amor ingenu, per tant que haurà de res-
sentirse en el seu obrar de l'alteració substancial ex-
perimentada per la seva ànima.
Més no's deu olvidar que la potencia modifica-
dora del ser en l'acció humana radica únicament en
la seva intensitat i obra indistintament en el sentit de
la perversitat o de la virtut. Si 'ns fa més dolents la
nostra maldat, també 'ns torna més bons la pràctica
del bé, i pot ser tant intensa en un o altre sentit l'ac-
ció del home que un sol moviment del nostre ser de-
termini la salvació o la perdició moral de la vida.
Pro fins aquesta perdició es més aviat definitiva en el
fet que en la potencia, perquè es tant poderosa la
virtut intrínseca de l'ànima humana que quan la tin-
dríeu per més perduda encara posseeix força per iniciar
una alteració purificadora i triomfar de la perversitat
produïda per les accions passades.
Si vols, amic adolescent, gaudir en la vida les
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 125
admirables delícies del amor, fortifica la teva virtut, i
en les teves relacions amb les dones, mentres no tro-
bis la reina adorada del teu cor, conserva la puresa.
Hi ha un dolç bornar de la més amable galanteria
que no entelarà per res la teva ignoscencia. No hi ha
perill en cercar la companyia de les noies, en contem-
plar la misteriosa i bella profonditat dels seus ulls, en
abandonarse pels efluvis de la seva presencia al tras-
bals dels més dolços sospirs. Escolta la meva veu
amiga, que no es impossible ni temerari '1 meu consell,
sinó un noble retorn a la Natura.
Aquells que són més grans que tu podran par-
larte de la trista vanitat dels falsos amors. Ara 'n tro-
baràs un que va enganyar una noia sense estimaria;
si no es un mal home, deixal dir, que ell t'ensenya-
rà l'horrible llaga del penediment. Aquell pobre
ser també tenia '1 seu destí : en el tresor de la seva
ignoscencia hi guardava dolces esperances de felicitat.
Els seus pares l'havien pujada a'mb tendres afanys i
l'havien vista com es feia hermosa. I ell, per la co-
varda imposició d'un tenebrós desitg, l'havia deshon-
rada bestialment. No es possible desfullar la rosa
sense sentirne *1 suau perfum. I <ivoldries tu dirme,
noble amic, què devia sentir aquell home al trobarse
en els braços de la noia ingènua quan li passava per
l'ànima una alenada de candissim amor?
Un altre t'explicarà l'estupit desengany de les
relacions carnals amb la freda bagassa, el tracte humi-
liant amb la dóna desventurada que es l'injuria de
1Í6 LA VIDA AUSTERA
tots. La casa era infecta : dels corredors, de les parets
humides, de sota 'Is mobles xamarrats, venia una for-
tor agre i putrida. jOh alegres dias de la rienta infàn-
cia! jOh sospirs de la dolça mare! jOh il•lusions d'una
vida gloriosa i serena! (jAont éreu quan el desventu-
rat ensorrava en el fang sense vergonya la seva part
d'amoroses delícies?
Allí 'n passa un que contarà com va cobrir de
femta la casa del amic. Tu deuràs pensar en la digna
noblesa de l'amistat, en el primer dia que l'home vil
fou rebut a la taula entre "Is fills i l'esposa, en els dons
que del amic havia rebut. Doncs, <;què diries si ara *t
contaven que la teva mare havia accedit als impúdics
anhels d'un home fals? ^No recordes els cruels dub-
tes del malaventurat Hamlet? Mentres l'amic li obria *!
cor amb Ileal simpatia, ell mirava furtivament el coll,
els pits i els braços de l'esposa.
En els falsos amors hi trobaràs sempre "1 rebaixa-
ment de la dignitat humana. El que pren una dóna
pels seus diners i s'aconsola de trobaria lletja o vella
o deshonrada amb l'esperança de posseir un tresor, es
vil esclau, indigne de les delicies espirituals i de la
noble llibertat humana. No trobaràs ningú que no
compadeixi la trista situació de la meretriu, l'oig irre-
sistible del ofici que fa, l'iníamia podridora de la seva
vida. Més aquesta situació i aquesta infàmia no se les
ha fet ella sola : a cada tracte nou d'un fals amor s'en-
sorra més a la desventurada, i l'home, en la seva
bestialitat, pua 'I seu dcleit en la malavcntura d'un
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 127
altre ser humà. En l'obra de seducció de la noia in-
gènua, de l'honesta casada, de la dóna que es pura
per la rectitut moral, hi ha l'innoble desconeixement
de la finalitat del ser amat. Si no estimaves en cos i
ànima a la dóna volguda, si en els teus anhels no més
hi havia baixa luxúria, <icom es que vas mentir?
(iPer què parlaves del amor, d'amor etern, del foc
intens que purifica, d'una vida futura en dies de se-
rena pau, home fals i traidor, mentres el pensament
rumiava l'excusa per fugir i el cor se't podria de co-
vart egoisme?
No més l'amor justifica la relació carnal, que devé
impura a fóra del amor. L'home que tingui una dèbil
estructura moral cercarà la justificació relativa dels actes
impurs en la diversa gradació de perversitat que repre-
sentin en relació al ser humà infamat. En aquet sen-
tit un acte que ensorrés molt a un altre ser implicaria
una perversió moral m.és intensa que l'acte poc in-
fluient en la seva infàmia. Més tu allunyaràs de la teva
ànima tant covarts i tant miserables pensaments.
Mesura, si vols, el teu delicte pel mal que ocasio-
nis a un altre ser, més no cerquis a fóra del teu cor
la mesura de la teva impuresa. Es a dintre de tu que
hi trobaràs la pròpia podridura moral : qualsevol rela-
ció de la teva carn no justificada per l'amor deixarà
impura la teva ànima. Conserva la teva puresa, com
un dels tresors més admirables de la nostra vida,
com una dèu inestroncable de maravelloses delicies ter-
renals. Aixís, quan prenguis la mà de la dolça es-
128 LA VIDA AUSTERA
timada per aconduiria al llit nupcial, el teu front,
coronat per aqueixa humana corona de rei, no s'hu-
miliarà al davant de la corona de verge de l'esposa.
Una vegada era un home que estava enamorat i
no sabia com dirli a la promesa que si ella havia estat
el primer amor, no seria la primera dóna amb qui
hauria tingut tracte carnal. Com més el seu esperit
entrava endins en l'ànima de la seva estimada, més
comprenia la vergonyosa misèria de la pròpia impu-
resa i hauria donat amb tot el seu cor dèu anys de la
vida que li restava per no haver caigut en la baixesa
d'aquelles poques i tristes hores de fosca luxúria
— (jCom no havies pensat mai fins ara, es deia a sí
mateix, en el bé que perdies? ,[Quina vena tapava 'Is
teus ulls quan t'ensorraves sense goig ni alegria per
les tristes rutes del vici? —
La seva promesa era una noia gentil, pura i sen-
zilla, que veia en el seu enamorat un home recte, de
sana i forta voluntat, i l'introduia en el seu món
moral sense rezels ni desconfiada malicia, talment que,
judicantlo per la puresa dels anhels presents, no hauria
pogut representarsel com a penitent per l'ignoscen-
cia perduda. Ella prou havia sentit a parlar de mis-
terioses i espantables misèries, pro '1 seu promòs era
un home sencer i de tant bella sanitat moral que no
podia rendirse a la temptació d'una flebil i vergo-
nyosa vanitat.
Les núpcies s'acostaven, I per més que rhome.
nmb cl neguit del engany, que í(?ia cada din més gran
BLS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 12^
el seu silenci, mirava d'insinuar encobertament la
seva trista historia, la promesa gentil es refermava
cada dia més en el seu judici, prenent per cavalleroses
delicadeses les indecises confessions del seu enamorat.
— 1\ gosaràs a sentar sobre una vil mentida, es pre-
guntava ell, la casa del teu amor i a començar una
vida de dolça pau amb la que serà la teva esposa
encobrintli les impureses del teu cor, tancantli per
sempre la tendra intimitat de la teva ànima? —
Una tarda, no podent resistir més aquell neguit
que l'oprimia, va confessarho tot a la seva estimada
entre plors i sospirs. Com havia caigut en el vici al
començar la joventut, les tentatives casi bé incons-
cients i sempre vençudes d'una definitiva lliberació
moral, la mena de baixes meretrius amb qui havia
tingut les relacions impures, la darrera vegada que les
havia tocades quan ja estava promès, totes les confes-
sions que l'havien de fer més avorrible a l'esti-
mada ingènua, amb els detalls de la més perfidiosa
realitat, anaren rajant despietadament dels tremolo-
sos llavis entre els singlots de pena que li pujaven del
pit i amb la conciencia d'una fatalitat que s'impo-
sava per damunt de la seva independència moral.
La pobra noia plorava sense treva desconsolada,
regirantse indecisa entre la fosca ira per l'incompren-
sible baixesa del seu amant, la trista anyorança de les
il•lusions perdudes, l'amor que ja no podia negar a
aquell home que li havia inflamat el cor en la primera
jovenesa i l'amargura de creure que mai més el po-
9
IX LA VIDA AUSTERA
dria estimar en aquella santa puresa de la seva ànima
adornada per ell de dolces i virginals relíquies. I
amb els ulls amarats de llàgrimes li deia : — Has rom-
put el més tendre encant de la meva vida. —
En la casa, sobtada per la fatal malaventura, tots
ploraven. A la sala veína les germanes d'ella conside-
raven amb desmaiada pena les mentideres apariencies
del món, sense acabar de compendre en tota la seva
intensitat aquella tragèdia, i el seu pobre pare, entre-
mig dels promesos, els aconsolava, dient que sempre
s'hi era a temps per la virtut, que era difícil escaparse
del vici en els primers anys de la jovenesa, que un
dolç amor feria olvidar aviat les misèries passades. I,
cobrintse amb les mans balbes i tremoloses, ara 'Is
seus cabells blancs, ara is ulls vermellosos de roentes
llàgrimes, li demanava a la noia qne perdonés al seu
amant com en hores de llunyana i morta ventura la
seva esposa l'havia perdonat an ell.
Passada la primera hora d'enguniós panteig. les
germanes sen van endur la trista enamorada i l'acom-
panyaren al llit. L'amant, en la soledat de la seva
vergonya, va veurela com atravessava i menjador amb
el cap que li queia damunt del pit, palida com la
cera, els ulb inflats de tant de plorar, lenta i silencio-
sa. An el llit del seu3 pares la portaren malalta com
quan era petita i l'ajocaven per retornaria amb el
tebi amor maternal, i li demanaren per aquell home que
tant inflamadamcnt l'estimava alguna dolça paraula
de perdó.
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 131
Oh! amor, foc d'amor, prodigi del nostre món
espiritual, sol ardentissim de les ànimes! ^No eres
tu '1 que commovies el cor de la promesa i el que li
duies a la memòria les hores d'una delicia celestial, les
de la primera abraçada i el primer bés i aquella hora
tant dolça i serena en que's van confessar que s'esti-
maven? jOh amor, foc d'amor! ikoni serien ara sense
tu les esperances d'unió venturosa en l'ànima tem-
pestejada pel desengany i la discòrdia, quan solquen
l'imaginació i el pensament visions desesperades,
idees d'etern renunciament?
A l'hora d'anarsen el promès ella va demanar que
entrés a veurela i, tot donantli la mà, amb veu apa-
gada li digué : — iVoldria que fossis una noia! — I els
ulls blaus, els seus ulls blaus, sota '1 cristall de grosses
llàgrimes, miraven sense expressió món enllà, com si
seguissin les saboroses imatges d'un ideal de puresa
que no tornarien mai més a alegrarli -1 cor.
IV
OUAN l'home i la dóna arriben a l'edat de la jove-
nesa's senten transfigurats per l'amor, i del seu
amor en neixen fills, d'ont ve, juntament per l'unió
amorosa i per la criança i educació de la progenia, la
formació de la familia. Hi ha pobles, com ara '1
català, ont hi es tant poderós el sentiment de la pater-
nitat, que en el pensar comú, per figurada expressió,
donen un mateix sentit a les paraules familia i fills, i
aixís al matrimoni sense descendència '1 planyen perquè
no té familia.
Aquí no hem donat mai del amor l'idea d'una
relació momentània, perquè fins al considerarlo com
a delicia de la terra l'hem tingut per una trascenden-
cia de! ser quc's transubstancia en el ser amat, d'ont ve la
necessitat de l'unió duradera. Pro si en l'expressió més
perfecta de la Natura l'amor porta la familia i la familia
porta fills, s'ajunten al sentiment i a l'idea del amor,
per la seva duració i pels seus efectes, una sèrie de
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 133
consecuencies morals que demanen ser reflexionades
apart de les que sorgeixen de l'idea i del sentiment
del amor. Si aíxís no fos, no entraria en l'elecció
del ser estimat altre criteri que'l de la passió, ni *ns
pertocaria aquí altre estudi moral que'l dels elements
constitutius de la passió amorosa sana i pura; més la
sèrie de consecuencies morals que s'ajunten a l'idea i al
sentiment del amor per la seva duració i els seus
efectes en la familia i en la procreació dels fills, impo-
sen nous criteris a l'elecció del ser amat i mouen a
noves reflexions respecte a la finalitat del amor.
Si tens el cor sà i l'ànima pura, exigiràs en el ser
amat la sanitat corporal, la bellesa fisica i la bondat
del esperit, no perquè abans d'enamorarte t'hagis
d'assegurar de que posseeix aqueixes virtuts, sinó per-
què naturalment, impensadament, si no les té, casi "t
puc dir ben verament que ja no ten enamoraràs. I si
es que ten enamores i compleixes el teu amor, no sent
estèrils tu ni la teva muller, tindreu els fills que nei-
xin de les vostres relacions, no perquè sigui la pater-
nitat el fi del amor, que es fi per sí mateix, sinó per-
què naturalment, impensadament, si no ets un mal-
vat, et puc dir ben verament que engendraràs i tin-
dràs fills.
Aixís es que tu conservaràs la puresa per la dóna
estimada i estimaràs a la dóna sana, bona i hermosa,
i d'ella "n tindràs fills si la vostra naturalesa us en
dóna. Després defensaràs el teu amor de la fosca i
variable luxúria i seràs fidel a la dóna amada i hauràs
134 LA VIDA AUSTERA
complert amb això sol les obligacions morals que
neixen de la condició humana que es en tu i en la
teva muller. Pro tant tu com ella i els teus fills viureu
en un ambent de relacions socials i familiars que
prenen peu en la simpatia del vostre cor. I aquestes
relacions us crearan deures morals que s'han de com-
plir, mentres no s'oposin essencialment a les obliga-
cions primàries que neixen de la vostra condició
humana.
El primer deure que has de complir devés l'huma-
nitat es que, tenint un cor per estimar, estimis; que,
haventhi dóna digna de ser amada, la prenguis amb
amor, i que, podent engendrar, tinguis fills i els prote-
geixis i els amparis. Si no obres aixís seràs un vil
covart, de la més baixa llei de covardia.
Miratels amb la seva cara ratada, els ulls innoblc-
ment reclosos endins de les òrbites, el llavi retret i els
badius del nas luxuriosos i oberts, els egoistes que
defugen la paternitat i l'amor únic de la dóna. Mira-
teles aqueixes malaventurades que temen el dolor
del part, pro no renuncien a trobar nous plaers en
els braços del home. Els uns no's volen estar de les
barroeres i falses delícies, els altres no's veuen amb cor
de mantcnirse en llibertat entre la muller i els fills;
n'hi ha molts quc's deturen a davant de les penes
que'ls poden venir, o del treball que hauran de fer.
o del perill quc's passa per les escomeses de la fata-
litat. Miratels un per un en la seva trista covardia,
fugint del sol perquè temen l'insolació, del aire per-
I
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 135
què 's podrien refredar, de la glòria perquè hi podrien
deixar la pell. La més alta ventura de viure tota la
vida que sens ha dat no poden gaudiria en la seva
misèria.
Perxò són més de plànyer aquells que viurien i
no poden. Per una de les mil traidories de la fatalitat
la seva vida fou partida en dos : fins a l'edat de la
joventut avançaren amb les més dolces esperances
d'un cor gentil i batallaren de cara al enemic amb
incansable energia; pro un jorn., aquell trist jorn, un
amor contrariat, un mal revol de la fortuna, la mort
de la persona amada, el temps perdut en generoses
quimeres, un cop de sang, s'aplanà de sobte sobre
l'ànima i li deixà la voluntat exhausta i vençuda.
Si en el camí de la teva existència trobes un de
aquets sers, el coneixeràs per la mirada desconfiada
i malinconica, pels seus cabells blancs, per la seva
vellesa prematura. Aquet no es un covart com l'altre
que podia i no va voler, no té res de la fosca mare
que va resoldre no tenir més que un fill : es una ànima
trista i solitària que espera '1 teu amor perquè li facis
companyia en el pelegrinatge per la ruta del seu destí.
Un altre deure que tens devés l'humanitat ve de
l'existència d'un ordre que es amable concorrencia
d'habits i virtuts, d'anhels i amors, d'ambicions i
esperances que senyalen un ritme i com una llei de
comú destí en la vida de la germandat humana.
Quan et mous per camins de santedat i et conformes
amb l'ordre, el teu obrar per una llei de substancial
136 LA VIDA AUSTERA
simpatia es agradable als altres homes. Quan et
revoltes i surts del cercle o portes al ritme comú la
teva discòrdia, ofens als teus germans, els ataques
en el reco més resguardat de la seva tenda i el teu
obrar retruny dolorosament en el llur cor. Perxò
en lo que té de més essencial seguiràs l'ordre humà
i no feras ofensa al sentiment comú de la virtut, no
essent que l'ordre hagi devingut expressió de deca-
dència moral i exigeixi de tu l'abominable manca-
ment als deures substancials de la teva naturalesa
d'home i t'aparti del compliment del teu destí.
Aixís, doncs, mouràs el teu amor, esculliras la
teva muller, criaràs els teus fills segons l'ordre de la
familia humana. Tindràs en compte les riqueses i la
posició social, escoltaràs els consells dels pares i dels
amics, compliràs les solemnitats i fórmules manades
per la llei, respectaràs la tradició i posaràs en tot el
teu obrar la simpatia i la dolcesa que mereixen les coses
i les regles que tants de milions de germans amaren y
practicaren abans que tu. I essent aquest ordre ingè-
nua creació de sers en tot semblants al teu ser corporal i
espiritual, jo 't dic ben verament que més sovint, i
fins cent vegades més sovint, trobaràs en ell que fóra
d'ell el venturós compliment del teu destí.
Pro es possible, ben humanament possible, que't
trobis alguna vegada en la corrent d'una depravació
moral i que per ella siguis arrastrat al compliment
d'accions impures. Quan ten adonis de la fatal con-
tradicció que hi ha entre la teva santedat i els teus
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 137
deures devés els altres homes, serà bo que reflexionis
profonda i serenament. Podria ser que la contra-
dicció no fos entre tu i l'ordre humà, sinó entre tu i
un altre ser que per haver sortit fóra del ordre fos ell
el que faltés : aixís està en l'ordre quei fill segueixi is
consells del pare, més el pare surt fóra del ordre i
pert totalment la seva representació quan aconsella
quei fill es casi per diners contra les irresistibles in-
clinacions del seu cor.
Podria ser que la contradicció fos solament en
l'apariencia i afectés a les formes externes del ordre,
haventhi en lo substancial perfecta coordinació. Con-
tra aquet fantasiós escull van a estrellarse les ànimes
petites; aquesta es aíxís mateix la déu dels intims
conflictes familiars, que moltes vegades es resolen amb
unes quantes llàgrimes i uns quants petons, i fins
arribo a creure que en les batalles del home contra
l'humanitat hi predomina aquesta apariencia de dis-
còrdia que'ns mou a donar la vida per paraules, per
símbols, per vanes i fugitives ficcions.
Podria ser que fossis tu i no l'ordre humà qui
estès en l'erro i en la depravació moral, qui hagués
perdut la sana consciència del propi destí, qui s'apar-
tés per una desorientació interior de l'austera via de
la santedat. I aleshores no hi ha més remei que domi-
narse i conformarse al ordre, per una fortificació del
sentiment moral, si no t'has proposat morir en la
xorca i temerària empresa de torce i camí de l'humà'
nitat en çl §entit de la teva pròpia perversió.
138 LA VIDA AUSTERA
Quan ten adonis de la fatal contradicció, parat a
considerar fredament la realitat i dorm set vegades i
setanta vegades set vegades abans de resoldret a aixecar
el teu braç contra l'ordre humà. Primer de tot asse-
gurat bé de que en la societat dels homes s'hi ha con-
griat un manament que s'oposa com un obstacle real
i irresistible a la teva individual santificació, i tinguis
present que sentiràs aleshores tant punyenta pena que
no més per ella ja tindràs el convenciment de la pròpia
justícia. Deixa que aquesta pena 't fortifiqui i esforçat
a ferte digne del gran destí de la teva vida, a quin
intent sanejaràs amb energia i virilitat el teu cos, i
purificaràs en les pràctiques austeres la teva ànima.
Considera després que no se t'ha donat el tresor de la
vida per esmersarlo en una baixa i tranquila como-
ditat, que per la superioritat de la teva visió i de la
teva virtut hauràs d'atravessar proíondes mars de
llàgrimes, i que un poder de naturalesa inconeguda,
resident en tu o fora de tu, t'ha escullit per verb d'una
renovació moral.
D'aquí ve un altre deure devés l'humanitat que
no consisteix en complir els manaments del ordre
humà, sinó en atacarlos. milloraries o anorrearies.
Perquè quan s'hagi comprovat la contradicció subs-
tancial i hagis tu resistit totes les proves de que a suara
parlàvem, si encara l'obstacle subsisteix, has de Ucn-
çarte contra ell amb cor lleuger, serenament, rcsolta-
mcnt, impertorbablement. Allà ont hi es més fonda
la podridura s'hi ha d'ensorrar la teva espasa, i si hi
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 139
trobes el cor del teu pare '1 traspassaràs, i si hi trobes
el cor de l'esposa o de la mare o del teu fill el tras-
passaràs, perquè tu hi ets per renovar i per extirpar, i
com més crudel siguis més gran serà la teva pietat.
jOh amarc destí, funest destí! No més la jovenesa en
la seva trascendencia espiritual podria trobar en la
sang i en les llàgrimes els gèrmens de nous amors i
de les més nobles i dolces aventures.
Hi ha una altra font de manaments que vénen de
la dignitat humana que es en la dóna del teu amor.
A suara t'he parlat de que l'havies d'escullir bona,
sana i hermosa, de que per donarli *! teu cor havies
d'estimaria, i entre 'Is deures que vénen de la ger-
mandat t'he anomenat l'exercici de les teves facultats
vitals i els manaments que vénen de l'existència d'un
ordre humà. Si encara 'm segueixes, ara parlarem
de les obligacions morals que t'imposa la dignitat
humana de la teva muller.
Aquesta dóna del teu amor compleix en la vida
el seu destí i tu procuraràs no torcel amb les teves
accions mentres puguis ferho sense torce i teu; aques-
ta dóna disposa espiritualment d'un lliure albir que
li permet ordenar a fi de bé is actes de la seva vo-
luntat, i tu, en les teves relacions amb ella, et por-
taràs sincerament, descobertament, perquè en la conei-
xença certa de la vostra relació fonamenti amb
tota llibertat la seva conducta. Aquesta dóna té una
complexitat de sentiments que la predisposen al deleit
i a la pena, a l'alegria i al dolor, i posseeix una conei-
140 LA VIDA AUSTERA
xença ideal i ordenada de les coses del món i tu li
deus l'ajuda de la teva simpatia humana perquè
frueixi de les delicies de la terra i perquè assoleixi
una alta espiritualitat.
L'home despiedat que deshonra a una noia i la fa
mare, i abandona després a la dóna i al seu fill, desco-
neix la dignitat humana que es en ella i posa per
damunt de tot la pròpia luxúria. El filisteu hipòcrita
que pren per muller la rica hereva de cobejada for-
tuna i la porta al seu llit sense estimaria i li ven a
pes d'or fills i caricies, i es peeix i es regala amb els
diners de la desventurada esposa, afronta la dignitat
humana que es en ella i posa per damunt de tot la
pròpia cobdicfa.
L'home que enganya a la muller amb falses pro-
meses de Ilealtat i es revolca en els braços de la dóna
impura, cl que's fatiga de batallar per tots dos i deixa
abandonada a la pròpia esposa, el que l'enfonza en un
mar de llàgrimes tractantla amb crueltat o venentla
per un punyat de moneda, <íno trobes tu que no po-
drien obrar tant mal com obren si consideraven quc'l
ser dcsventurat a qui ofenen es tant com ells un ser
humà, de lliure personalitat, amb un destí per ia
pròpia vida i amb dret a la santedat i a les delicies
de la terra?
Els sentiments, les virtuts, les passions, els ideals,
els hàbits de la persona amada, li creen al amant obli-
gacions que representen el necessari reconeixement
de la seva dignitat. Més a tu que ets home i ets jove,
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 141
com a guia cavalleresca de la teva conducta, vui par-
larte encara de lo que es la dóna en el nostre món.
Marcus Tulli Cicero acomparava l'amistat amb el
Sol. i deia que privar al home de l'amistat seria com
privar del Sol a la Terra. Doncs la dóna encara es
més que l'amistat, perquè si aquesta es com el Sol, la
dóna es com ara '1 cel del nostre món. La seva gràcia
i la seva bellesa són el fons blau dels nostres anhels.
La dóna es el nostre cel amb les nostres estrelles, amb
la via lactea i les nebuloses dels nostres fills. El poeta
diria indistintament del cel o de la dóna que són el
repòs de la mirada. En les teves exaltades hores
d'amor, si vols saber lo que es la dóna, pensa en la
teva enamorada; quan hagis vist néixer els teus fills
i tombis la montanya de la vida a l'hora que se't
infli *1 cor de les velles memòries, pensa que la teva
mare era una dóna. jOh les mares! jDolces imatges
fugitives que passen plorant i rient, flebils i fortes,
d'una santa puresa!
La dóna es el cel blau i els seus ulls són la claror
de la celistia. La dóna es misteriosa i en les seves
fondàries infinides les ànimes s'hi perden com en la
nit serena. Cap a la dóna pujen els nostres cants i els
nostres sospirs, com a una espiritual volta estrellada.
Com en el cel hi neixen i hei moren els móns, nos-
altres naixem en les entranyes de la dóna i en els bra-
ços de la dóna voldríem morir.
^Per què la vols la teva força? El teu front es alt
com una torra de noblesa, el teu cap s'aixeca digna-
142 LA VIDA AUSTERA
ment sobre les espatlles, el teu pit es ample i poderós
com una muralla i els músculs dels teus braços i de les
teves cames fan doblegar el cos dels enemics. Doncs
mira, jove amic : jo t'asseguro que mai sentiràs tant
lliure la força del teu braç, ni '1 teu cor et batrà de
tant cavalleresca alegria, com si la gràcia gentil d'una
noia que sospiri per tu espera tremolosa la teva vic-
torià.
Jo no sé si sentiràs mai una alegria més trastorna-
dora que la del naixement del primer fill. Ja feia
temps que l'esperàveu, que parlàveu d'ell i del seu
nom, que li compràveu la roba i el llit aont dormiria,
pro is darrers dies mai acabaven d'arribar, ni gosàveu
a demanar que arribessin, ells que podien portar la
mort de la dolça mare.
Quan, impensadament, començaren els dolors del
part i a les poques hores el pernabatre de l'esposa
s'havia fet tràgic, espantós. Les vostres mares havien
arribat pera assistiria, i allí estaves tu amb l'inutil
fortalesa de la teva corpora viril, acompanyant amb
paraules amoroses la portentosa batalla, en l'engu-
niosa frisança de lo que ha de venir, com si en aquell
moment del part s'hi anés a nuar el nus més intim
de la teva existència.
Jo no sé si tornaràs a sentir mai més una alegria
tant trasbalsadora com aquella. Mentres ella cridava
144 LA VIDA AUSTBRA
fóra de sí, àmb els ulls extraviats i et clavava les un-
gles en la mà com si 's tornés boja de dolor, una tènue
i misteriosa veueta llensà '1 seu joiós plor. I vos-
altres, sobtats i palpitants, us miràreu els uns als
altres amb indecisa alegria i sentíreu com us pujaven
del pit unes llàgrimes suaus i quietes, amb un singlot
que no us deixava parlar. La tendra mare, palida i
blanca, somreia dolçament, i mentres tu la besaves
com a una santa dolorosa i la beneïes en el teu cor,
tu i les altres mares i tots somrèieu amb els ulls plens
de llàgrimes. En la vostra vida s'hi obra un portell
per ont comencen a saltar cascades de sospirs i un sen-
timent de plenitut us reposa la carn i l'esperit amb
sossegada alegria.
Si heu passat llargues temporades al camp i heu
vist les vinyes i els cirerers i els ammatllers i les pome-
res, com ara comencfen a brotar, ara 's veuen els pri-
mers gotims, ara floreixen els arbres, i heu sentit en
el vostre cor la maravella de la brotada del fruit, ja
sabreu lo que es la frisança de la primavera quan
espereu que verolin les cireres o a la tardor quan van
a daurarse 'Is primers mcscats. Hi ha un recés a
la vinya, un troç que es més solei al hort, i per allí
comenceu cada dia la vostra interessada visita. Una
ceparrada que s'ombreja sota Is pàmpols de prodigio-
ses tories us té robat el cor. i de bona gana saltaríeu
uns quants dies de la vostra vida per cullirne més
aviat un gotim madur.
L'esposa es la teva pomera carregada del fruit que
ÈLS DIES VENTOROSOS DE LA JOVENTUT 145
amb el seu pes la blinca i amb la seva creixença la
decandeix i tota l'esfulla. En ella *! misteri de la fecon-
dació pren la complexitat de les maravelles humanes
i ens pertorba en l'esperit i en la carn, en lo conscient
i €n lo inconscient. Doncs si apuntales la pomera
perquè no s'esqueixi amb la pesanta carga dels seus
fruits, (Jcom ho faries per no complir amb la teva
esposa is primers deures de la paternitat ?
Aleshores començaràs a conèixer com l'amor durà
part d'allà de la luxúria i trobaràs en el teu car dolces
tendreses per l'esllanguida enamorada. Tu l'assistiràs
en aquelles extranyes crisis de plors i d'anyorances,
afectat pels més contraris sentiments, dominaràs la
secreta alegria que es en tu i t'avergonyiràs dels teus
anhels afrodisíacs, i per una llei d'interna simpatia senti-
ràs un dolor fisic pels seus sofriments i en aconsolarla i
acompanyaria trobaràs noves formes de relació íntima,
més duraderes que les primeres flames d'exaltada passió.
Si la teva força ha de ser en aquell trànsit el
noble soport de l'ablanida esposa, jo estic en que la
pau i la serenitat del teu esperit poden influir en la
formació de la progenia. Aixís, estalviaràs a la dóna
que està a punt de ser mare les impressions morals
que podrien trastornaria o despertar en ella una mala
passió. La còlera, la por, l'odi, la gola, la tristesa,
alteren el nostre estat moral i corporal i les seves
vibracions repercuteixen en totes les celules del cos, i
per tant en les del ser embrionari, que per elles adqui-
rirà una funesta aptitut.
10
146 LA VIDA AUSTERA
Jo de tu la portaria a contemplar els espectacles
més bells i sublims de la Natura. A dalt de tot d'una
montanya s'aixamplen les potencies fisiques i espiri-
tuals, els pulmons respiren millor, l'esguard abasta
una més gran immensitat del cel, els membres troben
la llibertat d'una lleugeresa sotil i l'ànima s'ennobleix
al contemplar la terra i sentiria hermosa.
Qui diu la montanya diu el mar. Una barca de
viu color, els rems collats en els escalams, la teva
esposa en el timó i tu boga que boga mar endins sobre
les aigües blaves que '1 vent arriça dolçament.
Tu la portes an ella i ella 't guia a tu, i entretant par-
lareu del vostre fill que ha de venir, de quan serà
gran i serà home i tot ho dominarà.
Les altes valls amb les seves catifes d'herba d'un
verd vejà, ont pasturen les vaques al sò plàcid i tardà
de les esquelles; les cales misterioses, amb la íorra
d'algues marines que donen a les aigües colors cam-
biants, ont hi baten les ones com en les cordes d'una
arpa; les fonts i els xaragalls que amb la pimpanta i
atrafegada ramor distreuen als cors que s'anyoren, la
sortida í la posta del sol, la nit serena amb la lluna
somrienta en les ondes del mar, seran per l'esposa
espectacles de beneita calma i de fortificadora poesia
que trasccndiran en la formació espiritual del fill.
Les escenes reals o imaginaries de la vida huma-
na, per l'íntcrès més viu que mouran en ella, influi-
ran Intensament en l'ànima embrionària del nou ser.
I, per tant que la potestat del espòs no podrà exten-
BLS DIBS VENTUROSOS DB LA JOVBNTUT 147
dres fins a dirigir els accidents de la realitat, deurà
posar un més sotil intent en apartar a l'esposa de la
presencia d'accions impures o perverses i en acostaria
a les nobles i venturoses manifestacions humanes.
Les creacions del art obeiran dòcilment a l'inten-
ció del amant pare i per elles disposarà en la modela-
ció claustral del fill dels tresors de bellesa acumulats
per les generacions passades. Mentres la teva esposa
contempla la volta de la catedral plena de misteri i de
poesia, en les seves entranyes la poesia i el misteri
devenen substància del teu fill. No li planyis la vista
dels palaus i de les estàtues i de les pintures més be-
lles. Pro per damunt de tot ajudala a triar els llibres
que ha de llegir. Havent sopat, quan tota la casa està
tranquila, llegiu entre tots dos les histories dels heroes,
les planes portentoses de la Biblia, les humanes lle-
gendes dels Sants, i aquestes variadissimes i senti-
mentals gestes d'amor que'ns parlen de la mort de
Dido, de les rosses trenes de Laura i de les tendres
llàgrimes d'Eloisa i Abelard.
En tot això no traspassaràs els limits d'un deure
natural com el que t'ensenyen moltes menes d'ucells
que s'ajunten en parelles amoroses per covar i criar
la progenia. Si '1 russinyol canta aleshores es perquè '1
seu cant es lo més hermós que sab fer el russinyol, i
tu, per fer com ell, disposaràs les més belles facultats
humanes an el noble intent de criar fills que honrin
a la pàtria. I perxò mateix que 's tracta d'un deure
natural, el cumpliras plana i naturalment, sense falsetat
148 LA VIDA AUSTERA
ni artifici, absteninte de violentar les espontànies in-
clinacions, ni de torce is més purs sentiments teus o
de la teva esposa.
Jo t'asseguro que no't doldrà la carga quei meu
sentit de la vida austera t'imposa. A copia de portaria,
les teves espatlles es faran més fortes i la teva ànima
resistirà millor les tempestats morals. No envegis
aqueixes naus lleugeres que solquen el mar balance-
jantse al fresc lleveig, i que semblen més àgils i més
lliures que la teva. Tu feste ben sòlida la nau, asse-
gurat de que es resistent el teu timó, teixeix la vela
granalluda i atapaïda, proveeixte de cordes i de rems,
portahi dins la teva dolça carga, posa la proa als
nobles ideals i no temis. Quan vingui la borrasca i
s'aixequin les ones bramulantes, els teus braços, habi-
tuats a la feina dura, governaran virilment el timó i
la nau sòlida i ben armada arribarà fàcilment a port.
Mentres que aquelles naus lleugeres, que semblaven
més àgils i lliures al fresc lleveig. ara biornada a lle-
vant, ara biornada a ponent, les veuràs com el vent
SC les emporta, sense queis valgui la flonja resistència
del seu patró, cap a les roques venjadores.
Com els grans capitans que han habituat als seus
homes a les marxes forçades, a les fatigues del tre-
ball I als grans perills de temeràries sorpreses abans
de portaries al camp descobert de la batalla, tu ensi-
nistraràs les forces del teu cos i les energies de la teva
ànima en els deures fatigoses de la vida austera. Ai-
xis crearàs i ordenaràs en tu una força indòmita i
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 149
admirable, i la disposaràs pel benestar i per la glòria
de la germandat humana.
Perquè tu has de saber, mon jove amic, que, boi
estimant a la dóna del teu amor i pujant els teus fills
amb gran cura dels deures familiars, podries encara
devenir abominable filisteu si no tenies present en el
teu obrar que per damunt de tu i de la teva esposa i
dels teus fills hi ha una Humanitat viventa, en les en-
tranyes de la qual s'hi congrien volcàniques passions i
s'hi mouen tremendes idealitats. No olvidis mai, mon
jove amic, que, per humil que sigui, aquesta Humani-
tat, espera de tu i teu evangeli.
Ja ets home, la teva joventut tomba 'Is trenta
anys, i entre la negra forra dels teus cabells un fil de
plata comença a blanquejar. Doncs ara escolta la veu
de la meva experiència : jo no conec edat de més in-
tensa ventura, ni més pròdiga d'il•lusions, ni d'una
fe més pura en la feconditat de la pròpia vida. Es
bella cosa sentirse en aqueixa plenitut, vibrant d'una
força renovadora, produint i olvidant amb igual mag-
nanimitat.
A tot el teu entorn s'hi senten les emanacions de
la teva vida. Els pares s'han fet vells, el teu primer
fill encara no parla, els teus germans no han comen-
çat noves famílies i els teus parents més pobres cer-
quen el teu races. Pro tu has portat una existència
sana, el teu cor s'ha nodrit de nobles sentiments i la
teva confiança en la vida ditxosa reflecta en els altres
serenitat i repòs. Aleshores tu sortiràs de casa teva
150 LA VIDA AUSTERA
arrocegant com una túnica tots aquests afectes, i els
homes i les dones sentiran els teus passos i coneixe-
ran que són passos d'home.
La teva pàtria s'adonarà del teu treball perquè
no t'entretindràs en feines balderes. Pensa que ja no
es hora de somiar ideals impossibles, sinó de ficarte a la
pedrera i d'anar a cops de mall contra la roca que s'alça
al teu davant. A cada martellada "t sentiràs més aprop
del ideal, la vall de l'altra banda, i mentres bats la mu-
ralla podràs anar somiant el dia que hi podràs passar
seguit i confós amb la gentada que dançarà nove'S
dances sota dels óms vora la font d'aigua gemada.
La pàtria sentirà 'Is teus passos i es refiarà de la
teva obra. En les hores d'engunia, si vénen el des-
conort i la pertorbació moral, allà ont s'hi oirà 'I
brunzir de les teves eines no s'hi enviarà ajuda, per
la confiança en el teu braç. Oh! Com deuen créixer
les forces humanes fins al heroisme quan la pàtria
en perill crida que compta en tu! Els dèbils s'arremo-
linaran al teu entorn, la teva veu deturarà en llur car-
rera als fugitius.
Devegades un home pot torce '1 funest destí de la
seva raça, pro tu, que covaràs en el teu pit l'amor
a la glòria i admiraràs les proeses dels heroes, no cer-
caràs envejosament el seu camí. Les corones de llor
més ben guanyades solen ser les quc's troben per Ics
vies ordinàries de l'existència. Vés que l'anhel d'hc-
roicitat no t'aparti tràgicament de la ruta que porta a
la teva victorià.
ELS DIES VENTUROSOS DE LA JOVENTUT 151
La glòria premiarà l'ingenuitat del teu esforç.
Més serà precís que tu no pensis en el premi, perquè
això 't distreuria de posar l'intensitat deguda en la
teva obra. Lo essencial es que no quedi en tu ni una
bolva de llum que no's reflectí en el fruit de la vida,
ni un remolí de força que no s'integri en la teva crea-
ció. A l'hora del sabbat invocaràs totes les poten-
cies del teu ser i les comptaràs una per una : reculliras
les ales del pensament perquè no se t'endugui lluny
de la teva estrella, i et transubstanciaras en l'obra
talment que no quedi res en tu.
Si fixes aixís la teva vida, <Jcom voldries morir?
LLIBRE TERCER
LA SANTEDAT HUMANA
QUAN arribo a les planes d'aquet llibre, aont pen-
so raonar en forma precisa d'aquesta síntesi
de la vida austera que anomenarem la santedat hu-
mana, sento una mena de frenesí per entrarhi im-
petuosament i una disposició de totes les facultats
més nobles de la meva ànima per l'esforç que'm pro-
poso realisar. En el despertar a una nova vida que
representaren per mi les primeres impressions del
primer amor, el concepte de la santedat que pensava
exposar en un Llibre de. la Bellesa i del Amor va sortir
de la regió mistica aont s'havia extraviat pels dies de
la presó i del desterro, i entrà bravament en les vies
clares del humanisme, sota l'influencia d'un estat
resplendent del esperit donat a l'admiració de les
obres gregues i de la renaixença italiana.
Més endavant s'han precisat per mi les obligacions,
les esperances, els afanys, les lluites, els sofriments i
les victòries que abans s'esfumaven vagament en lo
que anomenava la vida, i aquell concepte de la sante-
156 LA VIDA AUSTERA
dat ha davallat cap a la terra, ahont s'ha nodrit d'in-
terna i fortificadora realitat. Més en tots aquets
successius estats del mateix concepte hi roman la subs-
tància primitiva que ha anat transformantse i enri-
quintse com en el fruit hi persisteixen les forces
de la llevor, de la branca, de la poncella i de la flor.
I aixís com el fruit es la forma més acabada de la
planta que la disposa per la perpetuació, aixís el meu
concepte s'ha anat acostant cada dia més a la realitat
feconda que'ns disposa per l'elaboració del ideal, per
quant la realitat viva i armonica 'ns porta a la més
noble idealitat.
Amb el cor palpitant d'una emoció gravíssima he
volgut prepararme fins materialment per entrar en el
raonament que té per objecte la santedat humana.
Amb l'amable companyia d'un llibre de Plató he pujat
a dalt del Tibidabo, lamontanya més alta de les que
enrondcn la meva ciutat natal. I allà en la fresca con-
templació de la Natura he despullat el pensament de
baixes quimeres i he invocat la meva ambició de
glòria i m'he encomanat a la grandesa de la pàtria.
I
j
EN totes les civilisacions conegudes s'ha acceptat
amb admiració l'existència d'una mena d'homes
superiors que havien arribat individualment a l'exce-
lencia espiritual que avui s'anomena santedat. Més
la substància d'aquesta excelsitut no fou sempre la
mateixa, sinó variable filadura de les cualitats morals
i materials estimades carn a més nobles pels homes
del seu temps.
El dogma de la santedat es, dones, una planta
viva del esperit humà, i encara més que planta subs-
tància vital que pren ufana o s'esllangueix i encarna
en formes grosseres o delicades seguint la degradació o
elevació dels sentiments morals. A un «stat d'excelsa
dignificació moral hi correspon una santedat superior
a la venerada pels homes d'una civilisació més en-
darrerida, fins al punt de que les coses santes i les ac-
cions santes d'un temps poden devenir, per una fu-
tura ascensió dels sentiments morals, coses i accions
mereixedores de condemnació.
158 » LA VIDA AUSTERA
E!s homes de L'/líada posaven en la veneració
de!s déus, en l'execució dels seus manaments i en la
realisació dels sacrificis una mena de santedat que re-
pelia per innoble i baixa la veneració dels déus i els
sacrificis dels pobles barbres. I més tart Socras
i Plató s'indignaven amb la concepció moral que's
manifestava en els poemes d'Homer i d'Hessiod, i fins
en les tragèdies d'Esckyl. Les histories de Pelops i de
Niobe, les queixes de Thetis contra '1 déu homicida
del seu fill a qui havia pronosticat una llarga vida
exenta de malures i una feliç vellesa, revoltaven al
filosop de l'Academia, que no donava lloc en la Repu-
blicà a qui les inventés, ni permetia que'ls mestres
les repetissin en la formació de la joventut.
Jo no voldria ofendre les idees relligioses d'una
multitut de catalans al fer observar com els homes
de la Reforma condemnaven per grosseres i barbres
algunes formes de la santedat alçades en relleu per la
moral eclesiàstica de l'Edat Mitja. La mateixa Igle-
sia ha cregut indispensable l'interpretació simbòlica
de moltes narracions del Antic Testament que avui
repugnarien als nostres sentiments morals si les pren-
guéssim al peu de la lletra. Aquell Jehovà venjatiu
que confonia als enemics del seu poble i feia caure a
toc de trompeta les muralles de Jericó, no podria
omplir en cl nostre cor cl lloc que reservem al senti-
ment de la divinitat. Aquell rei David que fereix a
doscent3 horoes dels filisteus i porta 'Is seus prepucis
com a dot de la filla de Saul i fa matar a Uria Het-
LA SANTEDAT HUMANA 159
heu per pendreli l'esposa Bath-sheba després de
deshonraria, i que pren en el llit a la verge Sunamita
perquè li escalfi *! cos a les seves velleses, no podria
ser per nosaltres el fill escullit per Jehovà com a heroe
predilecte del seu poble.
Posat en aquet punt de vista històric no dubtaré
en sostenir quei concepte de la santedat es ben dife-
rent avui del que va encarnar per l'Edat Mitja en
tants venerables soldats del exercit de Crist. No diré
que fins en els nostres dies no's considerés lloable la
conducta del mendicant Sant Francesc d'Assís, que va
desposarse amb la pobresa, ni que fos objecte d'una-
nim condemnació Sant Domingo, el gran enemic de
l'heretgia. Més si avui naixiem a una nova civilisació
sense *1 recort de les antigues formes de santedat i amb
la mateixa noblesa del esperit que ara tenim, no se-
rien aquells homes que visquessin com Sant Fran-
cesc i com Sant Domingo is que presentaríem com
universal exemple a l'humanitat.
Si llegiu histories de Sants de l'Edat Mitja, hi
trobareu com a causa de santedat, a més a més dels
miracles que omplien els llegendaris de fets incom-
prensiblement sobrenaturals, un gran acte de con-
trició, una castedat contra natura, una humiliació de
les facultats que exalten l'energia humana, un despre-
ci de les delícies terrenals, una fundació d'ordre m.o-
nastica, una actitut de flagel•lació o de penitencia.
Ja no es tant essencial com en els primers temps del
cristianisme la relació individual i directa amb Jesús,
160 LA VIDA AUSTERA
l'emancipació personal de tota litúrgia, per ont là
relligiositat espontània posa a l'ànima en possessió del
Esperit Sant. Els fets de Jesús, la vida ordinària de
Jesús, les paraules i les paràboles de Jesús, són suplan-
tades per les grosseres histories dels falsos evangelis i
les llegendes materialistes plenes de miracles grollers
sense la sublim espiritualitat de les llogíes atribuïdes a
Matheu. De la santedat que's desprèn com sotilissima
flaira de les narracions evangèliques a les histories i
/los sanctorum de l'Edat Mitjana hi ha un retrocés visi-
ble cap a la grosseria i a la barbra rudesa de l'esperit,
una degradació moral en el concepte de la dignitat
humana.
Mentres escric sense malicia, amb el cor inflamat
d'un respecte venerable per les relacions que han
sigut sagrades als homes, s'aixeca a davant meu com
un fantasma que protesta amb ira de les meves paraules
i em vol aguantar el braç i aixugarme les fonts del
pensament. M'aturo a escoltarlo i el meu dimoni diu :
— Les teves paraules són sacrílegues; les teves
intencions són perverses; les teves raons són buides
com les nous que no tenen molla. ,iAont vas, desven-
turat? <iCom goses a reveslirte d'aqueixa majestat
austera per íicarte cinicament en els cors nobles i
destruirhi l'essencia immutable de la fe en un sol Déu
Totpoderós? (Ho veus el mal que fas? Avui encara '&
troben ànimes pures il•luminades per l'impertèrrita
fe dels seus pa:isats. Tu ets pitjor que l'heretge, per-
què si l'heretgia desencamina '1 sentiment relligiós de
LA SANTEDAT HUMANA 161
les ànimes piadoses, tu vas contra la font d'aquet
sentiment, i de tota pietat.
— Fins ara — li responc — no he parlat contra la
substància, sinó contra la forma. La més greu tristesa
del meu cor serà no poder suplantar les formes mortes
per altres formes vives, més la substància espiritual
està per damunt deies meves mirades. Tu que'm par-
les aixís ets un fantasma que sorgeixes de la matèria
i un dimoni que defenses la forma de la santedat per
ser lo més tolerable que trobes en la santedat.
— Jo no soc un fantasma, — em diu, — més- es-
perit i carn de tu mateix. Jo demoro en el teu cor i
serpentejo en la teva ànima. A suara exposaves un
pensament malèfic, i lo que hi ha de més bo i espiri-
tual en tu mateix m'ha fet sorgir. Si passo perquè la
santedat de les narracions evangèliques es comparable,
encara que més alta i noble, amb la santedat que trobes
en L'Ilíada i en els dialecs de Plató, resultarà que la
santedat es una manifestació històrica del esperit humà.
No més hi ha un ideal etern i immutable de santedat
igual en tots els temps i per tots els homes, i confronta-
des amb aquet trànsit diví de l'ànima humana les coses
són santes o no ho són, i els esperits assoleixen un grau
més baix o més alt de santificació. Si avui trobes que
la santedat en l'Edat Mitja es inferior a la santedat en
els temps evangèlics, demà "m diràs que li es possible
al home arribar a una dignificació tant noblement espi-
ritual que davant d'ella sigui cosa no santa l'Evangeli
i concepció imperfecta la vida de Jesús. —
11
162 LA VIDA AUSTERA
He tornat a la plana llogica del meu pensar i he
imposat silenci a les forces ocultes i enemigues que
dialogaven en el meu intel•lecte. I, ara, girant l'esguard
altra vegada al objecte principal d'aquet llibre sobre
la vida austera, aont no 's parla de relligió, sinó de
santedat, he pensat que totes les raons apuntades en
el breu dialec s'enclouen en una síntesi que'm limi-
taré a exposar en linies generals.
En matèria de relligió totes les innovacions són
perilloses si no porten en sí mateix el llevat d'una
creencia íntegra i forta. Més l'actual indigència de les
ànimes es tant misericordiosa que difícilment la crí-
tica de la nostra fe pot conduirnos a un estat moral
més llastimós. Davant d'aqueixa desesperada reflexió
he de fer notar la tendència dels homes d'avui a bus-
car en la lectura del Evangeli un consol que en de-
finitiva no hi solen trobar. Lo que allí 'Is interessa i
els neguiteja es la cuestió fonamental de la Cristologia.
La filosofia 'ns prepara amb una revolució pro-
íonda que pren variadissimes formes per un nou relli-
gament de totes les coneixenses humanes en la con-
cepció de la divina causa del món. Els moralistes
moderns han arribat a conclusions enlairadissimes,
encara que siguin fragmentaries, per encaminar la
conducta humana al compliment del més noble destí
que hagin ideat els homes. Tot indica una disposició
augusta de forces soterranies espirituals que enclouen
en potencia tots els clements de la revelació futura.
Més hi ha un obstacle que la nostra civilisació no
LA SA N TBDA T H UMA NA 1 63
gosa a confessar. Una de les característiques relli-
gioses del sigle XIX es l'esperit critic que s'ha portat
al estudi de la persona de Jesús. Quan ja sembla que
la cuestió està resolta, un altre savi la complica i la
planteja de nou. Uns volen aclarir el misteri del seu
naixement, altres si ell es tenia per fill de Déu i per
Messies, altres com es podia tenir per fill de Déu sense
ser encarnació íntegra i directa de la divinitat. No tots
treballen de bona fe : n'hi ha que obren amb fins po-
litics; n'hi ha que's mouen per l'esterii afany de criticar
i de saber; n'hi ha, per últim, que s'inclinen aprioristi-
cament a la negació, ferits d'impotència espiritual.
Més jo encara no he conegut l'home posseit total-
ment del sentiment de la nostra causa divina que
resolgui d'una manera definitiva la fonamental cues-
tió de la personalitat de Jesús i la revelació divina en
l'Evangeli. A davant seu s'alçarà '1 prestigi miraculós
de la vida més complerta que han conegut els homes
i haurà d'estrompassar l'onada més impetuosa de
serena poesia que hagi sorgit de llengua humana.
L'humanitat sentirà com si li treuen el cor el dia
que l'Evangeli sigui definitivament reconegut com
una expressió històrica del sentiment relligiós, per-
què en la poètica historia de Jesús de Galilea hi era
tota ella redimida i divinisada. Més també aquell dia
s'esvairà l'irreconciliable antítesi entre la vella con-
cepció verolada d'imperfectes elements antropomòr-
fics i l'ocult sentiment actual de la causa divina abs-
treta de tot impur predicat contingent. I els homes,
164 LA VIDA AUSTERA
tornats per llei de la raó a l'apreciació exacta de les
més hermoses manifestacions històriques, no tindran
cap obstacle queis separi de l'actual i veritable con-
cepció divina, d'aont en sortirà la pau dels esperits en
el nou regne de Déu.
Si un dia l'apostol Sant Pau va resoldre tràgica-
ment desferse de les formes hebraiques trobades en
les prèdiques de Jesús i va oposar a les paraules de la
Llogia : ]o sols he sigut enviat pera rsscatar les ovelles
esgarriades de la casa d'Israel, aquelles altres que
duen la nova relligió a totes les fraternitats humanes :
Crist es la fi de la llei; l'Apostol o la multitut d'apos-
tols dels nostres temps rescataran la divinitat del vell
materialisme taumaturgic amb una nova i definitiva
calificació del Evangeli.
Aquestes reflexions sobre la causa divina 'ns hau-
ran disposat per entrar al estudi de la santedat, que
també mereix una total renovació. En aquet llibre
no anem a fer l'historia dels sentiments, ni anem a
fonamentar la vida sobre principis filosofies, i perxò
no més incidentalment, com a punt de sortida per les
nostres reflexions morals, hem escrit totes aquestes
planes, de les quel nostre amable lector no n'ha de
treure altra ensenyança que, essent la santedat virtut
essencialment espiritual, es purifica o cau en deca-
dència segons devenen més nobles o més grossers els
sentiments morals del home I que exteriorment es
revesteix de formes materials preses ni .imbrnt social
de cada cívilisacíó.
LA SA N TEDA T HUMANA 1 65
Nosaltres donem per exposats els principis fona-
mentals de Texistencia i per universalment predicats i
coneguts. I a cavall d'aquet previ coneixement anem
a parlar de la santedat humana tal com l'entén als
començaments del sigle XX un adepte de l'actual civi-
lisació.
II
AQUET es un llibre per la conducta, i els que vin-
guin a llegirlo hi buscaran lo que han de fer i
no lo que han de pensar. Per tant, em trobo en
el bell mitg de la porta un home que m'objecta i diu :
— Veig que't proposes explicarme com era que
Plató, Goethe, Rafael i Mozart reunissin les condi-
cions superhumanes de la santedat i quins foren els
elements corporals i espirituals d'aqueixa virtut.
D'això 'n treure "1 coneixement de com es que "Is homes
devenen sants, més no'n deduiré res per la meva
conducta. En el meu estat al llegir aquet llibre hi
trobaré a faltar elements que tu sens dubte consideres
indispensables i que jo no podré suplantar amb la
meva energia, d'aont resulta quct proposes guiarmc
i no més m'ensenyes, i volent conduirmc a vies de
virtut em desalentcs I em deamaics, perquè, no podent
arribar a sant, fas perdre la més alta finalitat a tota
energia.
LA SANTEDAT HUMANA 167
— L'ideal no deixa de ser ideal perquè no tots
els homes puguin assolirlo, i jo trobo que no hi ha
camí acabat mentres no s'arriba i, per lo tant, no's
descobreix l'objectiu final d'aquell camí. Si no sabs
aont vas, (^com ho sabràs si has arribat o has d'anar
més endavant encara? En tot el llibre parlem de les
condicions de la vida austera, i en cada plana s'hi
troba un consell o una ensenyança : fes això que
aquí 's diu i la teva vida 's mourà en aquell punt
a dins del cercle de l'austeritat més pura; segueix
l'exemple que se't dóna o fuig del perill que se't pre-
senta, i aniràs per camins de santedat o t'allunyaràs
d'aquella perversió. Aixís serà ben útil per la nostra
satisfacció moral saber com han sigut espiritual o ma-
terialment els homes que arribaren a la més alta
santedat, per quant aquet noble coneixement ens des-
cobrirà la finalitat de la nostra conducta. Amb les
baixes paraules del nostre naturalisme senyala Nietzs-
che com ideal de la dóna aqueixa aspiració : jSi jo
podia infantar al Super-home! Més traient a les
paraules el seu regust d'evolució zoològica i movent-
nos en l'ambent de la més pura idealitat, tota nova
dignificació del esperit humà es l'infantament d'un
super-home. Si expliquem la super-hombria de Plató,
Goethe i Mozart senyalem a les nostres multituts cap
aont porta "1 camí de la dignificació humana.
— Més, ([què 'n treure de conèixer com han sigut
materialment els homes que arribaren a la més alta
santedat, si jo tinc necessitat de reduirme a les meves
168 LA VIDA AUSTERA
condicions físiques i no puc crear amb el meu esforç
altres condicions materials de les que tinc? Si fos pos-
sible que la santedat dependís de l'estatura, ([com ho
faria jo per arribar a una estatura que no fos la meva? I
això mateix pot dirse de la bellesa corporal, de la
salut, de l'agilitat, de la jovenesa, de totes les demés
excelencies materials del home. Si encara no més
fossin condicions espirituals les que formessin la san-
tedat humana, podriem veure si i nostre lliure albir
tenia potestat per sugerirles; més tractantse de rela-
cions materials, el seu coneixement no pot servirme
de cap manera d'ensenyança ni ajuda i sí d'interna
modificació i desesperada relaxació espiritual.
— Per seguir aquesta llei del teu pensar la matè-
ria i l'esperit haurien de ser tant extranys l'un al altre
que no divergissin sols en substància, sinó en acció,
sense ajudarse, ni compenetrarse, ni completarse.
D'aquí sen deduiria que o la santedat es una cualitat
espiritual o una cualitat material, o les dos coses ben
distintament. I si era lo primer, no hi hauria condi-
cions materials de la seva existència; si era lo segon,
no hi cabria influencia de l'esperit; i si era lo darrer,
l'ineptitut de la matèria per la santedat feria impossible
la santedat espiritual.
— Aquesta es l'objecció. En totes tres hipòtesis cl
teu punt de vista queda íòra de la raó i no es prop!
d'un llibre que tracta principalment de la conducta.
En la primera, sent cosa espiritual la santedat, no hi
tenen res que veure la salut, l'hcrmosura i la jove-
LA SANTEDAT HUMANA 169
nesa, que són estats contingents de la matèria, i es
debades que men vols parlar. En la segona ja seria
útil el teu pensar, més portaria al absurde insosteni-
ble de que les condicions espirituals del home no
influïssin en la seva santedat. I en la darrera hipòtesis,
que sembla ser pròpiament la teva, per quant en els
termes d'ella hi caben els elements materials i els
espirituals de la santedat, l'objecció devé més forta
que mai, perquè si les forces de la matèria són cegues,
no podrà l'home corporal adreçaries ni encaminaries,
d'aont sen deduirà desde l'instant de la primera con-
cepció la condemnació o la santedat invariables. Vet-
aquí una conclusió ben funesta per un llibre de la
conducta.
— Fixat l'argument contradictori, vaig a destruirlo
de soca-arrel. L'admirable Apòstol dels Gentils, en
les seves trascendentals especulacions sobre la carn i
l'esperit, va arribar a l'extraordinària afirmació de que
Y Esperit fa 7 cos. L'estructura corporal del home es
obra del esperit del home. El nostre esperit es el que
dibuixa les nostres faccions, el que'ns dóna l'agilitat
corporal, el que'ns fa ser grans o esquifits, el que
emmotlla grosserament els nostres músculs o els hi
dóna una conformació gentil. Un altre ha dit que la
cara es el mirall de l'ànima. El poeta llatí, en la seva
concepció pagana de la santedat, posava l'ànima sana
en un cos sà. ^Per què hem de reduir a imatges més
grosseres l'excelsitut del nostre pensament? No cal
explicar com es que l'energia filla del nostre esperit
170 LA VIDA AUSTERA
dóna agilitat al cos i fa més suaus i gracioses les seves
linies, ni exposar el fet de que molts nens hermosos
devenen lletjos quan són grans, i altres de lletjos
vénen a ser més tard homes i dones d'extraordinària
bellesa. Els homes i les races vénen a crear els més
perfectes tipus d'hermosura quan arriben a la més
noble dignificació espiritual. Jo he conegut indivi-
dualment homes i dones que devenien més esvelts,
més gentils i fins de linies més regulars i perfectes
després d'una gran renovació moral, i n'he vist d'al-
tres que s'engreixaven turpidament i prenien aires
innobles i adquirien en les seves faccions arrugues i
mueques lletjes i grosseres al davallar decrepitament
cap a una perversió del seu pensament i del seu cor.
I <Jno creieu, per últim, que l'ideal de l'hermosura
s'ha creat a través de les generacions humanes per la
coincidència repetida d'unes mateixes linies materials
amb la bellesa espiritual de la bondat humana? Allà
aont hi havia l'hermosura moral hi han vist els homes
l'excelencia de les formes físiques, d'aont resulta que
individualment i socialment el cos es l'obra del espe-
rit i l'hermosura corporal es filla de l'hermosura moral. —
El meu contradictor va quedarse rumiant llarga
estona aqueixes raons que semblen paradoxals i arbi-
traries a copia de ser pregonament verdadcres; i en-
cara que va respondre 1 va allargarse força temps la
seva rèplica, les paraules li sortien mortes de dins
del cor. com les fulles que arrenca '1 vent de tardor i
Be les emporta lluny en boja i funeral cavalcada.
III
EN els Versos daurats de Pitagores, que la tradició
atribueix al seu amic i deixeble Lysis, n'hi ha
dos que vénen a tom per començar el nostre raona-
ment :
No descuidis la salut del teu cos:
Aixís, donali beure i menjar amb mida i T exercici que
necessiti.
Hierocles, el savi filosop d'Alexandria, va escriure
uns comentaris als Versos daurats, i d'ells en notem
aqueixes precioses paraules : — Aquet cos mortal ens
fou donat com instrument per la vida que hem de
fer aquí baix, i cal no engreixarlo per una indulgèn-
cia excessiva ni debilitarlo per una dieta rigorosa,
perquè un i altre extrems porten els mateixos obsta-
cles i no deixen ferne l'ús que se n'ha de fer. Perxò
sens encomana aquí quei cuidem amb mida... per
172 LA VIDA AUSTERA
conservarlo en l'estat en que naturalment s'ha de
mantenir si té d'obrar totes les funcions que li exi-
geixi l'ànima quei mena, fent lo que ella li ordeni,
perquè l'ànima es la que's val del cos i aquet es ser-
vidor d'ella —
Prenent peu de tant nobles paraules, m'atreviré a
presentar la salut com a primera condició corporal de
la santedat. Aixís em poso en contradicció radical
amb l'escola antropològica dels nostres dies, que ha
fet un estudi misericordiós del geni, presentant l'his-
toria dels grans homes com un resultat paradoxal de
la follia i de la decrepitut fisica. La meva tesis es que
per arribar a la santedat humana es precisa una bona
salut corporal, un bon regiment de les funcions nu-
tritives i una sana funció dels orguens i dels sentits.
Les societats aont hi abondi la misèria fisiològica 's
mantindran o marxaran cap a la decrepitut moral,
l'individu s'acostarà més a la santedat com més
s'aparti del dolor fisic, i el cos malalt serà un mal ins-
trument per l'ànima parlant amb les paraules de
Hierocles.
Per sortir a davant de la controvèrsia ara diré que
per l'objecte del meu pensar no hi ha tants homes
ideals de santedat com genis troben els savis de l'es-
cola antropològica. Aixís com jo penso aixecar ben
enlaire '1 meu tipu ideal, ells l'han rebaixat i l'han
multiplicat fins al punt d'agruparlos en estadístiques
locals o professionals per centenars de genis que ni
ara ni mai representaren una excelsítut humana. I
LA SANTEDAT HUMANA 173
encara d'aquells grans homes representatius que posa-
rem aquí com ideals de santedat humana casi no'n
diuen res els savis de l'escola antropològica, com si
no entressin per falta de tares fisiològiques en el seu
cuadro de la genialitat considerada com la forma
més excelent de la follia.
No vui negar el mèrit extraordinari d'alguns homes
malalts que han donat peu a les errades del baix
positivisme. Nietzsche fou segurament un filosop
recomenable, un dels millors que'ns ha donat el si-
gle; Heine fou un poeta sentimental d'una inspiració
apassionada; el Tassó 'ns va deixar un poema èpic
que es maravella dramàtica d'excelsa poesia. Més
aquets i d'altres més grans que ells no són els meus
ideals de santedat humana, els grans heroes del pen-
sament i de l'acció, els que en l'historia de la digni-
ficació terrena poden presentarse com a tipus repre-
sentatius d'una humanitat superior.
Després de llegir lo molt que s'ha escrit en vinti-
très sigles sobre la personalitat de Plató, acluqueu els
ulls i feuse una sintesi interior de la seva existència
corporal, i no us serà possible desconèixer que la do-
mina tota un caràcter de sanitat admirable. Aquell
home devia estar malalt com tots els altres i perquè
tenia un cos mortal un dia va morir, més tenien tant
poca importància en la seva vida les malalties que
seria dificil avui puntualisarne una. Pro encara hi ha
una prova més decisiva en la calma, en la serenitat,
en la suprema armonia de la seva obra. Aquella
í74 LA VIDA AUSTERA
reposada llogica no pot ser filla d'una ànima ator-
mentada pel dolor fisic. Compendreu les malalties
d'Epictet, més no podrieu imaginarvos a Plató malalt
sense trair la figura venerable que s'alça davant dels
vostres ulls quan penseu en ell.
Repasseu les vostres imatges internes de Shakespea-
re, de Goethe, d'Alexandre, de Praxitel, de Mahoma,
de Lleonart de Vinci, i si us sabeu sobreposar a l'hipo-
tesi miserable de l'epilèpsia, explicació barroera de
fenòmens avui inexplicables, vindreu amb mi a la con-
cepció d'un cos teixit de substàncies fines i delicades,
extremadament sensibles a les influencies físiques i
espirituals. Una fortalesa sobrehumana mantenia la
salut dels cossos delicats i regia les funcions en tant
suau harmonia que l'ànima quedava en llibertat com si
no estès lligada a la matèria. Quan els homes ens han
volgut contar la més hermosa historia del món no han
pogut pensar en les malalties de Jesús, sinó en l'ex-
tremada sensibilitat del Redemptor nascut a Galilea.
Ningú 'ns ha contat fins ara l'íntima historia de
les ànimes que semblaven disposades per la santedat i
quedaren tràgicament empresonades en un cos malalt
quc'Is hi encomcnà les seves impureses. El dolor fisic
les ha esclavisades massa sovint a la consideració de
.•ií mateixes i ha pertorbat la seva Ingènua contemplació
del món. El disgust de la pròpia existència ator-
m-intada pel greu sofrir ha fet germinar dins del seu
cor ravorrimcnt de la vida terrenal I l'orgullós menys
preu de les seves delícies. Aquestes manifestacions
LA SA N TEDA T HUMANA 175
de l'egoisme dolorós, sublimades en l'espiritual con-
cepció d'un regne de misericòrdia, han conduit sempre
a l'humanitat malalta a les tendències místiques de la
deslliurança per la mort.
Jo tinc a Napoleon per un dels homes més grans
de l'Edat Moderna, pro no'l puc posar com un exem-
ple de santedat humana, més aviat per raons origina-
des de la seva naturalesa fisica que de la seva natura-
lesa espiritual. En els temps heroics i casi llegendaris
de la campanya d'Italia, la seva ànima estava amarada
d'un sentiment d'íntima grandesa, més una malaltia
misteriosa, no curada fins a molts anys després, el
consumia i l'aniquilava. Mentres l'exèrcit republicà
fruïa les delícies de la victorià en aquella terra incom-
parable, el jove general, amb l'ànima inflamada d'un
sentiment de glòria, menava foscament la seva vida
austera. Després de les batalles d'Arcole i de Rivoli '1
seu cos, atormentat d'horribles sofriments, li amar-
gava les alegries de la victorià.
^Es podrà resoldre algun dia la veritable gradació
de les causes que portaren la caiguda de Napoleon?
Nosaltres mentrestant tindrem per una raó importan-
tissima de la seva impotència per arribar al ideal de
santedat la misteriosa malaltia que va atormentar la
seva ànima jove, a la que no mancaven els tresors
d'una energia sobrehumana i l'austeritat d'una con-
ducta moral enaltidora.
^Com seria possible negar una certa grandesa
d'ànima al rei d'Espanya Felip II? Vivia en una temé-
176 LA VIDA AUSTERA
raria concepció de lo absolut, d'aont no sempre se
sentien les lamentacions de la tragèdia humana. Ell
es tenia, conscient o inconscientment, pel gran capdill
de la relligió catòlica, i en la defensa d'aquell domini
espiritual llençava multituts d'homes a la batalla i a
la mort rígidament, amb la terrible llogica de la més
inhumana concepció. Per una banda la seva potestat
de rei no explicaria per sí sola que la llei de les seves
determinacions es mogués sempre en el revol de les
més altes conflagracions humanes, si no fos per un
indubtable sentiment de grandesa que residia en ell, i
per una altra 'Is seus torments corporals, la podridura
d'aquelles Hagués corruptes que despedien cadavèrica
íetor, ens donen l'explicació de la violència en el ca-
ràcter i del misticisme que l'arrocegava intrepidament
a perseguir l'ideal sense tenir en compte la realitat.
([Com podria tenirse aquell tumulte de forces insensates
cscondit sota l'impassibilitat dolorosa d'una apariencia
austera, per exemple vivent d'aquella relació d'harmo-
nia i plenitut que anomenem santedat humana?
Heus aquí algunes de les raons que'm fan posar la
salut corporal com a fonament fisiologic de la sante-
dat humana. Perxò, com en els Versos daurats de
Pitagores, començo per aconsellar que al cos se li
dongui menjar i beure amb mida, sense entrar en les
disquisicions alexandrines d'Hierocles sobre si de pri-
mer s'ha d'anomenar el menjar o cl beure. La mid i
ens-e la donarà la conveniència de conservar la salut
per mantenir a la matèria en el seu estat d'equilibri.
LA SANTEDAT HUMANA 177
Alimenta *! cos amb \ts substàncies que necessiti per
no defallir ni pertorbarse, i négali aquell platxeri de
la gola que després d'una desmesurada delicia l'estra-
garà i el destruirà.
Els moralistes antics completaven en aquet punt
els seus consells detallant les substàncies que podien
donarse al cos. Els hebreus, els egipcis i els grecs,
segons Pitagores, tenien viandes prohibides per im-
mondes. Ens conta Tertúlia queis cristians primitius
sentien repugnància per la bèstia morta sense desan-
grar, i parla amb horror dels que anaven a curarse
bevent la sang de les víctimes en els circus romans.
La millor senyal d'apostasia era felshi beure una copa
de sang. Els mahometans no mengen carn de porc ni
beuen vi. L'institució dels dejunis i cuaresmes es una
mida higiènica imposada com a moral per la relligió.
Més avui no hem de crear en un mes de Tifri,
que es el Setembre dels jueus, les festes de les trompe-
tes, de l'expiació i dels tabernacles, ni posar el dejuni
abans de les diades passades a sota les tendes cobertes
de ramatge, quan els creients duien palmes i branques
de mirra, de salzer o de llimoner. La nostra regla es
més individual i més austera : els coneixements hu-
mans s'han extès i disassociat, i avui el moralista pot
limitarse a condemnar lo que en la mida o en la subs-
tància es contrari a la salut del cos.
Procuraràs al teu cos els exercicis necessaris per
mantenir en perfecte equilibri la facultat i la funció.
Això vol dir que emplearas els dies en el treball i
12
178 LA VIDA AUSTERA
dedicaràs les nits al repòs; que diàriament donaràs
una tasca prudent i tonificadora als teus braços i a
les teves cames i faràs la gimnàstica que demanen per
mantenirse en saludable agilitat els músculs del teu
cos; que buscaràs una bona renovació del aire pels
teus pulmons i que mantindràs tersa la pell ben neta
d'immondicia. I si no vols donar un valor excessiu a
totes aqueixes pràctiques de moral fisiològica, no
olvidis mai que no't mou un baix sibaritisme, sinó
l'inquebrantable propòsit de preparar el teu cos per
assolir l'ideal de santedat humana.
Heus aquí ara explicada la nostra comdemnació
d'aquelles pràctiques espirituals que cerquen sistemà-
ticament la ruina de la matèria. El dejuni, la peni-
tencia, la flagel•lació, el quietisme, per més que s'em-
prenguin amb l'engany d'una finalitat relligiosa. són
actes que disposen el cos per la revolta i l'agitació
cega i menen l'ànima a una situació de materialisme
misericordiós i l'enclouen en les negacions d'un egois-
me temerari. No puc passar sense dir valerosa-
ment la repulsió que sento per aqueix ascetisme
sense idealitat, al que oposaré les belles paraules de
r Apòstol :—,» Ignoreu potser que'l vostre cos es tem-
ple de l'Esperit Sant que està en vosaltres? Glorifi-
queu, doncs, a Déu en vostre cos. —
Que cadascú cuidl '1 seu temple i estarà en camí de
fortificar en el seu cor la conformitat imb aquet
regne de la terra. I l'ingenua alegria florirà flors pures
en el seu esDcrit.
IV
HI ha una condició corporal de la santedat que no
sabriem com nomenar d'una manera precisa i en
terme propi, si no fos que figuradament se la pot com-
parar an aquesta edat de la vida que coneixem per la
joventut. No més són real i totalment santes, quan ho
són, les ànimes joves revestides d'una substància cor-
poral en ingènua energia.
Més cal no confondre aquí '1 sentit figurat de la pa-
raula joventut amb el que sol donarseli per separar uns
quants anys de la nostra vida. Aquí teniu a Goethe que
fins a les tardanies de la seva existència 's mantingué
substancialment jove, de qui les dones s'enamoraven
amb tendres amors; aquí teniu al rei Carles 11 d'Espa-
nya, que a la flor de l'edat presentava una cara revellida
i un cos decrèpit, subjecte a la contorsió dels mals espe-
rits. ^No heu vist aquets nens de front pesant i barba
punxaguda, que caminen amb les espatlles corbes i tenen
arrugues insòlites a la cara? Aquets mai seran joves ni
IBO LA VIDA AUSTERA
l'ideal de santedat donarà un sotil perfum a la seva vida.
Aquí joventut val tant com renovació total i armo-
nica de la matèria. Mireu, seguiu la vida del pàmpol i
us guiarà. Mentres pren ufana i creix hi ha un desequi-
libri en les seves fibres per la raó de la creixença; quan
ve la tardor la fulla comença a esblaimarse, les seves
puntes s'assequen i prenen un color cremat i vermellós,
i aquet color s'extén fins que i vent arrenca la fulla de
la branca i se l'emporta erta en les seves ales. Més hi ha
hagut un temps de renovació total i armonica quan tota
la fulla vivia i no creixia, tota verda i carnosa com una
humil excelencia de la creació. Aixís mateix els homes
creixen, viuen plenament, enèrgicament, en el qual punt
de la vida poden assolir la santedat, i després moren, no
d'una vegada, sinó per una desagregació parcial de la
vida, lenta i gradual, en que is cadàvers del sentiments,
del caràcter, de l'inteliigencia, pesen damunt de l'es-
patlla, reduint cada dia més la renovació de la matèria
i del esperit.
Generalment els homes no arriben, abans de com-
plir els trenta anys, a posseir aqueixa força armonica i
total que disposa per assolir la santedat. Fins aleshores
el cos no està lliure de la pertorbació fisica produida pel
creixement, l'intel iigencia no té un coneixement fona-
mental del món. la voluntat no ha acabat d'exercitar-
sc en el domini dels homes i de les coses, i el sentiment
no s'ha emplclat prou en les terrenes delicies del amor
de l'esposa i del amor dels fills. Passats els cuaranta anys
la matèria ha perdut part de les seves forces impetuo-
LA SANTEDAT HUMANA 181
ses, l'ànima comença a delitarse massa per les misèries
del nostre món i vénen a arrepenjarse en les ales del es-
perit penjolls de cadàvers, malures fisiològiques, amors
perduts, il•lusions esvanides, odis destructors, anyoran-
ces dels fills que se us han mort. L'experiència sosti-
tueix per una mena de gnosticisme l'antiga ingenuïtat,
i al debilitarse les nostres forces vitals es filosofa i es
moralisa la condemnació de les expansions més pures.
Aixís es que no n'hi ha prou amb la sanitat del cos,
sinó que precisa arribar a la plenitut de la seva força,
perquè la salut i la força són dos elements fonamentals
de la santedat. Un nou criteri per judicar els grans be-
nefactors de l'humanitat i les seves obres serà '1 d'aque-
lla energia de joventut que van realisar. En l'ordre més
pur deia santedat divina o humana hi trobareu a Jesús
de Nazaret, Rafael Sanzi, Mozart, Alexandre de Mace-
dònia.
Aquesta no serà mai una raó per desmerèixer la vi-
da dels grans homes que després d'una santa joventut
van arribar encara a una feconda vellesa. El Dante co-
mençà La Divina Comèdia als trenta-cinc anys, segons
diu ell, a mitgcamí deia nostra vida, i jo no rebaixaré an
ell ni a la seva obra perquè l'acabés com va acabaria al
any mateix de la seva mort. Més ^no trobeu una forta-
lesa humana més heroica i ingènua en l'Infern, produc-
te de la joventut, que en el Paradís, escrit a les velleses
del poeta? Hi ha més reflexió, mésconceptualisme i més
teologia en els versos dels cincuanta anys, més jo m'hi
trobo més en aquell Infern de portentosa realitat que
182 LA VIDA AUSTERA
en el Paradís d'ànimes fades i d'inhumanes visions.
Diu que César plorava al trobarse a davant d'una
estàtua d'Alexandre quan ell encara no havia realisat
cap empresa portentosa a l'edat que Alexandre ja tor-
nava de la conquesta del món. En aquelles llàgrimes
de César hi trobo una pietat per la seva obra que no
seria flor de joventut, més obra de vell, imposanta i
madura, més aviat instrument de dominació que de fe-
licitat humana.
Encara us diré més : que en tota joventut hi ha san-
tedat, espiritual i alegra manifestació de lo més noble i
pur que 's troba en la Natura humana, retornadora es-
perança d'una eternal renovació. Aqueix estat de com-
plerta fortalesa es la font de consol aont apaga la set la
nostra humanitat, que si no es tenebrosa i atormentada
ho deu a l'espontania confiança de la joventut. Mala-
venturats els pobles que mantenen als joves en el jou
d'una servitut fosca i deixen perdurar el domini social
dels vells, perquè 's veuran aconduits a un positivisme
sense ideals, a una existència orfe de poesia. Més si
observeu les grans convulsions civilisadores veureu en
totes repetirse el fet portentós d'una sobtada elimi-
nació dels vells arreconats per un jovent que s'imposa
abans d'hora i es fa senyor dels seus destins.
A l'hora que comencen a madurar els fruits de la
vida giro "Is ulls cap als camps assoleiats de la meva en-
tusiasta jovcnesa i, tot cnviantelshi l'adeusiau greujós
i malinconic. aviso als alegres cavallers de clares mirades
que desconfiïn dels vells. Contra l'ascetisme forçat dels
LA SANTEDAT HUMANA 183
que ja no troben gust a la vida, contra la sacrílega
abstinència de les imponderables delicies de la terra,
jo is hi encomano que "ns guardin la primavera
humana.
Joves de tots els temps, <iquè men dieu de les gal-
tes vermelles i dels ulls joganers i dels pits ingenus de
les verges hermoses?
De tot lo que anem dient se n'originen els devers
de la joventut en el sentit moral de la paraula. Un cop
entra l'home a la plena possessió de les forces físiques,
abans de que la maduresa del esperit li faci a saber que
les energies renovadores han mort en el seu cos, ha
d'ensajar per un fi útil les seves facultats. Els sports de
corre més que is altres, de tirar la pilota al camp enemic,
d'aixecar un pes que no pugui aixecar ningú, li donaran
l'orgull 0 la vanitat de la victorià. Més si està alerta al
compliment del seu destí, sempre trobarà un camí per
donar a les seves aptituts un noble ofici. Si ajudes als
teus pares vells, el teu treball serà una benedicció; si la
pàtria que estimes està en perill, trobaràs un goig inex-
plicable peleiant per ella. I en aquets i altres nobles ofi-
cis hi posaràs els tresors de santedat que són el gran lle-
gat de la teva vida, alegra i bravament, perquè en aquet
teu treball de jove hi trobi l'humanitat l'ofrena que li
deus.
Jo trobo que no hi deu haver remordiment com el
d'haver estat jove, com no sen pot ser més d'un cop a
la nostra existència, sense haver brindat als germans
la santa ofrena del entusissme, de la passió, de la confia-
184 LA VIDA AUSTERA
da i substancial alegria. jPensar que ja 't fas vell, que no
tornaran mai més per tu aquelles inflamades hores d'ac-
ció ingènua i renovadora i que has deixat pansir en el
cor la flor de santedat!
^No sents els clams de la pàtria adolorida? iNo veus
els braços dels miserables que 't demanen ajuda per sor-
tir del seu odiós purgatori? Aixecat com un lleó reves-
tit de noble bravura, escolta les veus furientes de la
teva carn i sigues jove en la teva santedat, fins queis ho-
mes es rejoveneixin en tu. iNo veus que t'esperen l'es-
pasa d'Alexandre, el pinzell de Rafael, la ploma de
Goethe i la creu de Jesús?
EN el primer llibre de Samuel cerca '1 profeta al ele-
git de Déu entre 'Is fills d'Issaí per rei del seu
poble. No prenaEliab, niaAbinadab, ni a Samma, nia
cap dels set fills d'Issaí. — <íNo hi ha més minyons? — pre-
gunta a Issal•l profeta. I ell respon: — Encara hi ha*! pe-
tit que guarda les ovelles. — I Samuel diu a Issaí : — En-
víal a buscar, perquè no 'ns posarem a taula fins que ell
vingui aquí. — L'envia a buscar i el presenta : ell es ros,
d'hermós semblant i de bella presencia. Aleshores Je-
hovà diu : — Aixecat i úntal, que es aquet. —
Aixís mateix els homes van imaginar un dia la cara
de Plató. Al Museu de Madrid, i després al de Barce-
lona, hi he vist una venerable testa de bronzo, de barba
i cabells arriçats, nas recte, front i ulls hermosissims.
iQui 'u va dir primer que aquella era la testa de Plató?
No m'he pres mai el treball d'aclarirho, perquè lo més
interessant per mi era *! fet de que una sublim cara de
186 LA VIDA AUSTERA
Zeus hagués passat per ser la de Plató sense cap més raó
fonamental que la seva venerable hermosura.
Feu la prova en vosaltres mateixos els que 'm lle-
giu. Contempleu una llarga estona is quadros més no-
tables de Rafael o del Lleonart de Vinci, llegiu amb la
més tendra ingenuïtat del vostre cor les llogies de Je-
sús segons lo pseude Matheu, refeu en la vostra imagi-
nació les grans empreses d'Alexandre i reculliu en el vos-
tre pensament les belles creacions de Shakespeare i de
Goethe o escolteu amb serena calma la musica ingènua
de Mozart. Després sepulteuvos en les més íntimes fon-
dàries de la vostra imaginació i proveu d'evocar la cara
i la figura d'aquets sants homes fóra de tot recort. ^Els
podríeu imaginar que no fossin hermosos?
La presencia i per damunt de tot la cara de Guillem
Shakespeare eren d'una perfecta hermosura. No més de
mirarme aquella cara amb els ulls plens de franca re-
solució, amb el front alt i poderós, la boca fina, el nas
recte, les galtes begudes, la barba ovalada gentilment i
els cabells que cauen fent descuidada i majestuosa per-
ruca, m'entra pels sentits com un efluvi d'energica no-
blesa. Tota l'imatge es ferma expressió d'humana i po-
derosa simpatia, i encara que a sota no dugués el nom
que duu, no més de miraria trobaríem que aquell home
tant hermosament representat havia de posseir un es-
perit magnànim. Heus aquí "i gran valor de les imatges
d'homes que visqueren una vida de santedat, un valor
espiritual i trascendent. per quant la seva ignoscenta con-
templació *ns transporta a l'alçaria de les més nobles
LA SANTEDAT HUMANA 187
concepcions i les linies armoniques del seu conjunt guar-
den quelcom de la gràcia divina.
Jo tinc un gravat que representa la testa i el pit de
Goethe. Una amabilitat sentimental li traspua pels ulls;
el cap escabellat de riços desfets en bell desordre, les
faccions regulars i el front ample i descobert ens des-
perten afectes amorosos en el nostre cor. Una noia mi-
rantse aquella cara voldria al home per promès i li fe-
ria petons; un home que la miri sense saber de qui es, hi
veurà voleiar una gràcia infantil. Si algun dia sentis-
siu amb pena que la duresa s'amparava del vostre cor i te-
níeu a la vora vostra '1 meu gravat de Goethe, contem-
pleulo i confesseuvos amb ell : conteuli les vostres ires i
mireuvos en aquells ulls plens d'una calma i penetrant
espiritualitat. Ell us pagarà la vostra ofrena amb un
gentil repòs.
Aixís podriem seguir parlant de l'hermosura de Ra-
fael, de Mozart, de Lleonart de Vinci, de Jesús. Tots ells
foren materialment hermosos, tots ells apareixien nim-
bats d'una simpatia lluminosa, tots ells tingueren una
gran presencia i uns ulls dolcissims, de tots ells pogue-
ren dir les dones que passaven lo que digué de Jesús la
dònaarrebatada del Evangeli : — jFeliç el ventre que 't
concebí! (Feliços els pits que t'alletaren! —
I es que l'hermosura corporal, més que la salut i més
que la jovenesa, es atribut essencial de la santedat hu-
mana. La nostra carn no pot contribuir a la santedat
moral per una relació més fonamental que la seva per-
fecta bellesa. Com més proporcionat es el nostre cos, com
183 LA VIDA AUSTERA
més propis són els nostres membres per les funcions vi-
tals, com més armonioses són les linies de la nostra
cara. com més expressius són els nostres ulls, més ínti-
ma i complerta es l'unió de la carn amb l'esperit per una
més sotil transparència de la matèria. La carn, a copia
de ser hermosa, es torna més pròpiament espiritual,
d'aont en ve una suprema unitat del ser humà per ausen-
cia de tot signe exterior de corrupció i de misèria fisica.
La santedat del esperit, lliure de les imperfeccions de
la matèria, devé vertiginosament i serenament sobre-
humana i vola part d'amunt de la realitat actual.
Això no vol dir que sigui la forma corporal arribada
a una expressió de perfecta hermosura. causa primera
de la bellesa del esperit. Tampoc es el meu propòsit
senyalar una coincidència casual sense cap interès llogic,
extrany a tot encadenament entre l'una i l'altra per-
fecció. L'idea directora del meu raonament no 's fun-
da en els prestigis externs i sobre tot socials de l'her-
mosura que explicarien l'elevació del esperit com un
resultat de l'admiració produïda en el medi humà per la
bellesa pròpia. El Vassari deia de Lleonart de Vinci que
con lo splendor delí' ària sua. che bellissima era, rassere-
nava ogrií animo mesto. No he de cercar l'influencia
de l'hermosura corporal en la santedat humana per un
narcisisme grosser que 'ns presentaria a les ànimes sante:>
ascendint per la contemplació de les pròpies formes ex-
ternes.
L'idea temeràriament racional que vol obrirse pas
per entre les tenebres de la meva ànima en la regió
LA SANTEDAT HUMANA 189
de lo inconscient cerca la causa d'aquesta hermosura
nnaterial en una força interna que domina i regeix
l'activitat de la matèria. Les lleis físiques de l'he-
rencia i del medi ambent amb les seves poderoses
influencies tèrmiques, aixis com els resultats fatals
de l'alimentació, de la malaltia i del vici, senten a tota
hora la presencia directiva d'una força purament es-
piritual; força que en les ànimes excelses d'augusta
santedat arriba a tal intensitat de domini que re-
flecta en les linies del cos humà aquella arquitectònica
armonia que ordena les manifestacions de la més
alta espiritualitat. ç^Per què no hem, doncs, de fer
més visible '1 nostre pensament, encara que *! despu-
llem del rigorisme llogic, dient amb paraules planes
i categòriques que l'hermosura corporal es produïda
en certs casos per la santedat de l'ànima humana?
Aixís com la malaltia i la decrepitut són estats
contraris a la santedat, per quant s'oposen a la salut
i a la jovenesa, aixís l'home lleig no arribarà mai a la
santedat perfecta a causa de la seva manca d'hermo-
sura. Al raonar sobre l'espiritualitat, la bondat i l'ar-
monia com a condicions morals de la santedat en les
darreres planes d'aquet llibre, analisarem la mena de
genialitat humana a què solen arribar les ànimes po-
deroses i privades d'hermosura. Més d'aquí estant
podem començar a veure la gegantina tragèdia que en
les af raus d'un gran esperit com en les gorges d'un tene-
brós infern hi descapdellen les forces desiguals i tempes-
tuoses que hi topen arrastrades per irresistible quimera.
190 LA VIDA AUSTERA
Socras i Beethoven, Miquel Àngel i el nostre Ramon
Llull portaven en la màscara externa del seu cos la
senyal implacable de la seva desarmonia portentosa.
Arrepareu que cap d'ells fou contrafet, com tampoc
ho foren César i Napoleon i tants altres homes de sem-
blant conformació moral. Tenien un cos disposat per
l'hermosura, més no foren hermosos. Els músculs de
la seva cara s'encongiren, roblegats pel foc intern que
abranlava la seva ànima. Posseïren un cos lliure de ve-
ritable degeneració, més als uns els va corsecar la ma-
laltia, i a tots ells una terrible vanitat en el sentit dels
cants de Salomó. Una força més poderosa que les altres,
una passió desaforada, un do profètic del seu esperit
o, per dirho aixís. la creixença desmesurada d'una certa
facultat moral va rompre l'armonia de l'ànima i de-
terminà en la seva vida com una convulsió soterrania
destructora de la santa hermosura.
Aquets no són els homes que pot donarse per mo-
del aquell que 's proposi fer una vida austera. Ja
parlarem un altre dia del gran valor humà d'aquets
profetes: ara 'ns pertoca fer notar com el seu exempl;
va portar ben sovint als que '1 seguien al barroquisme,
a l'heterodòxia, a la tirania i sempre al definitiu rebai-
xament del esperit humà. Hi ha una déu corrosiva
de dolor en la seva obra que pertorba les lleis de la Na-
tura. I encara que admirem la seva grandesa, hau-
rem de girar els ulls cap als homes d'hermosa sante-
dat que són font Inestroncable de felicitat lerrena i
d'espiritual renovació.
I
I
LA SANTEDAT HUMANA 191
Heus aquí la llei de conducta que 's pot treure
d'aquets raonaments sobre la hermosura: que en fer-
nos hermosos ha d'estar sempre '1 nostre anhel.
Infants i adolescents, joves, homes i dones, convé
que 'ns esforcem en ser cada dia més altament espiri-
tuals, perquè a copia d'ennoblir el nostre esperit re-
geixi les funcions de la nostra carn en vies de perfec-
ta hermosura. Si cada dia ets més actiu, si cada dia
ets més bo, si cada dia ets més noble i si cada dia gua-
nyes en amor i en santedat, les teves galtes seran
més vermelles, tot el teu cos serà més àgil, les linies
de la teva cara s'embelliran i serà més candida i sence-
ra la franca mirada dels teus ulls.
VI
M'he passat molts dies deixant que l'ànima des-
cansés en fàcils empreses, m'he deixat emportar
pel remolí del món, i avui que es festa i tornoa casa asso-
leiat, amb una branca de llorer, que poso en el gerret
damunt de la taula, crido a sobre meu les visions he-
roiques que de llegiries han trastornat la meva vi-
da, i havent purificat el pensament de tota baixe-
sa, escric resoltament aquestes paraules, tancades
per molt temps a dins del meu cor: la riquesa es una
condició de la santedat.
Les ànimes torbades per la misèria pensen natu-
ralment en la redempció: en la bondat del home que
li falta pa hi ha sempre un agre-dolç d'egoisme justi-
ficat. Aquesta santedat humana que us voldria ense-
nyar com el més noble destí de la nostra existència
vol la calma perfecta del esperit, el recte equilibri de
les facultats morals, l'ausencia de tota contrició i de
tota engunía. Escolteuvos vosaltres mateixos, enfoqueu la
LA SANTEDAT HUMANA 193
llanterna cap al vostre interior i digueume si mentres
el pit se us oprimia us crèieu en estat de santedat.
Jo no he pogut trobar en tot l'Evangeli una im-
pressió viscuda de misèria. Allí trobo que Joan Bap-
tista 's mantenia de llagostes i que vestia amb robes
de vellut de camell; més enlloc diu que les llagostes li
manquessin mai per menjar, ni que per falta de vellut
no pogués abrigarse en el cor de l'ivern. Lo pseude
Joan l'Evangelista 'ns conta que hi va haver una boda
a Canaa de Galilea i que hi era la mare de Jesús.
Aixís foren convidats també Jesús i els seus deixebles
a la boda. I acabantse i vi digué a Jesús sa mare:
— No tenen més vi. — I li digué Jesús: — Dóna, ^què
n'hem de fer ni tu ni jo? Encara no ha arribat la meva
hora. — La mare diu als que servien : — Feu lo que
ell us mani. — Hi havia sis gerres de pedra purifica-
des a estil dels jueus, i a cada una hi cabien dos o tres
mallals. — I Jesús els hi diu : — Ompliu les gerres d'ai-
gua. — I les ompliren al ras. I Jesús els hi diu : —
Ara treieune i porteulo al padrí de la boda. — I en tra-
gueren, i quan el padrí hagué tastat l'aigua • tornada
vi, sense saber d'aont era, més els que'l servien sí que
ho sabien, perquè ells havien posat l'aigua, cridà al
nuvi i li digué : — No hi ha home que no tregui de pri-
mer el bon vi i quan tothom està satisfet no tregui
el pitjor. I tu has guardat el bon vi fins ara. —
Aquet primer miracle de Jesús a Canaa de Galilea es per
mi *! do de la riquesa, que no mancava mai a la san-
tedat del fill de Maria.
13
194 LA VIDA AUSTERA
Al Evangeli que s'anomena de Sant Marc sens
conta que cinc nail varons trobantse al desert, van
naenjar de dos peixos i cinc pans per l'acció pròdiga
de Jesús. I presos els cinc pans i els dos peixos, mi-
rant al cel, beneí, i partí is pans i els donà als seus
deixebles perquè is servissin, i partí is dos peixos per
tots. De cent en cent i de cincuanta en cincuanta,
seguts per companyies sobre i fenc verdelós, menja-
ren tots i s'atiparen. Aquella ànima augusta no volia
que les ramades humanes acoblades allí com ovelles
que no tenen pastor coneguessin la fam enemiga de
la santedat.
Lo que no volia Jesús era l'ànima pertorbada per
l'afany de riquesa, fins al punt de perdre la conscièn-
cia del seu noble destí. — Mireu les aus del cel, — deia
sentat a la montanya ; — elles no sembren, ni seguen,
ni omplen les sitjes, i el vostre Pare celestial les ali-
menta. Arrepareu els lliris del camp com creixen i no
treballen ni filen. Més jo us dic que Salomó, en el
ple de sa glòria, no vestí com un d'ells. No us do-
neu congoixa dient : dquè menjarem o què beurem o
amb què ns abrigarem? Més cerqueu de primer el reg-
ne de Déu i sa justícia i totes aquestes coses les tin-
dreu per torna. —
Quan extrema la condemnació de la riquesa es al
parlar amb els seus deixebles i al aconcellar an els
quei seguien :— Sí voleu venir amb mi. veneu tot lo
del vostre i deixeu al pare i a la mare i a l'esposa i aU
fills i no us entretingueu a enterrar els morts. El
LA SANTEDAT HUMANA 195
que vulgui seguir pel món les meves prèdiques que
carregui al coll la seva creu i vingui amb mi. —
La doctrina de la postergació absoluta de la ri-
quesa es més aviat estoica que cristiana. Tots els
moralistes de la terra, començant per Epicur, han
condemnat l'afany de la riquesa com innoble apetit
de la naturalesa humana. L'ànima santa deu viure
plena d'un tranquil repòs que no diria amb l'ambició
furiosa dels béns materials. Més els estoics no para-
ren aquí i exigiren el despreci absolut, la condem.-
nació suicida i funesta d'aquelles coses de la terra que
hem de menester per viure i per procrear. Escolteu
les veritables paraules d'Epicur: — La Natura no més
exigeix, pel manteniment del home, coses ben senzi-
lles. Les coses rares i les que costen d'obtenir són in-
útils i no satisfan més que la vanitat i el desori. No
són els vins deliciosos ni "Is plaers carnals ni is requi-
sits de que 's pot carregar una taula magnifica lo
que "ns fa agradable la vida, sinó més aviat un esperit
previsor que cerca la raó de lo que s'ha d'escullir o
d'apartar i que allunya les opinions que poden per-
torbar la nostra existència. —
Pro ara aquí no parlo de lo que ha de ser, més de
de lo que ha sigut. I en aquet camí no més trobo "Is
ebionims, els estoics, els ascetes i els moderns trimar-
ders que posin la misèria com ideal de santedat. Mai
han pogut representar un anhel col•lectiu, mai ha
existit un poble que posés en el seu programa nacio-
nal el renunciament als béns de la terra. Sembla que
196 LA VIDA AUSTERA
a l'Edat Mitjana les societats cristianes del mitg dia
d'Europa van a realisar l'anorreament de la raça amb
la pràctica dels vots de pobresa i de castedat, pro aviat
la naturalesa brota en els claustres dels convents,
llença i dimoni en els cenobis i hostilisa furiosament
als solitaris anacoretes.
Aixís com la falta de salut en el cos fa davallar
l'esperit a les fangositats de la matèria i l'ausencia de
gentil hermosura fa sentir a l'ànima i contacte amb
l'enemiga realitat, la privació absoluta de la riquesa,
al posar en perill la nostra existència, la retorç en per-
torbadores engunies. A l'Evangeli del pseude Matheu
no més una vegada *s conta que Jesús tenia fam i que,
no trobant fruits a la figuera, la va maleir. Per sim-
bòlica que sigui aquesta maledicció, sempre serà cert
que l'Evangelista va posaria en boca de Jesús després
de contarnos que tenia fam.
L'home que sent l'aspra avaricia dels diners està
tant lluny de la santedat humana com el solitari que
atormenta *! seu cos per decandirlo fins a deixarlo
sense força en la seva lluita contra furiosos anhels.
L'home ric que no fa cas de la riquesa, aquell que no
la desitja, ni l'avorreix ni l'anyora, conserva la lliber-
tat espiritual néta del seu contacte impur. Filosòfi-
cament direu que s'arribaria a l'intangibilitat de l'à
nima despuUantla de tota ambició externa, d'ont li
vindria un domini absolut de la riquesa, feta cosa
vana i sense preu; més jo respondré que l'home ha nas-
cut naturalment per créixer i habitar en aquct món.
LA SANTEDAT HUMANA 197
al que no pot renunciar sense trencar la llei de la prò-
pia existència. Mentres l'home necessiti aire per res-
pirar i aigua per beure i aliments per nodrirse i robes
per abrigarse i tota aquesta llarga corrua d'utils i ma-
terials que la vida fraternal li imposa, l'home 'Is bus-
carà pel compliment del seu destí i la riquesa serà
condició de la santedat humana.
Quan un llegeix els llibres de Tolstoi, es troba arro-
cegat cap a la condemnació de la riquesa, presentada bar-
roerament com una sintesi de la moral moderna. En
la seva interpretació de l'Evangeli l'humana comple-
xitat de l'obra de Jesús es troba pobrament limitada a
una fragmentaria apologia del pauperisme. I heus aquí
la raó del seu èxit universal, si bé ilusori i de curta du-
rada. Ens trobem en un moment de la civilisació aont
s'ha imposat el dogma de la resurrecció de la carn, de
la felicitat, i el regne de Déu en vida. Les grans ger-
mandats humanes es mouen cap a la conquesta dels
béns de la terra, i aqueixa condemnació del ric es
una adulació servil de les multituts corcades de mi-
sèria.
Més el seu imperi serà fugitiu com la verda pompa
dels camps aviat descolorida i assecada pel sol. La
nostra civilisació no està podrida d'ascetisme, les nos-
tres multituts caminen victoriosament cap a l'emanci-
pació de la riquesa que les disposarà a la santedat amb
el fàcil domini de les coses del món. Els temps futurs
no portaran el triomf de l'esteril ebionisme tolstoià,
sinó '1 de les races magnànimes que realisaren la lli-
198 LA yjDA AUSTERA
beració del esperit per un perfecte domini de la Natura.
<iSeran mal interpretades les meves paraules? ç^Seré
condemnat i avorrit com un nou adepte d'Aristipus
de Cirena, aquell gentil home de món que posava la fe-
licitat com a fi de la filosofia i perseguia un ideal de plaers
delicats, entre 'Is quals volia servar la llibertat del seu es-
perit, deixantlo a sopluig de les passions desordenades?
^Se m'acusarà, com a Epicur, de vomitar dos vegades
al dia pel desori del luxe i de la gaubansa? Mai es podrà
dir que pensi com jo aquell que faci de la riquesa el pern
sotil de la seva vida. Mai es trobarà pels meus camins
l'home corcat del tenebrós afany de diners que torba
la noblesa de la seva ànima per un plat de llenties o pel
tresor d'un potentat. Més en contra de la vostra mi-
sera filosofia, apòcrifs ebionims, afirmaré la potestat
del home sobre les coses, l'espiritual domini de la ri-
quesa, l'imperi impertorbable de la Natura com a con-
dició de l'humana santedat.
Perxò torno l'esguard cap a les saboroses memòries
dels homes que deixaren darrera seu una lluminària de
santedat i noblesa sobrehumanes i no "Is puc confon-
dre amb els piadosos enemics de la Natura. <iCom
podria compendres la magnànima vida d'Alexandre
sepultada en les privacions de la misèria? Quan llegíeu
les histories coníortadores de Plató, de Gocthe, de Mo-
zart, de Rafael, de Shakespeare, de Washington. ,Jno
us hauria semblat un sacrilegi qualsevol acusació de
pobresa material, com ara suposarlos amb la quimera
del dejuni, amb les torcidores rampes de la fam. o en-
LA SANTEDAT HUMANA 199
volcats, per torment de la seva carn magnifica, amb els
hàbits rasposos, l'escapulari i el cilici?
He llegit, i no recordo aont, que mentres la vida d 3
Rafael Sanzi va passarse prodigament en el fàcil dispendi
de la riquesa, que no pogué pertorbar mai la calma
dominadora del seu esperit, el tenebrós Miquel Àngel
Buonarrotti va trobarse moltes vegades en la forçada
revolta de les més tristes privacions. 1 1 mai dirieu
lo que pensava a suara al parlar de les vides esplendi-
dides dels homes sants? Doncs pensava que en totes
les civilisacions sol donarse aquesta mateixa dualitat,
que enfondirem més i més al raonar sobre l'augusta ar-
monia de les ànimes sobrehumanes.
La Grècia 'ns donà a Socras al costat de Plató : el
cristianisme 'ns presenta a Pau de Tarse ben a la vora
de Jesús; la vida solemnial de Goethe contrasta amb la
violenta existència de Schiller; en la nostra pàtria Rai-
mond de Penyafort es corona de tranquiles victòries
mentres Ramon Llull trasbalsa i món amb la seva àni-
ma apassionada; Marlowe es a Inglaterra i dimoni de
Shakespeare, i el pregon i trastornador Beethoven es-
criu les seves sonates i simfonies en el mateix amben':
aont havia florit l'ànima dolça de Mozart.
Un dia o altre haviem de sortir a parlar d'aqueixa
tràgica antinòmia entre l'humanisme i l'ascetisme, en-
tre la riquesa i la misèria, entre la perversitat i la bon-
dat, entre l'originalitat i l'armonia. Jo no condemnaré
la demioniaca existència de les grans ànimes pertorba-
des que per manca d'una condició externa o interna
200 LA VIDA AUSTERA
no assoliren l'ideal de perfecció i ensorraren la seva
llum en les més insondables tenebres. Moltes d'elles
han sigut en tot temps objecte d'una justa admiració
i han trastornat el món amb les seves desesperances
i misèries. Més, proposantme raonar sobre la conducta,
tinc d'exclourels d'entre is exemples presentats a la jo-
ventut per no oferir com a camins de venturosa vida
més que als homes d'armonica i suprema santedat.
VII
ANEM pujant, amics meus, per aquesta aspra i for-
ta montanya de la santedat humana, pujem sense
aturarnos, i guaitem com totes les coses vives ens parlen
del amor. La nostra intel•ligència comença a planar
per damunt dels atributs de la matèria que entren en
el camp d'observació dels sentits per penetrar en el món
de les relacions morals. Més, abans de tirar endavant,
toquem a terra amb els nostres peus i apartem de la
sana imaginació 'Is desvaris mistics del amor, aixís com
tota mena de conceptualisme dialèctic. Parlem d'una
mena d'amor pròpiament natural, del que senten els
homes per les dones i les dones pels homes.
Aixís com en el ser humà s'hi junten una apariencia
natural a una realitat espiritual, independents una i al-
tra de tota condició filosòfica, fins al punt de ser la do-
ble existència anterior a tota sàvia concepció de la vida,
aixís també en l'amor d'home a dóna hi ha una apa-
riencia sensual revestint una interna realitat moral.
202 LA VIDA AUSTERA
L'amor que remou solament la nostra sensualitat no es
pròpiament lo que entenem per amor. ^Heu vist mai
una sala de ball de part de fóra, d'un punt aont no hi
arribés ni "1 més lleu ressò de la musica? Les parelles
roden abraçades, els músics graten o emboquen els ins-
truments i tots plegats es mouen incomprensiblement
en grotesc remolí com agregat de bojos. I aixís com
no 'n direu ball d'aquella gesticulació arbitraria, tam-
poc en direu amor de la relació estrictament sensual.
L'amor sencer es sens dubte una de les més santes
manifestacions de la natura humana, i tant ho penso aixís
que tot home sant no arriba, al meu entendre, a reali-
sar la seva potencia de santedat si no 's completa
amb el frenesí del amor. No nego, doncs, la santedat
dels homes que no van conèixer l'amor, més sostinc
que, si tals com foren haguessin a més a més amat since-
rament la dóna, haurien assolit un grau més excels de
santedat.
L'ànima humana 's purifica per l'amor sencer. En
el món material no hi trobo una força comparable en
noblesa, serenitat i grandesa al amor triomfant del
home perla dóna. Jo he vist la tramontana baixar dels
colls dels Pirineus i acostarse amb bruels llunyans cap
a les planes empordaneses, picolant les vinyes, ajupint
les clares oliveres, emportantsen les teules de les cases
i rebatent per terra 'Is carros carregats de llenya; jo he
vist el mar batre les costes espadades en el golí de Vis-
caia, ara reculant amb el seu ròssec de pedres i d'escu-
ma, ara aixecant sobre la fosca gola onades amples que 's
LA SANTEDAT HUMANA 203
corben i s'estrellen, llençant a gran alçaria una massa
pesanta d'aigua que 's desploma amb estrèpit; jo m'he
trobat al bosc en nit tempestuosa voltat de llamps
entre montanyes ressonantes, i he vist les aigües exten-
dres per la plana sense pietat. Pro perxò no crec que
hi hagi en la Natura força comparable en majestat al
amor triomfant del home per la dóna.
Malaventurat el que no pot governar la força del amor!
Si es que la dóna amada no l'estima, una tenebrosa fú-
ria "1 corsecarà i l'éix de la seva vida 's blincarà i es
trencarà com una canya. Malaventurat aquell que,
encès per l'entusiasme mistic, vol oposarse a la força
del amor, perquè si ha vist un cop la dóna amada, se
li ofegarà l'ànima d'immondes sensualitats! Benaventu-
rat el que triomfa en l'amor, perquè d'ell seran el no-
ble repòs i la complerta purificació del esperit!
Quan l'home i la dóna arriben al ple de la joventut
es troben amb un cor disposat per la violència de les
palpitacions amoroses, amb una potencia de procrear
que is mou amb trasbalsadora simpatia i amb una in-
tel•ligència que pugna per sortir de sí mateixa cap a una
plena universalitat. Part d'amunt de les artificioses
relacions creades pels homes, sigui quin sigui el seu es-
tat, en la riquesa i en la misèria, en la llibertat i en l'es-
clavitut, hi sorgeix l'anhel natural del amor, per una
llei de necessitat com la dilatació dels cossos pel calor
i la llur caiguda per la llei de la gravedat.
Doncs si l'amor pren en la joventut, l'ànima huma-
na no sols se purifica, més també s'enlaira i es comple-
204 LA VIDA AUSTERA
ta. A la finalitat material de la procreació dels fills
hi respon la finalitat moral de la plenitut en l'esperit.
Vui dir que aixís com es completa materialment per
la procreació i es perpetua en el fill, també la seva ànima
s'enriqueixen l'amor d'una nova i feconda virtut. L'as-
soliment d'aqueixa vida total reposa l'ànima i la des-
pulla càndidament de les impures emanacions de la
matèria. Un cop l'amor triomfant, el sensualisme "s
dilueix tot en el cos, i l'ànima resta totalment es-
piritual.
Jo no conec historia més heroica en punt ala bata-
lla contra l'amor que aquella espiritualissima de Sant
Antoni escrita per Atanasi d'Alexandria. L'ànima
gegantina del anacoreta egipci s'alça poderosa contra
totes les temptacions de la Natura, com una represen-
tació viventa del renunciament cristià. Les passions
humanes troben en el seu cos robust i sà la força disposa-
da a la perfecta realisació de les delícies mundanals.
Més entre totes la temptació de les dones despullades
es tant èpica i tant integralment humana, que ella sola
omple l'Edat Mitja amb l'obsedant desvari d'inesbor-
rables i terribles visions.
iQu\ es de vosaltres que no s'espantarà al repre-
sentarsc al solitari de la Tebaida sorprès de bella nit per
la reina de Saba, quan li passa 'Is carnosos braços al
entorn del coll 1 li remou la carn de blana i desmaiado-
ra luxúria? Els dimonis que altres vegades prenien for-
mes monstruoses i el cuidaven a matar rebatentlo per
t^rr.! i nrrocegantlo pels cabells, ara de cucs devenen
LA SANTEDAT HUMANA 205
moces fresques de joventut que li diuen paraules amo-
roses i li trastornen els sentits. Oh l'horrible sofrir!
^No sentiu els crits de la seva carn jove revoltada, no
li veieu els ulls que se li 'n van del cap a les tendres i ro-
dones mamelles? Una moca encesa de calentes deli-
cies li ha pres la mà i l'atrau- dolçament reblincantse
per terra. Una altra fingeix acostarseli vergonyosa-
ment i pren l'ignoscenta semblança de les noies que ell
es mirava en vida dels seus pares a Cuma quan era ado-
lescent.
Doncs ara ligureuvos que li passa pels ulls l'imatge
del foc infernal i de les perpetues tenebres, que pensa
en el desconort i confusió perdurables dels que s'entreguen
als anhels libidinoses, i que tot d'una l'home corpulent
es posa a cantar amb veu atronadora aquell salm de
David : — Encara que 'm voltin els campaments i exer-
cits dels meus enemics no temerà 7 meu cor — I el Sol
que s'havia post il•luminant l'esquena del terrible ana-
coreta, al endemà '1 trobava encara de genolls i li do-
nava als ulls, i ell es queixava del Sol perquè li prenia
la dolcesa i el descans del seu cor, i li deia : — Oh Sol!
^Perquè amb la teva llum em prens la claredat de la ve-
ra i eternal resplendor? —
Aixís aquella magnànima voluntat llençava de les
tenebres del seu castell o bé de la cova aont més aviat
que vivia demorava, les fantàstiques encarnacions dels
naturals anhels del propi ser. Per arribar a la més per-
fecta espiritualitat espuatava, deixuplinava i baldava
la noble i sana maquinaria del seu cos, que '1 Gènesi su-
206 LA VIDA AUSTERA
posa feta a imatge i semblança de Déu. Mentres més
m'admira la fortalesa d'aquella voluntat, més horror
em fa l'errada via del seu destí, que i condemnava a
sofrir cruelment amb l'ànima contaminada de tene-
broses emanacions sensuals. En el meu concepte de la
santedat no hi entra aquella pertorbadora i demoníaca
existència, com en la clara pau de la Natura no podrien
incloureshi la claror del llamp ni les altes ones del mar
tempestuós, per més que un hom admira sa grandesa.
Aixís per una fatal i justa compensació veiem que
en l'Edat Mitja, pertorbada per aqueixa inhumana as-
piració al anorreament de la matèria per la salvació de
l'ànima, al costat de les torturades i imaginaries crea-
cions espirituals hi domina en la vida pràctica dels
homes un concepte tristament materialista de l'existen-
cia. Les idees més pures i les entelèquies més abstrac-
tes prenen la forma de simbols corporals, talment que
no s'hi troben veres abstraccions del esperit sense ca-
mes i ulls i garres i mugrons i dents punxagudes combi-
nades en sensual i grosser desvari.
Aixís podrem dir que '1 Renaixement va tornar al
home la llibertat del seu esperit al dignificar l'existència
corporal. Els limits estrets de l'ànima humana van re-
cularse encara més lluny que les idees de Koppernigk
no havien reculat els limits del Univers en la concepció
aristotèlica. Jo tinc per una de les glòries més indis-
cutibles de la civilisació moderna l'haver produit un
enlairament del esperit humà amb la més noble i clara
consideració de la realitat material.
LA SANTEDAT HUMANA 207
Si voleu veure una vida treballada per l'amor lle-
giu l'historia de Wolfgang Goethe d'ençà que va ena-
morarse de Carlota fins que a les seves velleses Minna
Herzlieb, l'espiritual Otilia de les Afinitats Electives,
féu davallar sobre i seu cos la darrera flama dels entu-
siasmes amorosos. Tot lo que pot portar de santedat
a la vida humana l'amor de la dóna ho va realisar en l'à-
nima de Gcethe. Ell va sentir en la primera joventut
la malinconica tristesa del amor impossible en l'imatge
tranquila de la dolça Carlota. Les apassionades carí-
cies de la baronesa de Stein representaren per la seva
ànima un convit ales més nobles delícies de la terra, co-
munió d'espirituals amistats i d'esbojerrades sortides a
l'idealitat més alta, i plàcid repòs en les belleses terre-
nals. I, ja en la plenitut de la seva vida, una joveneta
se li acosta en el parc de Weimar a demanarli ajuda
pel seu germà. Es la seva Cristiana, la dóna com-
plerta que ve a coronarlo amb els llorers de la pater-
nitat
Un jorn m'aparegué : era una noia
moreneta, en son front els cabells foscos
i entorn del coll se li enrutllaven
destrenats i abundoses, cargolant-se
ja desde llur arrel; jo vaig coneixer-la
i pressós la vaig pendre, i ella dòcil
abraços retornava-m i besades.
Oh ! I quan feliç vaig ésser... ^
1) La traducció es den Joan Maragall.
208 LA VIDA AUSTERA
Ara digueume, companys meus. Compareu aque-
lla noble serenitat de Goethe i el seu magnànim domi-
ni del univers material amb la vida pertorbada de Sant
Antoni contada per Atanasi d'Alexandria, i responeu-
me : ^aont es la santedat? Per una banda l'home mo-
dern, que, tenint un peu sobre la terra, arriba amb la
mà al cel, i per l'altra l'anacoreta temerari que, frisós
del celestial deliqui, avorreix el món, obra de Déu, i ator-
menta l'admirable organisme del seu cos.
En totes les coses hi resideix una potencia de sante-
dat en quant són contingents d'una força divina. Per-
què arrepareu que no hi ha cap llibre ni profeta en l'his-
toria humana que 'ns parli d'un pecat o d'una caiguda
original de les coses. I perxò jo trobo que en el seu
ser són santes mentres la funesta maldat del home no
les aparta de la clara via del seu destí.
Goethe, amb una voluntat menos heroica que la del
fill de Cuma, arriba per la força del amor triomfant a un
domini perfecte de la matèria, d'ont li ve al esperit una
llibertat i una serenitat fortificadores. Més jo vol-
dria encara acabar el pensament amb la conclusió de
que al amant de les Elegies romanes li pervingué del seu
amor una fecundació espiritual per la qual devia la
seva ànima enriquirse d'una nova i humanissima vir-
tut.
VÍII
VOLDRIA enraonar amb breus i incisives paraules
d'un altre element de la santedat humana que
sem presenta a l'intel•ligència com el complement més
natural de totes les causes, condicions i elements cor-
porals d'aqueixa excelsitut de la vida : la paternitat.
Quan l'home i la dóna tenen fills, arriben, segons el meu
judici, a una plenitut d'existència que per cap altra
via 's pot assolir.
El naixement del fill es la satisfacció més noble i efec-
tiva dels anhels de l'immortalitat que vetllen sempre en
el cor de l'home. Les relligions ens han fet creure en
l'ànima immortal, prometentnos una vida d'ultratom-
ba i fins una resurrecció o reencarnació en la plenitut
dels temps. Els filosops platonicians ens han parlat
de la metemsicosi o del cambi de l'ànima que va d'una
forma corporal a l'altra per acabar sempre en l'anorrea-
ment individual, ja sigui per condemnació, ja per rein-
tegració en la substància del Ser Suprem. Més aques-
14
210 LA VIDA AUSTERA
tes concepcions que en variadissimes i portentoses for-
mes s'han acostat molt al repòs del enteniment, mai han
pogut penetrar enterament en el cor del home.
No era l'immortalitat de l'ànima, sinó la promesa
d'una pròxima resurrecció de la carn, lo que portava a
les multituts cap al cristianisme en els temps apostò-
lics de més íntima fe. (^No heu llegit en les Confessions
de Sant Agustí 'Is torments del seu esperit magnà-
nim quan no podia retenir les llàgrimes en la mort de
la seva mare? Ell prou renyava a son fill Adeociat i li en-
comanava que no plorés, per no ser just acompanyar
de llàgrimes, queixes i sospirs de que la gent es val per
plorar l'anorreament dels morts, els funerals de la san-
ta dóna que restava viventa en la part principal de sí
mateixa. Pro després d'haverse dominat ell mateix en
la cerimònia del enterrament, al despertarse al endemà
i al trobarse privat de la santa dolcesa de la mare, es va
resoldre a plorar en la presencia de Déu. — I les llà-
grimes que contenia vaig deixar sortir perquè fluissin
a son grat voler i descarreguessin el meu cor.' —
Els he roes conscients de la seva força han cercat la
satisfacció al irresistible anhel d'una vida immortal en
la realisació de llurs glorioses concepcions. Llegiu Ics
terribles paraules de Lleonart de Vinci : - jOh dormi-
logal dQuè es la són? La són s'assembla a la mort. Oh!
(jPcr què no fas una obra que després de la mort et deixi
i) «Et dimlsl lacrymaa quas contincbam, ut ríflurrcnl quan-
!um vrlknt, lubstorncni eaj oordl mco.» — Conffssions de Sant
Aeuitl. Illbr« IX, cap. XII.
LA SANTEDA T HUMANA 211
l'apariencia d'un perfecte vivent, en comptes de ferte
per la sòn, mentres vius, semblant als tristos morts? —
La supervivència del home per les seves obres es ja
un consol sentit. El nostre anhel de glòria, l'afany per
realisar obres memorables, no són altra cosa que as-
piracions reals a l'immortalitat, L'Homer de L'Ilía-
da té una representació en l'humanitat actual de molta
més vàlua que la de tots els homes vivents en el conti-
nent africà. Els diàlegs de Plató fa més de dos mil anys
que mantenen una noble posició en la civilisació occi-
dental. Quan Benvenuto Cellini va veure en la Loggia de
Florència i seu Perseu degué aconsolarse, en el bronze
estimat, de la vellesa que ja l'espuatava. Aixís, quan
l'home junyeix el seu record a l'impertorbable presencia
de l'obra immortal, sent descarregarseli i cor de moltes
i desesperades engunies.
Pro *! sentiment de la paternitat es el més formida-
ble tònic que la Natura hagi posat en el cor del home.
Convé que l'universalitat d'aquet sentiment no 'ns
encobreixi sa portentosa virtut. A més a més del amor
que i fill mou en el pare, hi ha un sentiment de la pater-
nitat que es independent d'aquell amor. Perxò "1 do-
lor del pare que se li ha mort l'unic fill es un doble
dolor, perquè perd el fill i la paternitat.
Si li preguntéssiu a un home què s'estimava més
si tenir un fill o produir una obra immortal, es casi bé
segur que preferiria quedarse sense i fill. Més això no
vol dir que l'obra alleugereixi més el nostre cor de la por
de morir, sinó que l'home posa la lloança i la veneració
212 LA VIDA AUSTERA
dels altres homes part d'amunt de la temença de la mort.
Perquè la supervivència en el fill es la redempció més fon-
dament sentida de l'immortalitat humana.
En el meu fill hi reviurà la meva propria carn, mo-
guda per sentiments que són vibració dels meus senti-
ments, com la seva ànima es emanació viva de la meva
ànima. En el meu fill hi reviurà naturalment fins més
enllà de la seva mort i es perpetuarà en els fills del fill
del meu fill una reencarnació de mi mateix, talment
que la meva carn fruirà del món en llur palpitar. I ai-
xís com avui viuen en mi Ms pares i els pares del meus
pares, sent jo reencarnació de mils de sers per milena-
ries generacions, jo tinc en les arrels més fondes del meu
cor posada en el meu fill una esperança activa d'immor-
talitat.
L'obra es una part ben espiritual, pro no més una
part, de l'existència humana : no serà mai el ser que se-
gueixi vivint i transformantse en futures reencarna-
cions, sinó un producte admirable i impertorbable que
seguirà sent sempre tal com es, per ont li es negada la
força d'aconsolarnos de la mort, perquè subsistirà, pro
no viurà. <^De què 't valdria a tu, l'home que 't fa
horror de morir, que pogués conservarse eternalment in-
corruptible 1 teu cadàver? ,^De què 't valdria que una
teva apariencia espiritual restés indesíigurablc entre Ir.
altres homes part d'allà de la teva mort?
Si es condició de la santedat humana l'assoliment
de la més gran serenitat, Jo penso que per la pro-
creació 1 per la supervivència del íill arriba l'home a
LA SANTEDAT HUMANA 213
sustraures en el grau més alt i extrem possible de la
pertorbació que li causa l'horror de la mort. I si 'm
dieu, amics meus, que aixís la potencia de santedat, no
realisada en els grans homes que desconegueren tant
substancial consol, es troba disposta en la massa comuna
dels homes, jo us avançaré 'Is judicis futurs amb
aquestes paraules.
Si considerem l'humanitat com un ser únic en qual
entranya hi vibren els sentiments de tots els homes,
arribarem a l'imatge d'una plenitut de formes i a l'abs-
tracció d'una ànima potenta de tant variades virtuts
que mai una existència individual haurà sigut expres-
sió de tant complerta santedat. Perxò trobo i fona-
ment de la santedat humana en l'home comú i cerco la
sublimitat de la vida en l'altitut a que arriben en l'ho-
me sant totes les virtuts corporals i espirituals que en
l'home comú ordinàriament es realisen. Aixís la san-
tedat humana serà com un alçament total i armonic
de Ics virtuts ordinàries de la vida.
IX
LA bondat es plenitut i exuberància del cor que entra
com acondició essencial en lasantedat humana. Ai-
xís com la riquesa, l'amor de la dóna i la paternitat són
elements de la perfecta santedat, talment que sense ells
no s'arriba a la plenitut del ser, si bé pot arribarse a
manifestacions ben excelses i pures, la bondat es condició
que no pot faltar en la voluntat del home en cap gra-
dació de la vida austera.
L'home gran es natural i intrínsecament bondadós
per la mateixa raó de la pròpia grandesa. Aixís com
la llum del dia es resplendor de la fortalesa del sol, la
bondat del home es resplendor de la plenitut i exuberàn-
cia del seu cor. Per vies misterioses al nostre enteni-
ment s'ha congriat en aquell home una força que abasta
per acondulrlo al compliment del seu destí I per cs-
mersarse en el feliç aconortamcnt dels altres. I aquei
xa força que aixls omple •) seu cor, resplendeix en la dolça
LA SANTEDAT HUMANA 215
i resolta mirada i revesteix els seus actes de tranquila i
segura majestat.
La força voluntària que duia a Alexandre terres a
través de l'Asia i l'impulsava a navegar ardidament
per rindus i l'Hidaspe i a construir a Babilonia un port
per mil vaixells, es la medula mateixa, la brasa blan-
ca de la bondat activa. Aquell rei magnànim era in-
capaç de la baixesa estoica, de l'humiltat cristiana i de
l'abstinència monacal, pro perxò no hi haurà home que
no sigui un sectari i trobi substancial perversitat en el
cor sostenidor de tant gloriosa existència.
El recort del gran rei ens porta a sostenir la bondat
activa contra tot ideal de renunciament, sentimental
degeneració de la bondat que no es altra cosa sinó ínti-
ma decrepitut i refredament -de la força espiritual del
ànima. Contra la moral depriment que troba la bon-
dat en l'ausencia de l'acció espiritual, com un resultat
de l'abstinència de la carn i del amor, com una humil-
tat anorreadora del caràcter, jo us convido a llegir les
V/des para/eles de Plutarc, aont trobareu, entremitg
d'histories no prou dignes de santificació, un constant
sentiment de glòria que 'ns fortifica en la pràctica de
les bones accions.
Heus aquí l'home bo que té una forta i sana volun-
tat i encamina segurament les seves accions cap a l'ar-
monica realisació de tots els fins que en la seva natura-
lesa corporal i espiritual concorren. Ell dóna a la carn
lo que es de la carn i amb això la disposa a devenir tem-
ple de la més alta santedat; ell dóna al esperit lo que es
216 LA VIDA AUSTERA
del esperit, i amb això fortifica la salut delcos i hermo-
seja més la seva hermosura. Per ell seria perversitat
el renunciament al ús de les facultats vitals i judicaria
l'abstinència com corruptora pertorbació de l'ecuani-
mitat en que viu.
Dèiem a suara que la força de que es resplendor la
bondat humana ve per camins que resten misteriosos
al nostre enteniment. Més nosaltres sabem que la na-
tural disposició de l'ànima pel ben obrar coincideix amb
una sanitat moral i una fortalesa que "s fonamenten en
la salut corporal, es perfeccionen per l'hermosura, s'en-
lairen i consoliden per l'amor i s'asserenen per la pater-
nitat. I aquesta disposició, un cop es produeix en la
voluntat humana, devé virtut espiritual que guia al
ser en les seves accions i el sostrau a la corrupció i pes-
tilència de l'inactivitat.
Totes aqueixes raons ens porten a concloure que la
bondat es una condiciósubstancial en el ser i no una cir-
cumstanc a de la seva vida de relació. Si suposem al
home transportat a un paradís aont no 's conegui
l'existència de cap més ser humà. també allí l'haurem de
consideraren l'isolament de la seva ànima com a posscit
0 no d'aqueixa força o virtut que 'n diem la bondat hu-
mana. La magnànima i tranquila seguretat de les se-
ves accions encaminades al més digne compliment del
propi destí seria manifestada per l'home bo lo mateix
en l'hipotctic paradís que en el sí de Ics societats huma-
nes.
Es lo que no han saplgut veure Is moralistes em-
LA SANTEDAT HUMANA 217
pirics, que no més analisen la bondat en les seves mani-
festacions i confonen la norma de conducta amb l'es-
tat de sòlida armonia d'ont li vénen a l'ànima la gene-
ració i l'imperi de les bones obres. Si pogués haverhi
tal univers sense altra matèria que un Sol cremant, en
que 'Is raigs del astre solitari restessin invisibles per no
arribarse a fixar en cap superfície material, («no es veritat
que perxò no hi mancarien la llum, la calor, el foc i els
raigs del foc? A fóra del Sol, al peu del mateix Sol, les
impenetrables tenebres del no res regnarien sobiranes,
i fins el Sol mateix, per falta de transmissió dels seus
raigs, seria invisible. Pro, perxò, la calor hi seria.
D'aquí ve que nosaltres no creiem que l'amor al prò-
xim sigui condició essencial de la bondat humana, per-
què la bondat es forma del ser i, per tant, precedeix al
amor. Més aquet egoisme trascendental que 'ns re-
soldrà forces antinòmies cal considerarlo en el seu
veritable contingut, si no volem que 'ns porti a les més
inhumanes conseqüències. L'home viu i cerca la com-
panyia dels altres homes, i això no sols li ha fet una
segona naturalesa, sinó que li ha creat una pauta de
relacions morals amb els demés. Per tant, no podem
donar per acabat l'estudi sense parlar del home en el
seu obrar davant de l'existència ajena; i aixís com fins ara
hem parlat de la bondat humana en el sentit d'una
disposició natural en el ser, sense tenir en compte altres
condicions que les de la pròpia existència, ara veurem com
l'home naturalment bo respecta sempre en els demés
la dignitat de l'existència humana.
218 LA VIDA AUSTERA
No cal, doncs, confondre l'amor amb la devoció al
pròxim. L'amor, al contrari de la devoció, no pot sig-
nificar renunciament al propi destí, si bé alguna vega-
da pot encloure i renunciament a l'existència indivi-
dual. L'amor al pròxim aixís entès, si bé no es condició
substanciil de la bondat humana, entra en el contingut
d'un egoisme trascendental, com a segona naturalesa
produïda per la nostra vida i companyia amb els altres
homes. La devoció al pròxim representa un suicidi
espiritual que repugna a la nostra concepció armo-
nica de l'existència humana.
L'home bo no tracta ni parla als demés amb engany,
perquè l'engany es una innoble ficció de la mort, l'anti-
cipació volguda del no ser. Si parla en veritat, la seva
paraula es l'imatge transparent d'ell mateix; la paraula
del que posa engany en el seu dir devé cortina impene-
trable, muralla hostil queM separa de la simpatia agena.
No mataràs, no robaràs, no cobdiciaras la muller de!
pròxim : heus aquí les fórmules populars i fondament hu-
manes d'aquet respecte per la dignitat de l'existenci.i
agena. El que miri al pròxim i les coses del pròxim com
expressió corporal d'una noble vida en la qual hi obra
la força encaminada a un fi espiritual, ni robarà, ni
adulterarà, ni matarà.
Doncs <»com es que homes tinguts per sants ma-
taren, robaren i entraren en la muller del pròxim I
en tingueren fills? En cada home hi ha una parcial re-
presentació de la dignitat comuna, i es llei de ben obrar
respectaria com la més alta expressió de la dignitat
LA SANTEDAT HUMANA 219
propria. Si abaixes el cap enfront de la tirania, si
t'acomboies amb el violador de ta germana, si pares la
galta esquerra al que t'abofeteja la dreta, si veus que
peguen al teu pare i no t'hi tornes amb el cor inflamat
de santa ira, i si a tota hora t'apartes dels nobles perills
amb la por de la mort, ofens aquella parcial representació
comuna que resideix en tu, perquè en la teva humilia-
ció hi ha agravi destructor de la dignitat humana. Aixe-
cat i lluita com un home i guarda '1 tresor que t'han
confiat. <^No has vist el David del Donatello, que
empunya l'homicida espasa i posa un peu sobre la
testa escapsada de Goliat? Tot el seu cos adolescent
està posseit de reposada bravura i ens fa pensar en la
seva resposta al filisteu : — Tu véns contra mi amb
espasa, llança i escut; més jo vinc contra tu en nom de
Jehovà dels exèrcits, el Déu dels escuadrons d' Israel que
tu has provocat. — ^No trobes una bondat trascenden-
tal en el posat i en la mirada del heroe?
Pro encara t'aixecaràs més amunt en el nostre
horitzó si consideres que l'humanitat marxa imper-
torbable cap a la realisació d'un fi suprem que es sintesi
superior dels fins individuals que constitueixen el
fi del home. No era Alexandre de Macedònia '1 que
movia les armades gregues cap a la Pèrsia i a la índia,
sinó una corrent de reintegració humana congriada en
els pobles espirituals i cultissims de la Hèlada. Allí,
entre '1 mar Jònic i l'Adriatic, un poble format en els
jocs olímpics havia fet recular cap a nous i profon-
dissims horitzons l'ideal de l'humanitat, i d'aqueixa
220 LA VIDA AUSTERA
nova facultat dels esperits en resultava una tensió i
una força que llençava en massa les nacions contra
les nacions. Doncs, per judicar la bondat d'Alexandre
s'ha de veure no més si una perversitat consubstancial
amb ell afegia innobles i crudels manifestacions a les
naturals tragèdies de la guerra.
Ara tu, amic que m'acompanyes per aquest hort
de delícies, asseute a reposar a vora del pou d'aigua
gemada, mentres que jo passo la corda per la corriola
i baixo la galleda i la rabejo per orejar l'aigua abans
de poarla. Ha arribat l'hora de que cerquis a dintre
del teu cor si vols compendre fondament aquet dò
divinal de la bondat humana que es condició de tota
santedat. ^^No sents una veu de rectitut que es la del
teu àngel de la guarda? Per damunt de tota creencia
trascendental, indiferent al interès i a la concupiscèn-
cia, hi ha a dintre del teu cor la norma del ben obrar,
com un llibre de lletres clares obert per sempre més
a davant dels teus ulls. Doncs la teva conformitat
amb aquesta norma scnzillissima t posarà sempre en
camí de santedat.
Els grans homes tenen el dò de veure amb facili-
tat aquesta llanterna que crema a dintre d'ells amb
llum intensa i clara. A través dels fantasmes que
enganyen a Ics multituts, fantasmes del saber, dnl
creure i del ben obrar, ells no perden de vista la guia-
òora lluminària del seu cor, i de tal manera s'enca-
minen al recte compliment del seu destí, quc'ns pro-
dueixen l'cíecte d'una força natural, com si veies-
LA SANTEDAT HUMANA 221
sim la corsa d'una estrella del cel. No 'Is hi demaneu
altres miracles queis de la pròpia vida, que per una
mena de gravitació atrau a la seva òrbita '1 destí de
mils i de milions d'homes i de pobles sencers.
La bondat es la més gran i universal maravella
del nostre món, promesa complerta a tots els homes
de la terra, norma que'ns guia pels més variables i de-
liciosos camins. No hi ha creencia prou fondament
humana per encloure totes les vies de bondat; no hi
ha criteri que una nova o extranya bondat no pugui
desmentir. A dintre del teu cor hi trobaràs sempre
encesa la llanterna que marca la via de la teva sante-
dat : si per cas les idees o les coses que fins avui tenies
per més sagrades et barren el camí, tirales a terra i passa.
X
UNA gran confusió pertorba i meu enteniment
quan entro a parlar d'aquesta nova condició de
la santedat que anomenaré la sabiduria. En les notes
disperses recullides de molt temps ençà no sempre hi
figura amb el mateix nom aqueixa condició de la nos-
tra ànima. Unes vegades hi trobo comentades aquestes
paraules de Salomó : — L'intel•ligència allarga directa-
ment els dies i indirectament les riqueses i la glòria, ics
seves vies són hermoses i en tots els seus camins hi regna
la pau. — Aquesta intel•ligència que'ns allarga la vida,
í que pcrxò era considerada condició de la santedat,
no es senzillament una facultat de l'ànima humana,
sinó més aviat el tresor acumulat per ella, la ciència,
les quals vies són hermoses i en els quals camins regna
la pau.
Un altre dia vaig sontirme fondament alterat per
aquestes paraulc, de Benet Spinozza : — La mrllor
LA SA N TEDA T HUMANA 223
pari de nosaltres mateixos es T enteniment. Si volem saber
lo que més veritablement ens convé hem d'assolir la més
alta perfecció del nostre enteniment, perquè en aquesta
perfecció consisteix el bé suprem. — I aixís com d'aques-
tes maravelles el jueu d'Amsterdam s'enfila al coneixe-
ment de Déu, a un Déu abstracte que aquí 's con-
fon amb el primer principi de causalitat, al qual coneixe-
ment estan junyits el nostre bé i la nostra perfecció
supremes, jo devia quedarme a considerar com de
l'enteniment i de la seva més alta perfecció en dimana
la santedat humana.
Més en la sinopsis que en una hora d'inspiració vaig
ferme de tot aquest llibre, sinopsis reveladora que
he seguit fins ara, hi trobo anomenada la condició
susdita com virtut d'espiritualitat oposada a vulga-
ritat. Aixís la santedat humana tindria per condició
una extremada delicadesa en el teixit de la facultat
més excelent de nosaltres mateixos, concepte que
volia expressar amb la paraula espiritualitat, delica-
desa 0 finesa contraries a la grosseria d'una concep-
ció barroera del món.
Heus aquí, doncs, els termes de la confusió que
s'ha produit en el meu enteniment al considerar la
sabiduria com a condició de la santedat humana, que
unes vegades he cercat en l'intel•ligència portada a
la més alta perfecció, altres en la ciència com a tresor
intel•lectual i altres en la delicadesa del esperit opo-
sada a la grosseria i vulgaritat. I encara aquesta confu-
sió del concepte devé més fosca i pertorbadora en
224 LA VIDA AUSTERA
l'expressió parlada, pel doble sentit que té la sabiduria,
germana del poder en els pobles saxons, i de la pru-
dència en el poble francès. Jo en la meva ànima cata-
lana hi trobo, per últim, una nova causa de confusió,
perquè en la nostra figuració espiritual l'enteniment
no es sols facultat disposada per la coneixença, sinó
deixiplina de la voluntat, de tal manera que tenir
enteniment equival a ordenar els actes de la vida de
conformitat amb la sana raó.
Perxò la confusió no passa de la forma externa,
perquè, si bé considereu, totes aqueixes paraules
definidores no són més que una parcial representació
de l'excelencia espiritual en relació amb el món i
amb nosaltres mateixos, en quant som una part del
món. L'home sant tindrà aqueixa clara potencia de
conèixer que es absolutament necessària en la més
noble representació de la familia humana. Per ell les
paraules devindran transparentes i pures com el cris-
tall, i la seva ànima estarà en contacte directe amb les
coses i amb les forces del món.
Poseulo al miti; d'un camp, i enlloc d'una vaga i
brumosa visió del paisatge en tindrà una concepció
real que, sense perdre l'armonia del tot, li obrirà M
misteri de les plantes i de la terra i del cel. Ell seguirà
la sava de la tija del blat a les espigues, del tronc dels
arbres a les fulles i de les fulles a l'escorça; sentirà
sota la terra humida com la llcvor es bada i creix en
la gémola candida ques torna verda al rebre la claror
del dia; descobrirà un sentit intim en la licllugadis'^n
LA SANTEDAT HUMANA 225
dels insectes i sargantanes i llagostes i grills i formi-
gues i papellones i demés bestioles que animen la
creació; llegirà en les pedres i en els fòssils, en les
planes i en les montanyes, en el curs dels rius i en la
configuració de les costes, la vida passada de la terra
aont vivim; per ell el Sol serà una immensa brasa
gravitant en l'espai infinit, irradiadora del nostre
calor vital que acciona fins en la polpa de les plantes i
en les cèl•lules més fondes de la nostra carn, i una fina
i maravellosa sensibilitat li farà sentir la musica coral
dels sers vivents i de les coses moventse i gravitant
en dolça germandat.
Si encara aixís no heu comprès la raó espiritual
de la seva santedat, figureusel entremitg d'una mul-
titut humana. Una veu isolada, un braç que branda
enlaire, un crit o una protesta dolorosa, unes espat-
lles que s'ajupen, un remolí que al instant es mort,
seran per ell clares advertències de vibracions vitals.
Allí una mirada que s'atravessa sobtadament com una
estrella filanta, aquí una cara solcada per fondes
arrugues, a suara aquell home que aixecava enlaire
una criatura atònita, ara i frec d'uns colzes poderosos
que fan lloc per fugir, li seran revelacions de drames in-
dividuals que ressonaran polifonicament en el seu
esperit. A davant dels seus ulls totes aquelles visions
fugitives es despullaran de llurs carns i cada home
sorgirà distintament en el seu destí. ^Com seria, doncs,
extrany en els homes sants el clar sentiment de la
germandat, si ells veuen la secreta comunió de les àni-
15
226 LA VIDA AUSTERA
mes despreses de les vestidures contingents com amas-
santse en una sola substància espiritual?
Els homes massa amants de les paraules no entren,
doncs, en el nostre concepte de la santedat, perquè
no estan en possessió de la sabiduria. L'home sant
té obertes totes les finestres del seu esperit, aont hi
arriba directament l'armonia de les esferes, mentres
que is degenerats de l'ànima són com l'emperador
Julià, l'Apostata enamorat dels signes, dels gestes, de
les paraules i de les formes, com si una mena de boi-
ra humanisant els hi envolqués els sentits i l'enteni-
ment.
Hi ha un dipòsit humà de coneixences vives que 'Is
homes sants s'assimilen Íntegrament, fins al punt de
ser ells mateixos una sabiduria animada. Els sistemes
filosofies, les formes llogiques, la tècnica de les arts
ordenen, sistematisen i fructifiquen aquell veritable
tresor de la nostra existència, més també devegades
l'amaguen a les nostres mirades. Pro l'home sant beu
en la font de la sabiduria més pura i el seu pensament
es la flor del pensament humà. Si parlessin les estre-
lles o les montanyes, parlarien com l'home sant ens
parla a nosaltres de dalt estant de la seva diàfana
realitat.
Penseu en la sabiduria de Lleonart exercitantse
casi impensadament en la descoberta de les lleis físi-
ques més extraordinàries, sense encadenament ni sis-
tema, com sí 'n tingués prou per trobar les relacions
mecàniques del món en íixarhi de pas cl seu poderós
LA SANTEDAT HUMANA 227
enteniment. El Descartes, l'Hobbes o l'Spinozza cer-
caren una explicació mecànica del univers, més en
realitat no trobaren altra cosa que la fórmula rao-
nada del ambent sentir. Els homes veritablement
sants, com ara Koppernigk i Galileu, obriren als nos-
tres ulls maravellats els misteris de la terra i del cel,
part d'allà de les esferes fixes de la concepció aristo-
tèlica.
Perxò, no voldria que d'aquestes paraules en sortís
una limitació del concepte de santedat, com si aquesta
fos un atribut de la sabiduria, perquè jo, al contrari,
penso que la veritable sabiduria es una virtut del
home sant. Shakespeare i Mozart no 'ns han desco-
bert cap llei de la Natura i es segur que la santedat de
Goethe no va tenir la seva expressió suprema en la
teoria dels colors. I es que aquella de Koppernigk i
de Galileu es sols una forma de la sabiduria en quant
es manifesta per una clara videncia del món extern,
mentres que en Shakespeare, Mozart i Goethe hi ha
una saviesa profondament humana que 'ns obre les
portes del maravellós coneixement del nostre esperit.
I. després, <iqui 'ns negarà que no es tot ú coneixe-
ment i expressió del coneixement? Hi haurà home
que posi en els seus actes tresors inconscients d'una
immensa sabiduria, talment que no buscarem la san-
tedat en les seves revelacions, sinó en les seves accions.
Oh ! Quin rastre de luxurianta primavera deixen
tot darrera dels seus passos els Alexandres i els Jau-
mes conquistadors!
228 LA VIDA AUSTERA
L'antiga i demoníaca confusió recula davant d'un
esplèndid clar de dia. L'ànima sana i forta resplendeix
per la més noble manifestació de l'existència en la
sobirana racionalitat del home. Enteniment, raó o
sabiduria són paraules que no poden entelar el con-
cepte de la més alta potencia vital, d'aqueixa virtut
maravellosa que refà en la màquina del nostre cervell
el miracle d'una nova creació. Perquè aixís com en
l'alba dels temps la matèria va formarse i ordenarse,
nous móns de representacions divines es fan i es des-
fan a tota hora en el nostre enteniment.
Heus aquí com repugna a l'essencia de la santedat
humana la concepció exceptica de la doctrina Sa'nkhia
professada pels gímnosoíistes de la índia i la suspen-
sió del judici sostinguda per l'escola grega que va de
Pyrró a Sextus de Mitilena. Avui en dia 's diu escèp-
tic al home que encamina M pensament part d'amunt
de tota confessió relligiosa; més el veritable escepti-
cisme, destructor de l'humana santedat, està en aque-
lles paraules de la Karika : — Ni jo soc, ni res que sigui
meu, ni 7 /o existeixen. — Els déu motius que donava
Pyrró per justificar la suspensió del judici l'acondui-
ren al principi de l'impassibilitat de l'ànima, l'atara-
xia, que li feia presentar com exemple digne d'imi-
tació pel savi, un dia que "s trobava embarcat en mitg
de la tempesta, oi porc que menjava tranquilamcnt
en un reco de la nau. Ni aquell pessimisme tras-
cendental de Salomó, que, després de posar en cl co-
neixement de Déu el principi de la sabiduria, noga la
LA SANTEDAT HUMANA 229
substancialitat del coneixement humà, una de tan-
tes vanitats aquí aont no hi ha res nou a sota del Sol,
el trobo prou conjuminable amb la plena santedat
del home.
Com els ulls ens-e serveixen per mirar i les ore-
lles per oir, l'enteniment refà i judica en el nostre
cervell els fenòmens mondials que 's presenten als
nostres sentits. La potencia santament humana del
enteniment està en el judicar i no en el no judicar.
Jo penso i soc, i tot lo meu es per la raó de la meva exis-
tència. El món extern es una realitat indubitable
perquè altrament no trobaria raó a la persistència
dels meus sentits. <^Podrieu imaginar res més inexpli-
cable que després de tantes centes generacions els
homes sentissim, si i món extern no hi fos per mou-
re l'activitat dels nostres sentits?
No pot haverhi santedat en la negació de l'existen-
cia. Davant per davant d'una falsa vanitat de vani-
tats l'home sant ens presenta noblement la realitat de
la seva sabiduria. Com troba la mort en el renuncia-
ment de la carn, veu mort i corrupció en l'ànima
escèptica que plega les ales del enteniment.
Vinguin d'allà ont vinguin les fredes ombres
d'aqueixa falsa sabiduria, no valen lo que les galtes
somrosades d'una noia.
XI
JA som a dalt de la montanya i ara més que mai
ens caldrà no perdre de vista la planuria i cl
mar i extasiarnos amb la pompa rossolanta de la ciu-
tat amada. Guàrdam de pendre mal per aquestes
altures, dolça pàtria gentil, i si per cas l'entenimeíít
sem esgarria en un cel de quimeres, tórnim a la reali-
tat el teu amor, i ómplem els sentits del teus perfums
i dels teus contorns i siluetes que adoro.
No voldria que 's donés una significació simbòlica
an aquestes paraules, per mi ben plenes d'un sentit
real. Quan arribo a les planes més trascendentals
del llibre tinc por de perdrem en el laberints del pen-
sament, i aleshores la meva preparació espiritual,
la meva deixiplina, consisteix en l'evocació de les rea-
litats amades. Avui m'han enamorat les grogues gi-
ncstcrcs que cobrien grans faldes de montanycs i cl
davassall de cases de la clara metròpoli extesa fins a
les blaves aigües del mar.
LA SANTEDAT HUMANA 23!
Aixís, amb l'imaginació plena de tant hermoses
recordances, em poso a parlar confiadament de l'ar-
monia com a condició suprema de la santedat huma-
na. L'home sant té un cos sà i hermós en la força de
la joventut, es senyor del món per la riquesa, triomfa
en l'amor de la dóna i 's corona amb una feconda
paterrfitat, i amb tot això arriba per la bondat a la
plenitut i a l'exuberància del cor i enriqueix la seva
ànima en la font de la sabiduria. Més una qualsevol
d'aquestes virtuts, arribant a un senyoriu sobre les
altres, desfaria i graciós equilibri de totes elles i pri-
varia al home de la primera santedat, per ont venim a
concloure la condició d'una nova virtut activa, poten-
cia moderadora que fa pensar en l'inclinació natural
de les plantes a arrodonir la copa per repartirse ar-
monicament les delícies del aire i del sol.
L'armonia es, doncs, una força directriu suprema
que governa totes les virtuts, les regeix en la seva
creixença i en la seva direcció les encamina, talment
com el pastor que porta en braços el cabridet acabat
de néixer i acondueix les cabres i les ovelles i béns, i
els descomparteix quan tussen, i quan ve la primave-
ra is fa tondre, i a tota hora del dia vigila que 's repar-
teixin dolçament les herbes en el prat, les aigües a la
font, i a la cleda l'espai per peixer i descansar.
Heus aquí per què hem deixat aqueixa virtut de
l'armonia com a coronament de la santedat, de la qual
alhora es la més suprema expressió i la font més vi-
va. Virtut graciosa que neix de lo més intim del
232 LA VIDA AUSTERA
ser bumà, encarnació del ritme que governa la natura
i que "s tradueix en els homes sants per una apariencia
impertorbable que no representa ausencia de movi-
ment espiritual, sinó acordada manifestació de totes
les potencies de la vida.
Es veritat que a dins d'aqueixa apariencia imper-
torbable hi palpiten forces volcàniques, soterranies
mars tempestuoses, pro a flor de l'ànima sols s'hi des-
cobreix un ritme acompassat i majestuós. Perxò 'Is
homes veritablement sants, com ara Plató, Goethe i
Lleonart, sens presenten en una mena de figuració
arquitectònica, tals com un temple grec de gracioses
columnes i de silueta plena de potenta armonia.
Aqueixa virtut suprema del home sant es mani-
festa en el caràcter i en les obres per una ingènua sim-
plicitat. Totes les facultats, totes les potencies vi-
tals d'aquets homes s'encaminen a la clara realisació
del propi destí, com si totes les facultats i les poten-
cies vitals no 'n fessin més que una, plena de gràcia,
beneita entre les altres, forta i placevola i despullada
de tota malícia.
No ha de confondres aquesta simplicitat amb la
freda desolació de les voluntats anorreades per la
renuncia del món i de la carn, com no hem de con-
íondrela amb l'apariencia mistica solcada d'íntimes i
terribles violències. L'home sant es un franc amic de
la Natura, ingenu com ella, fecon com ella, pròdig i
.constant com ella. Més en ell totes Ics forces i totes
I^ veu^ de la vida humana arriben a un punt de coni
LA SANTEDAT HUMANA 233
penetració tal que la seva original aspresa i distin-
ció devenen sotil i transparenta armonia.
La sancia simplicitas de la meva concepció "s tro-
ba realisada en Alexandre, Rafael y Mozart. Ni l'un
ni 'Is altres renunciaren a les delicies del amor, ni avor-
riren la companyia dels demés homes, ni prengueren
aquet món terrenal com una vall de llàgrimes. El
cant de les criatures trobà forma sensible en les llurs
obres, aont el germà Sol i la germaneta Lluna i la
germaneta Aigua i les tremolantes estrelles hi troba-
rien amable i viventa germandat.
La serenitat i la gràcia són companyes, i encara,
parlant més pròpiament, són atributs de la suprema
virtut de l'armonia. Quan usem la paraula serenitat
apliquem al ordre espiritual una idea que ordinària-
ment sorgeix de la contemplació de la Natura. La
serenitat es transparència del cel blau, il•luminat de
dia pel Sol i matisat a la nit de milions d'estrelles; es
ausencia de tota causa de pertorbació, repòs august
de les forces enemigues del home, que mentrestant
somia i gaudeix confiat de les delicies terrenes. Aqueix
sentiment de seguretat interna ens el produeix la
lectura de Goethe, a qui contemplem com el cel blau,
lliure de tota causa de pertorbació, com expressió de
les forces enemigues en repòs que no 'ns amaga i goig
de les delicies terrenes i ens convida a somiar, amb el
seu estre esplèndid com un Sol, i amb l'espurnejar de
les fondàries de la seva ànima.
La gràcia es corn la virtut d'armonia en mo-
234 LA VIDA AUSTERA
viment. prestigi encantador de les ànimes simples
i serenes. La paraula es aquí pesanta i tèrbola
per seguir les sinuositats i sotileses del pensament.
Aquesta virtut d'interna moderació que anomenem ar-
monia disposa 'I ritme impenetrable de les demés vir-
tuts, talment que en l'infinita gradació de formes que
pren el ser d'un estat d'aparent repòs al altre no 's
pertorbi la successió de proporcions acabades i es
realisi en cada una d'elles aquella ingènua simplicitat
que neix d'una íntima compenetració de les forces i
potencies vitals. I aquet moviment es la gràcia, ama-
ble perfum de l'humana santedat que encanta i ena-
mora els sers i els mou a ingenu amor.
La fàcil magnificència del home sant es un dels
espectacles més nobles de la Natura. <[No heu llegit a
l'historia de Mozart com escrigué l'obertura de Don
Joan? Era a la vetlla de l'estrena que encara s'havia
de començar: allí al davant s'estava l'esposa enamo-
rada mentres el dolç Wolígang conjurava magnani-
mament els alegres esperits i prenia d'ells els termes de
la bella concepció. Com el gegant atleta llença amb
geste desprès la barra pesanta que altres homes no
podrien aixecar de terra i no se li combcn els músculs
del seu braç, ni les venes li surten, ni se li torna ver-
mell el coll, sinó que guarda noble dignitat treicnt
el pit enfora, aixís Mozart escriu en el pentagrama,
sense engunia ni esforç, l'espiritual cavalcada de notes
clares i fondes que rajcn suaument d'un cor gentil.
La santedat es prodiga per un do natural de l'ar-
LA SANTEDAT HUMANA 235
monia, perquè si en l'obra de la creació 's disposen
els sers pel compliment del llur destí, es de raó que allí
ont totes les virtuts s'acordin sorgeixi l'acció amb
reial magnificència. Deslliurada l'ànima de les causes
d'anorreament, quan ve i seu temps dóna i seu fruit,
per tant com la planta que si no li priven l'aire, la
terra, l'aigua i el sol floreix i grana, car la vida es la
regla de la Natura, i si moren els sers es per resoldres
en una nova vida més potenta. Lluita de vides es la
mort, tragèdia humana ignorada del món, la qual subs-
tància "s mou eternament en cercles infinits, talment
que som no més nosaltres els que morim i no la nos-
tra carn arrastrada a l'orbita de noves i múltiples
existències.
I ara 'm direu : ,[aont es la llibertat en aquesta doc-
trina? Aqueixa santedat no es una flor de la voluntat
humana, sinó casual i desconsoladora concurrència de
forces que radiquen en el món extern. Heus aquí que
al home sant se li mortl'ultim fill o bé un mal revol de
la fortuna se li enduu la riquesa, o la malaltia li destroçai
semblant, i per més que faci ja no trobarà forces en la
pròpia voluntat per salvar l'excelencia espiritual fins
aleshores assolida. La vostra dolça i desesperanta fa-
talitat sols pot tenir un sentit en la providencia di-
vina.
Pro <3què "n treuriem de fer a cada home centre vo-
luntari del univers? ^Què n'acabarem de representar-
nos com superiors a les forces naturals encara que si-
gui per mediació d'una suprema divinitat? ^Voldríeu
236 LA VIDA AUSTERA
dirme, companys, de què li valdran al home terrenal
les alabances de Déu el dia que '1 glaç torni a cobrir la
terra fins a la linia del ecuador?
Més m'estimo ajudarme de la terra implacable que
resistirme mortalment an ella. No hi ha home que amb
la seva voluntat no pugui millorar el destí que li reserven
les soles forces de la Natura, perquè la seva voluntat
es una altra força de la Natura. Resideix en nosaltres
i mou el nostre obrar una potencia que es conjugació
de la potencia infinita, de la que escampa la vida sobre
la crosta de la terra i mou les masses monstruoses per
les immenses rutes del espai.
Perxò jo respondré an els que aixís em parlen, mos-
trantclshi la magnificència de la creació, la prodiga-
litat de la Natura, que supera en les seves forces per
milions de vegades la més polenta expressió dels anhels
humans, talment que no hi haurà mai ànima tant desvcn-
turada que no pugui arribar per la força del seu propi
voler a un moment més o menos intens i gloriós de tras-
cendental santificació.
En totes les ànimes hi ha un principi actiu de sante-
dat, com a fonament indestructible de l'humannexisten-
cia, i perxò hem de sortir a davant d'una objecció gene-
ral contra la nostra doctrina deduida d'una fragmen-
taria concepció del home genial. L'home de geni. sem
dirà, es un ser privat de bellesa física, pobre, malalt, ne-
gat a la puresa del amor ingenu, minat de perverscs'ln-
tencíons i més aviat original que armonic. La tortura.
rhiitcrismc, l'epilèpsia I fins la vcsania són sintonies
LA SANTEDAT HUMANA 237
d'extraordinària genialitat, aixís com el repòs es una
causa d'estancament ideal, Vataraxia un estat d'egois-
ta embrutiment, la simplicitat fada concepció de l'àni-
ma i l'armonia freda i burgesa estructura del home vul-
gar. Si l'home sant es tal com es diu en aquet llibre,
serà un ser sense genialitat, i en tal cas no 's comprèn
que sel presenti en un tractat de la vida austera com a
més noble representació del llinatge humà.
Davant per davant de la santedat acabem de posar-
hi 'i demonisme, estat poderosissim de l'existència hu-
mana, pro minat per un principi d'anorreament, tal
com el de la contradicció de la Natura. Penseu en la
tràgica existència de Beethoven privat del sentit que
hauria hagut de tenir més perfecte que 'Is demés homes
i condemnat a portar una vida solitària i a esperar amb
alegria l'hora que li arribés la mort '. Cap de les dones
estimades va arribar amb ell a la realisació d'un amor
que restava per sempre imaginari, i amb la salut del cos
i l'hermosura li foren negades les delicies de la paterni-
tat i el benestar de la riquesa. Sembla que en la na-
turalesa d'aquest home, disposada per la concepció de
la més noble existència, hi actués un principi fatal que
l'ensorrava implacablement en les profondes tenebres
d'un infern aont no hi florien la pau, l'armonia ni l'a-
mor. En les més altes manifestacions del demonisme
s'hi troben existències tant extraordinàries com les de
Socras, César, Sant Pau, Beethoven, Schiller i Miquel;
1) Vegis el seu testament d'HeiUgenstadt.
238 LA VIDA AUSTERA
Àngel. Més, per una mena de desequilibri espiritual, en
totes elles hi dominen la complexitat contra la sancta
simplicitas i l'originalitat contra l'armonia. Aixís com
en l'home sant hi podem veure la plena realisació d'una
més noble existència per l'aixecament de les virtuts
ordinàries en l'home comú, en el geni demoniac hi ha
una tràgica discordancia dels principis vitals, talnient
que 'Is uns semblen gaudirse de la ruïna i corrupció dels
altres, d'aont se n'origina com una doble existència feta
de riquesa i misèria, de vilesa i virtut, de bella ordina-
ció i mortal desordre, d'amor i sequedat de sentiments,
d'humana grandesa i secreta vergonya
L'home demoniac arribarà, si voleu, a penetrar les
tenebres dels temps futurs, davallarà a les fondàries
fins aleshores impenetrables de la nostra ànima o re-
mourà amb espantosa energia la germandat humana
cap a la realisació de temeraris ideals; pro en la seva
existència hi ha un virus mortal que porta al anorreament
per la tristesa i el dolor. Quan la vida dels pobles es go-
vernada per aqueixes ànimes extraordinàries camina
cap a una tràgica decadència, per tant que en In gènesi
de la colectiva admiració s'hi troba ja un germe de mort.
Aixís en la tarda de totes les civilisacions, al prcsentarse
les primeres ombres del crepuscol, menlrcs la santedat
va cap a la posta, pujen pel firmament aqueixos astres
que porten en la llur cabellera rutilanta emanacion
d'una vaga i mortal malinconia.
La santedat i el demonismc són cxprcr,oio dr \r\ (jo,',
forces enemigues que lluiten a mort en cl born dc^cubrrt
LA SANTEDAT HUMANA 239
de la Natura humana. L'una treballa pel sosteniment
i perfecció de la vida i obra de conformitat amb les ener-
gies orgàniques de la naturalesa; l'altra es una força
negativa feta d'inercia i gravedat que treballa en la des-
trucció de les formes vives per la disgregació, la corrup-
ció i l'aquietament. Tot lo que hi ha d'amplitut, d'es-
perança i de platxeri en l'home sant es torna en l'home
demoníac encongiment, desengany i dolor. I solament
el triomf insuperable de la santedat ha permès a la suc-
cessió dels tipus humans assolir la reialesa en el domini
terrenal, com portarà als homes futurs al compliment
d'un destí cada dia més noble i generós.
Heus aquí com trobo una consoladora confirmació
de la meva doctrina en l'existència aparentment con-
tradictòria dels elements o condicions primàries de la
santedat en la naturalesa del home comú. No puc
admetre com a raó fonamentalment hostil a la teoria
de la santedat la concurrència en l'home comú de la sa-
nitat corporal, la bellesa física, l'amor de la dóna, la
paternitat i la bondat, perquè la concurrència ordinària
de tals condicions em demostra, al contrari, la santedat
primària de l'especie, la potencia real disposada a fu-
tures perfeccions, dèu profondissima de noves i no con-
cebudes formes reservades a la sabiduria i a l'armonia
espiritual del home.
En l'home sant s'hi troben les virtuts del home
comú, pro superades, perfeccionades i idealisades. Fins
la sabiduria i l'armonia humanes tenen la seva més hu-
mil manifestació en la prudència i en l'ecuanimitat del
^40 LA VIDA AUSTERA
home comú, talment que la santedat es no més excelen*
eia de comunalitat. I, al contrari, en l'home demoniac
arriben a ennoblirse i sublimarse per la seva grandesa
les forces destructores i corruptores que en les capes
baixes de l'humanitat es manifesten per les formes ti-
piques d'insania i de vilesa.
Hem arribat, doncs, confiadament, resoltament i
valerosament, a la conclusió que 'ns presenta la sante-
dat com a ideal de la vida austera. Aquesta es l'agulla
més alta de la meva catedral, la fletxa per mi llen-
çada més amunt en la via estrellada del nostre cel.
En les planes apassionades d'aquet llibre hi heu de
veure, companys, l'audacia generosa de fer més clara
la visió del nostre destí. No hi ha '1 propòsit d'ex-
tendre 'Is coneixements del home per la teòrica defi-
nició de la salut, de l'hermosura i de la joventut cor-
porals, ni de la riquesa, l'amor i la paternitat per la
relació amb els altres sers humans, ni tampoc de la bon-
dat, sabiduria i armonia de l'ànima. En cada plana hi
heu de veure un nou treball de fortificació moral i una
prenda guanyada en el camí de la virtut.
I si per un cas un dia sentíeu deíallirseM vostre cor,
destroçat d'excepticisme i de dolor per les misèries hu-
manes í veníeu a asserenarvos llegint abandonad.iment
le.i digressions d'una ànima que vol creure en la po.s.'ii
bilitat de la seva perfecció í per ella viu i batalla, jo
tindré la vostra alegria retrobada com la millor corona de
llor guany.ída en cl combat de la meva vida.
LLIBRE CUART
LES DELÍCIES DE LA TERRA
16
LA Natura, l'Humanitat i la pròpia existència en
cos i ànima són per l'home inestroncables fonts
de variades i gemades delicies. Es cert que '1 nostre
cor les vol i 's daleix per elles, més aixís com ningú ha
negat el plaer que donen, no essent l'esceptic o '1 mís-
tic, que neguen la realitat de tota mena de plaer, molts
dels savis que han parlat de la vida austera presenta-
ren les delicies de la terra com una corrupta i pestilent
perversió dels nostres sentits, pèrfida vanitat que es
perdició de la nostra ànima.
Nosaltres volem encaminar la nostra vida per les
vies d'una alegra virtut aont tots els homes puguin ar-
ribar pel seu natural i propi esforç. Nosaltres posem
per normes de moral les màximes clares i senzilles que
marquen el nostre destí cap a la santedat desde la nai-
xença fins ala mort. I ara'ns trobem fondament per-
torbats davant de les delicies de la terra i hem d'estu-
diar serenament si cal defugirles contrais nostres anhels
244 LA VIDA AUSTERA
0 si podem confiadament cercaries i fruiries sense que
sen ressenti la nostra virtut.
Aquesta cuestió de les delicies de la terra podria
considerarse com una branca del magne problema ètic
relatiu a la realitat i a la bondat del món. Si '1 món,
el dimoni i la carn són enemics del home, per tant que
treballen contra la seva salvació, o són buida i enga-
nyosa vanitat, també les terrenes delicies seran perfi-
dia i engany dels nostres sentits, sempre hostils a l'es-
piritual perfecció del home.
Pro a nosaltres ens plau, homes mediterranis, sal-
var la nebulositat de l'abstracció per la claredat i plas-
ticitat de les imatges, al qual mètode 'ns inclina l'habit
constant de contemplar la Natura per un espai pur i
transparent; i aixís com preferim parlar de la poma que
del fruit, arribarem a una més fonda penetració de les
relacions morals enraonant de la delicia del vi i del amor
de la dóna que si parléssim abstractament de la reali-
tat i la bondat del món i de la carn. Aixís seguirem
l'exemple dels Socras, dels Aristotils i dels Sèneques,
els grans pares grecs i llatins que per tractar de la sim-
patia escrivien sobre l'amistat i, més que del bé i del
mal, s'estimaven parlar del vici i de la virtut.
La primera delicia ens-e la donen el menjar i el beu-
re. Essent la vida constant renovació, ningú pot es-
tarse de reparar les forces del seu cos per l'assimilació
dels aliments, ni d'amorosir el propi organisme per l'ab-
sorció de líquids. Privarse d'una o altra d'aquestes
funcions fonamentals seria contrariar la voluntat di-
LES delícies de LA TERRA 245
vina, que *ns ha donat la vida, en el qual dogma coinci-
deixen totes les confessions relligioses. La Natura avor-
reix la anihilació, d'aont li ve al home una repugnàn-
cia més forta que la raó contra *! suicídi.
Tot lo que renova o perfecciona '1 nostre ser es una
delicia per nosaltres, i en aquesta regla hi hem de tro-
bar la mida de la virtut en el menjar i el beure, talment
que mentres l'home menja i beu per renovarse i perfec-
cionarse, es dóna un plaer real, i en tot altre cas el seu
goig es vanitat enganyadora de l'imaginació o dels sen-
tits, mistic egoisme o pecat de gola que aparten a l'à-
nima del compliment del seu destí.
Es indubtable, doncs, que hi ha una llei del menjar
i del beure en el just compliment de la qual trobarà sem-
pre l'home una fonda i austera delicia. Llegiu les vides
més temeràries dels ascetes cristians, com ara la d'An-
toni de Cuma, i sempre hi trobareu una pràctica provisió
de la menestra : unes vegades es un frare germà que duu'l
pa al anacoreta, altres es ell mateix el que planta i cava
i rega les verdures en el seu hort, o ens diuen que va
a establirse al peu d'una font d'aigua clara i gemada, o
es un ocell el que li porta per miracle i pa de cada dia.
Lo que no diuen les histories es que '1 pa i l'aigua clara
li donessin, com li donaven, una primordial alegria.
L'home ha celebrat sempre amb convits fraternals
les hores més pures de la seva vida. Menjant i bevent
ha adorat a Déu, i el pa i el vi han pogut ser per molts de
sigles vehiculs sense macula de la divinitat. Un camp
de blat amb el suau onejar de rosses espigues, la vinya
246 LA VIDA AUSTERA
de llargues tories i ufanosos pàmpols aont hi comencen a
verolar els moscats, les garnatxes i picapolles, el remat
de candides i tranquiles ovelles, mares de llet que pas-
turen en l'alta prada, són per nosaltres dolces visions
de pròdigues promeses.
Els pobles han hermosejat en tots els temps la feina
santa del menjar amb els mitus i les imatges de la més
humana poesia. Quan menjo una taronja sucosa, dol-
ça i àcida a l'hora, o porto als meus llavis la copa de vi
ranci, no sols dono gust al paladar i refresco o retor-
no i meu cos, sinó que alegro jovialment la meva àni-
ma com si despertés els variadissims records d'una grà-
cia antiga. El pare segut al cap de taula amb la Ileal
i noble esposa al davant i proveint de menjar i de beu-
re an els seus fills es un bella conjugació d'aquesta força
sobrehumana que escalfa la terra amb la calor del Sol
i la rega prodigament amb la pluja benèfica.
No hem de confondre aquesta delicia del menjar i
del beure amb altres delícies no tant pures, perquè al-
trament diriem lo que no volem dir. Heu fet una llar-
ga caminada sota d'un sol que crema i sentiu una set
trasbalsadora que sega 'Is vostres músculs amb febres
desmai, quan vetaqui que sentiu soroll d'aigua que raja
i U5 trobeu a davant d'una font gemada i crestallina.
Us hi acosteu a beure i regaleu la gola amb la frescor
de l'aigua 1 entoneu el vostre ser corporal amb el retorn
de la casta substància. Doncs, aleshores la vostra de-
licia té un punt de voluptuositat que la ía temible i
dolorosa.
LES delícies de LA TERRA 247
Les delícies del paladar, els plaers del ventre i el cor
que fa '1 vi, no podrien confondres amb el suau platxe-
ri del menjar i del beure sense sortir del nostre pensa-
ment. Nosaltres ens limitem al goig purissim de la
nostra renovació i perfecció corporals, i aquet goig el
sentim més intens i més pulcre com més s'armonisa
amb el fi de la santedat. Els altres plaers i delícies
anomenades no són de per sí veritables plaers i delícies,
sinó sensacions que seran real o enganyosament agra-
dables, segons siguin o no manifestació parcial d'aque-
lla primordial ventura.
La segona delícia de la terra de que ara 'ns plau par-
lar es l'amor del home per la dóna, flor virginal i in-
gènua de la nostra vida, bella i flairosa de per sí, que
no treu la seva santa puresa d'una paternitat volguda,
com la flor de la planta no 's justifica ni es hermosa pel
fruit. En els temps passats de baix prosaisme mate-
rialista sen ha dit amor sexual d'aqueixa complerta
simpatia, més nosaltres en direm senzillament amor,
per dístingirlo de la cega afició sexual que senten les
bèsties, i per ser com es antonomasticament l'amor
per excelencia en la seva més noble i alta manifestació.
Quan el ser humà arriba a la plenitut de la seva
vida, la força que impulsava la seva creixença, sentint
el cèrcol de la pròpia limitació, vol trascendir impe-
tuosament, i mou en aquesta tendència la totalitat del
ser. Més encara que troba en ell mateix una natural
disposició a sortirse de sí, l'hora, la forma i la direcció "s
determinen per la presencia del ser amat, compendi d'hu-
248 LA VIDA AUSTERA
manes perfeccions, finalitat i repòs del trascendental
anhel. I tant complerts són la fuga i el transport que
les persones realment enamorades senten com un es-
vaniment de la gravedat i devenen, en els seus movi-
ments, sotils i lleugeres per una ingènua i alegra tras-
cendencia espiritual.
El goig que troben en la transformació del amor
l'home i la dóna es una delícia terrenal, per tant que
en ella no hi intervé cap força sobrehumana, si bé
podria considerarse ultra-terrena, per tant que is sers
semblen excedirse a sí mateixos al donarsela. La de-
lícia de la paternitat es inferior an ella, perquè sempre 's
manifesta com exterior al ser que no trascendeix de
sí per a gojarla. I si la paternitat sens presenta més
santificada que l'amor, no 's deu a una raó intrínseca
d'una o altra, sinó a la simplicitat del sentiment pater-
nal, que no pot trasmudarse i pervertírse, mentres que
l'amor s'acompanya de manifestacions i sensacions
externes que al reproduirse per sí soles cambíen la san-
tedat per impura malícia.
La delícia terrena del amor coincideix amb una
sensació física dels orguens sexuals que es igualment
agradable pels homes i les dones com per les bèsties.
Més aquct goig sensual no pot confondres amb l'amor,
al que sempre acompanya, sí bé mai per sí sol el supo-
sa. L'home podrà artííiciosament provocar aquet goig
per un esforç imaginari, i perxò *! seu ser no haurà de
trasccndir, més al contrari restarà en una concentra-
ció bestialment egoista i l'idealisme del ser amat es
LES delícies de LA TERRA 249
cambiarà aleshores per l'insana forma concupiscent con-
vertida en objecte de luxúria.
L'amor no té altra justificació que l'amor. L'unió
per la paternitat, aixís com l'unió per l'interès o l'unió
pel vici, no tenen res que veure amb el veritable amor,
delicia de la terra, de que són freda ficció i trista vani-
tat. Com l'idolatria representa l'adoració d'un Ser
Suprem sostituida per l'adoració del idol, que n'es
baixa i material representació, les unions sexuals, per
més que 's justifiquin externament amb el matrimoni,
no són altra cosa que una idolatria del amor.
Definida aixís aquesta delicia de la terra, no més
em cal notar que tots els sers humans poden natural-
ment assoliria. Aixís no haurà de confondres l'ingenu
amor amb l'extraordinari transport de les ànimes con-
trariades que arriben a una heroica manifestació dels
sentiments humans. L'amor es delicia quieta i re-
posada, efusió silenciosa que vibra ordinàriament en
el cor del home, excelencia d'aqueixa llei de simpatia
que governa is sers i manté l'unitat de la creació. L'au-
sencia d'amor es lo excepcional, i el fracàs del amor es
la més tràgica malaventura del home. ,iQui es que no
plorarà com jo al llegir els desgraciats amors del po-
bre Werther, o al recordar l'ànima del gran Beethoven,
sepultada en tenebres pel fatal rompiment amb els sers
amats?
La riquesa es una font de terrenes delícies en quant
representa un domini del home sobre les coses. La
concepció de la riquesa es afirmació d'un senyoriu del
250 LA VIDA AUSTERA
home que exigeix una forta personalitat i una solidesa
moral pròpia de les més altes formes de civilisació hu-
mana. No obstant, convé aclarir desde ara que•ns
referim a un domini material de coses existents en el
món extern, per no caure en la fosca divagació d'un
abstracte sentit de la paraula que l'extén a la posses-
sió de béns espirituals.
Es ric el que té a la seva lliure disposició terres que
li donen fruits, cavalls de força i de muntar, cabres i
ovelles i vaques que li porten llet, xais i moltons que
li asseguren la provisió de viandes, ampla i confortable
casa aont hi pugui menar una vida generosa, i tota llei
de coses que en la societat humana són representacions
de vàlua i potencia material. La lliure disposició d'a-
questes coses es l'objecte real de la riquesa considerada
per nosaltres com una de les primeres delicies terrenals.
L'idea de riquesa enclou a més a més un sentit de
domini, o sigui la potestat activa del senyor. No n'hi
ha prou, per ser ric, de posseir gran nombre de béns ma-
terials, més cal sentirse a tota hora senyor dels propis
béns. Aixis, doncs, serà ric l'home senyor de les rique-
ses que, no apartantse de la via del seu destí, disposa
d'elles amb lliure voluntat en el servei de la pròpia per-
fecció. D'aquí sen dedueix clarament que hi ha dos
menes de pobres possessors de béns materials : l'home
dominat per l'avaricia, per tant que no disposa lliure-
ment de les coses posseides, i l'home que devé victima
d'elles, per tant que no hi ha senyoriu er. la pèrdua
ocasional de la virtut.
LES delícies de LA TERRA 251
Aclarim, doncs, el concepte, de la riquesa com a de-
lícia terrenal, insistint en que 's tracta del domini so-
bre les coses per disposaries amb lliure imperi en la
realisació del únic fi substancial del home que troba *!
complement del propi destí en l'assoliment de la més
perfecta santedat. Cualsevulga que sigui la cantitat
de coses anomenades riqueses posseides per un home,
sols serà ric en la mida que disposí amb semblant do-
mini de les coses que realment posseeix, d'aont sen treu
que la riquesa es un do comú, per tant que no hi ha home
privat absolutament de béns materials, i que no es pro-
porcional al nombre i cantitat d'aquets, més a la força
del propi imperi.
Heus aquí com es que la riquesa suposa una forta
personalitat i una solidesa moral pròpia de les més al-
tes civilisacions, i d'això 'n deduirem que en la mida
de la riquesa hi intervenen un element individual i
un altre colectiu. L'home sà i virtuós que fortifica la
voluntat en una vida austera i troba en la interiori-
tat del propi ser els principals motius de les seves
accions, talment que 's governa per una potestat que
resideix en la seva ànima, es lliure senyor dels béns ma-
terials que posseeix, i en les seves mans, com en les del
rei Mides, totes les coses del món es tornen riquesa.
Més per igual personalitat seran més rics els homes
com més alta sigui la civilisació a que pertanyin, i ai-
xís com el selvatge no més pot ser senyor dels fruits
de cada dia, l'home d'avui ho es de la terra i de tots els
sers que hi demoren, i el de temps a venir ho serà dels
252 LA VIDA AUSTERA
núvols i del llamp, i qui sab si del Sol i de les estrelles.
Aquestes delícies fonamentals que hem considerat
en lo possible per sí mateixes sense analisar la natu-
ralesa del plaer que donen, són les branques mestres
del arbre terrenal de la nostra ventura. Les delicies
mouen en nosaltres delitoses ànsies i són mòbil immediat
de les nostres accions; més, per dominar en la seva subs-
tància l'element real, no foren preses com a fi del home
ni per l'escola dels epicurians. Cualsevulga que sigui la
nostra posició respecte a les delicies, serà, doncs, con-
venient no confondreles amb el plaer que es relació subs-
tancialment espiritual i accident tant propi i exclusiu
de l'ànima humana que desde Aristipus de Cirena foren
molts a considerarlo com a terme i raó de tota filosofia.
Pro, sense apartar les nostres mirades d'aquest ar-
bre terrenal de les delicies, acabarem la seva descrip-
ció resseguint, per dirho aixís, altres branques més ten-
dres abrigades de fulles pomposes, fins arribar a la gè-
mola i arrodonir la copa.
Aixís de la branca mestra que hem anomenada, per
la delicia del menjar i del beure, delícia de renovació i per-
fecció corporals, en neixen d'altres que troben aixís ma-
teix la seva raó en la tonicitat i el sosteniment del nostre
COS. Delicia del home es el bany que manté fresca i pura
la transpiració de la nostra pell i entona l'organisme amb
la casta frescor de l'aigua. En les velles histories bi-
blíqucs 1 en els dies més clars de la civilisació helenica
l'home 's banya i unta d'olis perfumats cl seu cos per
un sentiment de noble i ingènua simpatia.
LES delícies de LA TERRA 253
Sempre li ha plagut naturalment al home *! bell exer-
cici de la força muscular, que 'ns manté disposats a la
llibertat dels nostres moviments, com cuida la Natura,
per obra del vent, de cimbrejar les plantes, que no te-
nen voluntat ni llibertat pròpies per cuidar llur gracio-
sa agilitat. I en aquesta delectació dels sports, sana
i vigorisant en les civilisacions d'alta cultura, hi posa
l'home, quan arriba a la més noble ecuanimitat, tota la
gentilesa d'una representació ultracuidanta de la vida.
Delicia de la terra es la salut del cos, estat amable
que sostrau al home al desamor de sí mateix i mou en
el cor alegra i fortificadora confiança. El que posseeix
una còrpora sana no té l'ànima tant present a les bai-
xes funcions del propi organisme i pot encaminar l'ac-
tivitat dels seus sentits cap a una orientació altruista
i generosa de que n'heu gran cordialitat la relació amb
els demés sers humans i suau delectació la pròpia exis-
tència La salut no exclou necessàriament l'accident
de la mort, més significa una armonica funció dels or-
guens vitals fins a l'hora beneita i dolça del darrer sos-
pir.
La branca de les delícies d'amor, trascendent ex-
celencia del esperit humà que governa 'Is sentits i tras-
balsa apassionadament l'ànima nostra, garrona d'al-
tres tendres delícies ideals que poden contarse entre les
•més pures, perquè, si bé solen entrarnos pels sentits,
mouen els anhels més nobles i delicats. No vol dir que
les altres delícies neixin del amor, sinó que, de l'huma-
na font d'ont totes elles flueixen, dóna l'amor el doll més
254 LA VIDA AUSTERA
ample i poderós. Les arts de l'arquitectura, de l'esculp-
tura i de la pintura són delicia dels nostres ulls que 's
delecten amb la varietat i armonia dels colors, amb la
bella ordenació de les linies i amb l'ondulanta gràcia
del cos humà. Davant del Babtisteri de Pisa o de la
Gioconda del Vinci o de la Venus de Praxitel ens entra
pels ulls un dolç somiar, com un repòs august i para-
disíac que 'ns ve de la conformitat entre les coses con-
templades i els arquetipus que formen el suprem anhel
del nostre esperit.
La musica i el cant foren de tots temps la més sotil
delicia que li entrà al home pels sentits representada
en la clàssica llegenda del heroe Orfeu, en les lloances
de David i en els mistics amors de Salomó. Més en els
darrers segles la musica ha devingut com sobrehumana
delectació, amb tal riquesa i feconditat de formes per
expressar les modalitats més inefables de l'ànima que
ha pogut ser considerada per Schopenhauer com la re-
velació més ingènua de la Voluntat del món. — No hi
ha joia més pura — diu Beethoven — que la de trans-
portarse al cel del art. La musica es una revelació
més alta que la sabiduria i no hi ha res més noble que
acostarse a la divinitat més que *!s altres homes i d'alli
estant extcndre Is raigs d'aquesta divinitat sobre la
raça humana. —
I ,jquè direm d'aqueixa delícia terrena del parlar
1 del conceblr en paraules que 'ns entra pels sentits i
ens millora í fortifica l'ànima talment que per l'histo-
ria de les llengües podríem segi?lr l'historia de la cul-
LES delícies de LA TERRA 255
tura humana? La parla es com un do del Prometeu,
el foc renovador del cel portat a la terra per eterna de-
lícia dels homes. La parla 'ns descobreix els tresors
immortals de la poesia i de la ciència i es bella conduc-
tora de l'amistat i del amor. Sentir un home com parla
es la més extraordinària maravella del món i es el llen-
guatge humà l'ordenació més bella de tota aquesta
immensitat per ont roden en perfecta armonia milions
de planetes i d'estrelles.
La branca de terrenals delícies d'ont ve i domini de
la riquesa 'ns dóna aixís mateix altres motius d'huma-
na ventura que troben la seva causa en les coses i en
les persones del món. La familia li porta al home la
plàcida delectació en els fills i li fa sentir els dolços be-
neficis d'una vida austera. Beneit aquell que té una
llar per soplujarse quan el llamp afligeix implacable-
ment la terra. Beneit aquell que pot trobar en els
fills i en la Ileal esposa un cast refugi aont arredossar
eL seu cor quan li arriba l'hora de les amargues llàgri-
mes i dels tristos sospirs. Beneit aquell que al despe-
dirse del món veu entorn del seu llit les cares ami-
gues dels sers amats que amb ell vivien en el tranquil
cenacle aont hi subsistirà com una santa memòria.
Les delícies de l'amistat són plenes de gràcia de per
sí. Els filosops pobrament utilitaris han pogut ex-
plicar l'amor per la paternitat, i l'afecció patriòtica
per l'ambició d'honors i vanagloria. Mes, no trobant
l'utilitat d'aquesta delícia, l'han negada com Teodor
Ateu, que no la reconeixia' ni en els ignorants ni en els sa-
256 LA VIDA AUSTERA
vis : en els primers perquè, tret el profit, s'acaba a l'ho-
ra l'amistat, i en els segons perquè, trobant en sí lo
que is hi cal, no han de menester amics. Més ens
agrada Ciceró quan diu tant belles paraules de l'amis-
tat. L'amor a la pàtria, les gràcies que rebem dels al-
tres homes i la franca amistat no han de confondres
mai amb la corrupta vanagloria ni amb la baixa ambi-
ció de poder ni amb la freda i egoista utilitat. Totes
elles són pures expressions desinteressades o dolces
de per sí del gran anhel de simpatia que crema a dins
del nostre cor.
Arrodonim ara la copa del arbre de delícies terrenes
parlant de la delectació que "ns dóna la contemplació
de la Natura. A davant meu s'extén, mentres escric,
la velluda carcassa d'una serra abrigada de pins, i a
l'altra banda 'm barren l'horitzó les blaves montanyes
del Montseny sota d'un cel purissim. D'aquí una es-
tona s'anirà fonent la malinconica claror del crepus-
col i en la volta infinita hi sorgiran una per una les es-
trelles ordenades per escuadrons simbòlics, disperses
i tranquiles com dòcil ramadà aconduida per invisi-
ble i fatal pastor.
I encara d'aquí no veig el mar amb l'etern palpi-
tar de les 5Qwt^ ones, amb els farbalans d'escuma que
extén sobre la platja i l'airós ruixim que llença cap
amunt al batre les esquerpes roques. Nosaltres els lla-
tins devem a la contemplació de la Natura la nostra vi-
vidora virtut I la clara bondat de la nostra ànima. Un
bosc de mares oliveres i el sotil i variadissim cant dels
LES delícies de LA TERRA 257
ocells, la majestuosa sortida del Sol sobre les aigües
del mar, un dematí de primavera en el camp, o bé la
pluja enternidora caient sobre la terra morta de set són
deiicia dels nostres sentits que 'ns dóna pau i fortalesa.
Aquestes són les delícies terrenals que anem a veure
si podem fruir sense que sen ressenti la virtut. Delí-
cies del menjar i del beure, delícies del amor i de la ri-
quesa que formen les branques mestres del arbre, la qual
copa 's completa amb les delícies de la salut, del bany
i dels sports, de les ciències i de les arts, de la família,
de l'amistat i de la contemplació de la Natura. Amb
l'ànima fondament pertorbada per l'implacable condem-
nació de les delícies terrenes tornarem, com sempre, a
la rectitut del nostre cor per saber si la fruita d'aquest
arbre 'ns farà perdre "1 paradís d'una vida austera.
Hem separat la delícia que es renovació, perfecció,
afirmació o impetuosa trascendencia del nostre ser, de
l'impura malícia que cerca la vana joia dels sentits en
la delitosa fruició que no té en compte l'unitat ni la
finalitat de la nostra existència. I ara volem saber si *!
goig de tant selectes delectacions ens allunya del nos-
tre camí de santedat, perquè sentim un dolç anhel i
voldríem portar als llavis la fruita saborosa i convertir
el món en un hort de delícies.
^ Vols venir amb mi, ànima generosa, pertorbada per
les tenebres del pecat? Anirem per la terra aont hi flo-
reixen els tarongers i aont hi alenen les aures fresques
del mar, í, tot caminant, parlarem amablement dels
mòbils immediats de la nostra vida.
17
II
ELS homes estudiaren en tots els temps la cuestió
de la felicitat humana i en el seu estudi arriba-
ren a molt varies conclusions relatives al goig i a la
voluntària privació de les delicies. De les diferentes
edats de la nostra civilisació algunes vegeren l'imperi
de les delectacions terrenes i altres marcaren el pre-
domini d'un espiritual renunciament. I perxò con-
vindrà que recordem les opinions més radicalment con-
tradictòries, no per historiar la civilisació en punt a
aquets mòbils de la conducta humana, sinó per resse-
guir a la llum de tant variats criteris les sinuositats
del nostre pensament.
Quan Socras conversava en l'Agora d'Atenes
sobre 1 coneixement empiric del home i de la Natura
i feia de la Moral humana l'éix central de tota filosofia.
posant com a socul de la ciència 'I coneixement de si
mateix i com a bé suprem la conformitat I semblança
amb Déu, es presentà a escoltarlo en les stvez lliçons
LES delícies de LA TERRA 259
un tal Aristipus de Cirena, que, per conciliar les en-
senyances del Mestre amb el seu delicat amor per les
delícies terrenes, resolgué explicar en una ciència de
la felicitat com arribaria l'home a la realisació del seu
fi en la delectació corporal. El savi no viu sempre en
el plaer ni l'ignorant en el dolor, pro passen en tal estat
la part més gran del temps: paraules d'Aristipus per
ont es veu que inclinava l'ignorància cap al dolor i
trobava una font de plaer en la sabiduria.
La delectació era per la secta cirenaica un movi-
ment suau comunicat als sentits. El dolor no era l'au-
sencia de plaer, sinó un moviment aspre, d'ont resulta
que per ells les dugués passions eren moviment i no
podia haverhi tal en la privació del plaer o del dolor,
sinó un estat semblant al del home que dorm. I en-
cara que posaren per fi del home la delectació, no
confonien aquet fi amb la vida feliç, perquè '1 fi era per
ells una delectació particular i la vida feliç una suma
de delectacions particulars passades i futures.
L'home deu cercar, doncs, la delicia per la delec-
tació encara que aquesta sigui produida per l'acte
impur, perquè mentres delecti l'acció impura, serà
bona per ser bona tota delectació. Aixís Aristipus
destruïa la font suprema del veritable plaer, en tant
que desfeia l'unitat de l'existència humana, fóra de
la qual unitat el goig es cosa vana i sense sentit. L'ac-
ció impura es destrucció de la meva unitat moral,
mentres que la veritable delicia es afirmació i forti-
ficació i perfecció del meu ser, d'ont dedueixo clara-
260 LA VIDA AUSTERA
ment que l'acció impura 'm dóna un dolor permanent
per una delectació fugitiva, i la veritable delicia 'm
delecta sense temença ni presencia de dolor. Heus
aquí per ont la secta d'Aristipus, creient posar per fi
del home la delectació, cegava la dèu més fonda de la de-
lícia humana.
Un home delicat i elegant, com ara Aristipus, no
podia demorar espiritualment en la baixesa, sense
conservar una distinció que, unida a la falta de sintesi
i elevació moral, marcava l'aspecte dominant del seu
caràcter. Era essencialment un conservador que ama-
va "Is beneficis de la civilisació pagana i 's batia contra
e!s primers renunciadors de la decadència grega. En
la fúria de l'argumentar s'excedia en la defensa dels
plaers combatuts, i aixís fou com, havent definit
bella i sotilment la delectació, es perdia per la falta
d'ideal en la materialista deducció dels corolaris.
L'elegant distinció del seu esperit i el llevat de les
lliçons de Socras es troben en la seva afirmació de la
llibertat del savi per damunt de la voluptuositat plat-
xeriosa. El savi no enveja a ningú ni coneix els
anhels dcsordenats ni les supersticions, perquè unes i
altres vénen de la vanagloria. Algú li preguntava
com havia mort Socras. i ell responia : — Com jo desit-
jo morir. — A un que li retreia l'haver anat a casa d'una
merctriu, li contestà Aristipus: - No està -1 mal en |
entrarhi, sinó en no podcrne sortir. -- La seva resistèn-
cia a condemnar sistemàticament cl món I el domini de
la seva voluntat enfront de tota mena de delícies són
LES DELICIES DE LA TERRA 261
els tresors d'aquell esperit aristòcrata i delicat, ingè-
nua flor de la primera decadència helena.
Aixís es que no podem acceptar la seva concepció
de les delícies terrenals. Per ell els plaers del cos eren
superiors als de l'ànima; es delia per la riquesa, en
quant era productora de platxeris, i es feia amics per
treure profit de l'amistat. Desconeixia *! veritable
amor, i les histories anecdòtiques de la seva vida
estan plenes d'enginyoses respostes per llegitimar el
seu tracte amb les meretrius. A una d'aquestes do-
nes que 's pretenia prenyada d'ell li contestava: —
Tant sabs tu això com l'espina que t'ha picat passant
pel garrigal. — I a un que l'acusava de que exposés
un fill com si no l'hagués engendrat, li responia: — Tam-
bé neixen de nosaltres els polls i ens els trèiem tant
com podem.
<^Com lligaríem la nostra concepció de la vida
austera, la nostra creencia en el destí del home per la
realisació de la més alta santedat amb aquesta baixa
descripció de les delícies i amb l'anorreament de la
nostra unitat moral? Nosaltres, que veiem la pesti-
lència de la mort en la pèrdua de la dignitat humana,
^com passaríem per la baixesa del cortesà de Dionís,
que 's deixava escupir a la cara, per la raó de que si -Is
pescadors es mullen per pescar un pegell, més podia
rebre la saliva ell, que pescava una balena?
Era pel temps que la moral de Socras i Plató no
corresponia ja a la decadència espiritual de Grècia i
anava a descom.pondres en dos orientacions oposades,
262 LA VIDA AUSTERA
que si de primer es manifestaren per principis unila-
terals amb tota la força d'una plena civilisació, anaren
afinantse i completantse talment que de filosofia de la
conducta passaren a constituir dos sistemes generals
del coneixement humà. La moral d'Aristipus, amb
la seva defensa de les delícies de la terra, s'oposava amb
tota la seva secta de cirenaics a la moral d'Antistens
amb la seva colla de cinics. La més clara situació de
les dos escoles la trobo en aquella curta disputa d'A-
ristipus i Diogens al trobarse, mentres aquet nete-
java unes herbes per menjarseles: — Veus? — li deia
el cinic. — Si haguessis apresa amanirte aquets menjars,
no aniries darrera dels tirans. — I Aristipus li respon-
gué: — I si tu sabessis tractar la gent no estaries ne-
tejant herbes. —
De les dos sectes que per tant diferents istils ofe-
nien la dignitat humana n'havien de sortir les dos
escoles que, sense abandonar el domini de la felicitat
com a objecte suprem de la filosofia, anaven a partir
l'unitat del pensament helenic i a disputarse l'imperi
del món antic. Aixís com de la secta cirenaica 'n van
sortir les idees d'Epicur, d'aquell gimnàs de Cinosar-
ga aont filosofava Antistens en van sortir les teories
de Zenó i dels seus estoics. Per una i altra banda la
Grècia imperial tractava d'ascendir en la maduresa
del seu esperit a una tendència integralment huma-
na, ajuntant sistemàticament tots els coneixements
d'aquella civilisació; pro la clenxa que separava '1
pensament d'una i altra escola impossibilitava que
LES DELÍCIES DE LA TERRA 263
arribessin entre totes dugués a l'idea armonica de la
santedat, i cada dia s'allunyaven més l'una de l'altra
tot mirantse de lluny i destroçantse en xorca i mal-
aventurada disputa.
Doncs ara aquí parlarem, si 'us plau, de com pen-
saren els epicuris i els estoics respecte a les delícies
terrenals, i si per cas alguna vegada entrem més endins
en la discussió de les doctrines, serà no més per des-
calçarne les arrels relatives al arbre paradisíac de
l'humana delectació.
Timocras deia d'Epicur que perbocava dos cops
cada dia per l'excés de la seva disbauxa, i Diotim
l'estoic mirava de ferli mal i de bescantarlo publicant,
en nom d'Epicur, cincuanta cartes escandaloses, ben
certament apòcrifes. Altres suposen que entre ell
i Metrodor peixien varies meretrius, i li lleven que
cada dia gastava una mina per menjar, com li retreu-
en que era flac de cos i que malparlava dels demés
savis.
Més, segurament, Epicur, que tractava de justi-
ficar idealment els principis més substancials d'Aris-
tipus i que 'Is fonamentava en un sistema general del
món, devia ajudarse en la defensa de la doctrina, arro-
donida a cada pas per escapades eclèctiques, amb la
moderació i austeritat de la conducta. Els enemics
prou l'acusaven d'allò que, segons ells, es deduïa de
la seva moral, més Epicur s'esforça en les seves car-
tes per fer a saber que 'n tenia prou per mantenirse amb
aigua i pa d'ordi, i arriba a demanar que li enviin for-
264 LA VIDA AUSTERA
matge citidrià, dient que *1 vol per ferne festa quan li
plagui. Diocles diu que ell i els seus deixebles men-
javen viandes pobres i senzilles i que no bevien més
d'una cot/la, no arriba a un petricó, de vi petit. I en
les seves obres no "s cansa Epicur d'enraonar de la vir-
tut, de l'honestitat i de la justicia, que tant es retreien
contra 'Is filosops de la secta cirenaica.
Al fernos la descripció moral del savi 'ns va donar
Epicur el seu criteri respecte a les delícies terrenals,
i en aquest ordre pràctic del pensament es aont s'hi
veu més el seu temperament eclèctic. El savi realment
epicurià, per més que pensi casi com un cirenaic, obra-
rà casi com un estoic. El seu principi de la llibertat
cedirà a davant de la potencia de les coses, i en comp-
tes de disposaries amb lliure imperi al compliment del
propi destí, procurarà distreures d'elles per no serne
vençut. Diu Epicur que *! savi («apilarà béns sense
afany, assegurarà '1 pervenir sense avaricia i 's dispo-
sarà a rebatre bravament les escomeses de la fortuna».
I en les màximes recullides per Laerci dogmatisa que
«les riqueses naturals tenen mida i són fàcils de proveir.
mentres que les riqueses vanes fugen de nosaltres com
l'infinit. La fortuna del savi es reduida. pro si no es
gran per la riquesa 'u es per la superioritat del espe-
rit i l'excelcncia dels seus consells, perquè les coses grans
i principals les ordena i les disposa sempre la raó». ^No
trobeu aquí una limitació d'aquesta delícia terrenal, no
deduida del dominí humà. sinó de la por del venciment?
Alxls com per nosaltres el límit I el dominí de la rique-
LES DEL•ICIES DE LA TERRA 265
sa depenen de dos elements, un individual i l'altre col-
lectiu, basats sobre "1 lliure imperi del home, Epicur
redueix en lo possible aquesta delicia a fi de no pertor-
bar amb desmesurats anhels la tranquilitat de l'àni-
ma.
<(Els aliments fàcils i senzills, diu, són tant saboro-
sos com els més cars i complicats, tant aviat com s'es-
borra '1 dolor de la fam. El pa d'ordi i l'aigua donen
blana delectació al que per un temps sen veia privat.
Es bo per la salut acostumarse als menjars senzills, i
això fa al home cuidadós en la pràctica de les obliga-
cions de la vida i el disposa per anar alguna que altra
vegada als esplèndids convits i li dóna esperit per resis-
tir els revols de la fortuna.» Heus aquí una clara
limitació en les delicies del menjar i del beure que
marca una orientació cap a les tendències estoiques.
Ja no som a la delicia del menjar pel plaer que dóna,
i en comptes de la mida treta de la renovació i perfec-
ció corporals es cerca la justificació del plaer en la més
gran tranquilitat de l'ànima. Perquè l'acostumarse
a les viandes cares pertorba Vataraxia amb els dolors
de la privació.
«El savi epicurià serà insensible a les fiblades del
amor. Els plaers d'aquesta passió no són mai útils:
al contrari, feliç aquell a qui no deixen mal record!
Es podrà casar o tenir fills pel consol de veures renéi-
xer en la descendència, pro hi han circumstancies en
la vida que '1 poden distreure del casament o ferli avor-
rir.» Aqueix concepte baix i sexual del amor, propri
266 LA VIDA AUSTERA
d'una societat pervertida, no•s diferencia substancial-
ment del que tindran els mistics, i Pau de Tarse, en la
seva Epístola als Romans, aconsellarà al neòfit una re-
gla de conducta semblant pel que toca al amor.
Per altra part, el savi d'Epicur amarà '1 camp, par-
larà amb justesa de la poesia i de la musica, no cerca-
rà l'honor de les estàtues en la plaça pública, no inter-
vindrà en el govern de la Republicà ni aspirarà a la
tirania, disfrutarà en els espectacles públics i 's procu-
rarà l'amistat pel profit que dóna, com es conreua la
terra per recullirne '1 fruit. Una màxima d'Epicur
diu que de totes les coses que la sabiduria 'ns dóna per
viure feliçment, la més preciosa es l'amistat, que fins
en la privació 'ns manté l'ànima inalterable. Ell, que
està segur de que no hi ha de sòlid en la vida res com
l'amistat, coneix l'art de fortificar el seu esperit contra
la por de la durada o de l'eternitat del dolor.
Aquesta descripció del savi es una de les formes d'ex-
posició utilisades per la filosofia d'aquell temps, no com
a definició de santedat posada per ideal del home, sinó
com a compendi vivent de la doctrina, anomenat per
altres l'home just. Sobre d'aquesta síntesi, en que sem-
pre s'hi feia la part a l'imperfecció humana, hi havia
la concepció teòrica deduida d'un sistema general de
filosofia.
Epicur encara diu, com Aristipus, que M fi del home
es la delectació, més ja no defineix aquesta per un suau
moviment comunicat als sentits, ni 1 dolor per un mo-
viment aspre, separats l'un de l'altrc per estats indife-
LES delícies de LA TERRA 267
rents al dolor i al plaer en que l'home resta com aquell
que dorm. Epicur no defineix de per sí lo que es la
delectació, sinó que la presenta com a fruició del home
en la vida feliç, i amb això es inferior a Aristipus, que
donava del plaer una idea verament sustantiva i psi-
cològica. Per aquesta sortida formal i dialèctica res-
titueix al home l'unitat de la seva existència, ben dife-
rent de l'unitat moral.
El plaer i -1 dolor no són ja de per sí fi i criteri su-
prem de felicitat, i Epicur no s'està de dir que «tota de-
lectació es un bé, per tant que té com. a companya la
Natura, i que tot dolor es un mal, pro que no s'ha d'e-
legir tot plaer ni s'han de defugir tots els dolors»). Ne-
cessitem una norma que *ns determini clarament els
casos d'elecció i fuga per l'assoliment de la vida feliç,
car ell mateix ens diu que «convé tenir en l'enteniment
un principi de tota evidencia per comprovació dels nos-
tres judicis, perquè altrament tot restarà ple de con-
fusió i de turbulència».
«Lo que 'ns encisa més en el plaer, ens diu, no es altra
cosa que l'ausencia de dolor : per tot aont es troba no hi
ha mal ni tristesa.» Pro això no 'ns diu quins són els
plaers i els dolors que hem de cercar o de defugir, i això
que Epicur no 'ns deixa dubte respecte a la necessitat
de l'elecció o fuga. «Aixís es, explica, que quan diem
que i plaer es el fi, no parlem dels plaers dels luxu-
riosos i corromputs, sinó que juntem l'ausencia de
sofriment corporal amb la tranquilitat de l'ànima. La
vida feliç no la donen els convits ni l'ús de les dones i
268 LA VIDA AUSTERA
adolescents, ni la gustació dels peixos i altres viandes
servides en la taula esplèndida, sinó l'auster raonar que
cerca justannent les causes d'elecció i fuga de les coses
i llença fóra de sí is prejudicis que són ordinària per-
torbació de l'ànima.*
Ni la sola concepció del plaer, ni tampoc la de la
vida feliç, explicarien per sí soles com s'havia arribat
a la tria feta per Epicur, d'ont resulta que si de cas el
fi podrà ser una mena de plaer determinat per la con-
currència d'una condició, com es la norma de la salut
del cos i de la tranquilitat de l'ànima. La vida feliç
que posa Epicur per fi del home no serà aixís la més
alta suma de tota mena de plaers que no són considerats
iguals entre sí, sinó la més constant successió del plaer
que donen la salut del cos i Vataraxia com expressió de
la tranquilitat de l'ànima.
Aixís declinava cap a la posta M món antic amb la
seva civilisació fastuosa, morta sota "1 pes de les deli-
cies, per destrucció de l'unitat moral del home. El
darrer esforç contra la condemnació de la Natura, es-
trepitosament predicada pels estoics, el realisà heroi-
cament aquest Epicur que ja portava la ferida al cor.
EI determinisme estoic i la llibertat cristiana 's troba-
ran aviat en el camí del renunciament, el primer per
conservar al home indiferent a la fatalitat del món i
la segona per salvarli l'ànima de la perfidiosa tempta-
ció de la carn. Sobre M món i la carn planaran les te-
nebres Impenetrables del esperit humà fins que les noves
albes del Renaixement ens tornin a descobrir la blana
LES DELÍCIES DE LA TERRA 269
delectació que 'ris ve de la Natura i aquell sentit hele-
nic de la gràcia en que s'hi armonisen la còrpora i l'es-
perit del home
Es veritat que, una vegada "1 temperament eclèc-
tic del mestre no va actuar sobre is deixebles, aquets
accentuaren la seva oposició contra l'escola estoica,
devenint el centre de la resistència pagana. Pro que-
dava en la linia primordial de la doctrina un principi
mortal de claudicació. Si la salut del cos i la tranquili-
tat de l'ànima són criteris de plaer, es que són superiors
al plaer, i, essent criteri de la vida feliç, són superiors
a la vida feliç, i, per tant, deuen ser considerats com
a veritables fins del home mentres no hi hagi criteri
superior an ells per medirlos i judicarlos. Aixís podrà
ser, com diu Epicur, el plaer principi i fi del viure feliç,
pro ja no serà i primer i consubstancial bé d'ont neixen
tota causa d'elecció i fuga.
Com més endins entrem en la doctrina, més clara
veiem la tendència a claudicar. Moltes vegades fins
la salut del cos hi es sacrificada an aquesta idea del re-
pòs espiritual, estat en que l'atzar, o força de declinació
dels àtoms que constitueixen la naturalesa exterior,
no pertorba la nostra llibertat, filla d'aqueixa matei-
xa força de declinació considerada en els àtoms pro-
pis. I aqueixa concepció de la vida feliç, apreciada
segons el criteri suprem de la tranquilitat de l'ànima,
trascendeix tant profondament en la consideració de
les delícies terrenes que, si Aristipus havia de tenir-
les per instrument indispensable del fi del home, Epi-
270 LA VIDA AUSTERA
cur es veia obligat a limitaries totes, com si al objec-
te de la vida feliç fos més útil la limitació que la pos-
sessió.
Tot el sistema d'Epicur gravitarà sobre aquet pern
renunciador basat en la fuga de les coses que puguin
vèncer al home per alteració de son espiritual repòs.
L'home foragitarà avfat l'amor a la Natura, i fins
Epicur l'estudiarà principalment per sustraures a la
pertorbació espiritual produïda pel desconeixement
de les causes dels meteors. Aviat la virtut serà recu-
lliment, i, reclòs l'home a dintre de sí. no més haurà de
sostraures a la por de la mort per la concepció epicu-
ria d'una vida limitada, concepció enganyosa que no
pot produir la tranquilitat de l'ànima, car en lloc d'a-
llunyar la causa de pertorbació, la desperta a tot'ho-
ra per la constant presencia de la mort en el pensament.
Nosaltres, que conservem la nostra unitat moral
tant ferma, com clara es la via del nostre destí, no sen-
tirem defallirse M nostre cor, palpitant d'una brava
llibertat, per l'acció enervadora suposada en les deli-
cies terrenals. En la nostra concepció de la vida aus-
tera les forces implacables de la Natura 's convertiran
en dòcil instrument de l'humana virtut.
III
EN el gimnàs de Cinosarga, poc abans de l'epopeia
alexandrina, un fill d'Atenes filosofava gentilment
sobre la força de la virtut de Socras, que judicava de
prou potestat per satisfer totes les envejes de la vida.
Per tot abasta la virtut, deia *! savi Antistens, i,
amb una gràcia que recordava l'armonica concepció del
Mestre, posava la felicitat, la noblesa i l'hermosura en
la virtut.
Aixís, amb aquesta senzillesa i elegància, va sor-
gir en el pensament helenic l'orientació renunciadora
de la Natura, en la concepció d'una virtut que neix i
fructifica en la voluntat del home, arma que no 'ns
pot pendre ningú, muralla de prudència que no pot ser
abatuda ni rendida, i tresor inagotable del savi que *n
té prou per bastarse a sí mateix. Si lo més necessari
ja està en mi, heus aquí que allà ont s'acaba la meva
persona comença la trista vanitat. Encara ell consi-
dera que convé tractar amb dones agraïdes i que '\ savi
272 LA VIDA AUSTERA
s'ha de casar amb muller hermosissima per tenirne
fills, car ningú com ell pot donarse al amor de tant bé
que coneix la que deu ser amada.
Fins aquí es Antistens juntament el deixeble de £o-
cras i '1 pare dels cinics i dels estoics. Més aquet ferro
verge de la seva ànima no va tardar a cobrirse de rovell,
per usar d'una imatge an ell mateix deguda, i el propi
orgull que i duia a condemnar les coses el va desenca-
minar cap al despreci de la dignitat humana. En totes
les sectes que d'ell ens vénen hi sofreix poc o molt
la dignitat, pro la nota pestilent de la seva doctrina,
la que '1 va fer pare predilecte de l'escola cinica, està en
l'indigna ostentació d'aquesta misèria moral.
Aixís, anava sempre amb el sarró a coll, vestit de
robes llardoses i estripades, amb l'asquerosa barba sense
tallar, i no s'anomenava home, sinó Aplocúon, que es
com si diguéssim goç de carrer. Mossegava als al-
tres en la llur ostentosa vanitat i malparlava de Pla-
tó i li deia : — Em sembla que tu hauries estat un be-
llissim cavall. —
Pro '1 veritable goç arrocinat íou el seu deixeble
Diogens, fill d'Icesi, que, empatriarcat en el Cranion
de Corintc o ajupit dins la tina del Metroo d'Atenes,
feia les delícies d'una multitut viciosa i refinada amb
els seus acudits agres i amb l'ostentació d'una pobre-
sa tant indigna com desvergonyida. Ell mateix sen
deia à' Aplocúon, I una vegada que li tiraven els óssos
en un convit, contestà portantse com un goç i s'orinà en
la roba dels que 1 maltractaven. Fins n'hi ha que
LES delícies de LA TERRA 273
diuen que va morir de la mossegada d'un altre goç, dei-
xant disposat que no l'enterressin perquè 'Is animals
s'aprofitessin d'ell.
Diogens es més fort per la seva vida que per les
obres literàries o filosòfiques. Desterrat de la seva
pàtria per fabricar moneda falsa, crida en Atenes i
Corinte que la seva pàtria es el món. Pobre talment
com una rata, pren exemple d'aquest animal, que va
de l'una part a l'altra sense cercar llit, ni témer la fos-
quedat, ni anhelar cap delicia, i troba en ell remei a la
seva misèria. Venut per esclau a un tal Xeniades, no
tS pressa per retornar a la llibertat, amb l'excusa de
que 'Is lleons no són esclaus del amo, sinó aquet es-
clau dels lleons. Per més que feia ostentació d'una
vida natural i senzilla, despullada de tota dolça vanitat,
se sab d'ell que acceptà un vestit de Antipatre, que i
veien entrar a casa de les meretrius, que 's trobava en
fastuoses convits, que deia gràcies en els banys i que
demanava a tothom sense vergonya.
Perxò en tots els temps s'ha parlat de Diogens com
del home que per una baixa depreciació de les delícies
arriba al despreci de sí mateix. Es el goç que llepa al
que li dóna, lladra al que li nega i mossega als malvats.
En les seves escomeses desvergonyides no hi ha empen-
ta per la renovació moral, sinó indecent delicia en re-
moure i treure a la claror del Sol les escombraries del
cor humà. Ell prou defensa en les seves obres el prin-
cipi d'una vida natural a la que 's pot arribar per la
sola acció de la sabiduria exercitant el cos i l'ànima per
18
274 LA VIDA AUSTERA
un constant domini de la voluntat. Més en la pràc-
tica d'aquestes doctrines ofèn asquerosament la dig-
nitat humana, com al fregarse les vergonyes en la pla-
ça publica tot dient sense aturar el geste de la mà : — Tant
de bo que podés ferme passar la fam no més de reme-
narme '1 ventre. —
,3Heu vist una ficció més inhumana que aquet con-
cepte de la vida natural iniciat per la secta cinica? Per
viure de conformitat amb la Natura n'hi ha prou amb
menjar i beure les viandes més senzilles i l'aigua cla-
ra de les fonts, amb abrigarse del fret i cobrirse de
la pluja, obrant pel demés com els goços i les altres
bèsties sense simpatia i sense vergonya. Aquesta vida
natural ho seria, si de cas, pels més baixos instints i
necessitats del home, que dominarien bestialment le^
facultats i els sentiments més nobles i més purs. No
pot ser vida natural la pràctica forçada d'habits que
no diguin amb l'armonica estructura corporal i espi-
ritual del home, perquè altrament negaríem l'existen
eia i la força gentil i enaltidora dels sentiments, dels
anhels i de les virtuts morals que han mogut i acon-
duit al home primitiu a la concepció austera de la més
alta civilisació.
Sota 1 porxo Pecil de l'Atenes retuda per l'heroe
mac€donic un home entremesclat de grec i de fenici,
Zcnó Cilieu, discorria sobre les coses del món i sobre
la conducta moral de la nostra vida. Allí en la stoa
decorada amb les pintures de Polignot germinava la
doctrina de la decadència grega orientada cap al re-
LES delícies de LA TERRA 275
nunciament de la Natura amb l'aire de rígida dignitat
que no perdé mai més l'escola estoica. Aviat s'olvida-
ran els desvergonyiments de Diogens i s'integrarà la
doctrina amb tota la balumba de coneixements dialèc-
tics i cosmologies propis d'un sistema general d'aquella
sabiduria helenica.
L'esperit corrosiu del vell Aristotil s'imposava en
la forma expositiva de les escoles, i mentres l'especta-
cle pompós de la civilisació romana no va renovar el
sentiment que palpitava en la manifestació del estoï-
cisme, la teoria estreta de la virtut renunciadora 's
presentà en forma sotil i refinada, entreviada de silo-
gismes, distincions, classificacions, sorites i axiomes.
D'aquesta època són Zenó Citieu, Cleantis i Crisip. Pro
quan l'imperi romà s'extenia de cap a cap del Mediter-
rani i tota la riquesa d'una civilisació pacifica s'abocà
sobre i Laci en ostentoses i inhumanes delícies, la teoria
fou renovada per un sentiment que sorgia de la rea-
litat i sortí vibrant en VEnckiridion d'Epictet i en els
Dotze llibres del Emperador Marc Aureli.
El vell Zenó no 's tenia per goç i obrava com un
home civil, feia vida ordenada, enraonava poc, assis-
tia de tant en tant als convits, aont s'alegrava modera-
dament, i per cada dia menjava pa amb mèl, figues i vi
ranci. Laerci ens el descriu gràficament en poques
paraules : — Era de semblant aspre i malinconic i ar-
rugat del front, i tant retingut que tot ell presentava un
aire de barbra poquedat amb apariencíes d'economia. —
No vivia malament amb els potentats, i en aquella so-
276 LA VIDA AUSTERA
cietat corrompuda i afeminada ensenyava una virtut
rigida, maltractava als joves carregats de perfums i
aturava als xerraires dient que tenim dues orelles i una
:.ola boca per escoltar molt i enraonar poc. Té molta
gràcia *! poeta Filemó quan parla d'ell aixís: — Explica
una filosofia nova : ensenya a passar fam.
Seguint aquet fenici ens allunyarem cada dia
més de la naturalesa humana i cercarem una norma
de virtut que sortirà més aviat de l'intel•ligència que
del sentiment del home. A copia de silogismes i abs-
traccions ens internarem en l'arbitraria concepció
d'una vida aont la virtut no serà resultant armonica
de totes les potencies vitals encaminades a la perfecció
suprema, sinó monstruós predomini de les ordina-
cions dimanadfs de la freda raó. Tota la construcció
serà de columnes i pilastres descarnades, sense una
ombra per resguardarse del Sol ni un recés per abri-
garse quan ve l'hivern.
El fi del home es viure de conformitat amb la
naturalesa perquè ella ns encamina a la virtut. I com
li nostra naturalesa pròpia es part de la naturaler.a
universal, no fent res conlrj la llei comú, que es la
recta raó a tots aplicada, viurem de conformitat amb
la Natura. Aixís la virtut es una disposició de l'àni-
ma arreglada a la raó i elegible per si, que enclou la
felicitat i que està en l'ànima per l'igualtat i tranqui-
lltnt de tota la vida. D'aquí ve una classificació ge-
neral de Ics coses del món, de la qu il es treu que unes
:;6n bones, per tant que fortifiquen l'ànima en el com-
■
LES delícies de LA TERRA 277
pliment del seu fi, com ara la prudència, la justicia,
la fortalesa, la ternperança i les altres virtuts; que al-
tres són dolentes, per tant que corrompen i mouen tur-
bació, com ara l'imprudència i l'injusticia, i que les
demés són neutres o indiferents, per tant que d'elles
no 'n ve necessàriament dany ni profit, com ara la vi-
da, la salut, el delit, la bellesa, la força, la riquesa,
la glòria, la noblesa i els seus contraris la pobresa,
la debilitat, la modèstia, la lletjesa, les malalties i la
mort.
En tota la doctrina hi ha una desproporció funesta
entre la potencia investigadora i la força ideal de la
concepció, per ont la migrada substància es sotmesa
a un criticisme corrosiu i es perd sota una espessa
forra de classificacions i distincions. Les virtuts són
du:s per Paneci, teòrica i pràctica; altres en troben
tres, racional, natural i moral; Posidoni creu que
n'hi ha cuatre, i Cleantis que n'hi ha moltes més.
Unes virtuts són primeres i altres són espècies d'elles.
De béns n'hi ha que són de l'ànima, altres que són ex-
terns, i n'hi ha que no són de l'ànima ni externs. Com
a béns de l'ànima uns són hàbits, altres són dispo-
sicions i els demés ni una cosa ni altra. I aixís segueix
per descomposició d'elements la rebuscada explicació
de la teoria, allunyantse d'aquella senzillesa i plasti-
citat que les normes morals prenen en les intel•ligències
sanes i poderoses.
Les nostres delícies terrenals són entre aquesta
boira casuística considerades com a coses neutres o
278 LA VIDA AUSTERA
indiferents, perquè no porten de per sí dany o profit,
car d'elles sen pot fer un ús bo o dolent. Pel demés
se les classifica entre les que no porten la felicitat ni
l'infelicitat, car es pot ser feliç annb elles i sense elles.
I, per últim, són considerades com a preferibles, unes
per l'ànima, com ara l'art, altres pel cos, com ara la
vida, la força, l'hermosura, i les demés com a exter-
nes a l'ànima i al cos, tals com la riquesa i la noblesa.
Més del conjunt de la doctrina que considera '1 deleit
com un moviment irracional de l'ànima cap a allò que
sembla cobejable, i l'amor com una concupiscència
impròpia del home formal, sen desprèn una clara
condemnació de totes les delícies que no li vinguin a
l'ànima de la seva naturalesa divina. Teoria feta d'un
despòtic orgull espiritual que no veu medi entre '\
vici i la virtut i condemna cruelment la misericòrdia
i cl perdó com a debilitats que no diuen amb la forta-
lesa del savi que *s té per útil a la justícia.
Han passat anys i segles d'anys i l'empori de la
civilisació humana ha deixat la Grècia decadenta,
governada per un poder llunyà, i ha anat a raure a la
Homa imperial, aont la potcnta energia d'una raça
dominadora atrau els íilosops i les dones hermoses, la
força espiritual i Ics delícies de la terra. Mentres la
dialèctica s'esfuma vagament í s'olvíden les distincions
i eines silogistiques, una voluptuosa realitat fa de
l'antiga idea un sentiment vivissim i posa la teoria
conservadora d'Epicur davant per davant de la pro-
testa estoica. La primitiva simplicitat romana s'al-
LES delícies de LA TERRA 279
cava amenaçadora contra aquella vida de molla i per-
vertidora gaubansa, i aixís, per oposició entre un sen-
timent inicial de rectitut i la voluptuosa riquesa que
afluïa a Roma de totes parts del món, havia natural-
ment de produirse una doctrina portada a ultrança
més enllà de l'armonica santedat humana,
Entremitg de les opulències neronianes aixecava
Sèneca la seva veu contra les delícies que excedien els
limits naturals de les necessitats del home. Nosaltres
no podem compendre bé les seves paraules ni hem de
témer que 'ns apostrofin els contraris, com ell temia,
dientnos: — <^Per què posseeixes jardins més adornats
de lo que s'ha de menester? <^Per què no menjes pels
consells que dones? ^Per què tens joies tant lluides?
^Com es que beus el vi més vell que tu? ^^Per què 't
fas cases? ^Per què plantes arbredes no més que per
fer ombra? (^Com es que la teva dóna porta a les
orelles l'hisenda d'una casa rica? ,^Per què fas dur
als criats casaques de tant preu? ^Com es que a
casa teva fan una ciència del servir i ordenes que 's
disposin els armaris amb art i no tal com les coses vé-
nen? <jPer què tens un mestre de trinxar la volalla?
iQ\xè 'n fas de les hisendes a l'altra banda del mar?
^•Com es que tens més de lo que sabs? ^Per què ets
tant deixat que no coneixes els pocs criats que tens o
vius tant desaforadament que 'n tinguis masses per
poderten enrecordar? —
Si aixís podia viure un filosop, conteu quin seria
l'espectacle d'aquell món de potentats i meretrius
280 LA VIDA AUSTERA
que tracta de descriurens Petroni, l'àrbitre dels ele-
gants. Aleshores es quan els fugitius de Judeia per
una banda i els deixebles d'Epictet per l'altra troben
les formes plàstiques i vibrants per condemnar sem-
blants delicies. A davant d'un goig que no 's pot
negar, per tant que les multituts desesperadament
s'hi donen, posa Epictet el principi de la duplicitat
d'especies reals, d'ont ve que hi ha unes coses a nos-
altres sotmeses, com ara l'opinió, l'inclinació, els
anhels, l'avorriment i, per dirho aixís, totes les nostres
operacions, i altres coses que no depenen d'un mateix,
com ara les riqueses, l'anomenada, el cos, els imperis
i, finalment, tot lo que no es obra nostra. Les coses
que depenen de nosaltres són lliures i cap home 'ns
en pot privar, mentres que les demés són servils,
despreciables i sotmeses a extranya potestat.
En tot VEnckiridiofi d'Epictet no 's parla d'altra
matèria que d'aqueixa vana naturalesa de les coses,
d'ont sen origina la condemnació de les delicies terre-
nals per l'assoliment de la llibertat humana en vies de
virtut. La vida se te l'enduu la mort, les riqueses van
per ont disposa la fortuna, i l'amor dels altres es írc-
vola prenda que no pots retenir. Si vols que res p^ïr-
torbi la teva dolça pau, deixa al atzar que disposi de
les coses esclaves i reclou els teus anhels en el cerco!
espiritual aont es indomable '1 teu imperi.
Si Epictet aclara i perfecciona la doctrina de les
coses servils. Marc Aureli, com a reactiu del seu po-
der incomparable, no troba res com la presencia de la
LES delícies de LA TERRA 281
mort en el pensament. Els seus Soliloquis són l'en-
raonat desengany del que, no podent arribar més
amunt en el domini terrenal, es troba amb una força
sobrera per la qual tot el món es fugitiva vanitat. Jo
trobo més gran l'home que i pensador: es rei i en fa,
manté la deixiplina en els exercits, domina als rebels
i venç als enemics, cerca per l'amor una muller i 's
pot dir que pren amb majestat les terrenes delícies per
ferne un ús natural i auster. En ell es realisarcn
aquelles paraules de Socras: — Feume vencedor de tots
els pobles, que la blana carroça de Dionissius sem em-
porti triomfant desde allà ont neix el Sol fins a Tebes,
i que 'm demanin lleis els reis de Pèrsia, que mentrcs
per tot me venerin com un Déu, jo *m tindré per
home. —
Marc Aureli "ns diu que "1 ser humà consta d'un troç
de carn, esperit i ànima. Es el cos un agregat de
sang grassa, uns quants ossets i un teixit de nervis i
de migrades venes i artèries. L'esperit es vent, i en-
cara no sempre i mateix vent, sinó renovat a cada punt,
entrant i sortint. I tant el cos com l'esperit, quan ve
el seu temps, es moren per una mutació semblant a la
naixença, d'ont ve que siguin nostres no més per cui-
darlos i mantenirlos. Déu veu les ànimes despullades
d'aqueixos vasos materials, de l'escorxa i femta del
cos, i en això pot seguirlo la nostra ànima, divinitat
consagrada en el nostre pit, essència de Déu, despre-
sa de l'ànima universal, principi i font d'ont va sor-
tir i en que "s resumirà a l'hora de la mort.
282 LA VIDA AUSTERA
I en aquet remolí del món, en que les substàncies
s'ajunten i 's disolen, aont res ve de res, ni "s torna res,
flueix eternalment com única la matèria comú reuni-
da en un sentit de totes les formes i substàncies per
l'ànima universal de que es parcial emanació l'ànima
de cadaú de nosaltres. Els cossos s'ajunten i 's
desfan, els esperits alenen un temps i s'esvaneixen,
d'ont es dedueix que la part principal del home es l'àni-
ma, que ve de Déu i torna a Déu. Totes les delicies són
molla i trista vanitat, relacions fugitives que 's perden
en l'infinit del temps i del espai, corrupta podridura
de que n'haurem de salvar l'ànima, en la dolça pau
i serenitat de la qual consisteix el bé suprem.
Prou parla a cada punt de la Natura l'Emperador
Marc Aureli, i fins en la seva vida i en els seus llibres
mira de tornarhi. Entre 'Is estoics no n'hi ha gaires
com ell que alabin la misericòrdia, i a cada punt l'amor
i la llàstima dels demés traspuen en paraules blanes de
dolça pietat. Més la recordança de la mort usada com
a criteri per judicar totes les incidències de la vida *!
porta al fret despullament que l'escola del Porxo feia
de la naturalesa humana.
El rigorisme de l'estoica virtut fou portat més en-
llà de la simpatia en una fada i sepulcral concepció sen-
:.c amors ni rencunies, moventse en el cèrcol d'un egois-
me crudcl, sense l'cnterniment que l'idea de Déu lo Pare,
tant íeconda en amor i fraternitat, havia de portar a
la doctrina crL-stiana. En la teoria estoica 's comença a
fixar la naturalesa distinta de l'ànima i el cos. tant fu-
LES delícies de LA TERRA 283
nesta per les delícies de la terra, més encara resten en
el dolç repòs, en l'impertorbable tranquilitat de l'àni-
ma corn a suprema gaubansa de la vida, i no ha sorgit
l'esperança de la salvació en una existència ultraterrena,
ni s'ha senyalat en la fi dels temps una terrible resur-
recció de la carn.
Perxò l'estoicisme es una teoria pròpia de l'aristo-
cràcia intel•lectual al extrem senyalat per Epictet en el
seu constant despreci de la massa del poble. Les mul-
tituts no la podien entendre aquella vida inhumana
sense passions, sotmesa a la cega fatalitat del atzar,
sense un objecte ni un fi trascendental, seca de crudel
i egoista conceptualisme, sense compassió i sense ten-
dresa. L'externa carcassa del dever hi era, la túnica
presentava un caient natural i respectable, però hi man-
cava i sentiment interior, la calor cordial que, penetrant
per totes les carns fredes i rigides, les amorosís blana i
dolçament.
Aixís es que, mentres la promesa d'una altra vida
per la gaubansa o '1 torment de l'ànima i l'Evangeli de
Jesús, derivant de Déu lo Pare la germandat dels ho-
mes, no van remoure fins les més íntimes entranyes del
món antic, les multituts van seguir cercant en el goig
de les delícies terrenes la suprema felicitat de la nostra
vida.
IV
ELS homes s'apartaven cada dia més de la seva
felicitat i "s repetia l'espectacle de l'antiga Ba-
bel, aont, per la soperba divinisació de la matèria, fo-
ren isolats i dispersats. Aixís que poseu el vostre fi .-iu-
prcm en les delícies terrenals començareu a treballar
en la torre de Babel que serà causa de la vostra disper-
sió. Com més delícies cercareu per la vostra vida. més
lluny veureu el cel de la felicitat i més fatal serà '1 vos-
tre isolament. Perxò en el món romà vivien els homes
dispersats, alimentant un munt d'anhels contra natu-
ra, esclaus miserables de la carn, arrocegant la cadena
feixuga de funestes delícies.
Aleshores fou quan en el país de la Galilea dels gen-
tils la paraula candida de Jesús va sorgir en un ambent
de dolça poesia, predicant als homes l'espiritual llibera-
ció. Els homes són germans, el farítzcu, l'escriba, cl
cobrador del dclmc, cl llibert i l'csclau són fills del nos-
tre Parc que està en lo cel, Déu creador de potenta mise-
ricòrdia, l'amor del qual no té fi, i tots els béns terrenals.
LES DELÍCIES DE LA TERRA 285
com la riquesa, l'amor de la dóna, el menjar de l'ànima
i la vestidura del cos, no 'ns han de distraure d'aqueixa
humana germandat en la confiança de Déu que manté
als ocells i vesteix als lliris del camp.
La veu de Jesús portava pau i llibertat. Els que
la oïen llençaven la crossa de les seves misèries libidi-
noses i començaven a caminar pel món com si no por-
tessin igual que is altres el pes de la carn. Havien
romput les cadenes del dimoni, i aquella set febrosa
de delicies que is enguniejava s'havia esvait en l'in-
terna placidesa de la seva vida. L'hermosa figura de
Jesús, la blana alegria del seu cor i la calma infinita de
la seva passió amarada d'humana misericòrdia guanya-
ven les ànimes a una simplicitat que no tenia res de mís-
tic renunciament.
Les ànimes convertides a Jesús sortien de l'isola-
ment per relligarse al destí suprem de l'humanitat en
una rnena d'espiritual imperi que poava en el mateix
cor del home la seva força, que era la força del amor.
En la seva existència hi havia nascut un anhel espi-
ritual que mantenia sota i seu domini les baixes incli-
nacions del cos, les més humils manifestacions de la
matèria. Pro fins l'Apostol que vivia no més per la doc-
trina no era obligat a les pràctiques ascètiques : sel acon-
sellava que no tingués or ni plata, ni portés monedes a
la bossa, ni "s proveís d'alforges pel camí, sinó que al
entrar a cualsevol vila o ciutat preguntés per la perso-
na de més valer i a casa d'ella posés, perquè i jornaler
mereix lo que ha de menester per viure.
286 LA VIDA AUSTERA
En l'Evangeli de Jesús el tendre sentiment de la
realitat plana part d'amunt de tota concepció filosò-
fica. Ell predicava pels jueus, pro quan la dóna de
Canaa li demana les molles que cauen de la taula dels
senyors, no li costa gens de remontarse al generós sen-
tit de la germandat humana. A cada punt aconsella
que 's deixi tot per seguirlo i predica que no ve a posar
la pau, sinó a encendre la guerra; pro aixís que li surt
un pare que se li ha mort la filla o "1 germà que ha per-
dut la dolça germana, mireulo com s'apiada tendrament
i prega misericòrdia al Pare celestial. L'Evangeli del
pseude Matheu comença les prèdiques de Jesús enco-
manant la penitencia, pro quan la gentada que "1 seguia
del mar de Tiberiades a les montanyes de Galilea 's de-
candeix de fam, ell diu als seus deixebles : - En tinc
compassió, perquè fa tres dies que "m segueixen i no
porten res per menjar. I no vui encomanarlos el
dejuni perquè nos desmaïin pel camí.
La divinitat de Jesús, en el sentit de Schleiermacher,
en res la trobaria tant provada com en aquesta mara-
vellosa penetració de la vida humana, en aquet sen-
timent clarissim de la realitat d'ont rajen els actes, les
imatges i els principis morals com les aigües crestalli-
llines d'una font de montanya. El pensament arri-
ba a una senzillesa i plenitut tant integralment huma-
nes i cl nostre cor s'hi veu tant despullat de quinieriques
ideologies, que tornar al home es tornar a Jesús en la
divina poesia de la seva existència.
^n la peleia del cristianisme contra I món antic
LES delícies de LA TERRA 287
van pendre relleu les formes contingents de la nova
doctrina que s'avenien més amb la destrucció del
medi enemic. L'imperi decreta la persecució i anorrea-
ment de les sectes cristianes com a mida de salvació de
la societat que aquelles minaven en els seus fonaments.
Contra les delícies terrenals, cercades amb febrosa lu-
xúria, oposaven els cristians el despullament per la sal-
vació de l'ànima i el dogma de la resurrecció de la carn.
I quan baixen els barbres, criats en la pobresa de les ter-
res estèrils o en la tristesa de les boires, s'ajunten a la
destrucció de la pompa i delicia paganes i entren na-
turalment en la creencia d'una altra vida aont les àni-
mes pures gaudiran d'espiritual i suprema delectació.
El cos i l'ànima vénen a ser aleshores substàncies
de naturalesa diferenta o contradictòria, com la terra
amb la vanitat de la carn es presenta contraposada a
un altre món dels esperits amb una vida eterna d'ultra-
tomba. La salut, la família, les riqueses, el platxeri
de les viandes regalades, la dolça delicia de la casa, el
conreu i domini de les terres amb tot lo que alegra
la vida d'aquet món, serà mirat per l'home sense amor
i amb hostil repugnància. La terra es una vall de llà-
grimes, el cos es la corrupta i transitòria presó del es-
perit, d'ont ve que les delicies terrenals morin i que '1
món corporal s'infli de tenebres.
La dança general de la mort es la perfidiosa visió
de les multituts alucinades d'ençà de la caiguda del im-
peri fins a traspassar les cruels angoixes del any mil.
Per molts segles sembla que *! món porta cilici i no hi
288 LA VIDA AUSTERA
ha home que no visqui en privació. Els gimnosofis-
tes del alt Egipte escampen fins a les riberes mediter-
rànies les pràctiques orientals del absolut renunciament
i els homes s'escapen a mils de les ciutats i poblen a so-
les el desert, fent penitencia i deixuplinantse la carn.
Les histories dels sants anacoretes no arriben en-
cara a la quietut del cos. Sant Geroni s'està de totes
les delicies, però treballa en l'interpretació dels Lli-
bres sanis i escriu epístoles plenes de bon seny desde *!
seu refugi betlemita; Anton l'Abat funda cenobis, s'es-
criu amb l'emperador i va i ve d'Alexandria, de la Te-
baida i del desert; i el gran pare de l'ordre benedicti-
na en el grau sisè de l'humilitat li diu al frare com se
tindrà per indigne operari de cualsevol ofici, i en altres
capitoKs dóna regles per portarse en el treball i disposa
que cada frare tingui *! seu hort. Aquells terribles ene-
mics de la carn s'agarrotaven amb el seu cilici, dormien
sobre la pedra freda i dura, es posaven a regla de silen-
ci en el cenobi, es vestien amb túnica rasposa i os mase-
gaven l'esquena i el pit amb les corretjes deixuplina-
ries. Pro encara no avorrien prou la vida ni *1 seu egois-
me era tant gran que s'Imposessin l'indiferència humana
I cerquessin en la perfecta quietut de les parts corpo-
rals com una anticipació de l'altra vida.
Per tot arreu van aixcrant.sc refugis com arn^r. da-
belles congregades en el deliqui d'una mi."itica mèl. Allí
pel vot de castedat renuncia l'home a les deliclí;". del
nmor. I pel vot de pobresa 's conforma en no tenir mal
m^'S res seu. ni un còdex, ni una ploma, ni un cap de fil.
LES delícies de LA TERRA 289
Més en aquelles comunitats comença a desvetllarse per
les vies més pures el goig de la vida, i elles aixequen les
gracioses capelles romàniques i clouen amb porxos de
marbres sumptuosos els claustres de beneita pau, aont
la murtra, els boixos i llorers hi contornaran recons de
terrenal ventura. Aviat les celdes no podran conte-
nir les maravelles de la sabiduria humana i s'acobla-
ran els incipits en galeries alegres de llum i es decora-
ran els altars i les vidrieres i les parets dels temples, i
els chors ressonaran amb l'ampla i arrosseganta delí-
cia del cant gregorià.
Sota i Sol de la Provença pagana, aont el llevat
de les delícies antigues havia quedat més viu en les im-
posantes runes de pedra rellevades per la dolcesa i la
claredat de la Natura, el born de les justes cavalleres-
ques es converteix ben d'hora en cort d'amor, i els tro-
vaires poetes, amb la posa gentil de joiosa galanteria,
vénen a ser la flor d'una societat renovadora que, al
davallar al hort de les delícies, cuida primer les grà-
cies del esperit, per escaureli més que les pompes de
la carn, no despresa encara de la vella malicia.
Hi ha un moment en que aquella societat civil, ena-
morada del ideal cavalleresc, sembla que va a insinuar
una anticipació de la concepció moderna en l'ús aus-
ter de les terrenes delícies, al mateix temps que la te-
merària condemnació de la carn ha mogut en els ceno-
bis, en la Roma dels Papes i en tots els medis de vida
relligiosa, una revolta sensual, una revenja voluptuo-
sa de les passions, escandalosa disbauxa que no s'a-
19
290 LA VIDA AUSTERA
tura a davant del sacrilegi i remou les tripes en l'in-
cansable trasbals de la luxúria. Pro aquell galant i
gentil renaixement va coUtorçarse abans de florir per
manca de la feconda riquesa que fortifica i cos i santi-
fica l'ànima, i, desencadenades les guerres relligioses
i dominats els senyorius per les grans monarquies triom-
fadores, amb la pobresa vingué *! convencionalisme
acadèmic i els trovaires poetes devingueren banals i
artificiosos rimadors.
Més els germes retornadors del humanisme rompen
per tot arreu la crosta dura de la terra, i les multituts,
després dels savis, giren l'esguard cap a les obres dels
antics, i les esposalles del frare d'Assís amb la pobresa
no poden resistir l'embestida congeminada dels filo-
sops, dels artistes i dels mercaders. El frare menoret
Bonaventura prou ens contava l'ignoscenta historia de
la bossa trobada en el camí, d'ont en lloc de diners en
sortia una gran serp, engany del dimoni, i ens presen-
tava a Francesc d'Assís amb una sola túnica i un sol
cilici fins al dia de la seva mort, ell que anomenava a
la pobresa unes vegades mare, altres dóna, altres ger-
mana, altres esposa, i fins reina de tota bona obra i de
tota virtut; més en Ics riberes del Arno i en la Venècia
dels Dux hi apuntaven les albes somrientes de la dig
nlfl'*ació del cos i de la Natura.
Jo trobo una semblança en l'alegria del Renaixe-
ment comparada amb l'emanciparió que realisava Je-
sús pel seu Evangeli. Tots dos moviments reintegra
ven al home en la plenitut de la seva existència i au
LÉS DELÍCIES DE LA TERRA 5^1
guraven ün retorn a la Natura i a la veritat, perquè si*!
Fill del Home desenterrava les virtuts espirituals col-
gades sota una massa d'anhels libidinoses, els gentils
cavallers del humanisme santificaven la terra i digni-
ficaven la màquina maravellosa del nostre cos sostraient-
la a la pestilència d'un vergonyós renunciament.
Al capdevall les coses resuciten i els ulls del home
es mouen ingènuament al estudi i al goig dels sers ani-
mats i de les forces mecàniques de la Natura. Hem
de dir, per honor de la gent mediterrània, que mai la
negació de la vida importada pel misticisme oriental
havia guanyat els cors grecs o llatins. Pot dirse que '1
Pontificat va guardar en les terres sotmeses a la seva
potencia temporal com un caliu de la gràcia antiga. I
en les primeres hores del Renaixement, quan la llui-
ta amb els homes de la Reforma no havia retrunyit en
les costums de Roma, la gentilesa i gust refinadissim
dels Papes de la casa de Medicis convertiren en hort de
delícies el territori pontifical.
Altra vegada '1 món torna a ser l'obra predilecta
de Déu. Per comptes de les hieràtiques figures que
decoraven les capelles romàniques i d'aquells ors i pom-
pes mortes de brodats, pedreries i orles geomètriques,
són l'home i la Natura viva lo que adorna la casa del
Senyor i la casa del mercader. La boira d'espirituals
tendreses que isolava la conciencia humana s'ha tor-
nat clarissima llum d'un Sol amic, i el savi trenca i cèr-
col de llibres aristotèlics per entrar en les maravelles
de la realitat. Les dones terrenalment hermoses són
292 LA VIDA AUSTERA
adorades en els temples com imatges de la mare de Je-
sús. La lectura d'Arquimedes descobreix els secrets
de la Natura als Lleonart de Vinci, Brunos i Galileus,
i l'home, despullat del sensualisme mistic, obre la nova
ruta de la vida austera.
Jo trobo en els grans dies de Florència i de Venè-
cia, com l'hauria trobada a l'Atica en els temps de Feri-
des, la realisació de les delicies terrenals en l'armonia
de totes les forces de la naturalesa humana. Allí la
carn no s'imposa al esperit, ni l'ànima domina les ener-
gies corporals, més a cada facultat se li reserva la seva
funció i a cada potestat el seu imperi. El dualisme de
les concepcions covardes i fragmentaries es resol en
l'armonia d'una sola humana virtut, i aixís el domini
de les riqueses com les delicies de la taula i les
fugues del amor porten al home per la via del seu
destí.
En les terres altes de Castella, allà ont les planes
descobertes sembla que topin amb el cel, una raça de
gent que per molts sigles havia sentit l'alenada dels
pobles orientals es fortificava cada dia en les pràctiques
d'una vida interior. La sequedat i aridesa del sol, lin-
clemencia i extremositat de la Natura, havien criat als
homes en la privació de les delicies del cos i Tarden tis-
sima fuga de la violència espiritual. Com els beduins
del Desert, tenien per vocació nacional la vida de pas-
tor, I com a finalitat de raça l'imperi de les ànimes, d'ont
els venia un mal complert anhel d'anar pel món, amb
el més franc desprendiment i lliure desamor de les ter-
LES delícies de LA TERRA 293
res, de la casa pairal i de les coses que no podien en-
dursen a coll en la seva vida pastoral.
Mentres en el país amable de la Toscana s'hi com-
plia la lliberació humana de la Renaixença, el poble de
Castella aixamplava impetuosament el seu domini, de
caràcter espiritual, per les terres noves d'America i edu-
cava la seva ànima originalissima per la més alta reali-
sació del propi destí. A la concepció foscament aus-
tera de Velazquez, que pinta un món de cares esllan-
guides i palides amb una pompa freda i dura; a la seque-
dat del cavaller de la Manxa, que porta en sí tal olvit
de les terrenes delícies que sembla una mena de gimno-
sofista armat de punta en blanc; al conceptualisme re-
coquillat dels autors de drames i tragicomèdies, s'hi
afegia per decantació natural del caràcter l'espessa tor-
ra d'una literatura mística, ressò de vida tenebrosa
que s'extenia calladament.
,Els místics castellans dels sigles XVI i XVII no -n
tenen prou amb el renunciament de les delícies terre-
nals, sinó que pels camins de la mortificació i de l'in-
terior pau miren de sustraures a la presencia agitada
de la matèria viva. La seva oració es voluntària
convergència de totes les potencies de l'ànima cap a un
total í perfecte olvit i desprendiment de les imitacions
vives en la possessió de Déu. Aixís l'existència ter-
renal no es pròpiament una anticipació de la mort, més
arriba a un despullament carnal, preludi de la quietut
i delícia de les ànimes en la celestial presencia de Déu.
En els treballs de Santa Teresa l'extasi es una crí-
294 LA VIDA AUSTERA
si amorosa de l'ànima en braços del Senyor, en la qual
sent defallirse tota com si caigués en desmai, i el lleure
i la força corporal li van faltant en tanta manera que
amb prou feines li resta habilior per moure les mans :
se li tanquen els ulls sense volerlos tancar, i si "Is té
oberts no veu casi res, com no entén lo que oieix, aixís es
que no pot valdres dels sentits, si no es per danyaria i no
deixaria a tot son plaer. Més pot dirse que aquet desva-
ria l'acció dels sentits no passa en Santa Teresa d'una
mitja hora fins a tres, per quin temps l'ànima, ubria-
gada d'aquell divinal vi, fàcilment es retorna i recau
i 's perd de sí mateixa, i Déu la solta i se l'emporta al-
tra vegada.
D'aquí no passarà l'ortodòxia catòlica en la via mís-
tica del quietisme i renunciament, més no seria difí-
cil trobar en els místics castellans beatificats i santifi-
ca ts per riglesia foguerades d'amor diví en que ja no
es l'amor de sí mateix lo que sen va i cl despullament dels
anhels terrenals el límit de la mortificació. Aquí teniu
Santa Teresa, que en la glosa dels Càntics de Salomó
ens parla d'una oració de quietut que s'acosta al per-
fecte anorreament, quan ens vol explicar el sentit d'a-
quelles paraules : Bésam amb el b^s de la teva boca;
i d'aquestes altres : Millors sSn els teus pits que 7 vi.
L'ànima can.^ada i encesa d'aquell poble tra.spassava
en cl seu trascendental deliri 'Is termes de la vida terre-
na : el temps, l'espai i cl moviment.
l£mportat per aqueixa fúria destructora, l'aragon»^;.
Miquel de Molinos escrivia en I4 segona meitat del '^x-
LES delícies de LA TERRA 295
gle XVII la seva Guia espiritual, que deslliura l'àni-
ma i la porta al interior camí per abastar la perfecta
contemplació i el ric tresor de l'interior pau. Allí s'hi
parla de com s'ha de pacificar l'ànima perquè reposi
Déu en ella, de les sequedats i tenebres amb que *1 Se-
nyor la purga i de lo que sigui i silenci mistic i intern.
— Tres menes hi ha de silenci, diu. El primer es de
paraules; el segon, de desitjós, i el tercer, de pensaments.
En el primer, de paraules, s'abasta la virtut; en el segon
de desitjós, s'assoleix la quietut; en el tercer, de pensa-
ments, l'interior reculliment. No parlant, no desitjant,
no pensant, s'arriba al veritable silenci mistic, en el
qual l'ànima parla amb Déu, s'hi comunica i li ensenya
en el seu fons més intim la més perfecta i alta sabi-
duria. —
Més encara no hem arribat al capdevall d'aquet
camí de penitencia i ara 'ns toca proveirnos d'un di-
rector espiritual, per tant que, essent tant horribles les
inquietuts i revoltes de la Natura al anorrearse, l'àni-
ma 's perdrà sense un guia experimentat i segur. Ell
prou dirà que aquestes són arts del dimoni, pro l'or-
todoxia catòlica no podrà seguirlo en la via de refinats
i espantables torments per ont arriba al repugnant es-
tat de perfecta aniquilació. Heus aquí les seves pa-
raules : — Comença l'ànima que vol ser perfecta a mor-
tificarse les passions : millorada en aquest exercici, es
nega, i després, amb l'ajuda divina, passa al estat del
no res, aont es menyspreui, s'avorreix a sí mateixa i
s'humilia, coneixent que no es res, que no pot res i que
296 LA VIDA AUSTERA
no val res; d'aquí ve i morir en els sentits i en sí matei-
xa de moltes maneres i a totes hores, i al capdavall
d'aquesta espiritual mort se n'origina la vera i perfecta
aniquilació, talment que quan ja l'ànima està morta al
seu entendre i al seu voler, es diu pròpiament que
arriba al perfecte i feliç estat d'aniquilació, sense que
la mateixa ànima ho arribi a entendre, perquè altra-
ment no seria aniquilada si ho coneixia. I encara
que arribi al feliç estat d'aniquilada, valguili saber
que sempre li quedarà més per caminar, per purificar
i per aniquilar. —
Ai! Palpita, cor meu! Correu, torrents de la meva sang!
Obrius els meus ulls a la claredat del dia! Oïu les re-
mors de la terra i de la vida, orelles meves! Veniu a mi.
sentors i perfums, perquè jo fortifiqui la virtut aus-
tera de la meva vida en la corrent de les coses i dels
sers! Apartemse. amics meus, d'aquesta inhumana
concepció del quietisme mistic i entrem en la nova
primavera dels nostres temps, portant als llavis les
paraules den Verdaguer en la versió del Càntic dels
Càntics de Salomó :
Les petites puineus
malmeten nostra vinya.
Cacculcs, amics meus,
puix, ai! està florida.
AQUET llibre, escrit pels nostres temps d'energica
integració hunaana, no serà bo pels malalts
que s'aconsolen de les seves malures, judicantles com
a les flors més espirituals de la vida. Per mi l'espiri-
tualitat es sanitat i fortalesa, i perxò començo a expo-
sar el meu criteri respecte a les delícies terrenals, pre-
nent com a principi que '1 goig es una força més.
Gireu els ulls cap a l'idea que s'ha donat de les
delícies en el començament d'aquet llibre, enrecordeuse
de com hem separat la delicia del menjar del deleit
del ventre, la delicia del amor de la fúria sexual, la
delicia de la riquesa del afany servil de ser posseit per
ella, i ara afegiu que al donarvos aquestes delícies ter-
renals heu experimentat un goig. Doncs jo 'us dic
que •! goig aixís gaudit ha tonificat i fortificat la vos-
tra ànima.
Hi ha situacions de la nostra vida en que devé més
clara aquesta virtut del ordre moral. Quan l'home
298 LA VIDA AUSTERA
acaba l'aprenentatge de la seva primera formació i
5urt de l'escola o de l'Universitat per entrar al ta-
ller, a la fàbrica o al exercici d'una professió lliberal,
aixís que troba una posició per devenir útil als demés,
al rebre la primera paga, experimenta una alegria que
ja no olvidarà mai més. Aquella primera riquesa que
ha guanyat li dóna un goig poderosissim, pro més gran
que i goig i que la riquesa es l'energia espiritual produï-
da pel gaudiment i que'l disposarà per caminar amb nova
i invencible energia cap al compliment del seu destí.
Més a totes hores el goig de les delicies terrenals
ens retorna l'esperança en la nostra victorià defini-
tiva. L'home experimenta aleshores com una mena
d'edificació interior amb aquell sentir el senyoriu
de sí mateix, talment que la fruició de les delicies es
l'exercici espiritual que 'ns prepara més per la vida aus-
tera. El domini de Ics riqueses, la diària renovació
del menjar, la sotil dèria del amor, aumenten d'una
manera vertiginosa la vibració del nostre esperit i l'ha-
bituen a una potencialitat d'acció que l'home sà i fort
empleiarà en l'assoliment d'una concepció vital més
noble i alta.
Quan a la persona li ve un mal de certa delectació
no es mai per una consecuencia del goig en sí, sinó de
les circumstancies impures que tal vegada M revesti-
ren. Si l'home mata per la possessió d'una riquesa, cl
mal està en haver desobeït aquella veu atronadora de
la seva concicncia que li ordena M respecte de tot ser
vivent. Sí l'home porta la malavcntura al ser amat i
LES delícies de LA TERRA 299
l'exposa per la seva violència a la condemnació del món,
el mal està en la crudel baixesa del seu cor, que no ha
dominat com devia is seus lúbrics anhels. Més Tac-
te del goig en sí ve sempre a espuatarnos l'energia de
l'ànima i a disposaria per una funció més noble i per
resistir els desenganys i contratemps sense fatiga.
Si l'ànima se 't cansa en la fruició de les delícies,
pensa que 't convindria vigilar la salut del teu cos i re-
feria amb tonies i exercicis reconfortants. Potser no
t'alimentes prou bé, o no dorms les hores que has de dor-
mir; potser les teves forces corporals flaquejen per l'ex-
cés o per la falta d'un treball regular. Moute i descan-
sa i nodreixte com un home, i sense que mai perdis de
vista la santedat com a més alt destí de la teva vida,
trobaràs natural alegria en el goig de les delicies terre-
nes, un goig sense trasbals ni cansament que desperta-
rà una valenta deixiplina en els anhels del teu cor i farà
sorgir forces volcàniques en la teva ànima.
L'ascetisme piadós es una ronya menjadora de les
potencies espirituals i escola pràctica d'ensorrament i
covardia. Amb l'ascetisme 's vol fortificar el domini
de sí mateix, ofegant els bruels de les passions huma-
nes, per ont l'ànima, a falta d'exercici, es decandeix
i ve a dolorós i estult embrutiment. No es la mort, o
la privació absoluta de les delicies, una forma del do-
mini espiritual de sí mateix, més per aquesta via podrà
arribarse a la perfecta insensibilitat com a conse-
cuencia del anorreament de les forces vitals. Hi ha
un delicte contra la Natura, una violenta reacció
300 LA VIDA AUSTERA
contra les lleis divines del Univers en la destrucció
sistemàtica de les potencies corporals donades al
home perquè les disposi com un noble senyor i les
ordeni i les encamini a la més bella i santa concepció
i realisació de la seva vida.
L'home que "s dóna al ascetisme posa en la con-
demnació de les delicies terrenals tota la covardia del
seu cor. En aquet món intern i solitari del seu propi
ser en que l'ànima dèbil es troba sepultada, aont hi
ha montanyes de dolor, rius de furiosos anhels, mars
tempestuoses d'onejantes passions, i un Sol i unes
estrelles de dolça idealitat, s'hi aixeca pels darrers
anys de l'adolescència una força creadora que l'asceta
no té prou cor per governar. Aleshores vénen els
dubtes, les malaltes indecisions, les vergonyoses tene-
bres, fins que, posat en el dilema de regir o anorrear»
davant de l'anarquia creixent de les forces humanes
que no senten l'imperi d'una voluntat dominadora,
l'asceta mou els seus ulls enfora d'aquet món i sent
l'avorriment de sí mateix i s'abandona a la covarda i
pacifica destrucció de les passions enceses en revolta.
L'ànima ben degenerada arriba aviat a la quieta
sequedat del ascetisme, més aquell home de poderós
voler que té al servei del seu esperit una còrpora
sana i forta 's troba aconduit per la temerària condem-
nació de la carn a un infern de lubriques quimeres.
La violenta passió de la gola i la desenfrenada fúria
libidino.vi són l'afany de les sewes hores clares i cl tor-
mcnt espantós de Ics seves nits. Si llegiu les veres
LES DELÍCIES DE LA TERRA 301
histories dels ascetes de la Tebaida hi trobareu delí-
cies sensuals, imaginaries delectacions de menjars
saborosos i de dones despullades, d'una baixesa ter-
renal que cercaríem debades en les aventures de Don
Joan i en els convits de Pantagruel.
En els nostres temps, per oposició a les pràctiques
ascètiques, s'ha format una barroera concepció moral
d'arrel epicuriana que cerca en el goig de les delícies
la suprema benhaurança del home. Aixís es mani-
festa un mal rosegador de les societats llatines, aont
l'escepticisme ha esdevingut llaga col•lectiva. L'e-
picurisme, l'escepticisme i el materialisme són les mani-
festacions externes d'un rebaixament miserable del
esperit humà, estats sentimentals i intel•lectuals d'un
sistema de negacions que oposa a les velles creencies
relligioses una concepció inhumana de la vida, talment
que la despulla de les nobles i fecondes inclinacions, dels
Íntims anhels i de les indestructibles esperances que
encengueren l'antiga fe en el pensament i en el cor
del home.
Pel nou epicurià '1 fi suprem de la nostra vida es
el plaer. Quan vola més alt el guia una llei d'evolu-
ció cap a noves formes de l'existència en que un plaer
més gran i més delicat regalarà més sovint a la fa-
mília humana. La nostra conducta individual i
col•lectiva deu encaminarse an aquet fi altruista del
plaer per les generacions futures, i fins el plaer mo-
mentani del home sol ha de sacrificarse si ve "1 cas
a les exigències de la suprema humana ventura.
."^02 LA VIDA AUSTERA
Més aquesta estimació del goig com un fi, per tant
que porta al anorreament de la personalitat del home
en l'evolució cap al plaer suprem, acondueix natu-
ralment a una llei de compensació en l'apreciació de
la delectació fugitiva com un fi particular i concret.
Aixís no solament serà llegítima pel nou epicurià
la delectació del plaer momentani, més també trobarà
de llei que l'home la cerqui com un fi. I un cop per-
duda l'unitat moral de l'existència humana, condició
de la seva potencia espiritual, el nou epicurià "s sentirà
emportat cap a la més alta estimació de les baixes
delicies de la matèria i els orguens del seu cos afirma-
ran el senyoriu sobre la seva ànima. <>Com guardaria
l'unitat de la seva vida en aquesta vana divagació
que '1 sostrau al interior imperi de sí mateix en la
sol'licitut de les relacions foranes? En el nostre poble
.són multitut els nous epicurians que viuen al dia en
la cacera destructora de tota mena de plaers, cercant
en cada acte M seu deleit i per cada penediment cl seu
olvit.
El nostre fi es la santedat i cl goig es una força
per la realisació del nostre fi. Nosaltres cercarem les
delicies de la terra, voldrem assaborir els menjars
bons 1 restauradors i triomfar en les lluites amoroses,
avançar cada dia més en el domini de la riquesa, mi-
llorar la salut del nostre cos, enlairar per l'art i per
la ciència 'I vol del nostre esperit i reposarnos en la
calma contemplació de la Natura, perquò aixís ens
acostarem mé:> i més a la santedat. En comptes de
LES delícies de LA TERRA 303
tremolar i recular covardament a davant del goig
que -ns donen les delícies terrenes, avançarem intre-
pidament com homes que cerquen i batallen per una
noble victorià.
La nostra guia serà l'austera puresa dels nostres
anhels. Quant sentis néixer en el teu cor una lleugera
inclinació devés el mal, reobra sobre tu mateix en la
seguretat de que hi ha una pertorbació en el teu equi-
libri corporal i espiritual. Potser no menges bé,
potser no fas prou exercici o t'abandones covarda-
ment a les impressions doloroses. Vigilat, i allà ont
trobis la falla obra com un home. Disposa is teus sen-
timents com una llegió de forces combatidores, ex-
ténlos en el camp de batalla segons les regles de la
guerra, una ala per aquí, una altra per allà, invoca i
record de la santedat perduda i llènsals a l'hora contra
l'enemic. Amb la teva puresa purificaràs les teves
delicies i el goig que per elles puguis gaudir.
Heus aquí, amics meus, per ont trobo una vàlua
inestimable a la joventut. En aquella edat de la vida
totes les potencies del home ben despertes el fan in-
cansable en el plaer. El jove 's troba sempre disposat
al enèrgic convit de les delicies i compta amb una
força santificadora extraordinària, suma feliç de les
forces originades en el gaudiment de cada goig. El seu
ascendiment moral es propulsat per cada nova rique-
sa que conquista i per cada nou bés de la seva estimada.
Tot el seu ésser intern està en brases blanques bulli-
dores arrastrades per una impetuosa corrent. I ara
304 LA VIDA AUSTERA
penseu si n'es de pròdiga l'energia divina que emmot-
lla per lo futur el seu caràcter i li permet ferse una
noblesa, una generositat i una austera virtut per
aquells temps de la seva vida en que la força renova-
dora del goig de les delicies comenci a pressentir la
fredor de la mort.
Cada vegada que per la força espiritual arribem a
la concepció i realisació d'un plaer superior, tots els
demés plaers s'enlairen i santifiquen per raó de la
superioritat del plaer nou. Observeu la diferencia
que va entre la bèstia i el noble pare de familia en la
delícia del menjar. El goç, a l'hora de menjar, no
coneix al senyor ni als seus cadells, i tots els seus sen-
tits estan abocats a la satisfacció de la seva fam en
aquell ós que rosega gelosament, a punt de mossegar
al que se li acosti. EI noble pare de familia sab que
ell ha guanyat amb el seu esforç el pa que menja i el
parteix amb l'esposa i els fills en una fruició plena de
civilitat, de polidesa i d'amor. Doncs jo dic que
aquesta delicia del menjar s'ennobleix cada vegada
que per la nostra ascenció espiritual a.«isolini la reali-
sació i delectació d'un plaer superior.
Aquells mateixos plaers que donava '1 gaudiment
de les delícies als homes primitius produeixen en els
homes d'avui un deleit més alt i més pur, ennoblit
per la més gran riquesa de plaers espiritualment més
perfectes i refinats Cada nou descobriment en l'or-
dre del platxcri moral proveeix, doncs, a la nostra àni-
ma d'una nova i més sotil virtut en la delectació de les
LB$ DÈL•ICÍBS DÈ LÀ TBRRÀ 3Òé
iTiés antigues delícies, d'ont ve que l'avenç en el camí
de la santedat aixampla infinidament els horitzons del
goig humà. I, al contrari, quan l'home redueix els
seus anhels a la funció de les més baixes delicies,
cega la crestallina font de deleits superiors, i per aquet
fet no sols envileix el gaudiment de les delicies de-
sitjades, sinó que extreny per la seva ànima l'horit-
zó total del goig humà.
La sàtira del epicurià d'avui, sensual i escèptic,
ve de la seva limitació i rebaixament del plaer. Ell
vol ser l'home positiu, es riu dels altres que viuen
d'il•lusions i de quimeres i 's creu estar en plena rea-
litat perquè i seu goig li entra pels sentits. Quan
parla dels convits, de les dones i dels diners ho fa sense
idealitat, com si fossin no més que medis materials
per la seva positiva delectació. A davant del món viu
amb una llei de freda correcció, limita al deleit de la
seva còrpora la trascendencia del propi destí i es in-
sensible al remordiment per la crueltat amb que tre-
pitja la dignitat humana en el seu tracte amb els demés.
Per la gola i la delícia del ventre perd el deleit suau de
la seva renovació física; per gaudir el plaer sexual
perd el goig humanissim del amor, per la possessió
apassionada de la riquesa perd l'independència del seu
espiritual domini. Els més nobles plaers espirituals
se li entenebreixen o afoguen en l'ambent del seu mate-
rialisme groller, i quan pensa ser més viu que is altres
passa pel món envejant la fosca i migrada delícia de
les bèsties.
20
306 LA VIDA AUSTERA
Aquet ser malaventurat es com la polpa morta dé
la nostra civilisació. En la seva ànima hi ha un con-
formisme pestilent, i el seu cos es la mortalla d'un
cadavre. Aixís com els arbres, en el seu creixent, dei-
xen escorxa, fulles i branques mortes, aixís l'humanitat
deixa en el seu camí partícules d'ella definitivament
fixades, homes que no prosperaran, sers malaventurats
en els quals fineix tota esperança d'evolució futura.
Pro fóra temerària desolació veure en ells res més de
lo que són, avui que l'humanitat, per una explosió es-
piritual verament admirable, es disposa a les més
nobles i tremendes victòries. Els geòlegs ens par-
ien d'un estat dúctil de la terra en que s'aixecaven els
continents i s'ensorraven els mars, i jo penso que l'hu-
mana virtut està al present en volcànica fermentació
de que podrien sorgir nous continents i mars noves en
el nostre món espiritual.
Aviat la terra serà petita per la família humana, per-
què encara que l'home resti corporalment igual, crei-
xen desaforadament les forces que estan a la seva lliu-
re disposició. I al vapor i a l'electricitat i al calor i n
l'irradiació dels cossos posats al lliure albir del home,
hi corresponen una total compenetració humana i un
aument formidable de l'energia espiritual. Els nos-
tres fills adolescents tindran el domini del mar i de
les distancies terrenals, i encara els hi restarà la Joven-
tut I la maduresa per cercar les noves liiberacions en
Ics conquestes del espai. Pro, sense endinsarnos en
la marxa futura, es indubtable que les altes victòries
LES delícies de LA TERRA 307
obtingudes per l'aprofitament de les forces de la ma-
tèria han produit en el nostre temps la dignificació del
cos humà.
L'home ha descobert que '1 seu cos era una màqui-
na potenta i admirable, creació sotil que traspassa en
la seva perfecció i en la seva hermosura les més tras-
cendentals anticipacions del seu esperit. Aquets me-
dis d'investigació que "ns han descobert tantes lleis de
la matèria no arriben a destriar les profondes i incon-
cebibles maravelles de la màquina humana, infinida-
ment superior a totes les màquines ideades per l'home
i d'una irradiació espiritual que traspassa de molt les
demés formes conegudes de la matèria. I heus aquí
per ont li ve al que "s considera en l'ordre universal de
les coses la retornadora dignitat d'un noble origen per
la sola excelencia del cos humà, talment que les velles
concepcions sen senten trasbalsades. Perxò tenim la
fe en el nostre cor de que s'han començat els fonaments
de la nova torra de Babel, que permetrà als homes es-
calar l'antic domini del espai misteriós sense por de
que una sobrehumana potestat els dispersi i aturi la
seva obra.
La dignitat del cos humà porta per corolari la dig-
nificació de les delicies terrenals. (íCom seria possi-
ble a la familia humana d'avui la condemnació de la
carn, de la riquesa, del amor? Les delicies terrenals
que per similitut de naturalesa pertanyen al cos reben
d'aquet la dignitat o la condemnació. I tot el món
material en que vivim, amb el convit de les seves for-
308 LA VIDA AUSTERA
CCS, s'ha dignificat a davant del home, que per la des-
coberta de tantes potencies fisiques troba a la seva dis-
posició més energies de les que li demana M seu espe-
rit. Heus aquí una senyal dels nostres temps, aquet
desequilibri entre les potencies materials verament ad-
mirables i l'endarrerida creixença del nostre esperit,
que no dóna l'abast en la carrera. Precisa una nova
i més noble fortificació de l'ànima, per la qual obra li do-
narà admirables energies el goig de les delicies terre-
nals. A cavall de la carn, del amor i de la riquesa, l'es-
perit humà hi trobarà "Is estimulants més poderosos de
la seva ascensió i santificació.
Aixís per l'aspra necessitat dels nostres temps la dig-
nificació de les delicies ens mou a dolç agraïment, no
sols pel plaer que 'ns donen, sinó pel fi moral que asso-
lim amb elles. I aquí tornarem a recullir el pensament
dels moderns epicurians, que posen el deleit de l'huma-
nitat com a fi del home, perquè '1 dolç agraïment de
que a suara parlàvem deu considerarse com l'extrem
moviment del nostre esperit respecte a les delicies. No
hom de passar d'aquí, perquè '1 fi no es el deleit del home
ni •) deleit de l'humanitat, sinó l'etern millorament,
l'ascensió, la santificació.
Jo estic en que 1 fi del home es quelcom més uni-
versal encara per la seva naturalesa que "I dí»lcit de l'hu-
n • ♦. com si existís una més alta gerarquia a que
(, ,... ..ini girar el nostre pen.•ia ment. Jo 'm figuro que
l'home no es un ser isolat, ni l'humanitat es una comu-
nió isolada, sinó que l'un i l'altre són representacions
LES delícies de LA TERRA 309
fugitives i fragmentaries d'un món espiritual que té
per atribut una tant substancial simpatia que tot ell
es millora, ascendeix i santifica quan l'home realisa i
seu fi.
Per millor entendrens respecte a la cordial signi-
ficació de la nostra hipòtesi, girem els nostres ulls cap
aquest univers material en que no hi ha res ni s'hi
mou res indiferent a la totalitat del món. Si poseu
les mans en l'aparell d'astronomia, el desvieu per la
sola calor de la vostra mà; si deixeu una moneda de cinc
grams sobre l'éix d'una roda de ferro, l'aparell es des-
via per la flexió del éix. Cada dia aumenten la soti-
lesa i la comensurabilitat dels nostres medis d'observa-
ció, i a cada nou descobriment recula l'esperança de
trobar l'unitat del espai i el terme del moviment. Més
enllà de la nostra limitació d'analisi, pròpia de la fla-
quesa dels nostres sentits, les matèries més dures se-
gueixen fluint en aquet torrent incommensurable de les
coses i 's comuniquen indefinidament les seves més Ín-
fimes vibracions. La llum que avui rebem de les es-
trelles va sortir d'allí dalt abans de començar la nostra
vida; les ondes sonores que s'aixecaren de la terra
quan s'ensorrà l'Atlantida, encara estan avui en camí
per l'espai infinit. Jo estic segur de que i pas lleu de
la formiga fa trepidar la terra.
Doncs hi ha un món espiritual del que nosaltres amb
els nostres medis d'investigació no més en podem seguir
les més grosseres i fragmentaries vibracions, i aquet
món espiritual part d'allà dels limits de la nostra ex-
310 LA VIDA AUSTERA
periencia -s resol en unitat eterna. La meva ànima,
les vostres ànimes, amics meus, són accidents fugitius
d'aquesta suprema unitat espiritual infinidament in-
commensurable. Jo no voldria allunyarme massa de
la realitat coneguda, d'aquesta realitat que en la seva
manifestació pròpiament fisica 'ns ha portat abans a
la concepció d'una hipòtesi de fluencia i simpatia uni-
versals. I perxò de les experiències espirituals en de-
dueixo per analogia l'hipotesi d'un món que escapa
a la penetració dels nostres sentits; món que no ha de
ser forçosament autònom de la matèria, sinó que's pot
considerar com una nova manifestació de l'eterna subs-
tància, que aixís tindrà una doble llei de relacions,
físiques les unes, espirituals les altres.
El nostre pensament, la nostra voluntat i el nostre
amor no serien aixís formes isolades d'una vida estric-
tament individual, sense altre fi que 'I de la pròpia per-
fecció, sinó extrems experimentals, manifestacions en
l'horitzó de la conciencia humana d'un món superior
espiritual. Aquestes manifestacions personals poden
arribar en els homes que diem posseits d'una intuició
divina a una intensitat i profonditat verament admi-
rables, pro encara infinidament inexpressives del món,
els quals eterns i nombrosissims atributs s'esforçaven
per fernos pressentir.
No "ns apartem massa dels límits del nostre conei-
xement real, mirem endarrera per ar.scgurarnos de que
la nontra hipotcii arrenca sense solució de coiitinuitat
deb fets experimentals que 's fan conscients en el nos-
LES delícies de LA TERRA 311
tre esperit. No entrem en cap dualitat de substància
entre *! món real i aquest altre món espiritual que no
es sinó l'infinida i llogica prolongació d'aquell, amb la
suposada existència d'atributs que són encara tras-
çendents per la limitació investigadora del nostre en-
teniment, però que seran experimentals en un grau su-
perior de cultura.
L'austeritat del home, la bondat intrínseca del
home, trascendeix en el seu obrar per una llei d'ondes
anímiques que 's trasmeten i aixamplen a tot el món
espiritual de que es Ínfima manifestació. La virtuali-
tat de les nostres accions santificadores no "s limita,
doncs, al nostre ser individual, ni al ser de la comuni-
tat humana, com no tenim per fi ni l'humanitat ni
l'home, sinó que s'extén per cercles infinits a tot aquell
món superior de que a suara parlàvem, la qual suprema
perfecció i santificació sintetisa '1 nostre fi en els termes
de la més alta idealitat.
Aixís les delícies de la terra serien com emocionants
ofrenes d'aquet món d'aigues i montanyes, d'eters i
aires sotils, de sers que viuen i d'estrelles, món mate-
rial de cega mecànica, perquè treballéssim amb la for-
ça del seu deleit en la santificació del esperit univer-
sal. Santificació en aquets termes del coneixement
porta en sí aixamplament de la consciència. I ino 'us
tempta, amics meus, l'hipotesi cordial de que en la mar-
xa milenaria dels temps representem nosaltres homes
d'avui el grau aont ha arribat l'eterna Natura en el seu
esforç per redimirse i devenir conscient? El món espi-
312 LA VIDA AUSTERA
ritual obra en nosaltres i ens pren per instrument d'e-
mancipació de la terra i dels astres que marxen esclaus
d'una força que pugna per devenir conscient. ([No
podem pensar que avui ja pensa "1 món pel nostre es-
perit, com nosaltres pensem per l'orgue del nostre
cervell?
Som instrument del món i el món ens dóna les delicies
perquè i santifiquem amb la força del seu deleit. I
en aquet concepte no hi ha humiliació per la dignitat
humana en quant no som instruments d'una substàn-
cia extranya. sinó la m.és noble manifestació de la subs-
tància que per la nostra virtut es santifica. Es l'home
l'emocionant compendi del univers sentintse palpitar.
en el qual espill li plau mirarse al món que pren en
ell consciència de les maravelles que integren el seu ser.
Si cada vegada que un nou home s'encén de trascenden-
tal amor per la dóna estimada, es tot el món espiritual
el que "s transforma en ell i ascendeix i 's purifica.
<íQuin es l'home que defallirà de covardia a davant
de les futures delicies terrenals i no sentirà una força
moral impetuosa, quan el total espandiment de la cul-
tura del esperit en la vida moderna, potcnta d'energies
íisiques, li presenti "1 goig, sinó com a fi de l'existen-
cia, com cl medi de que ns fa ofrena '1 món per di.v
posarnos a la seva llibertat?
LLIBRE CINQUÈ
LA MORT AUSTERA
EN la gran esplanada del Parc hi havia vuit o dèu mil
persones vestides de colors clars i elegants, amb
les cares rialleres i el cor donat a l'alegria. Per damunt
de la gent es veien les banderes de les societats patriò-
tiques, i una colla de joves amb barretina vermella can-
taven una vella cançó de montanya.
Nosaltres, amb la meva mare, l'esposa i els fills,
hem atravessat la bellugadiça de la multitut i ens en
hem sentit fondament afectats. Unes noies han pas-
sat brincant amb el seu promès a la mà, tot ensenyant-
nos les blanques dents entremitg dels llavis sanguino-
sos. Unes altres feien colla anant d'un lloc al altre sen-
se parar, enraonant i cridantse pels noms, que sonaven
com una plata. S'ha sentit una musica sentimental
governada per la tenora i els joves i les noies han corre-
gut a donarse les mans per ballar la sardana.
^I doncs la mort? D'aquelles vuit o dèu mil perso-
nes vestides de colors elegants i clars que ballaven aques-
316 LA VIDA AUSTERA
ta tarda a la gran esplanada del Parc, tant bé de balladors
com de balladores com dels acompanyants que s'ho mi-
raven, d'aquí cent anys no 'n quedarà més que la pols
podrida de les sepultures o colgada en la terra. Els
promesos de galtes rosades i cor gentil que a suara pal-
pitaven d'amor, s'hauran fet vells abans, sense dents
ni cabells, carregats d'arrugues i desenganys per a
la fi morirse i desferse putridament en les tenebres.
I potser aleshores vindrà a ballar a la gran plaça del
Parc una multitut altrament vestida, amb altres entu-
siasmes i sentiments, sense ni un sol pensament d'amor
pels que ballaven aquesta tarda, indiferent a la nostra
existència, que serà ignorada, disposada al seu temps
a saltar alegrament, a enamorarse i a divertirse. I altre
cop hi haurà qui 's pregunti com nosaltres : i doncs la
mort?
Aquella multitut obrava immortalment. Canta-
va amb alegria sencera, ballava amb reposada i amoro-
sa gravedat. Jo la sentia en la seva frivolitat ben for-
ta i segura de no haver de morir. No 's veia allí l'e-
goisme del plaer fugitiu, l'ansia sensual de les hores
belles que no han de tornar mai més. Aquella mul-
titut semblava posseïda d'una concepció filosòfica de
la vida immortal i assaboria grave i dolçament una hora
de goig que de segur hauria de tornar. 1 doncs la
mort? Heu:i aquí una pregunta banal, treta dels llibres
negres de torment, sortida volguda de misantrop pro
fessíonal, pueril sabíduria enfront d'aquella gent que
dançava amb ferma gravedat.
I
LA MORT AUSTERA 317
Cada una d'aquelles vuit o dèu mil persones, al tor-
narsen a casa, seguirà obrant amb el mateix sentit d'im-
mortalitat. No pensarà que es esclava de la mort,
més tot ho disposarà per una existència indefinida.
Distribuirà la seva riquesa actual perquè sempre li
duri, beurà i menjarà, no per la set ni per la gana, sinó
principalment per seguir un ordre de renovació que no
té fi, i en el cercle intim de la família governarà is afec-
tes del seu cor amb exclusió d'un sentit de durada.
La casa del home no respon a la limitació de la seva
vida. La pedra i el ferro i el ciment, les jàceres talla-
des dels arbres més resistents del bosc, són acoblats per
una existència indefinida. Les piràmides egipciaques
s'aixequen avui sobre la sorra com expressió d'un con-
cepte immortal de l'existència. Fins la cabana del
pastor es construïda amb el màxim de resistència que
pot donarli l'home sol i errant.
<»Aont es l'egoisme furient que imposaria en la nos-
tra ànima la seguretat d'una pròxima aniquilació? Tots
els més nobles sentiments del home tenen per fona-
ment no una curta o llarga durada de la vida, sinó una
vaga fè en l'immortalitat. La glòria es un anhel que
no té limit en el temps, i, per l'amor a la pàtria, exte-
nem els sentiments del nostre cor a les edats passades,
i treballem i morim per un futur llunyà. En la te-
nebrosa fúria del avar que 's delecta en la contempla-
ció de les monedes apilades, que sent la gelosia del seu
or com pot sentir l'amant la gelosia de l'hermosa dóna
adorada, hi ha una bella desconfiança en el morir i
318 LA VIDA AUSTERA
una valoració immortal de les coses pròpies de la
vida.
Si l'home obra immortalment es perquè porta en
el seu cor una fè indestructible en la seva immortali-
tat. Seria falsejar per un instint filosòfic o relligiós
aquet fonamentalissim sentiment humà suposarlo li-
mitat a una trascendencia panteista per després de la
mort o a la supervivència del nostre esperit, que en
últim terme ve a ser una forma especial de panteisme.
La creencia que viu en el cor humà, desperta i cons-
cient en l'home comú, colgada sota la massa portento-
sa dels sistemes en el savi, es la continuació de l'exis-
tència part d'allà de la mort, amb tots els sentiments i
atributs de la nostra vida corporal i espiritual. La Co-
mèdia del Dante es una concepció fondament humana.
sobre tot en la descripció del Infern i del Purgatori,
aont la condició de les ànimes condemnades s'avé amb
la pluralitat de sentiments que formen el teixit de la
nostra vida.
Al parlar d'aquesta creencia indestructible penso
en el fet positiu independentment de tota concepció
metaíisica. Es un fet que nosaltres creiem necessà-
riament en l'apariencia i ficció de la mort, i tant es aixís
que a cada punt .sacrifiquem el deleit fugitiu ni imperi
del inevitable sentiment d'immortalitat. Més les re-
lligions positives actuals no 'ns presenten el simbol ex-
tern prou ample per compendre l'intensitat del nostre
sentiment. El cel i l'infern, la salvació de les ànimes
i el judici en la vall de Josafat són concepcions que no
1
LA MORT AUSTERA 319
abasten al nostre cor. I l'home, a davant de la flaque-
sa de la síntesi, orfe de l'imatge viva i potenta, no veu
que perdura en ell el sentiment d'una vida immortal.
([D'aont vénen el nostre ser i la substància del nos-
tre ser? <!Com persisteix la personalitat part d'allà
de la mort? ^Anem a parar a un regne espiritual sen-
se perdre is atributs d'aquesta vida o ens reencarnem
altra vegada per un pregon olvit de les passades encarna-
cions? Si per la llogica del nostre pensament concebim
l'existència d'un món espiritual, «equina representa-
ció del nostre esperit queda en aquet món després
de morts? Heus aquí un camp fecon d'invencions
relligioses i profanes; pro aquí no parlem d'elles i 'ns
limitem a sostenir que en el cor del home hi ha una
creencia indestructible i inevitable en la seva immor-
talitat.
Aquesta observació no 'ns diu, no obstant, tot lo
que hi ha en la nostra ànima tocant al problema de la
mort. La nostra vida ha tingut un començament, pro i
sentiment de no haver viscut abans de que comencés
la nostra vida no es per ell sol causa de dolor. Per més
que l'home visqui amb una fè pregona, nascuda en les fon-
dàries de lo inconscient, que i fa obrar com si fos im-
mortal, es indubtable que i pensament li dóna idea cla-
ra de la seva mort i que d'aquet pensament li 'n ve una
pena inconsolable. Obra com si fos immortal, i això
es la causa de la seva òptima visió de l'existència, pro
sab que ha de morir i aquesta es la font inestroncable
del seu dolor.
320 LA VIDA AUSTERA
Aventuremnos, amics meus, a una hipòtesi per a re-
soldre la contradicció paradoxal de la nostra existèn-
cia. Suposem que no més hi ha un ser amb vida, ser
que no va néixer ni ha de morir, i que representem la
seva substància per una linia infinida que aixís no té
començament ni acabament. La condició de la seva
immortalitat determinarà totes les parts de la seva subs-
tància, talment que cada punt de la nostra linia serà
expressió d'una partícula dotada de tots els atributs de
l'immortalitat. Doncs si, una vegada ben determi-
nats i fixats els atributs immortals de la substància,
feu a troços la linia i a cada troç li senyaleu principi i
acabament, sense alterar els vells atributs, tindrem una
imatge de l'existència humana, que entre M naixement
i la mort serà i obrarà com immortal.
L'home que arriba a la santedat governa '\ propi
pensament per l'imperi de la seva substància, i la fe del
seu cor arriba a ser el pensament de la seva vida. Per-
xò 'ns admira en ell com es fa visible una potencia in-
contrastable, germana de la que mou les estrelles del
cel. Per oposició al home sant trobareu unes ànimes
disperses Ja qual substància eterna viu colgada de for-
mes contingents, ensorrada en les tenebres de la mort.
El seu pensament es la cadena de la pròpia esclavitut.
cl seu coll i ics seves mans i els seus peus romanen en-
closos en Ics argolles d'un funest rumiar.
Quan era petit vaig passar aquesta malaltia de la
mort. Al sortir d'estudi preguntava an els altres nens
si no pensaven que un dia haurien de morir; que -Is
LA MORT AUSTERA 321
seus ulls s'aclucarien per sempre i els tancarien en la
fosquedat; que no tornarien a veure *! pare ni la mare,
i que les parets estimades de la casa pairal no *ls soplu-
jarien mai més. Ells em miraven amb els ulls grossos
ben oberts i sen anaven a jugar sense respondre. I avui
encara, quan em desperto amb els membres parali-
sats i 'm surten fastasmes esgarrifosos, encesos d'una
llum infernal, una vaga malinconia m'oprimeix el cor
i sento que 'm faig vell i que hauré de morir.
D'aquet concepte de la mort i de l'immortalitat sen
conclouen diverses regles de conducta. La primera
es que per viure santament no hem de menester dei-
xuplinarnos amb la constant presencia de la mort en el
nostre esperit. Per viure santament hem d'obrar segons
la llei més íntima de la nostra naturalesa immortal, forti-
ficant les columnes vitals de la nostra virtut, que la con-
sideració de la mort debilitaria. Si '1 teu pensament
et porta massa sovint a rumiar sobre la mort, pensa que
estàs malalt i que les potencies més innobles del teu
organisme et volen governar. Aixeca '1 teu valerós
esguard als ideals purissims, apuntala per dins la teva
casa, cambía les vigues que 's podreixen, saneja "1 cor
infecte, i la fè immortal que palpita en lo més pregon
de l'existència humana 't retornarà com un cordial
felicissim.
Si la nostra substància obra naturalment com si
fos verament immortal, no trobo la raó de contradir
aquesta inclinació pura del nostre ser perquè una expe-
riència del pensament ens asseguri la certesa de la mort.
21
"^22 LA VIDA AUSTERA
Deixem a la teologia l'explicació de lo que passa abans
del naixement i de lo que venim a ser després de morir,
i acontentemnos amb saber que mentres dura la nos-
tra vida, com objecte de coneixement, obra en nosal-
tres una força immortal. I aquesta força superior i
anterior al pensament ha de regir a totes hores els
nostres actes, d'aont ve una regla de conducta que senya-
la als homes com ideal de la virtut el conformarse a lo
que sigui expressió o derivació del sentiment d'immor-
talitat.
A més a més de l'experiència exterior, pot dirse que
tots els dolors fisics ajuden a fixar en la nostra conscièn-
cia la necessitat de morir. Jo veig que se m'ha mort
el j)are, que se m'ha mort un fill i que cada dia se 'm
moren amics i coneguts que no torno mai més a veure,
i d'aquí '1 pensament em forja la consciència de la
mort. Pro cada vegada que un dolor fisic fa sentirme
del cos m'anticipa la seguretat del meu morir. I es
quo '1 nostre cos es morirà lentament, a copia d'anys,
i arribarà un dia que casi bé tot ell serà mort, i encara
aquella substància nostra que obrava com si fos im-
mortal conservarà en nosaltres en tota la seva puresa
la força de l'immortalitat.
Ks, doncs, verament admirable i plcMia de noblesa
aqueixa força que actua en la substància human.i i per-
sisteix contra 'Is atacs de l'experiència i els períidiosos
avisos del dolor. I si la consciència de la mort es obra
superficial del pensament i de la podridura del cos
humà. ^com aqueixa consciència podria ccr mai vic-
LA MORT AUSTERA 323
toriosament contraposada a aquella força admirable i
plena de noblesa?
Heus aquí per ont arribem altra vegada a aquella
conclusió que ja s'inclou en el llibre de La Santedat hu-
mana i en el de Les Delícies de la terra, això es, que con-
vé conservar la salut del cos per assolir la més pura es-
piritualitat, perquè altrament la força immortal que
en nosaltres actua serà fondament pertorbada pel do-
lor fisic com una anticipació de la certesa de la mort.
I jo no puc imaginar una persona més privada de tota
austeritat, més innoble i impura, que la convertida en
sepulcre vivent d'una ànima que obri a tota hora amb
la certesa de morir. En ella is cucs anticiparan el
seu rosec i tota gloriosa ambició se li corcarà i devin-
drà femta pestilent.
II
EL mal de la sabiduria no ha deixat als homes el
goig tranquil d'aqueixa íntima immortalitat
del seu obrar. N'hi havia prou amb deixarse viure
dolçament, abandonarse a l'eterna energia que anima
la substància humana, per ser de fet tant com immor-
tal de les déu hores les nou de la nostra existència. Uàs.
el dolor i el pensament, anticipantli la sensació de la
mort i íentli present sa futura certesa, l'han mogut a
rumiar les hipòtesis més fantàstiques per a resoldre
aquesta antinòmia de la nostr.i mort nmb l'immorlnl
obrar de la nostra substància.
No cal fer una historia del concepte de la mort i de
l'immortalitat per escriure un llibre sobre la conducta
humana. Més en tindrem prou amb recordar algunes
de les hipòtesis fonamentals perenfondir l'idea que te-
nim de la nostra existència i pendre peu d'aquI per aju-
darnos a concloure la més austera ordenació de la nos
tra vida.
LA MORT AUSTERA 325
Aquestes són les paraules d'Anaxagores conserva-
des per Simplicius en el seu comentari a la Física d'A-
ristotil :
— Els grecs tenen una falsa idea de lo que ells en
diuen néixer o morir. Cap cosa neix ni mor, sinó que
cada cosa 's forma per mescla i deixa de ser per sepa-
ració. Aixís, en comptes de néixer, caldria dir agre-
garse, i en comptes de morir, disoldres. —
I es que per ell tot l'univers es componia de corpus-
cols elementaris, homoiomeriai, semblants entre sí.
Aquestes homoiomeries existien al començament en
estat caòtic i, eternes i índescomposables com són, van
agregarse i disoldres per l'actuació d'una intel•ligència,
nous. Una mena d'aquets agregats, doncs, som els
homes, com les demés coses del món : formes fugitives
que 'ns disgregarem al morir. Jo m'afiguro que, con-
cebuda aixís la nostra existència, no deixa en el món,
després de la mort, més que l'impressió fugitiva de la
forma passada, semblant a la marca de la nostra mà
sobre i munt de farina disposada a ser pastada i posa-
da al forn.
Aquestes idees d'Anaxagores inclouen un sentit
pregon que sembla hauria hagut d'aconduir als grecs a
la concepció d'una vida immortal en el seu obrar, en-
cara que limitada per la mort. Els corpuscols eterns,
indivisibles, semblants a sí mateixos, moguts i animats
en l'espai per una intel•ligència que té la saviesa, la poi-
xança, la grandesa, l'energia lliure i espontània, havien
de conservar en l'agregat de la nostra existència un in-
326 LA VIDA AUSTERA
tim record de la llur natura immortal, tot i considerant
com a llei fatal la futura disgregació.
Les paraules conservades per Simplicius responen,
no obstant, a una idea materialista de la vida, a una
explicació fisica del món. Els homes no representen
al néixer l'adveniment d'un nou ser, sinó la formació
d'un nou agregat, ni té altra trascendencia la seva mort
que la natural de tota disgregació. Els corpuscols
elementaris de que 's formaven no moriran; altres nous
agregats es formaran en l'espai per disoldres quan els
arribi l'hora, talment que la naixença no implica crea-
ció, perquè res es fa de res, ni la mort significa ani-
hilació, sinó disgregació d'elements perdurables.
Epicur va anticiparse als temps moderns de fosc
positivisme al considerar al home com una forma fu-
gitiva, unió solidaria de l'ànima i del cos que neixen,
fan la creixença i envelleixen juntament, i han de mo-
rir per tant a la vegada, quan la vida de l'ànima i del
cos cauen a sota '1 domini de forces destructores. En
la seva teoria del deleit considerava Epicur que no hi
havia causa de pertorbació tant períidiosa i terrible
com la por de la mort, i perxò sempre que parla del mo-
rir no sol tenir altre propòsit que sostraure al savi a la
força destructora de la pertorbació.
Aquestes són les paraules d'Epicur : — La mori
per nosaltres no es res, perquè lo que 's disol manca de
sentiment, i lo que no sent no 'ns pertoca... Acostumat
a considerar que la mort no es contra nosaltres, perquè
tant el bé com el mal vénen del sentit, i la mort es la
LA MORT AUSTERA 327
privació d'aquet sentit. Aixís el perfecte coneixe-
ment de que la mort no es contra nosaltres ens deixa
fruir la vida mortal, sense afegirli temps indefinit, sinó
despullantla del amor a l'immortalitat. No hi ha, doncs,
en la vida res que inquieti a qui està segur de que no
es un mal deixar de viure. Aixís, orat serà aquell que 'ns
digui com tem a la mort, no perquè l'entristeixi al te-
nirla present, sinó perquè sab que ha de venir, car lo
que no "t torbi present, mal et torbarà abans de venir,
sinó es per mala opinió. La mort, doncs, el més hor-
rible mal, per res ens pertoca, perquè mentres nosaltres
vivim no ha vingut ella, i quan ella ha vingut ja no vi-
vim nosaltres. Aixís la mort no es contra'ls morts ni
contra 'h vius, perquè ella es pels que ja no són, i pels
que encara són ella no es. —
Epicur no creia en altra vida que en la present, ni
en altra llei d'obrar que la de la nostra naturalesa mor-
tal. El poeta Lucreci, que 's tenia per epicurià, ens
parla de la vida com d'una atxa de foc que is sers es
passen l'un al altre per mantenir eternament la seva
resplendor. No haventhi una altra vida, no hi ha cap
més morada per la nostra carn, ni pel nostre esperit, ni
per la nostra figura, i són fantasmagòriques ficcions
V Infern dels antics, el Tiaou dels egipcis, el Scheol dels
jueus i YHadès dels cristians. Si es la vida de tant cur-
ta durada i no hi ha res abans ni després d'aquesta vi-
da, l'unica regla de conducta es conformarse amb la
certesa de la mort i no doldres temeràriament de lo ine-
vitable. El deleit s'ha de medir per l'intensitat i no
328 LA VIDA AUSTERA
per la durada, i essent fi de l'home aquet deleit, seria
mancarlo perseguir vanament una immortalitat im-
possible amb l'amargura de que no duri més.
No sé què 't passarà, noble company, quan t'atu-
ris a considerar aquet concepte de la mort que 't barra
'esperança d'un generós destí. La nostra carn i el nos-
tre esperit neixen i moren al mateix temps i obren amb
la mateixa llei de naturalesa contingent i es guien per
-una curta finalitat. Aixís no queda altra noblesa que
la nascuda del deleit com a conjugació més bella de la
nostra energia perdurable. Jo't diré que "1 cor se m'o-
primeix i que una potencia espiritual resident en mi 's
revolta tumultuosament contra l'abús d'una filosofia
freda i intel•lectual montada sobre jocs de paraules, que
desfigura la realitat sota l'apariencia d'una llogica in-
contrastable.
I doncs la mort? Ara sí que ve a tom preguntar ;
i doncs la mort? iDe què li vindrà a l'home la pu-
nyenta por de la mort? No es el dolor del sofriment
ni es lo que passi a l'hora de morir lo que "ns pertorba;
tampoc espanten al home dels nostres temps les penes
del infern, ni la més lleu malinconia del purgatori. Lo
més tràgic en la vida humana es que no podem sos-
traurens a un substancial anhel d'immortalitat i que
davant de la contingència inevitable de la mort el nos-
tre esperit resta espantosament indecís entre una exis-
tència inconeguda d'ultratomba, i l'hipotesi d'un irra-
cional anorreament.
La nostra raó "u es, d'immortal, i perxò l'enigma
(
LA MORT AUSTERA 329
de la mort es la causa incommensurablement més po-
derosa del nostre mal de terra. D'aquí ve que la raó
humana hagi disposat sempre la seva divina potencia
d'invenció en representarnos la futura i eterna persis-
tència del nostre ser, perquè obrant aixís es mou de con-
formitat amb la pròpia naturalesa.
Potser em preguntaràs : « — Pro, es veritat que mo-
rim? — Fins ara, noble amic, no he sabut compendre
la necessitat de respondre an aquesta pregunta.
III
Aixfs comença M Llibre dels Morts :^
\0h Ossiris, toro del A mentí, diu Tho:. oh rei
de l'eternitat\ Jo soc el déu gran en la barca divina; jo he
batallat per tu; jo soc un dels divins capdills que jan ser
veritat la paraula
1) Acjuet primer capítol dc\ Lli brg dels Moris compleix tl mru
propòsit millor que una teoria raonada do l'immortalitat en l'antic
Egipte. Pcrxó l'hc tret d'una traducció del paplrus de Turln ícta
per en Paul Pierrct I no penso aclarlrlo mas:;a. Hls escribes de la
casts laccrdotal copiaven en un rotllo de papirus un text antic
d'oriffen divi qu': amb cl temps va sofrir moltes adlcions I variant-;.
El nom d^^l mort cl deixaven en blanc i s'hi posava al comprailo i
íerlo servir. L'ànima del mort, convertida en nou Otsirls, -i per
tant quan el llibre fa rrf•rrn'•la al mort li posarem l'OssIris nou...
— era precipitada en l'Amentl, hemisferi Inferior, I, leculnt les
Instruccions del llibre, disposat entre l'embenat de la mòmia daniuni
d''l pit o a sota 'I braç, podia sortir do dia com el sol de la r'-^l^
•oterrania. Aquet capítol que tracta de lasorllda de dia s'havia do
<|tr el Jorn de l'enterro por entrar desprós d'havor sortit. El moit,
LA MORT AUSTERA 331
d'Ossiris contra is seus enemics el dia de pesar les pa-
raules. Els teus companys ho són meus, Ossirisl Jo soc
un dels déus nascuts de Nout que destrocen als enemics
de r Immòbil de cor\ que per ell empresonen als seus
contraris. Els teus companys ho són meus, Horusl Jo he
batallat per tu, jo he entrat a les files aprop teu. Jo soc
Thot, que fa ser veritat la paraula
d'Horus contra is seus enemics el dia de pesar les
paraules^ a la morada del capdill que es a An^. Jo soc
l'Estabil, fill del Estabil, engendrat i parit a
la vila de l'Estabilitat. Jo m'estic amb les dos plora-
neres d' Ossiris, gemegant per Ossiris a la regió de les dos
en la seva apoteosi, s'identifica amb Thot, rintcl•ligencia directriu
del món, i fa les primeres invocacions. Després passa breument
per tota l'existència d'ultratomba del home just; arriba al Oest, es
sotmet al judici que -1 declara pur a davant d'Ossiris, es lleva com
un déu vivent resucitant en Horus i atravessa ■! cel assimilantsc
a Ra, de la qual mutilació neixen els déus; després passa -1 Noun,
abisme celestial, i torna al Tiaou, camp de la carrera nocturna del
Sol, espai que ajunta l'horitzó occidental al horitzó oriental del cel;
amb això s'assimila a Ossiris, i al capdevall s'associa als déus i s'asseu
entre ells. Aixís l'home just no sols era immortal, sinó que entrava
i sortia de la tomba, se li obria la boca, se li deixava "1 cor, se li
guardava la memòria. Tot ens fa creure que l'existència d'ultra-
tomba era per l'egipci quelcom de material, amb transformacions en
esparver, en lotus, en fènix, en serp, en aureneta, i amb provisions
de pa, begudes, bou, oques i grans d'encens inflamats.
1) L' Immòbil de cor es Ossiris; Nout es la mare de Ra i
d'Ossiris i ha concebut al mort en Ossiris.
2) Dia del judici de l'ànima.
3) An es Heliopolis, aont hi ha una tomba d'Ossiris.
332 LA VIDA AUSTERA
llogues i fent ser veritat la paraula d' Ossírís contra 'Is
seus enemics : perquè Ra ha ordenat a Thot fer veritat la
paraula d' Ossiris contra
els seus enemics i l'ordre es executada per Thot. Jo
estic amb Horus el jorn d'envolcar a Teshtesh, d'obrir la
porta al venjador de f Immòbil de cor
i de fer misteriosos els misteris de Ro-stau\ Jo estic
amb Horus al acte d'empedreir el braç del Ossiris que hi
ha a Sekhem ^ ; jo surto i entro a la morada de les flames,
destruint als adversaris
altrement dit, els rebels a Sekhem. Jo estic amb Horus,
el jorn de fer la festa d' Ossiris, el Ser bo, la paraula del
qual es veritat, i faig ofrenes a Ra pel forn de la festa del
Sis i de la festa del quart de lluna a An. Jo soc
un trist sacerdot a Tatou, jo faig les uncions a Aby-
dos, alçant al que està part d'amunt dels graus de l'ini-
ciació. Jo soc profeta a Abydos pel jorn de remoure la
terra. Jo veig els misteris de Ro-stau; jo dirigeixo les
cerimònies de
Mendes', jo soc cl sotem ^ en l'exercici de les seves
funcions; jo soc el gran mestre de l'obra que posa l'arca
\) Ro-itau es la porta de la ref^ió sotorrania, I obrir la porta
al venjador del Immòbil de cor es obrir l'horitzó oriental del crl a
Horus, sollxent i vrnjador del seu parc Ossiris.
2) A Srkhem hi havia un déu qua tenia i braç dret aixecat
en l'actltut del sembrador I el braç esquer tullt. immòbil, en estat
rudimentari sota l'embenat del dóu com una mumla.
^) Sotem, titol saccrdutal del que assisteix ai Khtrhtb o mes-
tre de cerimònies.
LA MORT AUSTERA 333
sagrada damunt del sostentacul. Jo rebo l'ojici de llau-
rar la terra pel jorn deia llaurada a Heracleopolis *. — \0h
guiadors
de les ànimes performades a la morada d'Ossírís\
Guieu l'ànima del Ossiris nou... amb vosaltres a la mo-
rada d' Ossiris; ella veu com vosaltres veieu, sent com
vosaltres sentiu,
s'aguanta dreta com vosaltres us teniu drets, s'asseu
com vosaltres us asseieu. Oh donadors de pans i de begu-
des a les ànimes benefactores a la morada d' Ossirisl Do-
neu pans i begudes en el temps al Ossiris nou...
com a vosaltres mateixos. Oh vosaltres que obriu els
caminsl Oh vosaltres que franquejeu les vies a les ànimes
performades a la morada d' Ossirisl Obriu els camins,
franquejeu
les vies a í Ossiris nou... com a vosaltres mateixos :
que penetri, amb l'ajuda d'aquet capitol, a la morada
d' Ossiris; que entri amb delit i que surti venturosament
i' Ossiris nou...
Que no */ facin retrocedir, que no l'apartin, que entri
quan li plagui, que surti a son gratcient. Essent feta
veritat la seva paraula, les seves ordres són executades
a la morada d' Ossiris. Camina, parla com vosaltres.
Camina, í Ossiris nou...
cap al Oest venturosament. No s'hi troba pecat d'ell
a la balança; la seva sentencia no es pas feta a saber a
boques nombroses. La seva ànima s'aguanta dreta
1) Aquí para d'invocar el difunt i parla -1 llibre.
334 LA VIDA AUSTERA
davant d' Ossiris. Ell ha trobat boca pura a la terra '.
Jo 'm poso a davant del senyor dels déus, assoleixo 'I país
de ml-ti, tn aixeco com un déu vivent, resplendeixo en
la societat dels déus que són al cel. Jo soc
com un de vosaltres. Les meves cames em porten a
Kherou '. Jo veig la marxa de la santa constelació Sahou '.
Jo atra vesso 'I Noun. No se m'aparta de la vista dels
senyors del Tiaou.
Jo 'm nodreixo de lo que nodreix la socie.'at dels Déus,
jo m'assec amb ells. Jo soc invocat pel Kher-heb en-
carregat del fèretre, oieixo les oracions propiciatòries,
tiro endavant a
la barca; la meva ànima no es allunyada de son
senyor. Salut, resident del Oest, Ossiris de Ni/our]
Fes que jo borui venturosünirnf rap al Oest, que 'm
rebin
els senyors de To-scr^, que 'm diguin: Adoració] Ado-
ració en pau\ Que 'm facin lloc a la vora del capdill dels
capdills divins. Que -m rebin les dos debeses dides.
Que jo surti
a davant del Ser bo la qual paraula es veritat; sigui
fo servent d'Horus a Ro-stau, d' Ossiris a Tatou. Faci
fo totes les transformacions que desitgi a tot arreu aont li
I) D'iqu( r-nd.ivant torn» a pnrlar cl difunt. Tt et la trrra
ont f\ difunt troc-ja nh rn^mií s d'Orairls.
.*) Lloc,
4) hi- ^-13 (Jq To sfr són fia habliini" >\r l.i trfló Infer-
nal El capdill dHt capdills divins es Ossiris.
LA MORT AUSTERA 335
plaurà al meu doble\ Si 7 mort sab en la terra aquet
poema,
r inscriurà en el sepulcre, car per aquet capitol surt i
entra is dies que li plau a sa morada. No i fan recular.
Se li donen pans, begudes i abondor de
viandes damunt del altar de Ra. Transita pels camps
d'Aaron'^ ont se li dona blat i ordi, puix hi floreix com
a la terra.
1) Aquí acaba de parlar el difunt i torna a parlar el llibre.
2) Camp celestial aont reb blat el mort. Un riu l'atravessa,
s'hi va per camins misteriosos i cada difunt en reb un troç en
que shi fa un blat de set colzes d'alçaria.
IV
LA promesa incendiaria de la resurrecció de la carn
va aixecar en pes les multituts a l'hora de la
més gran magnificència del Imperi romà. Semblava
que totes les energies humanes estessin compromeses
en aquella formidable ostentació del món gentil. La
força del home, la saviesa del home i el sentiment del
home s'armonisaven bella i orgànicament en aq\iella
societat soperba, talment que no més la pròpia cor-
rupció podia disgregaria. Per damunt de tot allre
poder humà, l'Imperi semblava un estat definitiu per
mentres hi quedessin homes a la terra.
Més un dolç fuster de Galilea va fer viva la pro-
mesa de la resurrecció de la carn. Ell prou parlava del
Parc Celestial, de com tots els homes som germans, i
ensenyava l'amor als humils; més blandia una esp.isa
que anava sempre de dret al cor, l'arma més potenta
que han vist els temps. Mai les passions humanes
han sentit una fuetada com aquella: Prepareuse,
LA MORT AUSTERA 337
que s'acosta la plenitut dels sigles i tenim aprop el
regne dels cels. — El pare s'aixecava contra *1 fill,
l'esposa abandonava l'espòs, el germà guerrejava con-
tra '1 germà. La promesa incendiaria els hi removia
les més fondes entranyes i el que la sentia amb cor
senzill, d'allí endavant ja no entenia altra cosa.
Recordeu les idees d'Epicur, que desenganyava de
tota esperança d'immortalitat; considereu el torrent
de la substància universal aont anaven a fondres tots
els cossos en la desconsoladora i cega doctrina estoica,
penseu en les terribles paraules de Jesús sobre la re-
surrecció de la carn. Escolteules ara, tal com les
porta l'Evangeli segons Sant Matheu:
— I després, darrera de la tribulació d'aquells dies,
el sol s'enfosquirà, i la lluna no farà claror, i cauran
estrelles del cel, i les virtuts del firmament tremolaran,
i aleshores sortirà la senyal del fill del Home en el
cel i ploraran totes les nacions de la terra. I veuran venir
pels núvols del Cel al Fill del Home en gran poixança
i majestat. I enviarà als seus àngels amb trompeta
i veu ressonanta, i juntarà 'Is seus escullits dels quatre
vents del cim dels cels fins a la seva fi. I apreneu
de lo que passa amb la figuera. Quan s'entendreix la
seva branca i broten les fulles, sabeu que se "ns acosta
l'istiu. Aixís mateix quan vejeu totes aquestes coses
sapigueu que per les portes entra lo que ve. Us dic
ben verament que no passarà aquesta generació que
aquestes coses no 's com.pleixin. El cel i la terra passa-
ran, més no passaran les meves paraules...
22
338 LA VIDA AUSTERA
Pro quan el Fill del Home vingui majestuosament
amb tots els àngels, aleshores s'asseurà en el setial
de la seva glòria i totes les nacions seran ajuntades
a davant d'ell i separarà els uns dels altres, com ara
el pastor separa les ovelles dels bocs, i posarà les ove-
lles a la dreta i els bocs a l'esquerra. Aleshores el
Rei dirà als de mà dreta: — Veniu, beneits del meu
Pare: posseïu el regne apariat per vosaltres d'ençà del
començament del món; perquè vaig tenir fam i per
menjar em donàreu; vaig tenir set i 'm portàreu
per beure; trobantme sense aculliment, m'acullíreu;
nu, em vestíreu; malalt, em visitàreu; i estant a la
presó vinguéreu a mi. — Aleshores els justos li res-
pondran, dient : — Senyor : ^quan et vegérem famo-
lenc i per menjar et donàrem? <^quan mort de set i 't
portàrem per beure? i\ quan et vegerem malalt o a la
presó i 't visitàrem? — I en resposta el Rei els dirà :
— Us dic ben verament: mentres ho féreu amb un
d'aquets germans meus el més petit, a mi m'ho féreu. —
Aleshores dirà també als de mà esquerra: — Apar-
tcuse de mi, maleïts, cap al foc etern apariat pel diable
i els seus àngels; perquè vaig tenir fam i no'm donàreu
menjar, set i no m donàreu per beure, estant sense
aculliment no m'acullíreu; nu, no m'abrigàreu; malalt
í a la presó, no 'm vàreu visitar. - Aleshores també
ells li respondran, dient : — Senyor : ,íquan et vegérem
afamat isedejant, o sense sopluig, o nu, o malalt, o a la
presó, i no t'assistírem? — I aleshores els hi respondrà,
dient : — Us dic ben verament : cada cop que no 'u
LA MORT AUSTERA 339
féreu amb un dels més petits, tampoc m'ho féreu a
mi. — I aquets aniran a les penes eternes i els justos
a la vida eterna. —
El món s'acostava, doncs, a la seva fi, i els terribles
prodigis del Apocalipsis no tardarien ni una vida d'ho-
mes. Venia un regne espiritual, regne dels Cels, aont
els escullits hi menarien una vida eterna, no més dife-
renta de la vida en aquet món per l'ausencia de tota ma-
laventura. Les paraules fiblaven a través dels ner-
vis fins a la carn i als óssos en un trasbals de tot el ser,
i aquella voluntat immortal que resideix en la subs-
tància humana veia realisats els tenebrosos anhels de
no morir. Si ni 'Is maleïts moririen! Perquè la mort
era un engany dels nostres sentits, d'aont el foc etern,
no sent mai comparable al horror de l'aniquilació, deve-
nia la darrera esperança del home. Per tota la primera
generació cristiana la certesa de la resurrecció de la
carn feia més prosselits que la crucifixió del Fill de Déu.
Aquesta vida, plena de misèries, amb la pompa
vana de les terrenes fortunes, no era comparable a la de-
lícia eterna de no morir, assegut a mà dreta del Senyor
a l'hora del Judici en la pregona vall de Josafat. De
res li servirien al Emperador les seves riqueses de tant
curta durada : aviat s'acabaria la poixança del poten-
tat. Tot l'art de la terra, amb les seves estàtues i pa-
laus i pintures, quedaria palid i miserable com la llum
de la llàntia quan surt el Sol amb la seva claredat. Po-
dia afrontarse la mort abans de veure la copa de sang
de les víctimes sacrificades als déus que no salvaven
340 LA VIDA AUSTERA
de morir : una allau impetuosa arrocegava l'ànima del
catecumen que moria serenament reflexada en el dolç
esguard i en el somrís dels llavis la delícia de l'entrada
en el Paradís.
Tota l'humanitat ha sentit el pas d'aquella força
soterrania, comparable al foc que abranla les entranyes
de la terra i surt per la boca dels volcans i a l'alenada
portentosa que aixeca en l'aire Ms continents i sepulta
la terra sota '1 mar. L'imperi romà, en la construcció
del qual s'havien excedit les forces humanes, empedreit
en la seva ànima gentil i tallat en la forma de la bellesa
pagana, s'esgrunà sota la pressió d'una furiosa espe-
rança en el regne dels cels, com s'esclafa í devé pols
impalpable la farina seca en les manetes d'un nen.
Abans de refredarse *1 foc humà de la resurrecció de
la carn passaren anys i sigles de desenganys terribles,
talment que Ms seus estratus, en la formació del home
d'avui, poden compararse a les capes geològiques que
recorden els períodes de la terra. Pro passaren les he-
catombes neronianes, passà la destrucció del Temple
de Jerusalem, passaren les irrupcions dels barbres, i el
món pagà quedà colgat de cendres en orgulloses runes.
Després de l'espantosa angoixa del any mil, els pobles
occidentals començaren l'obra expiatoria de les creua-
des í mentrestant el dolç i suau amor de la term refres-
cava les ànimes.
Els sigles passaren per damunt d'una humanitat
baldada que sentia com si la tornessin a nova vida des-
prés d'una letargia somniosa de la carn. La fi del món
LA MORT AUSTERA 341
reculava cap a les pregones fondàries dels temps futurs,
la resurrecció de la carn anava prenent l'aire d'una
representació simbòlica, el regne dels cels ja havia
arribat d'ençà del sacrifici de Jesús per les ànimes
benaventurades, i el Judici final en la pregona vall de
Josafat es veia massa lluny per exercir una influencia
constant en el cor de l'home.
En els temps d'aquella nova primavera les prime-
res a deixondirse foren les forces corporals. No hi ha
hagut mai una humanitat sensual com aquella ni mai
s'ha vist tant sensualment la podridura de la mort, com
no s'ha concebut mai la vida d'ultratomba per les imat-
ges d'una tant carnosa realitat. Les delícies terrenes
foren assaborides amb la més grossa i bestial luxúria,
talment que l'home Hec com el relligiós, en els burgs
ciutadans com en les masies, en el sigle com en la sere-
na pau dels claustres, experimentà la dolça gaubansa
del pecat en els braços de performades i opulentes matro-
nes i en el desori d'una taula proveïda dels menjars trucu-
lents que no abastaven a sossegar els torments de la gola.
Semblava com si les primeres concepcions dels ho-
mes del Nort es tornessin de carn i óssos o de pedra al
arribar al Mitgdia. Un sentit corporal de la realitat i
de la vida s'exteriorisava en el món de quimeres de les
catedrals gòtiques, en les miniatures dels manuscrits
i en les pintures del Camp Sant de Pisa. A dins del
temple les parets nues i els feixos d'altissimes pilastres
es perdien en un ambent de fosquedat per ont hi tran-
sitaven en silenci les ombres dels sers vivents. Allí les
342 LA VJDA AUSTERA
dames i is cavallers, com els mercaders i les menestra-
les, quedaven esvaïts en la multitut d'imatges opaques,
presos els sentits en els corals del culte i en el perfum
d'encens. Més al defora les carns morbides i les mirades
luxurioses tornaven als homes i a les dones a una gras-
sa i bestial realitat, i les sensuals quimeres de la llur
ànima "s feien de pedra en les cornises i en els absis, en
els peus dels arcs botarells i en les portalades, en els claus-
tres i en les torres i agulles de les catedrals gòtiques po-
blades de gàrgoles i monstres atormentats, amb les se-
ves goles obertes i l'urpa amenaçadora, uns com serps,
altres amb ales i becs esgarrifosos, buida la mirada pel
corcó intern de la luxúria, imatge odiosa dels mals es-
perits i de les ànimes condemnades.
El poble que imaginava les gàrgoles de les cate-
drals gòtiques creava aquella concepció mitg-eval del
ball 0 de la dança de la Mort que tant havien de tenir
en compte en les llurs obres l'Orcagna en el fresc del
Camp Sant de Pisa i l'Albert Dürer en la Germania.
Casi no hi trobareu en tot el poema una sola visió po-
derosa de la vida futura, mentres en riquissimes for-
mes literàries ens pinta la recança de l'existència ter-
renal i la certesa i podridura de la mort. — Jo soc la
Mort certa per totes les criatures. <jCom ets prou foll
de pensar que tu quedaràs quan veus els altres com es
moren? La corrupció del carboncle o de la pesta poden
descompondre impensadament el teu cos vil. —
La forma del poema es variable, i fins el sentit de
la dança castellana té més de sàtira contra i viure con-
LA MORT AUSTERA 343
cupiscent que la dança francesa. En l'escrita pel can-
ciiler de París Joannes Climachus parla i mestre per
dirnos com la Mort es vil i molt odiosa, i posarnos la
dança com un mirall que cal tenir a davant per ben fi-
nir la nostra vida mortal. En el codic del Escorial co-
mença '1 ball per un parlament de la Mort i un altre del
Predicador : — El papa i el rei, el bisbe sagrat i el car-
denal, el duc i el comte i l'emperador tastaran la mort
dura, d'ont ve i sà i bon consell de fer bones obres sen-
se fiarse dels tresors que amb la Mort no hi valen. I
la Mort mou la feréstega dança cridant a tots els nas-
cuts del món i 's comença per dos donzelles que oiran
de mala gana la cançó dolorosa. No 'Is hi valdran les
flors i les roses, ni l'empolainarse com solien, perquè
ara són les esposes de la Mort i no sen poden apartar.
— An elles i a tots cambiaré les gales de la vida
per lletjesa, les vestidures per la nuesa tristament avor-
rida per sempre més; en comptes dels palaus els hi do-
naré estrets i foscos sepulcres pestilents per dins, i en
lloc dels menjars els hi donaré cucs rosegaires que 'Is hi
devoraran la carn podrida. —
I en ambdós poemes, d'aquí en avall, la dança se-
gueix amb l'entrada del Pare Sant, del Emperador, del
Cardenal, del Rei. La Mort aixaleia la dança tocant la
charambela, i per cada recança dels vius ella respon amb
una crudel falta de tot respecte humà, retreientelshi
la llur vanitat i la misèria de les armes i astúcies que
no han de deslliuraries de morir. Més en la Dança del
codic escurialenc la sàtira recorda sense pietat les ma-
344 LA VIDA AUSTERA
leses dels poderosos. Al Papa li re'treu que ara troba-
rà la paga de lo que ha fet; al Emperador, els cabals atre-
sorats amb tirania; al Cardenal, que volia trastornar
el món per arribar a Papa i ésser sobirà, i al Rei, la seva
manca de justícia i els robos fets al regne per omplir la
seva arca. Més en tots els poemes la Dança es aixís
mateix una concepció corporal i pestilent de la Mort,
com a pèrdua greujosa de les pompes mundanes, po-
dridura de les apariencies terrenals.
Estàvem lluny del regne espiritual que veien im-
mediat les generacions evangèliques i havia deixat de
ser efectiva l'amenaça apocaliptica de la fi del món.
En aquell temps els martres abandonaven alegrament les
delícies terrenals encesos per l'esperança de la beiata i
dolça existència en la pura contemplació del Pare celes-
tial, talment que *! món, després de no ser res per ells,
devenia presó insoportable; més ara la grassa humana
de la terra havia guanyat l'ànima, les concepcions
simbòliques prenien formes corporals, les passions de-
venien monstres, el vici i el pecat es tornaven gàrgoles
de pedra. I aquesta encarnació del món ideal guanya
l'intim anhel d'immortalitat i omple l'Infern i el Pur-
gatori de torments corporals, com si les ànimes tin-
guessin músculs adolorits i passions contrariades i una
carn viva per cremar i una força per extenuarse exhaus-
ta. La Comèdia del Dante recull aquesta concepció
fondament popular que resolia l'eterna continuació
de la vida per l'immortalitat de les formes i de les vir-
tuts i corrupcions de la matèria.
EN els nostres temps de vida forta i resplendenta
l'home 's va curant de la por enguniosa de la mort,
característica de les societats degenerades i sense fe. En
els millors dies de la Renaixença italiana les ànimes vi-
rils obraren ben immortalment amb la plenitut de la
noblesa ferma i generosa que revesteix totes les mani-
festacions de la vida immortal, de lo que jo anomeno
la vida austera. I en el dia d'avui són les multituts
ciutadanes les que 's revesteixen d'aquesta gentil mag-
nificència i afronten victoriosament l'idea de la mort.
No voldria que tu, digne company que m'has se-
guit fins ara, erressis el camí de l'immortalitat cercant-
la en una afirmació doctrinaria de bon seient o en la
ronyosa investigació científica d'un espiritisme insubs-
tancial. El geste desconcertat del protestari, la seva
energia desaforada, el to estrident de la seva veu han
donat un aire de superficial solidesa i de tradicional
repòs a les doctrines que la marxa ascendent de la ei-
346 LA VIDA AUSTERA
vilisació havia glaçat en el cor del home. Aixís, avui
es un pecat més essencial contra aquestes doctrines el
mancament a les formes establertes que la falta no
confessada de la fe en la seva certesa i virtualitat.
Les experiències de l'espiritisme científic, la certesa
de les quals no afirmo ni nego, no tenen res que veure amb
el sentiment humà de l'immortalitat. Suposant que fos
certa aqueixa existència d'ultratomba en un estat de
substància i de forma que arriba a impressionar les pla-
ques fotogràfiques, a fer moure cadires, a sosllevar tau-
les i a congeminar paraules en la llengua materna, seria
per l'humanitat una promesa vergonyosa, una ignomí-
nia més de sa misèria corporal, horrible i repugnant
condemnació pròpia per humiliaria i envilirla. En
les velles relligions deistes l'altra vida conservava una
noble idealítat en la contemplació de la bondat ínfíni-
da; més ara figureuse la xorca existència del espectre,
sepultat en una mena d'imbecilitat alcoolica, despullat
d'aqueixa potencia, dignificadora de la vida, que 'ns
permet influir beneíicament en la felicitat dels altres
homes.
Jo estic en que la vida immortal no ha d'assoliria
l'home com a resultat d'una concepció intel•lectual, ni
per la seva conformació amb cualsevol doctrina, i que
no es altra cosa sinó'l do natural d'una vida austera,
plena de noble valentia i de poderosa idealítat. Els
pobles que arribin un dia a realisar aquesta magnifica
existència immortal no tindran segurament per su-
prema elegància l'escèptica manifestació, la pràctica
LA MGRT AUSTERA 347
no sentida d'un vell ritual; més, despullats de tota va-
na preocupació, irradiaran en tots els actes de la llur
existència l'idealisme esplèndid que serà substància de
la seva vida real.
Anàveu una tarda pels afores de la ciutat amada i
entràreu per un camí vell aont hi creixia l'herba, vol-
tat de rústics ammetllers que florien. Un càlid sol
d'hivern, d'aquest hivern dolç de les nostres riberes,
comunicava al vostre cos una alegria inexplicable. I
allí, recolzats en el marge, us assentàreu amb l'esposa
cansada, mentres el vostre fill feia corrues de pedres
murmurant ignocentes paraules. ^jNo us en recordeu?
Tot el vostre ser s'abandonà a la quieta delícia i el temps
passà en el més pur olvit, mentres l'aura sotil sen en-
duia suaument les balbes fulles de les primeres flors.
Doncs això es la vida immortal. En aquella hora
augusta no hi havia en l'horitzó de la vostra ànima cap
de les coses que estan destinades a morir. Us movíeu
per la força del vostre cos, l'esguard us divagava sense
aturarse en les imatges contingents, el cor seguia pal-
pitant amb sana bravura, vivíeu i éreu feliç. Si al-
guna vegada s'escriuen els atributs de la vida immor-
tal, ja veureu com concorrien tots en l'hora piadosa
d'aquella tarda passada en el camí dels rústics ammet-
llers.
Donem un pas més endavant. En els pobles de la ci-
vilisació occidental i, per demés, entre la gentada de
les ciutats, es realisa una marxa impertorbable cap a
l'eliminació de la mort per una poderosa armonia de
343 LA VIDA AUSTERA
les forces vitah. Es de la lluita i contradic::ó entre
aquestes forces que neix l'enguniosa consciència de l'a-
nihilació. En la topada, la que roman vençuda ple-
ga les ales amb desmai i s'aconsola amb la crudel es-
perança de que també l'altra haurà de morir. Més
quan l'armonia "s produeix per una gran potencia d'ín-
tima ponderació, la societat humana s'entrega total-
ment a la contemplació de la pròpia magnificència i
la mort s'elimina de la realitat com episodi insignifi-
cant i fugitiu.
La generalisació de la lluita es una senyal de que
la moderna Renaixença s'encamina a la total llibera-
ció humana. En les grans metròpolis d'Europa i d'A-
merica són pocs els homes que no estiguin en camí de
llibertat, i en les hores comunes les multituts comencen
a obrar immortalment. I es que mai de la vida, d'en-
çà que *1 món es món, hi havien hagut a la disposició
del home tant prodigioses potestats, talment que i do-
mini de la Natura ha imposat el respecte de la digni-
tat humana. Una ciutat acobla en els seus flancs de
mare tal generació que hauria fet abans un gran imperi;
l'home governa per un dàctil impuls increibles mas5^s
llençades a una carrera furiosa; les ondes etèries i les
algues del mar són missatgeres de la veu humana d'un
cap a l'altre de la terra, i aixís es pot dir ben verament
que la majestat no es avui patrimoni dels rics i dels po-
derosos, sinó que resplendeix en la santa concepció de
la vida del noble dominador de portentoses màquines.
Ja sento als meus contradictors. jOh funest opti-
LA MORT AUSTERA 349
misme, apariencia enganyosa d'una fatal conformació!
^No consideres, home frivol, que totes les formes de
les coses amades són vanitat, fosca i miserable vani-
tat? Si com més feliç i esplèndida sigui la vida, més
cruel per tu serà haverla de deixar. <iCom goses par-
lar d'immortalitat? <iNo veus que cada nova ventura
fa per tu més terrible la fatalitat de la mort? Aquest
anhel que portes de no morir devindrà, en l'apartament
de tota esperança relligiosa, ànsia punyenta que s'en-
sorrarà cada dia més en el teu cor.
Si les formes de les coses amades són fosca i mise-
rable vanitat, no es cap desmerit als meus sentits, que
no sabrien estimaries d'altra manera. Els meus sen-
tits humans es valen de les formes pel seu repòs : una
cara de galtes somrosades, animada per uns ulls blaus
coronada per una cabellera rossa, m'atrau amb dolç
encant; un coll de dóna jove que porta la testa majes-
tuosament i s'assenta sobre unes espatlles amples i gra-
cioses, els braços de morbida polpa o *! pit de la dama
escotada sota l'enreixat de blanca guipura, són de
ben amable contemplació. La sang se m'alegra de
miraries, i per més que sem esforci l'inteliigencia a re-
cordarme que tot allò es trista vanitat, els meus sen-
tits humans no 's pertorben en el seu deleit, potser per-
què també ells són cosa vana, com ho són la nostra in-
tel•ligència i les seves creacions més nobles.
^Què se men dóna de la fugitiva naturalesa de les
formes, si aquesta es la raó de que pugui estimaries
el meu cor? <ïHauré d'avorriries per una conclusió doc-
350 LA VIDA AUSTERA
trinaria del meu esperit, que les acusa de posseir la vir-
tut humana que me les fa estimar? ^Com haurien de
ser les coses amades perquè no fossin fugitiva vanitat?
<iEs condició de l'home frivol obrar segons la possibi-
litat de la seva naturalesa real?
Si mentres jo visqui i romanguin despertes en el
meu esperit les facultats del enteniment que poden ado-
narse de l'immortalitat, puc sustràurem a la presencia
de la mort, hauré viscut segurament una vida immor-
tal. Perquè no es la cruel certesa de la mort, més do-
lorosa com més suau es la ventura, lo que pertorba *!
meu anhel d'immortalitat, sinó la contemplació con-
tingent de les formes i de les coses. L'home innoble
i covard apartarà del pensament el trànsit de la mort
amb l'urt del criminal que vol colgar la memòria del
seu crim; més aixís com la presencia del pecat amarga
l'existència del pecador, la recordança avorrida de la
mort extendrà la seva ombra sobre 'Is llocs amats i les
coses amades del covard.
L'immortalitat es, doncs, una virtut interna del
home que regeix la contemplació de les formes i de les
coses, que no obra per voluntari olvit, sinó per natural
repulsió de les imatges contingents i que 's deu a una
noble integritat de l'ànima humana en una vida forta
I sana vigorisada per l'ideal auster.
Hi ha una inclinació ben explicable en els que es-
criuen llibres sobre la conducta a fixar la seva concep-
ció de l'home perfecte, i una cosa semblant es deurà
despendre del meu llibre sobre la santedat. Ara no
LA MORT AUSTERA 351
més em cal afegir que si pogués existir un home en tal
estat de perfecció, encara que subsistís la limitació de
la seva vida, estaria segurament posseit de aqueixa vir-
tut interna de l'immortalitat i contemplaria les formes
i les coses abstracció feta dels seus atributs contin-
gents. El pensament i fins la presencia de la mort, el
trànsit dolorós de la persona estimada, no farien presa
en la seva ànima ni menys la privarien de la seva vir-
tut immortal, perquè naturalment els seus sentits, guiats
per la mena de contemplació adquirida, la sostraurien
a tota relació contingent amb la força sana del ideal.
Aleshores ^i bé i què, si morim? Perxò hem omplert
el nostre pit de confiada bravura. Queden a resoldre
encara '1 sofriment del trànsit, el dolor corporal, la re-
cança en les delícies perdudes. Pro l'ànima forta ja
compta amb el dolor i apuntala les voltes i posa estrebs
als murs i fa ferma la casa. El cas es que mentres duri
la nostra vida posseim l'interna virtut de l'immorta-
litat, i quan l'hora 'ns arribi procurem despedirnos dig-
nament per correspondre a la sobirana ventura de la
nostra reialesa. Més per afrontar magnanimament la
mort no cal rebaixar les generoses delícies de la vida.
Beneit aquell que arriba a la més llarga vellesa i va
desprenentse lentament de les forces vitals fins a sentir
l'ansia malinconica del etern descans i a deixar quie-
tament el món com un llum que s'apaga!
VI
ARA 't convido, dolç company, a divagar una es-
tona sobre algunes causes que 'ns porten la
presencia efectiva de la mort i pertorben despietada-
ment el nostre anhel d'immortalitat.
El pensament no porta per sí sol la presencia de la
mort. Jo t'asseguro que mai de la vida m'he sentit més
desprès d'ella que en el temps d'escriure aquet llibre.
Penso en la mort, pro no la sento : la meva raó analisa
les seves contingències com si 's tractés d'una realitat
extranya al meu destí. La nostra maravella quan lle-
gim el diàleg de Plató sobre la mort de Socras ve d'a-
quell obrar immortal i d'aquell raonament immortal
del savi en l'acte mateix de beure la cicuta. El pen-
sament de la mort no arriba a pertorbar l'ecuanimi-
tat de la substància que en ell actua, i no sembla sinó
que entre la seva vida i la nostra s'ha alçat de sobte una
muralla i que a darrera d'ella, sense que nosaltres ho
sentim, el savi d'Atenes segueix filosofant amb sere-
nitat magnànima.
LA MORT AUSTERA 353
La presencia de la mort en el nostre esperit ve per
un ensolciament interior de les forces vitals i 's mani-
festa sempre per una pèrdua de dignitat i d'hermo-
sura. Aquest home de cara ruïnosa que no sabeu què
té i us parla humiliat ben diferent d'abans, està de
cos present en la seva pròpia ànima. La seva mirada
es innoble, en tot el seu posat hi trobeu un encongiment
i una covardia inexplicables. Per poca cosa cau ma-
lalt, les seves empreses no li surten bé i una tristesa sor-
da i vaga li oprimeix el cor. I tu, mirantlo, et pre-
guntaràs : ^com es que aquest home s'es fet tant lleig?
L'ensolciada pot ser tant general que no quedi a l'à-
nima ni la més lleu espurna d'immortalitat. Les fun-
cions vitals es compliran en aquest home amb una ri-
gidesa semblant a l'actuació de les lleis de la gravedat,
sense aqueixa llum de la consciència que les aclara amb
una resplendor divina. El seu cos tardarà encara molts
anys potser a corrompres, més portarà una ànima po-
drida i pestilent. Encadenat al moment actual, per
ell seran els seus actes i els seus amors, i li serà tant im-
possible remontarse a la més fugitiva trascendencia com
si a damunt d'ell hi tingués una montanya. Aixís l'a-
var estima l'or com lluu, i el toca sensualment amb el
deleit de posseirlo i de no apartarsen mai.
La malaltia corporal pot arruïnarnos fins a produir
la presencia efectiva de la mort en el nostre esperit, per
la debilitació persistent de les forces vitals. No es la
temensa infundada de morir, ni l'acció dolorosa del mal,
ni la fatalitat d'una vida que 'ns esperi desmaiada i in-
23
354 LA VIDA AUSTERA
segura lo que 'ns porta la presencia de la mort. perquè
pot ser tanta la força espiritual que resisteixi victo-
riosament totes aquestes invasions de la malaltia. Si
elles s'apoderen de la nostra ànima es que l'acció del
mal ens ha dut a una debilitat interna i ha deixat ober-
tes les portes del castell. Es més probable que la pre-
sencia de la mort es produeixi a les palides hores d'una
llarga convalescència que no quan la febra t'arbora
la rosa de les galtes i posa espurnes de batalla en
els teus ulls.
Hi ha mals que fan al home una guerra sorda sense
apariencia de dolor : en els seus músculs o en les seves
entranyes o en la delicada madeixa dels seus nervis un
món de sers implacablement encarniçats treballa en la
lenta destrucció dels elements vitals. L'organisme del
home'S torna irritable, i, cada dia més sumís a les for-
ces hostils de la Natura, va decandintse fins que en la
seva ànima s'hi fan les tenebres de la mort. L'impressió
arriba a ser tant real com si una part del home 's podrís
morta entre l'altra carn viva i 'ns fa pensar en l'Ossiris
de Sekhem, que mentres alça'l braç dret en l'actitut del
sembrador, té '1 braç esquer entercat i rudimentari enclòs
en les apretades benes de la mòmia.
Guarda la salut com un tresor imponderable, no
solament per ser condició de la santedat i una font de
les més humanes delicies, sinó també per conservar les
forces vitals que mantindran la teva substància en la
plena Immortalitat que es originaria virtut de la seva
naturalesa. Altrament la teva vida fluirà tenebrosa i
LA MORT AUSTERA 355
sense ideals, i tindràs per consol la fúria demoníaca de
les teves pròpies forces en eterna batalla.
L'amor es disposició irresistible del nostre ser, tal-
ment que totes les edats del home tenen la més intensa
vitalitat en el seu amor. Amant la mare, amant l'es-
posa, amant els fills, la nostra vida es plena, i la seva
naturalesa es immortal. Si es possible viure no vivint,
això deu ser quan l'amor ens deixa. Ausencia d'amor
seria aleshores ausencia de vida, d'ont tal vegada ve
que les persones desenganyades en el seu am^or sentin
la suau enveja de morir.
La presencia efectiva de la mort no 's produeix en
les ànimes exaltades per l'amor triomfant. L'amor de
les dones, l'amor de la pàtria, l'amor de Déu, donen
al ser enamorat, cada amor en diferenta forma, una llei
de contemplació que li presenta les coses fugitives com
si en elles es transparentes l'eterna substància. Mentres
dura l'amor, l'amant es manifesta desprès de les formes
contingents, no perquè hagi variat en el seu esperit
la valoració de les coses, sinó perquè *ls seus sentits no
les senten en disposició de valoraries. Ben al contra-
ri, en l'ànima mai amada de Beethoven les misèries hu-
manes arriben a una portentosa ponderació.
Aixís, si vols viure immortalment la vida, dónali al
teu cor l'amor que anhela, en lo que seràs fidel a la Na-
tura i juntament deixeble d'ella, tant universal en l'es-
timar. L'home en qui la terra devé conscient dóna
amb el seu amor un sentit al amor insensible de les co-
ses, i aqueixa trascendencia en el franc obrar fa de na-
3:^.6 LA VIDA AVSTBRA
turalesa immortal la nostra vida. Posa tota la sang
del teu cor en la batalla i feste un amor digne de la
teva noblesa reial. Altrament viuràs com un mort i
en la teva ànima s'hi feran cucs de podridura.
Figurat lo que seria'l teu destí si arribessis a dispo-
sar la teva vida talment que en tota la seva durada no's
perdés ni un pensament de la teva energia corporal i
espiritual, ni deixés de produirse cap dels efectes que
estaven en potencia en el teu ser, com l'arbre amb les
branques, les fulles, les flors i els fruits estaven en la pri-
mera llevor. Una vegada t'hagis figurat lo que seria
aixís el teu destí, pensa en lo que realment serà, vista
la misèria de les teves accions i la peresa, la covar-
dia i la falta d'ideal en el teu obrar. Doncs, lo que va
del un destí al altre representa la part de la mort en la
teva existència.
Les nobles accions que eren en tu i quedaren en l'om-
bra del no ser, els mals passos que podries adreçar i has
deixat desviarse despietadament, vetaquí '1 delme que
pagues a la mort mentres vius, i lo que t'amargarà amb
implacable recança les darreres hores de la teva vida.
Ja veus si es gran la teva potestat que sols de tu depèn
allargar o escursar. fruir del tot o no fruir, aqueix tresor
d'immortalitat que fou posat en les hores del teu dest{.
La mentida tant se val com la presencia de la mort
en el nostre esperit. L'home que ment se sostrau a la
veritable deiicia de l'existència i deixa en el seu lloc una
ombra vana. Si Jo obro immortalment podrà %tx va-
nitat de vanitats la meva vida, més per mi serà una ple-
LA MORT AUSTERA 357
na realitat de realitats. Ara, si jo mento, la sola cosa
real es la meva mentida. jCego de mi que hauré teixit
una mortalla, per hermosa que sigui, i, envolcat amb
ella, divagaré en les ombres! Mostra'l teu pit i la teva
ànima a la virtut i totes les teves hores seran per tu.
La mentida en totes les seves formes i graus, tant
si es de paraula, com si es d'obra, com si es d'intenció,
fa malaventurada l'existència, per tant que l'amarga
amb la presencia de la mort. Una paraula mentidera
deixarà sempre en l'ànima com una estela del seu no
ser. L'intenció mentidera podreix els fruits de la ve-
ritat. L'obra mentidera fa que la meva vida no corri
per mi.
Mireus el malaventurat que va pendre una dóna
sense estimaria. Potser amb els diners d'ella s'haurà
fet un sepulcre de vana pompa per la seva existència.
Cada acte seu es una nova mentida : mentida 'Is seus
petons, mentida "Is seus fills. Ell també, com els al-
tres, hauria assaborit les hores d'íntima tendresa; tam-
bé li hauria plagut, al tornar a casa afadigat de la ba-
talla, escoltar calmoses paraules d'amor. Més el seu
cor viurà en perpetua anyorança i a davant dels altres
el rosegarà'l remordiment del seu vil engany. jQuants
n'hi ha aixís que van pel món carregats amb la seva
còrpora a coll, sense un alè de vida!
Hi ha cucs de la terra que no poden afrontar la ve-
ritat, com si al miraria 's trobessin de fit a fit amb la
roenta roda del Sol. Són ànimes privades de la dignitat
humana, que menten per demorar en el seu neguit, com
358 LA VJDA AUSTERA
si fos el repòs de la seva existència. S'arroceguen per
terra sense condícia, amb moviments inútils, paraules inú-
tils, intencions inútils; víctimes eternes de la casualitat,
incapaces de cap noble aventura, extranyes a la vida
real, passen el temps cercant l'explicació del seu fracàs
amb l'intrincable i xorc raonar de la seva ànima.
La covardia es una altra ficció fosca de la mort. Heus
aquí la Natura que presenta al home Ms seus fruits sa-
borosos que semblen creats pel seu deleit carnal i es-
piritual; heus aquí la societat humana que i posa en
camí de les accions més nobles i li ofereix el llorer de
la glòria; heus aquí la dóna hermosa que passa i se li en-
trega en la clara i dolça mirada dels seus ulls; més el
covard no gosa i les hores passen vanament i les accions
no actuades deixen escolarse buit el seu destí.
El covard es com aqueixes plantes clafertes de fu-
lles que no 'u arriben a ser i 's queden espines. I, en-
cara, de vegades, la planta posa tota la seva heroïcitat
en una flor bella, d'ont li ve que moltes de les seves fu-
lles demorin pues sense sava. Pro l'home covard es
una planta que no més ía espines sense flor i viu en la
perpetua recança de les passades hores no viscudes.
Si 't brinda amor la dóna, gosa pendrela en els teus
braços; no perdonis els fruits de la Natura; quan la so-
cietat humana t'oíereixi'l llorer de la glòria, recull tota
la bravura del teu cor i prenlo d'una revolada.
Aquí tens, dolç company, com els homes no vivim
totes les hores de la nostra vida i com provoquem, per
la nostra malaventura massa sovint, la presencia efec-
LA MORT AUSTERA 359
tiva de la mort en el nostre esperit. Molts dels que no
poden aconsolarse de la curta durada de l'existència
humana no 's cuiden de viure la vida que sels hi dóna,
sense compendre que no tindrien prous anhels per om-
plir tota una eternitat. No hi ha res en el món a fóra
del poder del món, i es més potenta la nostra substàn-
cia que totes les creacions de la fantasia.
Si omplim constantment de realitats totes les po-
tencies de la nostra vida no hi deixarem clarianes per
ont traspui l'idea de la mort, i aixís no sols arribarem
sense greu recança a l'hora dels darrers sospirs, sinó que
mentres resti clara la nostra conciencia divagarem per
entre delícies immortals.
VII
ARA que •] nostre esperit ha passat per la prepara-
ció del darrer llibre, parlarem serenament de la
mort austera. Podria pensarse erradament que les
meves idees sobre la substància humana i el concepte de
l'immortalitat em portarien a foragitar del pensament el
fet inevitable de la mort com un fenomen natural de
trascendencia ben relativa.
Aixís com la presencia efectiva de la mort es una
limitació de l'immortalitat humana, l'esforç per olvi-
dar el pensament de la mort contribuiria a fer innoble
i ruí la nostra vida. Fíxathi bé. ànima meva, en lo que
es la mort, en la terrible importància de la mort : per
ella s'acaben totes les relacions que i teu pensament
d'home es capaç de pensar i 's trenca la cadena dels sen-
timents que tu estàs en disposició de sentir.
Els homes han inventat dolços enganys per ajudar-
nos a concebir la mort com una lliberació : els teòlegs
han presentat com matèria de í^. li realitat d'una vida
LA MORT AUSTERA 361
futura, per ont la mort no seria sinó un traspàs d'aques-
ta vida terrenal a l'altra vida ultraterrena. Més jo no
compto amb les forces constructives dels teòlegs i 'm
limito a mesurar amb mesures extrictament humanes.
La meva experiència, obrant sobre '1 patrimoni comú
de tots els homes, em permet esperar que i meu cos de-
vindrà pols després de mort; pro ni en la mecànica del
coneixement ni en el portentós dipòsit de la ciència hi tro-
bo res positiu que m'orienti respecte a lo que serà '\
meu esperit després que s'acabi l'unica vida que puc
imaginarme amb l'instrument de la meva imaginació.
L'ordre de relacions corporals i espirituals que com-
prenem en el concepte de vida humana, tal com en la
nostra experiència la podem entendre, té, doncs, un
començament en la naixença i un acabament en la mort.
Res de lo que aprenem amb els nostres sentits ve a va-
riar el concepte de la vida, i quan algú vol representar-
sela eterna la nodreix d'atributs essencialment propis
de la nostra limitació. I es que en la nostra ànima no
hi cab altra concepció de la vida que la realment vis-
cuda per nosaltres, talment que l'imaginada com a eter-
na o bé es una trista negació, o bé es substancialment
idèntica a la que vivim. Aixís el ser finit no pot tenir
idea de lo infinit, perquè essent com es l'ideació un
modo circumstancial del ser, en quan el ser tingués idea
de lo infinit passaria per un modo infinit, per devenir
finit altra vegada al acabarse l'ideació.
Si després de la vida present hi ha una altra vida,
no es cosa que 's pugui afirmar ni negar en el camp clos
362 LA VIDA AUSTERA
de les concepcions i experiències humanes, perquè tant
al afirmarho com al negarho s'hauria de fer ús d'una
potencia o calitat d'ideació humanament inconcebi-
bibles. I com a l'afirmació cartesiana penso i per tant
existeixo hi correspon la negació no existeix per mi lo
que no puc concebir, d'aquí ve que la mort sigui *1 ter-
me humanament real de la vida, per tant que, no es-
sent possible pensarne una altra, per nosaltres això es
com dir que no n'hi ha cap més.
Com a homes de seny i de virtut, hem de conside-
rar la mort com la fi de la nostra existència, sense en-
ganyarnos ni distreurens. Més si, aixís mirada, la
mort es causa d'un terrible dolor, no trobarem millor
noblesa per la nostra vida que la de sobreposarnos dig-
nament a tant greu dolor. Heus aquí i millor premi
de la virtut que fortifica al home contra i dolor de la
mort. 1 heus aquí també lo que jo anomeno mort aus-
tera : la d'aquell home que no tem, i, fortificat inte-
riorment per la pràctica de les virtuts humanes, sos-
té la dignitat de la vida fins al darrer sospir.
^No '1 veieu l'home auster que tot ell es veritat,
com viu i com es mor amb ferma noblesa? Per ell totes
les coses tenen un sentit i tots els moviments un intim
anhel. En cada acte del home hi veu una significa-
ció, d'ont li ve una tant extraordinària multiplicació
de les forces vitals que excedeix el limit de les aspira-
cions humanes. Jo no sé com fer entendre prou clar
cl meu pensament. Els homes han creat, han format
entre tots un tresor d'anhels que constitueix el maxim
LA MORT AUSTERA 363
contingut de l'existència i amb ell omplen la seva con-
cepció de rimmortalitat. Un cop exhaust aquell tre-
sor, la vida immortal devindria relació sense sentit, per
tant que no's comprèn humanament la persistència de
lo que ja ha finit. Aixís, per omplir una eternitat, cal-
dria la successió indefinida de moltes vides immortals.
Acabada una en començaria una altra i totes elles apu-
rarien cada una de per sí aquet mateix contingut de
l'existència de que omplim la nostra imaginaria i vana
immortalitat.
I jo dic que en la vida del home auster totes les co-
ses tenen un sentit, i tots els moviments un intim anhel,
perquè essent tota ella una pura veritat, no hi ha ener-
gies perdudes en la seva acció, ni hores en vaga, ni aquei-
xa funesta són o borniassa que'ns adorm l'esperit. D'aquí
ve que en ell es multipliquin imponderablement les po-
tencies posades a la comuna disposició dels homes, i aixís
es com en la seva marxa per la clara ruta del propi destí
compta a cualsevol hora amb forces vitals superiors a
lo que pel moment constitueix el màxim contingut de
l'existència humana. Heus aquí lo que en el varó rec-
te i pur sosté la dignitat de la vida, aqueix excedent
que irradia com una resplendor de la seva ànima i el
sostrau a la por de la mort, de la mateixa manera que
no la temeríem nosaltres si arribéssim a realisar en el
curs de la nostra existència '1 món de relacions de que
nodrim el concepte humà de l'immortalitat.
Hi ha com una ambició de viure que es gran i admi-
rable en la joventut, poderosa i ampla en la maduresa,
364 LA VIDA AUSTERA
i que minva tant com un es fa vell, fins que a les dar-
reries de la decrepitut ve a ser tant migrada que cabria
en una sola de les passades hores d'amor. Perxò quan
un es jove i sent venir la mort la troba més amarga i
tràgica que un vell, no pel temps promès que se li escur-
sa de vida, sinó per la pèrdua d'una ambició més gran i
admirable que la del vell. ^^Com ho diria per deixar
ben aclarit aquet pensament?
Si *! jove que està a punt de morir pogués allargar la
seva vida a la més extrema vellesa, es segur que con-
vertiria en tresor de la pròpia experiència moltes de les
esperances que tant greu li sab de no poder realisar. Més
aquet tresor d'experiències viscudes no representa la
diferencia que va de l'ambició de viure en el jove a
l'ambició de viure en el vell. Fins es possible que
l'home arribi a una edat decrèpita sense conèixer
l'amor de la dóna ni "1 dels seus fills, sense gaudir mai
el benestar que li dóna la riquesa, sense satisfer gens
la passió de la glòria, ni provar cap de les més pures
delícies terrenals. Pro perxò la seva ambició de viure
serà la d'un vell. i. enfront de la mort, no sentirà la
greu recança de les somiades i no realisades ven-
tures.
La fosca basarda de la mort està, doncs, més aviat
en relació amb la nostra potencia per actuar les passions
de la vida que amb la magnitut de l'obra realisada i
fins que amb la bona ventura dels seus fruits. Jo
temo la mort amb tota la força dels meus trentaset anys,
com el vell la tem amb la balba energia de les seves mans
i
LA MORT AUSTERA 365
tremoloses, del seu cor insegur i de la seva intel•ligència
exhausta.
Si tots morissim de vellesa, l'especie humana per-
dria una gran part del seu afany per l'immortalitat.
Penseu en la mort d'algun gran home que hagi arribat
a una extrema senectut. Aquell foc diví de l'adoles-
cència, aquella força trasbalsadora de la joventut, aque-
lla voluntat creadora dels anys madurs, s'havien esvait
ja feia temps, deixant el ròssec esblaimat d'una ro-
màntica memòria. L'ànima no feia noves il•lusions, ni 'I
cor anhelava noves empreses. Una mica de sol pels po-
bres membres frets, i una mica d'amor de la mainada :
heus aquí tota l'ambició del jaio gloriós. ^No recordeu
aquelles paraules que 's llegeixen en el llibre dels Reis?
Com que i rei David era ja vell, el cobrien tot de ves-
tits, pro no s'escalfava. Perxò 'Is servus digueren :
— Cerqueuli al meu senyor rei una moca verge perquè
s'estigui a davant del rei i l'abrigui i dormi al seu cos-
tat i escalfarà al meu senyor rei. — I cercaren una
noia hermosa per tot el terme d'Israel i trobaren a
Abisag Sunamita, i la portaren al rei. I la noia era
hermosa, que escalfava '1 rei i el servia; més el rei no
la conegué jamai.
L'existència espiritual s'aprima i 's desfulla '1 cor,
les cames flaquejen per caminar i el cos no vol viandes
saboroses, ni 's daleix pel descans del llit. Les alegries
i les penes són suaus i una boira finissima va cobrint
les coses i les ànimes mentres l'eco del món s'allunya
lentament. Si les obres acabades són grans, l'ombra
366 LA VIDA AUSTERA
del Faust o la candida mirada de Beatriu, o l'alè de la
pàtria renaixenta sen emporten els tels del remordiment.
iQuè hi fa que '1 braç no pugui moure l'espasa? iQuè
hi fa que la ploma no trobi les antigues paraules de vida
feconda, si elles, les filles amades, us enronden el llit?
Jo he sentit a la gent del poble lloar la mort d'un
home que havia mort de vellesa : — Quina mort més
dolça! deien. S'ha acabat com un llum que s'apaga.
— En la cara ablanida, sense cap rastre de dolor, s'hi
va dibuixar un lleu somrís. I, després de moure la
vidriosa mirada per la darrera experiència del món, se
li girà '\ coll quietament.
Tente fort, cor jove del meu pit. Si quan estic ma-
lalt temo la mort amb la covardia de les hores perdudes,
de les males mirades, de les paraules mentideres, dels
passos mal donats, tente fort, cor jove del meu pit. Ca-
minem valerosament cap a la santedat, cuidem la por-
tentosa maravella del nostre cos i glatim sempre per
una més alta idealitat. Que les nostres accions siguin
intenses i poderoses fins a deixar exhauste '1 tresor de
l'existència humana. I aixís, no olvidant mai que hem
de morir, férem recular l'imatge de la mort, i quan ens
arribi la nostra hora la mirarem de fit a fit amb tranqui-
la bravura. Perquè totes les potencies vitals s'avergo-
nyeixen de la nostra por de la mort.
Benaventurat el que arriba a una llarga vellesa i
sent com el cos li demana l'etern repòs. Quan vulguis,
amic meu. manifestar els millors sentiments per la per-
sona estimada, desítjali una llarga vellesa. Pro també
LA MORT AUSTERA 367
desítjali una existència plena d'obres poderoses i de pre-
gon sentit. I en quan a tu, escolta aquesta veu de bon-
dat que surt de dintre del teu cor i que mai enganya,
perquè les teves obres vibraran a dintre de tu i en l'eco
de la llur vibració hi sentiràs el judici final de la teva
vida.
VIII
\ L començar a escriure una obra sobre la vida aus-
J^X. tera 'm proposava fer un exemplari de les més
sanes costums, posant tota la meva experiència de la
vida al servei d'una investigació absolutament empirica
sobre la conducta humana. Aquesta obra, començada
en una crisi de pietat filial, havia d'acabarse amb una
relació de la mort del meu pare.
Algunes especulacions encaminades a deduir d'una
llei de rectitut que sentia viva en el meu cor un con-
tingut espiritual per la meva vida sense separarme del
mètode francament empíric, m'han allunyat del senzillis-
sim llibre d'exemples per la meva edificació moral i la
dels que 'm llegeixen. Ara no 's trobarà prou justifi-
cada la relació que jo mateix m'havia promès, pro si no
hi posava aquest exemple 'm semblaria que manca en
el llibre la plana de més sentida austeritat.
He tractat de treballar sempre sobre matèries vi-
ves i no m'he desprès mal, en el curs de la meva investí-
LA MORT AUSTERA 369
gació, de les virtuts que concorren en les més comple-'
xes manifestacions espirituals del home. I en això m'he
apartat en plena consciència de les construccions cien-
tífiques, en que fins el contrari més enterc del realisme
s'esforça en prescindir de tot lo que roman en el sub-
jecte a fóra de les facultats intelectives. Voluntària-
ment he deixat que l'amor, l'entusiasme, la repulsió,
l'odi, el terror, l'esperança i tots els mòbils i passions
del home entressin a gratcient en la concepció i en
l'execució del llibre, per tant que fos obra viventa i
encomanadiça. I heus aquí com encara li escaurà
per coronament una descripció piadosa i senzilla, si
al evocarse tant trista memòria no *ns manca la for-
talesa del sentiment, en perjudici de la digna i noble
continencia del ser ple de joventut i de vida.
L'existència del pare havia sigut llarga, humil i
treballosa. El seu caràcter era d'una energia segura
en el limitat horitzó d'una intel•ligència pocconreuada.
Desde ben jove havia estat a casa seva la voluntat em-
prenedora i se li confiava l'empresa d'anar pels pobles
a vendre i guixen llargues caminades amb el burro i la
mula, de bella nit. Això consolidà *! seu poder de de-
fensarse, i jo recordo tres o quatre passos de la seva vida
en que havia manifestat la seva irritació enfront d'una
injusta demanda amb una actitut verament terrible.
En la pedrera de la seva ànima hi devia haver una
forta i casi bé inconscient relligiositat. Fins a darre-
ra hora va enrecordarse d'algunes definicions del cate-
cisme apreses a l'iglesia del seu poble. Més ell no prac-
24
370 LA VIDA AUSTERA
ticava "Is sagraments ni oïa missa, ni tenia fe amb els
capellans, ni "s formava idea clara dels dogmes primor-
dials de la relligió catòlica. Un dia. en confiat misteri,
va dirme que, per ell. Déu era "1 Sol. Pro posava una
fe enèrgica i profonda en els signes que arribava a cor.-
cebir, com continents d'un obscur prestigi o força divi-
na. Quan veia un home pres del mal de Sant Pau, li
deia a l'orella una extranya oració que començava aixís:
Crisi u es nat, Crisi u es mcri, Crisiu es resucitai... I era
de veure la furiosa mirada dels seus ulls per convencés
de que i malalt goriria.
El pare confiava viure molts anys, i això influïa Ín-
timament en la disposició de la seva existència. Quan
sentia a dir que un home havia mort a seixanta anys, el
planyia d'haver mort iaui joue. Per les seves empreses
comptava *! temps ben llarg, i, no essent peresós, solia
demorar les accions decisives, si bé quan ja estava de-
cidit o quan se li movia la dignitat o 's tractava d'este-
mordirlo era resolt i ràpid en l'acció com una centella.
Aquesta confiança en una llarga vellesa *! feia gelosa-
ment previsor i donava una noble continencia a la seva
vida, despresa de la corba humiltat que caracterisa als
vençuts.
Les notes més vives de la seva ànima eren la rudesa
i l'austeritat. L'odi i l'amor brollaven ingènuament
del seu pit sense ombrejarse ni cnternirsc amb la covar-
da excusa, ni '1 fingiment traidor. ni les manyagues
flonges, ni l'impur sensualisme. Potser no feia pe-
tons a la filla que se li mori a tres anys. pro va sentir
LA MORT AUSTERA 371
tan profondament la seva mort que, quaranta anys des-
prés, encara no 'n parlava mai que no li espurnessin els
ulls. D'ell en guardo l'austera concepció de la vida,
com de la mare 'm ve la poesia del meu cor, tant que,
si alguna vegada sentís flaquejar els rectes sentiments
que fan la roca del meu caràcter, la seva imposanta i
adorada memòria 'm tornaria a portar al camí de l'hu-
mana virtut.
Doncs era vell de més de setanta anys i encara s'en-
ginyava en feines humils per apilar un nou tresor. El
poderós sentiment de la vida patriarcal acabada en la
familia-soca no declinà fins al veurem a mi com aixe-
cava la nova casa independent. Ell, que també l'ha-
via abandonada, l'antiga llar dels avis, no podia sofrir
que parés una altra taula per la meva esposa i pels meus
fills. Alguna corda devia trencarse en l'arpa del seu
cor, i en els ulls se li vegé una amarga malinconia.
La seva fortalesa ja feia temps que declinava ràpi-
dament, quan al llevarse un dematí s'adonà de que la
llengua se li emborbollava en la boca i de que tot un
costat del seu cos se li baldava. Per més d'un any la
feridura '1 va anar atuint contra la seva indomable vo-
luntat de durar, i en aquet temps el seu caràcter enèr-
gic s'arborava en fúries vessaniques que li feien cercar
una vella espasa perquè l'ajudés en les seves imagina-
ries empreses de justícia. No era que perdés mai l'ente-
niment : s'irritava contra les coses i les persones que
s'escapaven del seu imperi.
De tant en tant resava en les hores de silenci i de
372 LA VIDA AUSTERA
soledat, resava amb veu fosca, i li plavia sentirse a so-
les en el seu rés. Mentres estava aixís no s'adonava
de nosaltres, que mai li haviem sentit aquella veu, fixa
la mirada en alguna mena d'imatge interior, violentant
la llengua que no li seguia i seu intent, posant tots els
sentits en l'intensitat de la pregaria. Jo no sé dir-
vosho altrament sinó que feia basarda sentir aquella
fosca remor aixecarse poderosa en el reco més apartat
de la casa.
(^Com era que aquell home resés aixís? Ell que no
podia veure als capellans, que no posava interès en les
cerimònies del culte, que passava anys i anys sense ex-
teriorisar cap mena de sentiment relligiós, iúq què li
venia aquella profonda voluntat d'escoltarse la veu
en el seu rés? En la seva cara no s'hi veia ni l'ombra
d'un penediment i en les paraules que li enteniem no
s'hi veia ni *] més lleu propòsit d'un cambi de pensar.
Ben segur que per ell no havia cambiat en res el senti-
ment auster de la seva vida : cada hora té la seva acció,
i la seva acció de resar no era diferenta de les altres, ni
rajava d'una font més pura, sinó de l'unica i inestron-
cable font del ser que ara sen anava en oracions com
altre temps s'escolava en cants de joventut i en parau-
les d'amor.
Les fúries vessaniques minvaven i un remolliment
sentimental s'ensenyoria del seu cor, que fins aleshores
havia guardat sota una cuiraça feréstega i dura'l tresor
de les seves més pures tendreses. A cada punt plora-
va desconsoladament, tant d'alegria com de tristesa»
LA MORT AUSTERA 373
enternintse de la pròpia malaventura i usant de les llà-
grimes com a darreres armes conservades al servei de
la voluntat.
Jo he conegut homes i dones que en la flor de la jo-
ventut tenien l'ànima corcada de suicides anhels. Tot
lo que podia aviciar, pervertir o corrompre trobava
en ells una vocació nativa. El menjar que més els pla-
via era "1 que "Is hi feia més mal, l'habit que seguien
amb més amor era *! que minvava més la fè en la
pròpia virtut. Eren els eterns adoradors del mal, els
que sospiren per tot lo que la naturalesa no pot fer
sense destruirse, els que passen les hores abocats al
cingle de la mort i senten el vertig de les accions refi-
nades i impures.
I es això lo que trobo més admirable en la vida hu-
mil del meu pare. En la seva senzilla mentalitat no
hi entrava res que fos contrari a l'existència, i en la mo-
ral austera del seu cor no tenien el més lleu prestigi is
anhels suicides ni i renunciament quietista. Malalt
de feridura, baldat de cames i de braços, reduit a no po-
derse valdré de la llengua i a malfiarse dels sentits en-
cara batallava per curarse i "s guardava de ferse mal i
movia l'esguard amb energia dominadora i s'esforçava
per influir vagament en l'existència de la seva esposa
i dels seus fills.
Heus aquí per què m'he decidit a parlar de la seva
mort en aquet llibre de la mort austera. Jo voldria
arribar a despullarme de tota influencia familiar i sen-
tim.ental amb l'intent de pendre exem.ple de la dignitat
374 LA VIDA AUSTERA
que posà en el sosteniment de la vida sobre la massa
mcridora del seu cos. Per més d'un any durà aquell
pernabatre, aquell panteig de lluita fosca i tràgica sen-
se un respir contra la mort, sense donarse per vençut,
com el gladiador ferit sobre l'arena que ni s'entrega
ni alça un clam de pietat.
La darrera nit que va tenir esma de cridarnos jo
estava allí aprop d'ell, quan la malaltia traidora li degué
donar una burxada mortal. Sem va arrapar a les es-
patlles perquè *! baixés del llit, com si volgués fugir.
A cada minut cambiava d'intent, sense saber prou bé
!o que demanava, amb una inquietut i un tremolor fre-
nètics. En la seva cara l'espant no hi deixava acabar
el plor. Els músculs s'arrugaven per plorar, pro en
els ulls el terror feia recular les llàgrimes. El pols li
anava a salts i s'escorria, i en el ràpid intent de l'acció
inconstant i desesperada s'hi veia com l'expressió d'un
tenebrós instint de que era pròxim el trànsit fatal.
Quan vingueren la mare i el germà va semblar que les
darreres forces l'abandonessin i, ja sense una mirada
d'amor, vam entendre que 's posava a resar :
5a nia Mana, Mare de Déu... ara i en l'hora de la
nostra mort...
La lluita s'havia acabat. L'home *s disposava a
presentarse a davant d'aquell ideal diví tant pregon i
cordial que persistia quan ja s'havia perdut en l'àni-
ma la memòria de tots els terrenals amors... Santa Maria,
Mare de Déu... Dos dies i dos nits li va durar aquella
terrible agonia del seu réi, amb la mirada fixa i vidrio-
LA MCRT AUSTERA 375
sa, sense conèixer a ningú. Al principi s'incorporava
a sobre i llit i la veu borbollosa s'entenia. Era una
veu ronca i tràgica, inalterable i dura que ressonava
com una martellada de la fatalitat.
Més tard les paraules devingueren confoses i a la
primera nit després no més s'entenien per l'accent. Pro
encara l'oració rajava sencera, com ordre d'un esperit
que no més hi quedava per allò en la carn moribonda,
d'ont tot rastre d'altra vida moral havia desaparegut.
Quan el cridàvem encara movia l'esguard cap a nosal-
tres, pro sense cap senyal d'intel•ligència o d'amor. No
més el rés, amb aquella Santa Maria i aquell Déu, que-
daren breus moments com a forces vitals en la seva
ànima, quan l'imatge de l'esposa i dels fills havien dei-
xat de serhi una santa memòria.
Al endemà la màquina del cos, disposada potser
per una llarga vellesa, seguia batallant, més el seu pan-
teig no s'assemblava a lo que nosaltres entenem per la
vida humana. Els ulls se li havien aclucat, els músculs
de la cara s'aplanaven damunt dels óssos flonjament
i els llavis s'avançaven en imperiosa i extranya acti-
tut. El cap i els braços i les cames executaven de tant
en tant moviments automàtics sense cap raó ni intent
espiritual. Un gran nombre de funcions pròpies dels
organismes vius seguien realisantse en la carn freda d'a-
quell ser que havia sigut el meu pare.
Heus aquí *1 darrer exemple d'una vida forta i aus-
tera, passada en presencia d'un ideal intern, senzillis-
sima fè d'un cor humil que perdurava quan les ultimes
376 LA VIDA AUSTERA
forces corporals es perdien en les profonditats de la carn.
Perquè nosaltres, que ploràvem al entorn del seu llit.
vèiem com movia 'Is llavis amb intent de resar i sen-
tiem l'inarticulada remor a que 's reduïa la veu que per
tants anys havia ressonat venerable en el nostre cor.
Una suor freda se li feia en la cara, i la ranera del
seu pit ens mostrava les darreres angoixes. Ja no li
donàvem remei : no més li remullàvem els llavis amb el
cordial dels moribons, i encara per ultima vegada una
mueca de la boca i una lleu remor ens varen fer enten-
dre que resava
a i'hora de la mort
Llàgrimes meves, dolces llàgrimes, deixeumho dir.
Aparteuse piadosament, tendrissimes memòries de com
donàrem esplai al nostre dolor, quan, voltat dels que
més l'estimàvem, ens va enviar el seu darrer sospir.
Com si provés una amarga beguda, la boca se li obrí es-
garrifosament i *! coll se li ensorrà cap a dins del pit.
Llàgrimes meves, dolces llàgrimes, deixeume contar la
noblesa de la seva mort, com si parlés de la mort d'un
extrany, i no traïu la pietat filial perquè no *n perdi
valor l'alt exemple de ferma austeritat que ofereixo
als homes pel seu consol.
Aquí '1 teniu l'honest i noble morir. L'Idea de l'im-
mortalitat no era en el meu pare una relació llogica del
pensament, unacategorla intel•lectual que pogués deduir-
se de cuaUcvol sistema filosòfic o relligiós, sinó un atri-
LA MORT AUSTERA 377
but vital de la pròpia substància, com ho es el perfum
de les roses vives dels nostres jardins. D'aquí venia
la terrible fidelitat del seu rés, aquell titol d'espiritual
noblesa que no l'abandonà mai, aquella tràgica invocació
a la Divinitat perquè i tingués en compte a l'hora de
la mort.
A l'hora de la mort que no es per morir, trànsit obs-
cur i indefinible que en la seva ànima senzilla devia pre-
sentarse com inevitable traspàs en que la Santa Maria,
Mare de Déu, li podia servir d'ajuda, no per estalviar-
li '1 dolor que ja no sentia, sinó per aquella cosa que havia
de venir després de la mort al començar l'inconcebi-
ble immortalitat. I ara comprenc la fortalesa de la
seva virtut, aquella austera i grave concepció de la vida,
tan dolçament amarada del ideal que fou ben verament
consubstancial amb ella i "1 deslliurà de la presencia efec-
tiva de la mort fins a l'hora del darrer sospir.
El llibre s'ha acabat. Si en aquestes planes hi tro-
bes, dolç company, l'impressió de sentiments massa
Íntims, olvidales i perdonales. Jo no he volgut par-
larte de fórmules abstractes, concebudes amb l'ambició
d'investigar la veritat científica. Pensant no més que
ets un home com jo, que tens una intel•ligència per
pensar i un cor per sentir, t'he parlat cordialment amb
totes les potencies de la meva ànima, i em tindré per
ditxós si al acabar el meu llibre 't sents més segur en la
teva bondat o has aclarat, encara que sigui amb la més
lleu claror, la ruta abans tenebrosa del teu destí.
INDEX
Pàgs.
Pròleg de la segona edició 5
Pròleg de la tercera edició 11
Amable company: 13
Introducció. — Historia d'aquesta obra .... 15
Llibre PRIMER. — Les Albes deia vida 35
Llibre segon. — Els Dies venturosos de la joventut. 105
Llibre TERCER. — La Santedat humana 153
Llibre QUART. — Les Delícies de la Terra .... 241
Llibre cinquè. — La Mort austera 313
I
DEL AUTOR
Les presons imaginaries.
f
PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
BJ Corominas , Pedró
1588 La vida austera
C3C67
1911